NOTA: le recull està en periode de renovació tècnica, aquesta versió és reduïda i provissional.

Recull premsa ANC
Dijous, 8 de novembre de 2012
VilaWeb – 07/11/2012 – 12:00h
Suport de l’ANC a la vaga del 14 de novembre
ANC i sindicats convocants fan un manifest conjunt en defensa del ‘dret a decidir per les transformacions nacionals i socials’
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i els sindicats catalans convocants de la vaga general del 14 de novembre han fet públic un manifest conjunt que defensa la necessitat de fer efectiu el dret de decidir a nivell nacional i social, i en el qual l’ANC dóna suport a la vaga. En la presentació del manifest hi han estat presents la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell; el secretari general d’UGT de Catalunya, Josep Maria Àlvarez, el de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, i representants de la Intersindical-CSC i de la USOC.

Carme Forcadell ha defensat que per l’entitat, els drets nacionals i els socials són inseparables i que ‘la independència no és un objectiu per si sol, sinó un mitjà per poder viure millor, tant els independentistes com els que no ho són’.

Els signants fan una crida a unir esforços ‘per afrontar la greu crisi social i nacional que afecta el país, amb retallades de drets i prestacions socials’. Consideren que la situació podria solucionar-se, en part, ‘si el poble català no patís el dèficit fiscal i la manca de sobirania actual. Per això aposten per ‘fomentar en el principi del dret a decidir les transformacions nacionals i socials que la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya necessiten’. Alhora, l’ANC manifesta el seu suport a la convocatòia de vaga ‘nacional, general i social’ del 14 de novembre.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••

Assemblea Nacional Catalana- Moviment Obrer – 08/11/2012 – 11:35h
Acord Estratègic amb els Sindicats Catalans
DECLARACIÓ CONJUNTA ANC I ELS SINDICATS CONVOCANTS A LA VAGA GENERAL 14 N
Reunits L’ANC i els sindicats catalans convocants de la Vaga General del 14 de novembre del 2012 per analitzar la situació social i política que viu Catalunya en aquests moments, considerem que és necessari defensar els drets nacionals i socials dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya per avançar en la construcció d’una societat més justa, lliure i solidària.

Els sindicats i l’ANC, des dels valors de la llibertat, la dignitat, la democràcia de base i la justícia social, afirmen que és imprescindible conjuminar esforços per tal d’afrontar la greu crisi social i nacional que afecta el país, amb retallades de drets i prestacions socials que aboquen milers de famílies a la precarietat, a l’exclusió social i a la pobresa, però que podrien trobar, si més no parcialment, una solució si el nostre poble no patís el dèficit fiscal i social i la falta de sobirania que li impedeixen aplicar les polítiques adequades per superar aquesta doble crisi.

En conseqüència

ACORDEN

Fer reconeixement públic de la necessitat de fonamentar en el principi del Dret a decidir les transformacions nacionals i socials que la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya necessiten i demanden.

És a partir d’aquest posicionament estratègic que l’ANC dóna suport a la convocatòria dels sindicats catalans i crida a la mobilització ciutadana el 14 N com a un dia de Vaga Nacional, General i Social i que ha estat convocada en als països del sud d’Europa i a la qual Catalunya s’hi incorpora plenament des de la seva realitat nacional.

ANC, CCOO, UGT, INTERSINDICAL CSC, USOC, UNIO DE PAGESSOS Continuen arribant adhesions, seran publicades totes abans de la Vaga.

Barcelona, 6 de novembre del 2012

Diego Arcos Secretari SECTORIAL MOVIMENT OBRER PER LA INDEPENDÈNCIA ANC
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 06/11/2012 – 23:41h
Un novaiorquès explica al món ‘la lluita de Catalunya per la independència’ en un vídeo
En Sharif es va trobar enmig de la manifestació de la Diada i s’ha informat sobre el procés català
En Sharif, un xicot novaiorquès que visitava Barcelona l’Onze de Setembre d’enguany, es va trobar amb la grandiosa manifestació per la independència. El fet va impressionar-lo tant que va voler saber més coses del fet català i ara ha publicat un vídeo explicatiu, amb subtítols en català, i ha dit que cada dimarts en publicaria un ‘sobre la lluita catalana per la independència’: ‘M’agradaria, bona gent d’internet, que m’ajudéssiu a fer-lo arribar a més gent.’

Ningú no sap, però, qui és. No té cap més vídeo penjat i el seu compte de twitter és molt nou, fet que ha creat tot d’especulacions a la xarxa en les poques hores que se’l coneix. VilaWeb ha intentat preguntar-li dades sobre qui és però no ha obtingut cap resposta, amb la qual cosa no es pot garantir si el vídeo és real o alguna forma de propaganda.

