Els polítics rubinencs presents en les llistes dels partits que es presenten en les properes eleccions expliquen la seva posició en relació als tres punts que l’assemblea estableix com a condició per donar suport a una o altra formació.

L’Ateneu Municipal de Rubí va ser l’escenari, aquest dimecres, d’un debat organitzat per l’entitat Rubí per la Independència-Assemblea Nacional Catalana, protagonitzat pels polítics rubinencs inclosos en les llistes dels diferents partits que es presentaran en les properes eleccions a la Generalitat, previstes per al dia 25 de novembre.

Pere Torres, de Convergència i Unió (CiU); Marta Ribas, d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), i Arés Tubau, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), van ser-hi convidats per tal de donar a conèixer la seva posició en relació als tres punts que l’Assemblea Nacional Catalana ha posat com a condició per tal de donar suport a una o a d’altra formació. Cal destacar que l’entitat també va convidar a participar en l’acte a Carme Garcia, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i alcaldessa de Rubí. La política rubinenca, que havia acceptat la invitació, va excusar-se per un imprevist a última hora. L’encarregat de moderar el debat va ser Salvador Cot, director de Nació Digital.

Els punts que es van discutir al llarg de la jornada, proposats per l’assemblea, són els següents:

1. La sobirania de Catalunya resideix en el poble català. El poble català és qui ha de ser consultat a l’hora de decidir la relació política que vol establir amb la resta de pobles i Estats del món.
2. Ens posarem a treballar immediatament per tal que, en la propera legislatura, Catalunya esdevingui un nou Estat d’Europa.
3. Treballarem conjuntament amb la resta de grups polítics per tal que el procés de constitució del nou Estat independent sigui el més consensuat possible i esdevingui l’Estat de tots els catalans i catalanes.

En referencia al primer punt, Arés Tubau va destacar que la formació que representa s’identificava totalment amb el plantejament, reivindicant que Esquerra és un partit de llarga tradició independentista. “El dret d’autodeterminació resideix en el nostre poble. No reconèixer-ho és immoral.” La política rubinenca va afegir que “la millor arma que tenim a l’hora de defensar-ho és la raó de la paraula”, i que “acabarem convencent”.

Per la seva banda, Pere Torres va fer èmfasi en el fet que per fer possible el desenvolupament d’aquest primer punt, “cal una fortíssima implicació social i civil”. En aquest sentit, va afegir que aquest no es podria assolir només amb la implicació de les forces polítiques, i que “és del tot necessari que la societat assumeixi un rol de lideratge”. Torres es va referir també a la importància que el procés es porti a terme “en concòrdia amb Espanya, per tal de demostrar que la nostra decisió no obeeix a un sentiment contraposat a l’espanyol, sinó al fet que considerem que el nostre futur serà més sòlid si podem exercir els nostres drets com a poble”. Tot i així, Torres va destacar que si finalment aquesta voluntat no es materialitza, “haurem de treballar per tal d’aconseguir una legislació pròpia que ens permeti consultar el poble”.

En relació a aquest primer punt, Marta Ribas va manifestar que la formació que representa ha defensat des de sempre el dret a decidir com a dret democràtic, afegint que en aquesta propera legislatura “ens haurem de carregar de raons i demanar-li a Espanya que ens deixi fer el referèndum. Si finalment això no és possible, ens haurem d’abastir d’una llei de Consultes a través del nostre Parlament de Catalunya, que ens permetria, també, en un futur, consultar als ciutadans al voltant d’altres qüestions. Això ens portaria a una democràcia més sana i moderna”.

Un “Sí” amb matisos

Sobre el segon punt proposat per l’assemblea -Ens posarem a treballar immediatament per tal que en la propera legislatura, Catalunya esdevingui un nou Estat d’Europa-, tant Convergència i Unió com Iniciativa hi van fer algunes matisacions, mentre que Esquerra hi va donar total suport.

En aquest sentit, Pere Torres va explicar que la federació no es comprometia a què això fos possible: “ens comprometem a realitzar la consulta i treballarem per tal que el resultat vagi en aquesta direcció, però està clar que haurem de respectar el que finalment decideixi el nostre poble”. El polític nacionalista es va referir, així mateix, a la necessitat de treballar per tal de propiciar una resposta afirmativa de la societat civil i de les institucions que també ho han de propiciar, “i això vol dir que s’ha d’obrir un procés de materialització d’Estat propi, negociant-ho amb l’Estat espanyol, amb la Unió Europea i amb els organismes internacionals, alhora que anar construint estructures d’Estat, cada vegada menys dependents d’Espanya”.

