Ha estat un èxit la primera encesa amb 3700 espelmes de colors. Un gran èxit en organització i col·laboració de voluntaris de l’ANC de Castellar del Vallès. Un acte reivindicatiu que el que pretèn és animar la gent cap a una Catalunya lliure i independent.
L’ANC de Castellar, agraeix la col·laboració i la assistència en aquest acte reivindicatiu de llibertat.
Fotos
Més fotos
Informació Terrassa Digital
Aquest és el vídeo íntegre de l’acte de presentació del Col·lectiu Wilson al Cercle d’Economia. Hi participaven Pol Antràs (Harvard), Carles Boix (Princeton), Jordi Galí (CREI, UPF, Barcelona GSE), Gerard Padró (London School of Economics), Xavier Sala i Martín (Columbia) i Jaume Ventura (CREI, UPF i Barcelona GSE).
Text elaborat pel Col·lectiu Emma
És disponible en català, espanyol, francès, alemany, italià, àrab, portguès i esperanto.
The Spanish malaise may be deeper than the economic hole
Earlier this month, the top judicial authorities in Spain forced the resignation of the State’s Chief Prosecutor in Catalonia. This is not an elected official but a public servant appointed from the capital, and the post traditionally goes to a non-Catalan. The latest incumbent was summarily dismissed only hours after remarking in an interview with a news agency that “the people must be given the opportunity to express their wishes”. It sounds mild enough, except that the statement was made in the context of the Catalans’ right to decide about their political future. Perhaps this is why he immediately qualified it adding that he meant “in general, any people”, and only after making clear that there is not in Spain “a legal framework allowing a referendum on independence”. All seemingly aboveboard. And yet, the mere implication that perhaps a way should be found for Catalans to have their say on the matter turned what was essentially a platitude into an inflammatory pronouncement, causing the prosecutor’s fall from grace. So much for the independence of the judiciary – not to mention freedom of speech.
A month before, a retired Spanish army general spoke to a formal gathering of fellow high-ranking officers about the “separatist-secessionist offensive in Catalonia” and reflected on the eventual position that the armed forces should take. “The Fatherland is more important than democracy”, he concluded. “Patriotism is a feeling, and the Constitution is nothing but a law”. The audience greeted with applause what could be easily read as an invitation to flout the laws of the land, or even as a justification for a military coup. Like similar statements made by others in the past, it has produced no significant response from the civilian authorities.
These two events –and the very different official reactions to them– point to fundamental flaws in the workings of a democratic State, and suggest that Spain’s problems may go well beyond the admittedly atrocious economic environment. And the trigger in both cases is the situation in Catalonia.
Dintre del Cicle de Conferències “La Catalunya que volem” Matadepera per la independència organitza la primera amb el títol “Viabilitat econòmica de Catalunya” amb la catedràtica d’Hisenda Pública de la UB Núria Bosch.
Serà a les 20:00 a la sala d’actes del Casal de Cultura de Matadepera, c. Pere Aldavert.
Gràcies a tots els que seguiu aquesta pàgina web podem mostrar-vos unes xifres que superen les previsions inicials.
Coordinant, donant arguments, teixint xarxa, creixent.
Ho continuarem fent aquest pròxim any que serà decisiu, amb els mateixos objectius i procurant millorar.
Hem fet més de 500 entrades i tenim prop de 200 seguidors que reben un correu cada cop que en fem una.
A finals de setembre i principis d’octubre la campanya d’enviaments de correus al president del Parlament europeu perquè reprovés l’actitud de l’europarlamentari Aleix Vidal-Quadras va tenir tal èxit que empetiteix la resta de mesos en la gràfica.
Conferència de Pere Gabarra, secretari de Jubilats per la Independència i membre del Cercle Català de Negocis, sobre les pensions.