Sharif explica al vídeo que l’Onze de Setembre la gent sortia de tot arreu, de les cases, de les botigues…, que mai a la seva vida no havia vist una manifestació tan gran com aquella; que va impressionar-lo el caire pacífic de la manifestació i que hi hagués gent de totes les edats. Després va saber que hi havien participat un milió i mig de manifestants, ‘com tot Manhattan’, i, més endavant, que s’havien convocat unes eleccions per al 25 de novembre en què Catalunya es jugava el futur com a país independent. També va aprendre més coses sobre Catalunya, sobre la seva cultura, la seva història, i ara diu que vol parlar, en vídeo, del camí cap a la independència cada dimarts.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Ara – 07/11/2012 – 12:34h
Carles Vilarrubí: “La millor plataforma que existeix per projectar Catalunya és el Barça”
El vicepresident del Barça ha participat en unes jornades organitzades per la Ramon Llull sobre Catalunya a la Universitat de Glasgow
El vicepresident del Barça Carles Vilarrubí ha ofert una conferència titulada ‘Barça, sport, culture and education’ a la Universitat de Glasgow, on ha parlat davant d’uns 50 estudiants sobre els valors del Barça. Vilarrubí ha centrat bona part de la seva exposició en els valors de la Masia, i ha posat els exemples de Guardiola o Messi, jugadors que en arribar a la Masia destacaven per la seva tècnica, però eren considerats baixets. “Per triomfar cal talent, personalitat i un entorn clau, un entorn que la Masia pot donar”. Vilarrubí també ha recordat la història del club i els seus vincles amb Catalunya, i ha parlat del dia que el directiu Didac Lee, d’origen xinès, es va sentir per primer cop un català més gràcies a un partit del Barça.

Vilarrubí ha comentat després de l’acte que “aprofitem aquest acord amb la Ramon Llull per explicar com som. Cal aprofitar la plataforma que és el Barça per ajudar a presentar Catalunya, Barcelona i la cultura catalana. La millor plataforma que existeix per projectar Catalunya és el Barça”. De fet, el club no tanca la porta a futures experiències similars a altres ciutats on jugui el Barça.

A l’acte, malgrat el futur referèndum per la independència d’Escòcia, no s’ha parlat gaire de política, tot i que Vilarrubí ha admès amb la premsa que “ara és el moment de la gent i dels polítics, no que els clubs prenguin posició. Només cal ser al costat del País, sense obviar que el nostre ADN és seguir el país i la direcció que decideixi la seva gent”.

La Masia i la formació dels joves ha centrat bona part de l’acte. Segons Vilarrubí, “el talent necessita ser lliure, entès d’una forma positiva, o perd el control. Per ser un jugador del nivell del Barça, aguantant la pressió i afrontant elements no previstos, cal personalitat”. Vilarrubí ha posat l’accent en la formació dels joves jugadors de la Masia i la seva personalitat, i ha recordat que més enllà dels valors, a la Masia es treballa molt fort. “A la Masia mai estàs sol. La formació personal és tan forta com la futbolística”. Un altre exemple que ha posat és el casament d’Iniesta, que va invitar a la cerimònia el conserge de la Masia. “L’home que va guanyar un Mundial va recordar aquell dia el conserge. Un bon exemple de com treballa la Masia”.

Segons el vicepresident, “Messi no pot ser entès sense la seva humilitat; Guardiola, sense la seva capacitat de treball, i Xavi i Iniesta, sense la seva capacitat de treball en equip”. A més, ha recordat com Cesc va decidir tornar bo i perdent diners, ja que sabia que el Barça és el seu espai natural per desenvolupar les seves habilitats”.

Preguntat per alguns dels assistents sobre si la Fundació Qatar no modifica els valors del club, Vilarrubí ha recordat que es tracta d’una fundació que sempre ajuda més que una casa d’apostes.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Ara – 07/11/2012
Puerto Rico vota massivament contra la independència
En un referèndum no vinculant, els illencs s’han pronunciat a favor de ser l’estat 51 dels Estats Units, i l’opció independentista ha tingut un suport de més del 5% de l’electorat
A Puerto Rico opten pel canvi i trien com a nou governador el candidat del Partit Popular Democràtic (PPD), Alejandro García Padilla, líder d’una formació que prefereix mantenir el present estatus de l’illa com a estat lliure associat (ELA) dels Estats Units.

El retard per part de la Comissió Estatal d’Eleccions en el subministrament de les dades i l’ajustat resultat han provocat que García Padilla no hagi celebrat la victòria fins ben entrada la matinada, mentre que el governador Luis Fortuño s’ha remès al recompte final, que, segons ha dit, no acabarà fins aquest dimecres al matí.

Amb el 86% escrutat, el 47,80% dels vots han estat per al líder del PPD, només 0,61 punts i 9.943 vots més que el governador Fortuño.

Aquests comicis han inclòs una consulta no vinculant sobre l’estatus de l’illa, on, fins al moment, el 53,62% han votat que no volien continuar amb la condició actual d’estat lliure associat. També se’ls ha preguntat què preferien d’entre ser un estat més dels EUA, la independència, o bé ser un estat lliure associat però amb més sobirania. Els porto-riquenys prefereixen ser un estat més dels EUA amb un 62,32% dels vots, és a dir, a favor que Puerto Rico deixi de ser un estat lliure associat, dependent dels Estats Units i que es converteixi en l’estat número 51 de la Unió. Només el 5,2% prefereix que el país sigui completament independent.

García Padilla es va dirigir als seus simpatitzants a la seu del partit de San Juan per anunciar que governarà per a tots els porto-riquenys, en to conciliador i després de reconèixer l’esforç de tots els candidats.

Una criminalitat sense fre lligada al narcotràfic que es va emportar, durant l’any 2011, més de 1.100 persones, una taxa d’atur que s’acosta al 15% i una economia estancada des de fa temps van fer caure la balança a favor del candidat del PPD davant Fortuño, desgastat per quatre anys de govern.

