Vicent Partal a Bellaterra | Assemblea Nacional Catalana

Aquest ha estat el títol de la tertúlia que el periodista Vicent Partal ha conduït amb els veïns de Bellaterra el dijous dia 6 de febrer. Un acte més organitzat per Bellaterra per la Independència on l’allau de preguntes ha estat contestat amb arguments aclaridors de manera que es podrien sintetitzar en les següents puntualitzacions:

Pel que fa a la votació del 9 de novembre considera que fer el referèndum no és l’important, ni és obligatori. Amb un SÍ-SÍ guanyador, el que realment importa és la declaració d’independència posterior al referèndum. Perquè guanyar el referèndum no significa res; només és una demostració de la força del poble i que mereix un reconeixement d’un tracte d’igual a igual. Guanyar-lo no vol dir declarar la independència ni ser independents. Com a primer pas, cal treballar per guanyar el 9N sinó faríem el ridícul; i això només depèn de nosaltres.
Considera que no està garantit que guanyi el sí, ja que les amenaces [en aquest cas de l’Estat castellà] tendeixen a equilibrar resultats. Afirma que les amenaces són per fer-nos arronsar que és l’única manera que els unionistes tenen de guanyar. Tot i així, creu que serem independents el 2014.
La independència no és efectiva fins que no la declara el Parlament, segons les diferents convencions internacionals. A partir que el Parlament declara que som un Estat independent comença el veritable procés de creació del nou Estat. A efectes internacionals, importa la declaració del Parlament.
Com que així funciona, actualment hi ha al Parlament majoria per declarar-la. I segons els convenis internacionals n’hi ha prou per majoria simple (com qualsevol altra votació), de manera que no cal els 2/3 terços de la cambra.
El període entre votació i proclamació de la independència pot ser relativament llarg perquè enmig hi ha tot un procés de negociacions que ara s’arraconen.
En la declaració unilateral acordada de la independència aquesta no es qüestiona; en la declaració unilateral no acordada sol trigar més el reconeixement internacional. En qualsevol dels dos casos la independència és perfectament legítima i legal. Ara bé, interessa tant a Espanya com a Catalunya que la independència sigui pactada.
La categoria d’Estat no depèn de si la reconeixen o no els altres estats; tampoc cal que inicialment siguin tots els estats perquè sempre passa que n’hi ha que no en reconeixen d’altres i en posa alguns exemples d’estats no unànimement reconeguts (Xina, Israel, Kosovo, …). Serà la política internacional que s’encarregarà de la gestió diplomàtica.
Valora les eleccions plebiscitàries en tant que són eleccions no per formar govern sinó per saber si determinats partits partidaris de la independència tenen el suport del poble.
En referència als articles 2 i 155 de la Constitució espanyola exposa les contradiccions jurídiques del mateix articulat. També que Espanya actualment no pot usar l’exèrcit, raó per la que no creu en una intervenció de l’exèrcit, ni administrativa ni institucional.
Comenta el joc brut de la mentida i la pretesa desinformació d’alguns mitjans de comunicació. En referència al diari La Vanguardia estima que jugarà el paper de la mentida per avortar la independència.
Fa referència a les antigues colònies espanyoles que per declarar-se estats independents també van topar amb el marc legal que imposava la metròpoli [Espanya]. Igual com ara es troba Catalunya.
A l’Estat espanyol hi ha por en que si marxa Catalunya el procés segueixi cap a una major desintegració de l’estat.
Valora molt bé la manera en que caminem cap a la independència. Sense oblidar que és un procés iniciat des del poble, els polítics també estan al nivell. Valora el ventall de tendències polítiques ben oposades i apostant per la independència. Un procés d’aquesta magnitud que protagonitzem els catalans i de forma pacífica, respectuosa, ordenada i democràtica no s’ha fet enlloc del món.
Molts estats han arribat a la independència sense tenir-ho tot preparat (posa l’exemple de les repúbliques del Bàltic) i potser tampoc ens cal pretendre tenir-ho tot ben lligat. A nivell de recaptació d’impostos considera que l’Agència Tributària Catalana està embastada perquè funcioni en 24 hores.
Finalment, lloa el paper que ha tingut l’ANC i considera que no s’ha dissoldre l’endemà de la independència.