Ens va parlar de la importància d’aquesta entitat, ja que és l’única que neix de la votació del 1r d’octubre de 2017, i com a tal està cridada a ser la màxima autoritat derivada d’aquell formidable acte de sobirania, fins que un dia pugui ser realitat la nostra desitjada República Catalana.
La bona empenta inicial amb que va néixer, recordem que amb el suport de tots els partits i entitats independentistes, es va estroncar per la mala gestió que se’n va fer, i molts dels socis que inicialment hi varen confiar van sortir-ne decebuts.
Això no vol dir que no sigui necessària i que entre tots hem d’aconseguir fer-la forta. Ens cal deixar el dol, les picabaralles i reprendre el camí iniciat per culminar la plena sobirania que comporti un millor futur per als nostres fills i nets. Per això, ens cal tenir una visió positiva i constructiva del moment.
En Jordi Domingo concep que el Consell de la República (CdR) ha de ser l’Autoritat Nacional de Catalunya que ha de treballar per a l’alliberament del país fins la consecució d’un govern legítim. En estar registrada fora de l’estat espanyol, està protegida dels seus atacs i pot emprendre moltes iniciatives que altres entitats amb seu social a l’Estat no poden fer. Per això, cal crear a l’exterior un potent Fons Nacional Català necessari i controlat, fet impensable dins un estat autonòmic espanyol.
Tot i la situació desendreçada i caòtica del CdR en que se la va trobar en Jordi Domingo, assumeix el repte de presidir-la per tal de guanyar la credibilitat i confiança de la ciutadania i de les entitats cíviques. Es manifesta partidari de la unitat de tot el moviment independentista de la societat civil. Es mostra escèptic en la veritable unitat dels partits polítics ja que aquets cerquen els seus interessos tàctics i/o estratègics i prou. Malgrat que no serà fàcil, és el moment de recuperar forces i tornar a picar pedra.
El ponent comenta l’esforç que suposa assolir la unitat d’entitats independentistes, en el benentès que és difícil que els partits actuals i per iniciativa pròpia tornin a consolidar a curt termini aquesta unitat desitjada. La bona relació entre l’ANC i el Consell (veiem tot sovint els dos Presidents compartint pancarta…), és una bona mostra d’aquesta unitat d’acció que ens cal per avançar.
El President va dir que treballen intensament amb els Consells Locals de tot el territori amb projectes i propostes de mesures de desobediència civil que ens permetin reivindicar la nostra manera de fer, amb independència del què l’estat opressor ens imposa.
Per a ell, la internacionalització és una tasca cabdal. El món ha canviat en pocs anys i, possiblement, de forma no favorable als nostres interessos.
Insisteix en la necessitat de votar per tal de guanyar la Generalitat i el Parlament, fets bàsics per fer entendre al món que l’independentisme és viu i perseverant.
El CdR és transversalitat total. No vol ocupar espais de d’altres entitats independentistes ni interferir en elles.
Ens cal ser conscients que el Consell representa l’única eina institucional nascuda de la legalitat creada pel Parlament de Catalunya en les històriques jornades del setembre del 2017 i en la declaració d’independència votada per la cambra el 27 d’octubre del mateix any. Ningú no es pot prendre a la lleugera un encàrrec com aquest.
Aquest és el repte de qualsevol moviment d’alliberament nacional, i com a tal, també del Consell de la República.
Només així, el CdR esdevindrà l’embrió del futur estat català.
Demana no renunciar a la independència i creure-hi, perquè sinó no s’avança.
Cal fer un salt qualitatiu i caminar tots plegats.
Agraïm molt al Sr. Jordi Domingo la seva tasca al capdavant del Consell de la República i la seva disponibilitat engrescadora per tornar a confiar en aquesta entitat ara per ara imprescindible i transitòria, fins arribar a la fita de la desitjada República Catalana.
🔸El Col·lectiu l’Escambell i l’ANC Sant Cugat creiem que el futur és a les nostres mans.
🔸Aquest taller parla de guanyar confiança, entendre els mecanismes que ens porten a canviar de llengua i adquirir estratègies senzilles i sostenibles per mantenir el català en tota mena de situacions.
🔸L’objectiu és clar: trencar la inèrcia de la convergència i contribuir, amb optimisme i naturalitat, a la recuperació de la nostra llengua.
Empodera’t. Parla català. Fes créixer la teva veu.
Comparteix aquest missatge amb amics, coneguts i saludats.
La Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans —formada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Decidim-País Valencià i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM)— fa públic un nou informe econòmicdemolidor on denuncien “l’escandalosa” distribució territorial de les licitacions del sector públic estatal. Aquesta nova píndola informativa, que demostra, en paraules del president de l’ASM, Joan Planes, “el preu que paguem els Països Catalans pel fet de pertànyer a Espanya”, forma part de la campanya “Països Catalans, Països Espoliats” que la Confederació va llençar l’estiu passat.
L’informe, fet públic aquest mes de desembre i que ve acompanyat d’un vídeo infogràfic, es basa en un estudi fet per l’Institut d’Estudis Econòmics Valencià que analitza el biaix territorial en la contractació pública, a partir de dades dels anys 2012-2019. L’estudi conclou que el 72% de les licitacions públiques estatals les van atorgar òrgans de la Comunitat de Madrid, que van repartir el 87% dels recursos. I que gairebé el 60% d’aquestes adjudicacions van anar a empreses amb seu a Madrid, que es van endur el 65% dels diners totals tot i que Madrid només representa el 19,5% de l’economia espanyola.
Si ho comparem amb les empreses dels Països Catalans, el resultat és encara més preocupant: les empreses catalanes només reben un 8,2% de les licitacions que representa un 5,7% en termes d’import; les valencianes, un 3,3% i les de les Illes Balears un escàs 0,7%. Totes molt per sota del seu pes real dins l’economia de l’Estat.
L’informe constata que la contractació pública de l’Estat mou milers de milions d’euros cada any i és una eina clau per impulsar l’economia i donar oportunitats a les empreses. En aquest sentit, Zahia Guidoum, presidenta de Decidim, insisteix que aquesta dada és una demostració evident que hi ha un centralisme espanyol que deixa fora de joc les empreses dels Països Catalans: “Madrid concentra recursos, oportunitats i poder i les empreses dels Països Catalans, tot i ser competitives i innovadores, són sistemàticament discriminades.”
El president de l’ANC, Lluís Llach, recorda que, aquest “escàndol” del repartiment dels recursos de les licitacions públiques a l’Estat espanyol, “no queda reflectit en l’enorme i inaguantable espoli fiscal.”
El Secretariat Nacional de l’ANC ha aprovat per pràctica unanimitat la següent anàlisi i posicionament entorn del cas DGAIA i els serveis socials, i les seves conseqüències per a l’independentisme democràtic:
1. Mancança clara de recursos suficients per fer front a les necessitats socials, conseqüència de l’espoli fiscal que patim. És evident que tenim uns serveis socials, en general, ineficients i molt tensionats, no tenim prou recursos per reduir els efectes de la pobresa a Catalunya en un context de canvis socials molt accelerats. Caldria el doble de recursos, segons la Sindicatura de Comptes. A hores d’ara s’estima que a Catalunya hi ha un 35% de les llars afectades per pobresa infantil i familiar, a més de l’augment de població en els darrers anys (immigració en estat de pobresa). Cal que els serveis socialssiguin un dret universal. Calen més recursos: som conscients que només amb la independència podrem fer front als reptes del present i del futur.
2. Mala gestió, ineficiència i corrupteles en la gestió dels recursos disponibles. S’afavoreix una plataforma de portes giratòries, tant en els aspectes de gestió com en el control, tot amb una gestió indirecta. Cal una gestió directa dels serveis socials amb centres i programa, especialment en els controls. L’independentisme institucional no governa bé i això torpedina la imatge de la República que volem, afavorint a altres partits gestors com el PSC. Els informes de la Sindicatura de Comptes i de la Sindicatura de Greuges han posat de manifest irregularitats en la gestió econòmica i en la tramitació d’ajudes i prestacions. Aquestes deficiències han arribat fins i tot a la Fiscalia, qui té en el seu Estatut de Ministeri Fiscal l’obligació de protecció dels menors i d’inspecció dels Centres on són ingressats. Cal desenvolupar la cultura de la transparència.
3. No s’assumeixen les responsabilitats polítiques, entrant en un comportament negligent i corrupte de la nostra classe política. En conjunt, les males pràctiques d’algunes entitats del tercer sector i les mancances de la DGPPIA (abans DGAIA) han generat una pèrdua de confiança ciutadana. Una administració modèlica no pot deixar dubtes ni amagar res. Cal fer net.