Fortuño va acomiadar prop de 30.000 de treballadors públics -no va dubtar ni un sol moment a l’hora de fer-los fora-, i va tenir un enfrontament amb els sindicats que li va costar una vaga general i un intent fallit de posar en marxa un gasoducte, cosa que va servir perquè els ambientalistes s’hi posessin en contra a les eleccions d’aquest dimarts.

La victòria de García Padilla posa fi a quatre anys de Fortuño davant l’Executiu porto-riqueny, però, significa, sobretot, l’adéu -almenys de moment- a les aspiracions que tenien els annexionistes de fer un pas més cap a la integració de l’illa caribenya als Estats Units.

El tema de l’estatus és la causa que els partits polítics no es constitueixin a l’illa al voltant d’una ideologia socioeconòmica sinó a la posició que agafen respecte a la relació amb els Estats Units, país que li dóna el passaport, la moneda i s’encarrega de la defensa i les relacions exteriors de l’illa.

García Padilla, amb l’ajuda del seu equip de campanya, ha sabut treure’s de sobre en els últims mesos l’estigma de polític sense idees clares i sense projecte amb una actitud davant els mitjans de comunicació molt agressiva que no va obtenir resposta amb un Fortuño poc enèrgic.

A partir d’ara haurà de posar en marxa les seves apostes de govern que, segons ha avançat, passen per aprofundir en un estat lliure associat, afavorir la redistribució d’ingressos i la millora de l’educació.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 08/11/2012
Vila d’Abadal a Duran: ‘Hauria de deixar de parlar’
Entrevista amb el batlle de Vic i membre d’Unió, que demana a Duran que deixi de fer campanya i que no es mogui de Madrid
Josep Maria Vila d’Abadal ha enviat un missatge clar al president d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida: ‘Hauria de deixar de parlar, hauria de deixar de fer campanya; que deixi fer al president, que no vagi als mítings, que no surti.’ Diu que Duran hauria d’abstenir-se de fer campanya per CiU en aquestes eleccions, si vol ser lleial a Artur Mas, per no qüestionar-ne ni el discurs ni la direcció. També demana als candidats d’Unió que diguin si van d’acord amb Duran o volen el procés d’independència.

-En el moment que Mas és atacat des de Madrid sorprèn l’actitud de Duran. Amb les seves declaracions no tan sols es desmarca ideològicament de Convergència, sinó que ataca el lideratge de Mas.
-En Duran sempre ha dit que no era independentista i que volia un confederació. I com que no és independentista vol justificar-se i dir que això no es fa bé, que les estructures d’estat són les que es puguin fer, però que no participa en la independència. I va clarament contra el lideratge del president. En aquests moments Duran vol dir que hi ha gent de CiU que vol negociar un altre encaix de Catalunya dins Espanya. Ja vaig dir al congrés que Unió era un partit independentista i que ha d’estar al costat de CDC per fer l’estat propi. Però el congrés va ser clar: va guanyar en Duran i Unió té ara aquest perfil.

-Què hauria de fer en Duran en aquesta campanya?
-En Duran, per a ser lleial amb el president, i crec que vol ser-ho, hauria de deixar de parlar, hauria de deixar de fer campanya; que deixi fer al president, que no vagi als mítings, que no surti, que es mantingui al seu ambient, com a portaveu de CiU a Madrid, al congrés, que vagi a fer la feina a Madrid i que s’abstingui de fer campanya. I que Mas treballi i tiri endavant.

-I la gent d’Unió?
-Hi ha gent de la llista, que seran diputats d’Unió, que haurien de manifestar, com a candidats que són, què pensen ells sobre aquest afer. Els quinze o setze que sortiran, que manifestin què en pensen, i potser alguns voldran aclarir que dins d’Unió hi ha unes altres opinions. I que diguin que, si Mas tira endavant el projecte, el seguiran. Aquests diputats d’Unió haurien de dir als qui els votaran que seran lleials i fidels al grup i, per tant, al president. I que si es tira endavant el projecte de referèndum demanaran el sí. S’han d’eliminar els dubtes, i dir que aquest projecte és sòlid. Perquè, si no, pot ser que es perdi la majoria absoluta. El president necessita el suport clar del poble de Catalunya per a fer aquest pas tan important.

-Per què no s’ha desautoritzat fins ara Duran des de CiU?
-Ara som en una llista electoral tancada en un moment en què no es pot modificar. I faria l’efecte que es trenca la línia interna del grup. Amb unes llistes obertes seria més enriquidor. La prudència imposa de fer veure que hi ha unió i que tot va bé, per a donar seguretat. Però el que ara toca és fer bé les coses i dir allò que volem, que realment és un estat propi, que això vol dir la independència de Catalunya respecte d’Espanya, i vol dir clarament que els qui sortiran treballaran per això. I qui no ho vulgui que ho digui. El poble ho reclama així.

-Què penseu que passarà després de les eleccions, en la relació amb Espanya?
-En aquests moments Espanya té una actitud violenta, que va baixant perquè som en campanya electoral. S’esperaran al resultat, i si és el que esperem tots, amb una gran majoria independentista, amb majoria o no del president, i comença el procés cap al referèndum, Espanya demanarà clarament diàleg per evitar d’arribar al referèndum. Espanya canviarà l’actitud i voldrà buscar l’encaix. I la majoria de polítics d’Espanya i una part de Catalunya treballaran per buscar aquest encaix i per evitar aquest referèndum. Buscaran una nova relació per tornar-nos a enganyar perquè fem un pas enrere.