El 5 de març va fer-se a Sant Quirze un acte sobre la llei Wert. Hi van participar Xavier Corbera de la junta de Som Escola i Ismael Palacín director de la Fundació Jaume Bofill. Va moderar l’acte el pedagog Salvador Domènech. L’acte va tenir el suport de l’Ajuntament i de les AMPA de tots els centres escolars de Sant Quirze.
Proposta iniciada per Centelles per la independència.
Com cada any TV3 i El Periodico de Catalunya han iniciat la campanya
per escollir el Català de l’any. Fins ara i des de l’any 2000 hanestat nomenats successivament: Ernest Lluch, Pau Gasol, Manuela de Madre, Ferran Adrià, Joan Manuel Serrat, Joan Massagué, Neus Català, Pasqual Maragall, Vicente Ferrer, Josep Guardiola, David Miret i Joaquim Ma. Puyal). Com podeu veure l,’abast és força ampli.
Ara, i fins el proper dia 21 de març, s’està en l’etapa de presentar candidats. Per poder-ho fer hi ha tres vies:
Per reforçar la presència de l’ANC en els mitjans de comunicació i en la societat en general i perquè considerem que la feina feta així ho avala amb escreix, proposem a CARME FORCADELL, com a candidata per ser la Catalana de l’any 2012.
És per això que us demanem a tots vosaltres que, per qualsevol d’aquestes tres vies que hem facilitat, no tan sols la proposeu si no que també feu extensiu aquest interès a les vostres amistats, coneguts, etc. a fí que pugui estar entre els 10 finalistes i a partir d’aquí, anar-la votant successivament fins arribar al final.
El calendari de votació.
L’elecció del Català de l’Any es concreta en tres fases. En la primera, els lectors poden proposar personalitats que hagin fet mèrits durant el 2012 per ser el Català de l’Any. A la segona fase, que comença el 22 de març, es publiquen les 10 persones proposades i s’obren les votacions. De manera progressiva es van eliminant els candidats menys votats, fins que queden tres finalistes. A la tercera fase, el comptador es posa a zero, i els lectors trien el guanyador entre els tres finalistes. Finalment, a la gran gala del dia 14 de maig, s’entrega el guardó de Català de l’Any.
Aquí teniu material escrit i àudiovisual de l’assemblea general de Girona:
L’Assemblea estrena a l’assemblea general de Girona un magnífic vídeo amb el lema “Junts ho farem possible” amb Montserrat Carulla.
Avui aquesta web comarcal celebra el seu primer any. Aquest vídeo és un bon obsequi a tots els que ens seguiu.
Vilaweb ha reunit quatre dels iniciadors de l’Assemblea Nacional Catalana perquè expliquin en una conversa com va començar la idea i quins van ser els primer passos. Són Enric Aïnsa, Pere Pugès, Miquel Sellarès i Miquel Strubell.
Així acaba la xerrada que l’escriptora i periodista Patrícia Gabancho va fer a Bellaterra el dijous 14 de març de 2014 on de manera clara però contundent va exhibir una raonada i impecable exposició sobre la cruïlla en què es troba actualment Catalunya. Una cruïlla que no és nova en la història del catalanisme polític però sí que són diferents les circumstàncies del moment. “Volem marxar per fer el nostre propi Projecte de país” perquè ni ara ni històricament mai ha coincidit amb el projecte d’Espanya;“ho volem fer no només per nosaltres sinó sobretot pel futur dels nostres fills” diu.
Les principals idees de l’acte s’han focalitzat en:
Les reivindicacions del catalanisme polític al llarg dels s. XIX i XX i les continuades negatives de l’Estat o bé les reiterades amenaces d’anorrear-nos en tot moment a igual que ara.
Ara i abans, la modernitat, la justícia social, l’assoliment de l’excel·lència i Europa són premisses que defineixen Catalunya i vertebren els seus projectes, amb interessos molt diferent dels d’Espanya.