4. La imatge és que els partits de l’establiment es tapen mútuament el desgavell, els abusos i les responsabilitats, cosa que facilita la crítica pública que capitalitzaespecialment l’extrema dreta. Tot plegat ajuda a fer inviable recuperar una majoria democràtica independentista al Parlament capaç de vetllar per uns serveis públics eficients. Només deixant clar el distanciament dels comportaments i actituds barroeres de l’actual govern i dels anteriors, es podrà transmetre una imatge de regeneració democràtica que permeti superar l’extrema dreta xenòfoba i avançar cap a la República Catalana.
El CNI va espiar els expresidents de l’ANC Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez amb autorització judicial del Tribunal Suprem, en el cas de Paluzie des de juliol de 2019, i en el de Sànchez, des de març de 2020.
Així consta en els documents desclassificats que s’han rebut just abans de la declaració de la directora del CNI Esperanza Casteleiro avui, que ho ha confirmat en resposta a les preguntes de Toni Abat, advocat de les víctimes de l’ANC.
Tanmateix, hi ha proves que acrediten que Jordi Sànchez va rebre el primer missatge infectat amb Pegasus el 2015, i que el seu mòbil va ser objecte d’un procés maliciós amb aquest mateix programari entre l’11 de setembre i el 13 d’octubre de 2017. Totes aquestes infeccions queden fora del període pel qual hi ha autorització judicial del Tribunal Suprem.
El CNI nega haver espiat l’exsecretària nacional de l’ANC, Sònia Urpí, malgrat que hi ha proves d’infecció l’any 2020, quan va entrar al secretariat nacional de l’ANC, segons han certificat quatre proves pericials diferents, de Citizens Lab, Amnistia Internacional, Eventia i els Mossos d’Esquadra.
La legislació espanyola (article 588 de la llei 13/2015) només contempla aquest tipus d’espionatge en casos de “procediment criminal i seguint els principis d’excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat”. Uns requisits que no es compleixen en el cas dels dirigents i activistes independentistes, que van ser espiats per la seva activitat política, democràtica i legítima, com prova la lectura dels documents desclassificats amb l’autorització del Consejo de Ministros.
Així tant en el cas de Jordi Sànchez com el d’Elisenda Paluzie, el CNI justifica el seu espionatge per motius de seguretat nacional, en base exclusivament a l’activitat política en favor de la independència dels dos expresidents de l’Assemblea. En el cas del Jordi Sànchez, per la seva activitat política el 2020, assistint a reunions per videoconferència per recuperar una estratègia unitària per la independència, i en el cas d’Elisenda Paluzie per la seva activitat i declaracions com a presidenta de l’Assemblea i els fulls de ruta que aprovava l’entitat en defensa de la via unilateral a la independència.
Atès que aquestes són activitats legítimes i democràtiques, l’Assemblea continuarà la via judicial fins a aconseguir la condemna de l’Estat per aquestes actuacions contra els seus expresidents. També continuarà treballant per esbrinar qui va investigar els altres membres de l’entitat.
L’Assemblea Nacional Catalana ha participat en la 18a sessió del Fòrum de Nacions Unides sobre Minories, celebrada el 28 i 29 de novembre de 2025 a Ginebra, contribuint en dos debats clau sobre la confiança i la cohesió social, i sobre com amplificar la veu de les minories en la construcció de pau i la rendició de comptes.
Ariadna Heinz, secretària nacional de l’Assemblea, ha fet dues intervencions orals en nom de l’organització on ha denunciat la negació continuada del dret a l’autodeterminació de Catalunya, la criminalització de l’expressió política pacífica i la persistència del discurs d’odi i les pràctiques discriminatòries.
Sessió 1 – Construir confiança i cohesió social
En la seva primera intervenció, la Sra. Heinz ha destacat que Catalunya, una nació històrica amb llengua, cultura i institucions pròpies, continua trobant barreres estructurals que “neguen al poble català la capacitat de decidir el seu futur i d’expressar plenament la seva identitat nacional”.
Ha advertit que les restriccions d’Espanya a l’ús del català a l’educació, la justícia i l’administració pública, juntament amb la negativa a reconèixer el dret d’autodeterminació del poble català, generen desconfiança i tensió, precisament els problemes que vol abordar el Fòrum. També ha subratllat la criminalització de l’activisme pacífic i l’augment del discurs d’odi contra els catalans, preocupacions que han estat recollides recentment per òrgans de drets humans de l’ONU.
L’Assemblea ha instat els Estats membres de l’ONU a què pressionin Espanya perquè respecti els drets col·lectius de Catalunya, retiri els càrrecs infundats contra activistes pacífics, combati l’odi i garanteixi la promoció i protecció de la llengua i cultura catalanes.