-Quina actitud haurà de tenir el govern de la Generalitat que surti de les eleccions, si té un mandat per a fer el procés d’independència?
-S’haurà de mantenir ferm en aquest procés. S’haurà de dir que no toca això, i que farem la consulta; començar el procés i no fer marxa enrere mai i no escoltar les veus de la negociació en aquest sentit. Sí per a negociar el referèndum, parlant de tu a tu, i per a fer l’estat català. En la nostra història ja ha passat, que vam declarar la república catalana unes quantes hores, i van venir, vam negociar i vam fer un estatut, el de Núria, i ens el van ribotar de dalt a baix. I va acabar com el rosari de l’aurora, amb el nostre govern a la presó, va ser una pífia. No hem de repetir la història. Si aconseguim de fer el referèndum, i crec que ho aconseguirem, i surt que sí, ho hem d’acabar. No haurem de parar, serà el moment decisiu. Aquesta vegada s’ha d’acabar la feina.

-La societat civil ha fet un pas enrere perquè és l’hora dels polítics. Però quin paper ha de fer encara?
-Hi ha hagut un pas enrere necessari perquè qui ha de construir la independència són els partits polítics, i el president Mas va tenir la valentia de posar-se al davant i de convocar eleccions. Ara tenim un període en què s’estructura aquest món polític i hi ha molt de nerviosisme i salten espurnes. Aquest moviment demana que la gent es defineixi clarament, sí o no, per la independència, i no hi ha terme mig. I a això, el món polític no hi és acostumat. El 25 veurem la gent que és realment independentista. Ara, el moviment social hi és. Ha fet un pas enrere, no s’ha dissolt. Ha fet un pas enrere, però hi és. I encara va creixent cada dia. I si el resultat de les eleccions és un pas enrere del món polític, el pas endavant, el tornarà a fer la societat. I el podrà fer amb més manifestacions o amb una altra mena d’accions socials per a collar els polítics.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 08/11/2012
Tot a punt per a la campanya electoral
Els partits començaran a mitjanit a la campanya de les eleccions més transcendentals d’aquestes últimes dècades
Els partits catalans ja ho tenen tot a punt per a arrencar la campanya de les eleccions parlamentàries més transcendentals d’aquests últims decennis. D’ací a no gaires hores, a mitjanit, engegaran tota la maquinària electoral, començant amb la primera enganxada de cartells, precedida pels actes preparatius programats per a avui al vespre.

Els partits ja han presentat, cada un, el programa electoral i han pres posició sobre unes eleccions considerades plebiscitàries, una posició que s’ha traduït en uns lemes de campanya que volen ser ben explícits.

CiU, per exemple, es presenta amb el lema ‘La voluntat d’un poble’, i un missatge: ‘Fem-ho possible’. Aquest lema, diuen, copsa la voluntat que tot Catalunya ‘expressi lliurement com vol el seu futur aquests quatre anys vinents’.

Dins el ventall independentista, Esquerra-Catalunya Sí es presenta amb el lema ‘Un nou país per a tothom. Vota independència’, que diu que ‘resumeix dos conceptes clars: el full de ruta cap a un nou estat d’Europa i una nova manera de construir el país, des de l’esquerra’. Solidaritat Catalana es presenta als comicis amb el lema ‘Independència 2014’, que condensa la intenció de fer aprovar al parlament una llei que disposi la convocatòria d’un referèndum abans de l’11 de setembre de 2014, i el missatge afegit ‘Ho farem de debò’. I la CUP-Alternativa d’Esquerres, en canvi, ha triat ‘És l’hora del poble’, una manera de subratllar el protagonisme de la gent en la situació actual, amb la precisió ‘ho volem tot’, és a dir ‘sense rebaixar continguts a l’hora de presentar propostes i objectius polítics’.

ICV-EUiA invoca l’autodeterminació i la necessitant d’una política social diferent de la que ara s’aplica en el missatge afegit a ‘I tant si podem’: ‘Dret de decidir, sí. Drets socials, també’.

Per un altre cantó, el lema molt breu del PSC, ‘Federalisme’, vol deixar clar que són contraris a la independència i al centralisme.

També els partits unionistes es manifesten decididament contra la independència: el PP es presenta amb el lema ‘Catalunya sí, Espanya també’, i Ciutadans, amb ‘Mejor unidos’.

Actes centrals de començament de campanya

Passant als actes de llançament de la campanya, CiU farà un míting a les 22.00 ,al pavelló d’Itàlia del Firal de Montjuïc. Hi participaran el batlle de Barcelona, Xavier Trias; el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida; i el candidat Artur Mas.

Els socialistes han triat Terrassa, la ciutat que governa el candidat, Pere Navarro per a engegar la campanya. L’acte començarà a les 21.30 al firal d’aquesta ciutat del Vallès amb un sopar. En acabat el candidat a la presidència farà el seu discurs.

Joan Herrera intervindrà en un acte al centre d’Innovació Social i Digital Citilab de Cornellà de Llobregat, on ICV-EUiA farà un sopar a les 22.00.

També ERC ha triat el municipi on governa el candidat, Oriol Junqueras, per engegar-hi la campanya. Serà al pavelló polisportiu municipal, a les 22.30.

El PP llançarà la campanya des de l’hotel Playafels de Castelldefels. I Ciutadans, des de l’Hotel Catalonia Barcelona Plaza.