En referencia al punt citat, Marta Ribas va garantir que la seva coalició treballarà per tal que finalment esdevingui una realitat, tot i matisar que “no està clar encara si podrà ser en aquesta propera legislatura”. Malgrat això, va afegir que aquest serà el moment propici per “parlar sobre quina és la relació que voldrem tenir amb Espanya i Europa, i fer-ho de “tu a tu”, sense tancar-nos cap porta”. En aquest sentit, Ribas va posar com a exemple la seva pròpia coalició, “com a punt de trobada d’independentistes i de federalistes. Nosaltres no hem defugit mai, internament, aquest debat, i per això creiem que l’objectiu prioritari en aquests moments, és que es pugui celebrar un referèndum, de manera que el poble tingui l’oportunitat d’expressar-se”.

Per la seva banda, Arés Tubau va manifestar que la seva formació sí que es feia seu aquest segon punt, destacant que al programa electoral que va presentar al 2010, “Esquerra ja parlava de fer un referèndum”. Tubau va explicar que el partit republicà desitjava un procés “pactat i tranquil amb Espanya”, mostrant el convenciment que “tindrem en Europa una mediadora valuosa, perquè no estem en el segle XIX. Estem en el segle XXI”. La política rubinenca va remarcar, a més a més, que aquesta voluntat de ser sobirans per part del poble havia deixat de ser “un ‘prou’ reaccionari. Ara és una demanda alegre, feta en positiu, optimista… I és això el que ha descol·locat als partits que no participen en aquest projecte i a l’Estat espanyol”.

El major consens possible

Finalment, en relació al tercer punt proposat per l’Assemblea Nacional Catalana, els representants de les tres formacions participants en el debat van ser unànimes, destacant que s’havia de treballar intensament per tal d’aconseguir el màxim consens possible per part de la societat catalana a l’hora de participar en el referèndum i, posteriorment, en l’acceptació del resultat.

Així, Marta Ribas va apostar per encetar, tot just després de les eleccions, un gran debat social per explicar el perquè de convocar un referèndum i sobre totes les opcions possibles existents, destacant, d’altra banda que, “una vegada coneguts els resultats de la consulta, no ens pot valer només una majoria estreta. Ens hem de carregar de raons i, per això, hem d’aconseguir que sigui ben àmplia. Es tracta d’una qüestió de legitimitat democràtica”. Ribas va explicar que aquest havia de ser, també, un procés “constituent de país”, i que “hem de poder debatre sobre quin model social d’Estat volem; sobre com volem que es gestionin els serveis públics, l’Educació, la Sanitat…”.

D’altra banda, Arés Tubau va manifestar que el referèndum s’havia de guanyar “per una majoria molt àmplia” i que, per això, a partir d’ara “s’hauran de buscar els acords que ho facin possible”. La líder republicana va afegir que el consens també s’hauria de buscar “al dia següent de la consulta”, de manera que “els ciutadans que hauran decidit votar que no a la independència de Catalunya, puguin seguir-se sentint catalans de primera i de ple dret”.

Finalment, Pere Torres va explicar que Catalunya havia d’esdevenir un Estat normal de la Unió Europea i que, per tant, “si volem que això sigui possible, hem d’aconseguir que el ‘sí’ sigui l’opció escollida per una majoria àmplia i clara de la ciutadania”. Segons Torres, per tal de propiciar-ho, s’han de donar, en paral·lel, dues situacions: en primer lloc, la col·laboració de totes les forces polítiques, o les màximes possibles a l’hora d’organitzar el referèndum i, en segon lloc, “la mobilització constant de la societat civil. Són els ciutadans els que han de vetllar per tal que totes les nostres energies, la dels líders polítics, vagin en un únic sentit, i que no ens desviem del camí”.

“Esperit transversal”

Joan Antoni Tort, coordinador de Rubí per la Independència-Assemblea Nacional Catalana, ha fet esment de “l’esperit transversal” de l’Assemblea Nacional Catalana, i de com s’organitza territorial i sectorialment. Així mateix, ha destacat que l’assemblea té per objectiu que els ciutadans votin el dia 25 de novembre els partits que donen suport, d’una manera o altra, els tres punts mencionats.

També ha anunciat l’acord al qual han arribat l’entitat i els sindicats catalans en el sentit que “l’assoliment del dret a l’autodeterminació per part del poble, pot ajudar a sortir més fàcilment de la crisi actual”.

El proper acte programat per Rubí per la Independència-Assemblea Nacional Catalana tindrà lloc el dia 20 de novembre, a les 4 de la tarda, al Casal de la Gent Gran de Rubí, situat davant dels Maristes. L’activitat, a càrrec de la sectorial Jubilats per la Independència, intentarà desvetllar què passarà amb les pensions si Catalunya esdevé independent, i per confirmar o desmentir algunes declaracions realitzades al voltant d’aquest tema.