Sessió 2 – Amplificar les veus de les minories en la construcció de pau i la rendició de comptes
En una segona intervenció, la Sra. Heinz ha subratllat la necessitat urgent d’un instrument internacional vinculant sobre els drets de les minories, fent ressò de recomanacions fetes en sessions anteriors de l’ONU. Ha destacat la importància de reconèixer l’autoidentificació i l’autodeterminaciócom a elements essencials per a la prevenció de conflictes i la pau sostenible.
Crida a la comunitat internacional
En ambdues intervencions, l’Assemblea ha instat els Estats membres de l’ONU a:
Promoure el dret de les nacions minoria a l’autodeterminació.
Donar suport a la creació d’un tractat internacional vinculant sobre els drets de les minories.
Garantir la llibertat d’expressió i la participació política, posant fi a la criminalització de l’activisme pacífic.
Combatre el discurs d’odi i les narratives discriminatòries, inclosa la desinformació digital.
Assegurar la protecció i promoció de la llengua i la cultura catalanes com a pilars de confiança i inclusió.
L’Assemblea també ha citat els informes d’experts de l’ONU i d’organismes internacionals que han manifestat reiteradament la seva preocupació per la falta de protecció de drets de les minories per part d’Espanya i per la repressió de la participació democràtica pacífica.
L’Assemblea Nacional Catalana reafirma el seu compromís amb la defensa dels drets col·lectius i la identitat nacional del poble català. Per això, l’organització continua participant en mecanismes i fòrums internacionals de drets humans, assegurant que la causa catalana sigui escoltada i tractada a escala global.
La Constitució Espanyola no és la nostra. Els catalans tenim unes constitucions pròpies, de més de 700 anys d’història. El pròxim 6 de desembre vine a jurar les Constitucions Catalanes al Fossar de les Moreres.
Ens trobarem a la plaça de Pau Vila a les 11 h, davant del màstil i la senyera del monument al General Moragues. Després ens adreçarem a Pla de Palau, on ens desprendrem dels símbols espanyols, que representen la repressió i la colonització, per arribar finalment al Fossar de les Moreres on es llegirà un manifest i es farà l’acte de Jura de les Constitucions Catalanes.
La constitució del 78 legitima i perpetua els privilegis del rei, manté l’espoli fiscal, imposa la supremacia del castellà i oprimeix el poble català amb el mateix afany que ho va fer Felip V.
Les Constitucions Catalanes vigents el 1714 són les legítimesconstitucions del poble català i amb aquest acte de jura cadascun dels participants es compromet en la lluita i la defensa de la identitat i la llibertat de Catalunya. La importància d’aquest jurament, personal i voluntari, ha d’anar acompanyat d’un document que acrediti la oficialitat del compromís amb la nació catalana. Per aquest motiu, tots els participants rebreu posteriorment un certificat de l’Assemblea.
El 6 de desembre t’esperem a l’acte de Jura de les Constitucions Catalanes.
La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, està citada dilluns 1 de desembre a les 12 a fer una declaració testifical en relació amb l’espionatge amb Pegasus contra els expresidents de l’ANC Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, i tres exsecretaris nacionals de l’entitat. La jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 23 de Barcelona també ha sol·licitat que el Consejo de Ministros procedeixi a desclassificar actes i documents reservats, vinculats al cas.
Casteleiro respondrà les preguntes de Toni Abat, advocat de les cinc víctimes del Catalangate de l’ANC: Elisenda Paluzie, Jordi Sànchez, Sònia Urpí, Jordi Domingo i Arià Bayé. En els casos de Sànchez i Paluzie, va transcendir, en alguns mitjans, que haurien estat espiats pel CNI amb autorització judicial entre el 2019 i el 2020. Tot i això, els dos expresidents no han tingut accés a aquestes autoritzacions, malgrat que així ho va recomanar el Parlament Europeu.
D’altra banda, hi ha proves que acrediten que Jordi Sànchez va rebre el primer missatge infectat amb Pegasus el 2015, i que el seu mòbil va ser objecte d’un procés maliciós amb aquest mateix programari entre l’11 de setembre i el 13 d’octubre de 2017. Totes aquestes infeccions quedarien fora del període per al qual hauria existit autorització judicial.
A més, la legislació espanyola (article 588 de la llei 13/2015) només contempla aquest tipus d’espionatge en casos de “procediment criminal i seguint els principis d’excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat”. Uns requisits que no es compleixen en aquest cas.