En canvi, Solidaritat Catalana obrirà la campanya als cinemes Lauren de Barcelona, a les 23.05.

L’acte ‘Versos i cançons per la unitat popular’ servirà a la CUP-AE d’estrena de la campanya electoral. L’acte començarà a les 21.00 al C.A.T. de Gràcia, amb la participació de Pau Alabajos, Meritxell Gené, Feliu Ventura, David Caño, Carles Rebassa, Gerard Horta, Carles Hac Mor i el candidat per Barcelona, David Fernàndez. Entre més coses, es llegirà el manifest ‘Construïm Unitat Popular’ i es projectarà un vídeo de suport.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 07/11/2012 – 13:55h
Mas a Brussel·les: ‘Confiem que Europa no ens falli’
Diu en una conferència a la capital europea que seria un contrasentit que la UE exclogués una Catalunya independent Xarxes socials Envia l’article Imprimeix l’article
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha demanat avui a Brussel·les que la Unió Europea aporti solucions a països que, com Catalunya, vulguin tenir un estat independent dins d’una Unió Europea ‘forta i federal’. ‘Catalunya és una nació que vol continuar essent europea i que espera que Europa no li falli’, ha declarat Mas, que ha dit que no es pot passar per alt la voluntat de les nacions. ‘No volem construir noves fronteres. Tots els nostres projecte tenen una dimensió europea i tenen sentit dins l’espai europeu’, ha reblat.

En la conferència que ha fet al fòrum Friends of Europe, Mas ha parlat del propòsit de dur a terme un referèndum o una consulta, o fins i tot unes noves eleccions avançades per poder fer la consulta, durant els quatre anys vinents. ‘La fase final serà un referèndum o una consulta. Abans caldrà parlar amb govern espanyol per acordar la data, l’any, la forma de preguntar, el caràcter vinculant, etc. El que és decisiu és que hi ha un compromís ferm per consultar als catalans els pròxims quatre anys’.

Sobre el fet que una Catalunya independent romangui dins de la Unió Europea, Mas ha dit: ‘Ningú pot dir que sí, però tampoc ningú pot dir que no. Si els valors democràtics són propis de la UE i hi ha la determimació d’ampliar la Unió, no seria lògic que un país com Catalaunya, que ja pertany a la UE, que compleix els compromisos, les normes i que és contribuent net hi romangués Per què la UE prendria una decisió d’excloure’ns i deixar-nos fora? Seria un contrasentit’.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Nació Digital – 07/11/2012 – 00:02h
El vot inútil
S’acosten eleccions i la cantarella del vot útil torna als mitjans de comunicació com els anuncis de perfums, torrons i joguines ho fan cada Nadal. És una lletania que els altaveus dels poderosos s’encarreguen de repetir amb insistència, no fos cas que ens sortíssim del guió i ens oblidéssim de consumir de manera desaforada o de legitimar els gestors (i per tant, responsables) d’un sistema que ens oprimeix.

L’objectiu és ben senzill: induir-nos a través de la por, el conservadorisme, i les inèrcies irreflexives a perpetrar el més inútil dels vots: aquell que es dóna a candidatures amb les qui no combregues; de fet, fins i tot a aquelles que en el fons saps perfectament que l’utilitzaran en contra dels teus interessos i els teus anhels. Sóc independentista i sóc d’esquerres… i no em feu triar entre el papa o la mama: vull la independència per construir al meu país una societat més justa, lliure i solidària, i vull superar el sistema capitalista dominat per banquers i especuladors perquè sense sobirania econòmica no n’hi pot haver de cap altra mena.

Sembla doncs clar a qui no he de votar i fóra un insult excessiu a la meva intel·ligència que se’m proposés fer confiança a forces unionistes (amb improvisada disfressa federalista o sense) o aquells que han fet del seu govern tot un paradigma de les polítiques a favor dels interessos privats i de desballestament dels ja febles sistemes de redistribució de renda i d’igualació social. Per a les persones que pensem així (un sector cada vegada més ampli segons els diferents baròmetres d’opinió pública) el vot inútil que se’ns proposa és el de les forces tampó: aquelles que van compartir amb la secció local del PSOE l’honor de formar part dels dos tripartits.

Així, segons els propagandistes oficials he d’escollir… entre una ICV que no acaba d’aclarir si és federalista, neofederalista o pseudoindependentista (es veu que depèn bastant de qui parli, i precisament el seu cap de llista espanyoleja bastant), i que pretén transformar el sistema governant sempre que pugui amb el PSOE, partit que ha estat clau en les polítiques de desregulació social i laboral… a canvi, això sí, de sucoses “quotes de poder” que li permetin mantenir el xiringuito. O bé una ERC que de tant d’esquerres que és, va votar a favor de la LEC (llei de privatització de l’ensenyament), va implantar la versió més antisocial possible del Pla Bolonya i que de la mateixa manera que va oferir els seus serveis (i vots) al president Montilla, recentment va impartir un nou màster en oportunisme proposant-se al president Mas per aprovar uns nous pressupostos antisocials.

Doncs bé, senyores i senyors de les tertúlies i els fòrums: No faré el més inútil dels vots. No legitimaré ni una versió 2.0 de l’unionisme ara disfressat sota “federalisme amb dret a decidir vés a saber què i vés a saber quan” , ni un pol pretesament sobiranista (jo en diria oportunista) que en forma d’esquerrovergència ens plantegi un país amb dos partits: un de centre i un de dretes.

El meu vot serà per als qui ho volen tot i no renuncien a res, per als qui finalment han fet seves les paraules del català de Sueca “tota la política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”, per als qui mai seran elogiats per La Vanguardia o per El País, per als que volen dir i fer al Parlament allò que ningú ha dit fins ara i que, en canvi, sentim dia a dia als carrers, a la feina, al cafè o les entitats socials.

No sé pas com serà d’útil, les vivències, la mobilització i les evolucions de la intenció de vot directe d’aquests dies em donen esperances que bastant, però en tot cas serà sempre millor que la inutilitat de la renúncia.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Ara – 07/11/2012
El manifest de la setmana
Un dels dos manifestos d’aquesta setmana ve firmat per Pedro Almodóvar, Mario Vargas Llosa “i una llarga llista d’intel·lectuals”, entre els quals, alguns coneguts meus. Com que sé que el seu sentiment per Espanya és tan des-acomplexat com sincer, n’entenc el desconcert i la tristesa. Algun cop hem parlat, amicalment, del fet d’escriure en català. Per ells és una renúncia, perquè no poden evitar que això nostre no els sembli una tria “natural” com la seva.

Del text em sap greu, sobretot, que parlin del “secessionisme estimulat” pels polítics, perquè vénen a dir, com el ministre Wert (tot i que amb més subtilesa), que si no ens sentim espanyols és perquè ens hem deixat rentar el cervell. Si no, seríem com ells, que no estan estimulats per ningú. I aquesta és una explicació molt tranquil·litzadora del “problema”, ignoro si sincera o no.

Quan parlen, per tant, de l”afecte, admiració i reconeixement” que ens tenen, no puc evitar pensar en l’estratègia i la superioritat de l’educador davant de l’alumne problemàtic. No es pot admirar un xai. Diuen també que “sense la nostra llengua, cultura i aportació solidària no es pot entendre l’Espanya democràtica”. Ah, però si som on som és justament perquè l’Espanya democràtica va posar les botes sobre la taula i va permetre la humiliació de la sentència de l’Estatut. Amb tots els respectes, diria que només s’ha demostrat la tercera part de l’enunciat. Ni nosaltres ni ells no hem de negar, a hores d’ara, que una part de les nostres raons (voler marxar, no permetre que marxem) són econòmiques. De cap manera podem seguir-ne dient “solidària” de l’aportació catalana. La solidaritat es tria i te’n reten comptes. Si no es tria, és un impost. I si és un impost abusiu que serveix perquè altres tinguin luxes que tu no tens, és un tribut.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 07/11/2012 – 22:01h
Esquerra garanteix lleialtat a la independència
Junqueras presenta el full de ruta del partit a l’estat propi · Avisa que hi ha partits que ‘es poden vendre’
El candidat d’Esquerra a la presidència de la Generalitat, Oriol Junqueras, creu que hi ha ‘catalans que es poden vendre’ i abandonar l’independentisme, però que el seu partit garanteix ‘absoluta lleialtat a la causa de secessió catalana’.

Aquesta ha estat la seva presentació del full de ruta del partit a l’estat propi el 2014. ‘Hi ha formacions i sectors de la societat catalana que poden optar per la por i per les ofertes que enviï l’estat espanyol’, però aquest no serà el cas d’Esquerra, ha insistit.

El full de ruta té una triple agenda: catalana, espanyola i internacional. Si hi ha una majoria de catalans que opten democràticament per la secessió, aquest procés tindrà dues fases: la primera, un referèndum; la segona, una actuació que ha de culminar amb l’aprovació d’una constitució catalana pròpia pel parlament.

Per Esquerra, aquest procés s’ha d’explicar a les instàncies internacionals, incloent-hi observadors de tot el món, i s’ha de constituir un grup de negociació bilateral amb l’estat que haurà d’acordar els termes de la secessió.

‘Dins d’Espanya no tenim futur’

‘Dins l’estat espanyol no tenim futur ni n’hi tindrem, i per això és tan important que anunciem al món, a la comunitat internacional, la nostra voluntat de formar part del món, de ser un estat.’ En la seva intervenció, ha deixat clar, a més, que ell desitjava que Catalunya ‘parlés amb tothom’ sobre el seu futur, però ha fet una advertència: aquest territori ha de decidir tot sol, sense interferències exteriors de cap mena, quin ha de ser el seu futur.

Tant Junqueras com els altres membres de la candidatura d’Esquerra per Barcelona que han intervingut en l’acte han promès que farien de tot i més per aconseguir que es fes un referèndum i que Catalunya esdevingués un nou estat d’Europa.

‘Tenim al davant una oportunitat única, que es presenta en molt poques generacions, de construir un nou país’, ha dit la secretària general, Marta Rovira, abonant la societat civil catalana que ha aconseguit de conduir els partits fins ara autonomistes a la independència.