L’espionatge massiu contra l’independentisme català
L’espionatge als exmembres de l’ANC forma part del Catalangate, el cas d’espionatge polític més gran detectat a Europa, que ha afectat com a mínim 65 catalans –activistes, polítics, periodistes i advocats– espiats amb els programes altament intrusius Candiru i Pegasus, propietat d’empreses israelianes, que teòricament només poden vendre’ls a estats.
Tot i que l’escàndol va sortir a la llum el 2022, des d’aleshores les investigacions no han avançat, malgrat les recomanacions del Comitè de Drets Humans i de Relators Especials de Nacions Unides, del Parlament Europeu i d’ONGs de drets humans internacionals. Les víctimes tampoc no han rebut explicacions ni reparacions, ni hi ha hagut rendició de comptes per part de les autoritats responsables. L’Assemblea reafirma el seu compromís d’arribar fins al final de l’assumpte, i denunciar, tant a escala nacional com internacional, que aquest abús flagrant de drets fonamentals no pot quedar impune.
Companyes, aquest any, per al Dia Internacional contra les violències masclistes, tornarem a sortir al carrer exigint la fi de totes les violències masclistes. Tornarem a omplir places i carrers per cridar ben fort fins que siguin definitivament erradicades.
És inadmissible que, any rere any, continuï sent incomptable el nombre de dones que, al nostre país, als Països Catalans i arreu del món, patim violències només pel fet de ser dones. Encara vivim amb por de caminar soles pel carrer, continuem patint agressions i assetjaments allà on anem, continuem veient vulnerats els nostres drets més bàsics.
I lluny d’avançar cap a una societat més justa i igualitària, assistim amb preocupació a l’ascens de l’extrema dreta, que reforça i legitima discursos masclistes, negacionistes i regressius. El seurelat, alimentat per la permissivitat i la falta de resposta ferma, ha arrelat en part del jovent,que avui torna a reproduir actituds masclistes que crèiem superades. Una realitat que ens interpel·la i ens compromet encara més en aquesta lluita.
Les dones feministes de l’Assemblea Nacional Catalana animen a totes les dones de Catalunya,i dels Països Catalans a sortir al carrer aquest 25N per exigir la fi de totes les violències masclistes que patim les dones als Països Catalans i arreu del món, volem defensar tots els drets de les dones per acabar amb els milers de dones assassinades i poder erradicar la violència masclista i crear consciència social en defensa d’un feminisme radical i d’alliberament nacional, que posi al centre les persones i en contra d’aquest model androcèntric que reprodueix uns models excloents vers les dones.
Denunciem la complicitat i silencis del Govern i institucions contra la violència masclista que justifiquen per la manca de recursos, sobretot per cobrir les necessitats més urgents arreu de Catalunya. Denunciem les violències masclistes que les dones i persones LGTBI patim al llarg de les nostres vides, els abusos sexuals, fins assassinats als quals s’hi suma un sistema judicial que ens revictimitza, ens culpabilitza i no ens protegeix.
A Catalunya, les dades continuen sent alarmants: milers de dones són ateses cada any per violència masclista, i els feminicidis mantenen una xifra intolerable. Cada agressió i cada dona assassinada és un fracàs de tota la societat i una ferida que ens recorda que encara queda molt per fer.
Per tot això, des de la Sectorial de Dones de l’Assemblea volem reafirmar:
El nostre rebuig absolut a totes les formes de violència masclista. El nostre suport incondicional a totes les dones que la pateixen.
La urgència d’impulsar polítiques públiques valentes, recursos suficients i protocols eficaços per protegir les víctimes i prevenir la violència.
La necessitat d’un Codi Penal i uns tribunals propis, una hisenda pròpia, un sistema fiscal propi, una seguretat social pròpia… per garantir els nostres drets, i tants etcèteres.
Continuarem treballant per construir un país on cap agressió quedi sense resposta i on no tingui cabuda un sistema judicial que justifica les violacions perquè també és responsabilitat de tota la societat rebutjar tota agressió i no normalitzar les violències masclistes ni LGTBI-fòbiques que estan presents en el nostre dia a dia. El camí és llarg, però persistirem i juntes ho aconseguirem.
La importància de la formació, la sensibilització i l’educació feminista com a eines imprescindibles per transformar la societat.
El compromís de continuar teixint xarxes de sororitat i comunitat per construir un futur lliure de violències.
El nostre suport incondicional a totes les dones que la pateixen.