Rovira ha propugnat el diàleg i l’acord amb la resta de l’estat, però que el referèndum independentista no era negociable i que els catalans el farien.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 06/11/2012 – 10:39h
Contundent article de Suso de Toro contra els signants dels manifestos
‘És difícil de comprendre que es digui que a Espanya els catalans són vistos amb respecte i que se’ls estima’, diu l’escriptor gallec
L’escriptor gallec Suso de Toro ha escrit un article al Diario.es en què critica la manca de visió de la realitat catalana dels professionals i intel·lectuals espanyols signants dels manifestos contra la independència: ‘Fa la impressió que els signants han vist una realitat diferent de la que han viscut la major part dels catalans (…). El que no té sentit és no reconèixer la realitat’. I afegeix: ‘És difícil de comprendre que es digui que a Espanya els catalans són vistos amb respecte i que se’ls estima

Aquestes són algunes de les opinions que Suso de Toro ha exposat a l’article:

‘El que no té sentit és no reconèixer la realitat, simplement, com reflecteixen totes les enquestes i qualsevol acostament sense prejudicis, la gran majoria dels catalans se senten incompresos i maltractats, estan ofesos i estan tips, creuen que Espanya és un llast i una font d’humiliacions i bona part d’aquesta majoria creu que els anirà millor essent, per fi, independents’.

‘Qualsevol persona desinteressada pot recordar les campanyes constants contra Catalunya, que si els toros, que si la llengua, que si no es pot tolerar que una entitat catalana pugui comprar una madrilenya, que si tampoc pot una empresa d’energia ‘nacional’, és a dir, establerta a Madrid, ser absorbida per una altra de catalana, que si li passaran el ribot a l’estatut. i l’hi van passar tots’.

‘Es pot estar a favor del federalisme, del centralisme, de la independència o del que sigui, però si els catalans volen decidir el seu futur els demòcrates els han de reconèixer aquest dret. Hi va haver moltes ocasions per posicionar-se demanant respecte quan hi va haver campanyes de descrèdit de Catalunya i dels catalans, desgraciadament no és probable que vegem algun manifest que pugui ser vist pels catalans com un acostament humil i curiós’
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 06/11/2012 – 13:16h
Més de 200 intel·lectuals gallecs, en solidaritat amb el procés català
Signen un manifest en què critiquen la ‘involució democràtica’ que impliquen els manifestos espanyolistes
La societat civil gallega s’ha mobilitzat per donar suport al dret de decidir de Catalunya. Més de 200 professionals i personalitats de Galícia han signat el manifest ‘Pel dret de decidir’, en solidaritat amb el procés català per decidir si Catalunya ha de ser un estat independent. La iniciativa popular es va posar en marxa ahir mitjançant internet. Escriptors, periodistes, professors de les tres universitats, sindicalistes, entre més col·lectius, han signat i donat suport el procés.

El manifest sorgeix com a reacció al manifest de tres-cents professionals i intel·lectuals espanyols, i diu que l’oposició a la política d’Artur Mas no pot servir de pretext per oposar-se al dret de decidir dels catalans, i els demana que reconeguin que el context en què es va fer la transició va impedir un plantejament federal com el que ara defensen els signants del manifest. També diu que les nacions que hi ha a l’estat espanyol estan plenament legitimades per emprendre el camí del dret de decidir, perquè la via del reconeixement plurinacional de l’estat s’ha exhaurit. I alerten ‘d’una involució democràtica impulsada per crides com aquesta, legitimant l’estat espanyol a reprimir l’expressió de la voluntat de la societat catalana’.

Alguns dels signataris són Ana Miranda (eurodiputada del BNG), Belén Quintáns (productora de teatre), Carlos Taibo (professor), Cesáreo Sánchez Iglesias (poeta), Dionisio Pereira (historiador), Elvira Souto (activista), Francisco Pillado (editor), Henrique Harguindey (traductor), Lois Diéguez (escriptor), Luís Bará (professor i regidor), Manuel Mera (sindicalista), Manuel Monge (sociòleg), Marga Romero (escriptora), Marta Dacosta (escriptora i sindicalista), Néstor Rego (professor), Rafa Vilar (escriptor), Teresa Moure (professora), Uxío-Breogán Diéguez (historiador), Xabier Queiruga (editor), Xoán Carlos Garrido (professor), Xoán Costa (professor), Xosé-Henrique Costas (professor) i 200 persones més.

Avui mateix l’escriptor gallec Suso de Toro ha publicat un article al Diario.es en què critica que els intel·lectuals espanyols vegin una realitat diferent a la catalana, i es demana per què no van alçar la veu quan hi va haver campanyes de desprestigi contra Catalunya o quan es va retallar l’estatut.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Ara – 07/11/2012
El caganer independentista, els candidats al Parlament, Tito Vilanova, Goku i Springsteen, novetats per a aquest Nadal
L’empresa ‘Caganer.com’ treu al mercat més de 40 noves figuretes de personatges individuals i de col·lecció
El caganer del pessebre ja és independentista i porta estelada. La família Alós-Pla de Torroella de Montgrí, que cada any treu al mercat nombroses adaptacions de la popular figureta, ha aprofitat l’empenta ciutadana a favor de l’estat propi i li ha donat el seu particular toc nadalenc. Aquest 2012, l’empresa ha tret més de 45 noves creacions al mercat, entre les quals hi ha els candidats al Parlament, l’entrenador del Barça Tito Vilanova, l’heroi del manga Son Goku o el cantant Bruce Springsteen.

Els caganers es divideixen en personatges individuals i de col·lecció i abasten móns tan diferents com l’esport, la política o els dibuixos animats. Cada any, se’n venen entre 15.000 i 20.000. D’ençà del 1992, l’empresa familiar ‘Caganer.com’ reformula la tradició pessebrista catalana. Des del seu taller de Torroella de Montgrí, la família Alós-Pla crea nous caganers amb la cara i el cos de personatges polítics, mediàtics i del món de l’art i de l’esport. Com explica un dels dissenyadors i propietari de l’empresa, Sergi Alós, per concebre els dissenys només cal parar l’orella i obrir els ulls.

“L’actualitat és el que mana, però també les peticions que ens fan els nostres fills i les idees que ens aporten els clients que s’acosten a comprar-ne”, explica. A partir del moment en què sorgeix la idea, i fins que el nou caganer ja és una realitat, tot el procés es fa de manera artesanal. Per a aquest 2012, l’empresa ‘Caganer.com’ treu al mercat més de 45 figuretes noves. A l’hora d’escollir, n’hi ha per a tots els gustos. I entre les novetats, aquest any en destaca una d’estretament lligada a l’actualitat: el caganer independentista.

A la figureta tradicional -en aquest cas es manté el vestit de pastor i la barretina- els germans Alós-Pla hi han afegit una estelada. Aquest particular caganer es presenta en dues versions (lluint la bandera a l’esquena o bé onejant-la). Com indica Sergi Alós, el que han volgut és traslladar al pessebre “la contundència amb què s’ha expressat el poble i el pensament a favor de la independència”.

L’actualitat política, i en aquest cas les eleccions del 25-N, també ha manat a l’hora de crear nous dissenys. De fet, tots els candidats a la presidència de la Generalitat ja tenen la seva rèplica. L’empresa ja havia tret al mercat la figureta del president Artur Mas, la d’Alícia Sànchez-Camacho (PP) i la de Joan Herrera (ICV). Ara, però, a aquestes hi ha sumat les de la resta de caps de llista: Pere Navarro (PSC), Oriol Junqueras (ERC), Albert Rivera (C’s) i Alfons López Tena (SI). En l’àmbit de la política, en aquest cas internacional, també són caganers per aquest Nadal les figuretes dels primers ministres de França i Itàlia, François Hollande i Mario Monti.

Esport, dibuixos animats i cinema

Pel què fa a l’esport, un altre dels àmbits preferits dels Alós-Pla, aquest any no hi podia faltar el nou entrenador del Barça, Tito Vilanova. A més, aquest any, l’empresa familiar també ha arribat a un acord amb el FC Barcelona pel què fa a drets d’autor i, a partir d’ara, totes les rèpliques dels jugadors de la plantilla ja llueixen nom i número a la samarreta.

El nou catàleg també incorpora personatges infantils, cantants, herois del còmic i personatges de la gran pantalla. Així, dirigits als més menuts, la família de Torroella de Montgrí ha creat els caganers de Son Goku (el popular protagonista de Bola de Drac), de Betty Boop, de Batman, de Mafalda o d’Epi i Blas, la inseparable parella de ‘Barrio Sésamo’.

Pel que fa a la cultura, tenen nous caganers els cantants Bruce Springsteen, Joaquín Sabina i Joan Manuel Serrat. Precisament, aquests dos darrers l’any passat van dedicar una cançó a aquesta tradicional figureta dels pessebres catalans. També són caganers per aquest Nadal altres personatges clàssics del món del cel·luloide: Marilyn Monroe, Charles Chaplin i el soldat imperial de ‘La Guerra de les Galàxies’.

A tots aquests personatges individuals, l’empresa també hi suma caganers de col·lecció com ara el cargolaire, el català en cadira de rodes, el cec, el dimoni (en diferents versions) i esportistes com ara el nedador, el jugador de bàsquet, el ciclista i el futbolista. A més, també es poden trobar figures que reprodueixen tradicions (com el penitent i Sant Nicolau) i d’altres com l’anonymous, el Quixot, el drac del parc Güell o l’escultura d’El Pensador de Rodin. Per últim, i coincidint amb el seu vintè aniversari, l’empresa ‘Caganer.com’ ha decidit reeditar el caganer de Santa Claus, la primera de les figures que va elaborar l’any 1992.

Entre 15.000 i 20.000 figuretes

Els nous caganers es poden adquirir a preus que oscil·len entre els 6 i els 16 euros, depenent de quina sigui la figureta. Els caganers es poden comprar tant a la seu de l’empresa, a les típiques fires nadalenques (com la de Santa Llúcia), a botigues o bé per Internet. Segons explica Sergi Alós, aquest any han aconseguit desestacionalitzar el caganer i, ara, ja en venen tot l’any (sobretot, a botigues de souvenirs de Barcelona). Això sí, el gruix de les vendes continua essent, com sempre, per Nadal.

Anualment, la família arriba a vendre entre 15.000 i 20.000 caganers, i aquest 2012 esperen incrementar les vendes al voltant d’un 10%. Sergi Alós s’atreveix a fer prediccions i ja vaticina que, entre els més venuts, a més del caganer independentista, hi haurà els personatges d’animació Son Goku i Mafalda, el president de la Generalitat Artur Mas, Tito Vilanova i dos polítics internacionals d’altres anys: Barack Obama i Angela Merkel.

A més de les botigues de souvenirs, Internet ha estat un altre aliat a l’hora de popularitzar -i internacionalitzar- les figuretes. “Actualment, el 21% de totes les vendes es fan a través de la xarxa”, concreta Sergi Alós. Sobretot, a països del centre d’Europa i també als Estats Units. “La web et permet comprar un caganer o més i enviar-los allà on tu vulguis amb un missatge escrit”, hi afegeix Sergi Alós.
Veure notícia
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••