La necessitat d’impulsar polítiques públiques valentes, recursos suficients i protocols eficaços per protegir les víctimes i prevenir la violència.
Ens cal un Codi Penal i uns tribunals propis, una hisenda pròpia, un sistema fiscal propi, una seguretat social pròpia… per garantir els nostres drets, i tants etcèteres.
Continuarem treballant per construir un país on cap agressió quedi sense resposta i on no tingui cabuda un sistema judicial que justifica les violacions perquè també és responsabilitat de tota la societat rebutjar tota agressió i no normalitzar les violències masclistes ni LGTBI-fòbiques que estan presents en el nostre dia a dia. El camí és llarg, però persistirem i juntes ho aconseguirem.
La importància de la formació, la sensibilització i l’educació feminista com a eines imprescindibles per transformar la societat.
El compromís de continuar teixint xarxes de sororitat i comunitat per construir un futur lliure de violències. Cal no només per denunciar, sinó també per construir esperança. Ens mantenim fermes, unides i decidides. Sabem que, amb la força col·lectiva de totes, la societat pot canviar.
Per totes les que ja no hi són, per totes les que lluiten, per totes les que vindran.
L’Assemblea Nacional Catalana ha celebrat aquest diumenge a Cardedeu elConsell d’Assemblees de Base, la trobada anual de les assemblees territorials i sectorials. Prop de 150 activistes i voluntaris de l’ANC, sumant els membres de les diferents assemblees de base i del Secretariat Nacional de l’entitat, s’han reunit aquest diumenge a la vila vallesana en una jornada de treball per debatre noves línies de treball, reforçar vincles i compartir experiències.
La Tèxtil Rase – Fàbrica de Cultura i el Teatre Auditori de Cardedeu han acollit la trobada que ha servit per reforçar l’entitat i abordar els principals reptes de futur de l’independentisme. Els membres de les assemblees territorials i sectorials i els secretaris nacionals han debatut estratègies i línies d’acció de l’actual Full de ruta, prioritzant la lluita noviolenta i la defensa del català. L’ANC compta actualment amb unes 300 assemblees territorials, desenes d’assemblees sectorials i assemblees exteriors repartides en tres continents: Europa, Amèrica i Oceania.
La jornada, que ha començat a les 10 del matí i s’ha allargat fins a les 18 h, s’ha tancat amb un resum de les conclusions i la intervenció del president de l’Assemblea, Lluís Llach, que ha agraït la persistència i dedicació de les assemblees territorials, sectorials i exteriors, “el pal de paller de l’ANC, juntament amb la resta dels socis i sòcies de l’entitat”. Davant dels membres de les assemblees de base i del Secretariat Nacional, Llach ha remarcat la importància de mantenir una ANC forta i cohesionada: “sou vosaltres els qui esteu mantenint les brases de l’independentisme per tornar a encendre el foc”. També ha recordat que “els independentistes hi són” i que cal que es tornin a activar: “El moviment independentista pot confiar en l’Assemblea, una entitat honesta, treballadora i incansable que no deixarà mai de lluitar per la llibertat del nostre país, l’única solució per aconseguir una Catalunya justa i pròspera”.
El dijous 27 de novembre, Albano Dante Fachín serà a Sant Cugat del Vallès per parlar de TV3.
El que havia de ser l’altaveu del país s’ha convertit en un mirall esbiaixat. TV3 ha pres una deriva espanyolista i conformista, allunyant-se del seu compromís amb la nació catalana. La llengua retrocedeix, la cultura es dilueix i el poble català cada cop s’hi reconeix menys. Exigim una televisió pública al servei del país, de la llengua i de la llibertat!
L’acte començarà a les 19.00 a la Casa de Cultura de Sant Cugat.
El dilluns 1 de desembre, a Sant Quirze del Vallès, el president de la Generalitat Quim Torra presentarà El llibre negre contra Catalunya que havia escrit inicialment l’historiador Josep M Ainaud de Lasarte el 1995 i ell ha actualitzat fins a l’actualitat.
L’acte servirà per repassar l’intent d’assimilació que l’estat espanyol, al llarg dels anys i amb tota mena de governs i règims polítics, ha perpetrat contra Catalunya i el conjunt de la nació catalana. També per constatar que ha tingut enfront una resistència que ha plantat cara.
L’acte començarà a les 19.00 a la Biblioteca Marcel Ayats, carrer d’Eduard Toldrà, s/n, Sant Quirze del Vallès.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 