Darrerament Espanya s’ha modernitzat per influència política del catalanisme i amb els diners dels catalans; malgrat els esforços de la societat catalana aquesta modernització no ens arriba. La modernitat espanyola no passa per Catalunya, tal com reconeixia sense embuts el president Felipe González. I Madrid concentra tots els poders en el desig de voler emular capitals com París o Londres (el “gran Madrid”com l’anomena E. Juliana); el projecte fracassa (Bankia com a exemple més emblemàtic), la crisi ho trastoca tot i la ciutat esdevé en centre de comunicació interna però no amb l’exterior, amb un consum desmesurat de recursos (AVE, autovies i altres infraestructures, seu de grans empreses i bancs, funcionariat, grandesa, despeses supèrflues, …) que en gran part provenen de l’espoli de Catalunya i que mai més tornen.
S’aguditza l’estratègia de l’escanyament econòmic de Catalunya que obliga la Generalitat a fer retallades (Sanitat, Ensenyament, Recerca i Investigació, Mitjans de Comunicació, …) desmantellant així el projecte català i amb l’objectiu de rebaixar encara més l’aigualida autonomia; els catalans no disposem dels nostres propis recursos. No oblidem que no hi hauria retallades si no hi hagués espoli econòmic.
La política actual del PP ens porta a valors franquistes dels anys seixanta, a l’Espanya franquista però amb cara democràtica. Vaja, el franquisme postfranquista. Per aconseguir-ho, els objectius de l’estat se centren en:
Una guerra bruta i psicològica a la vegada, per intentar partir-nos; per voler fragmentar la nostra societat (“abans es trencarà Catalunya que Espanya”, diu JM. Aznar del PP); pels esforços de tot l’aparell de l’Estat per avortar el moviment independentista valent-se de tots els mitjans de que disposa: lleis, justícia, acusacions i imputacions per corrupció (quan la corrupció és implícita en el sistema polític espanyol), policia, guàrdia civil, CNI, etc.
Enfront de l’agressió i guerra bruta de l’Estat espanyol cal aguantar; hem de seguir en la lluita per la nostra llibertat com a poble de manera pacífica, endreçada i amb mirada cap a Europa sense defallir, sense por i sense barallar-nos. L’enfrontament es planteja a partir de les tres potes que vertebren el moviment independentista:
La situació actual no pot continuar pel dramatisme social, econòmic, polític i institucional que comporta; i pel creixent nivell de pobresa a casa nostra que les nostres Institucions no poden atendre i l’Estat espanyol desatén. El procés cap a la Independència no pot allargar-se; com més tard arribi més costarà de refer el país o bé hi pot haver desànim col·lectiu. No pot anar més enllà del 2014.
Aquest vídeo resumeix 1any d’activitats de l’Assemblea Nacional Catalana
L’Assemblea Nacional Catalana compleix aquests dies el seu primer any. L’acte del Palau St. Jordi va culminar tot un procés que naixia en les onades de la consulta per la independència. Al Vallès Occidental l’ANC ha tingut un creixement sostingut que l’ha dut a estendre’s per tot arreu i a constituir-se a tots els municipis de la comarca excepte Badia.
Del total de 400 assemblees territorials que té l’ANC, 22 corresponen a la nostra comarca, inclosa Bellaterra que no és municipi i també hi tenim una sectorial de joves. Bona part de les assemblees territorials van constituir-se el 2011 però l’any passat va veure néixer les de municipis importants com Barberà, Ripollet, Cerdanyola, Montcada i Reixac o Polinyà.
La xifra actual de membres de l’ANC a Catalunya és de 13.000 dels quals 1.600 corresponen al Vallès Occidental, és a dir un 12%. El creixement ha estat més ràpid a partir de l’11 de Setembre i de la repercussió que va tenir. Pel que fa a simpatitzants el nombre s’aproxima als 4.000.
Durant el passat estiu va tenir una forta presència a la comarca la Marxa cap a la independència que amb més de 30 actes descentralitzats amb la presència d’unes 11.000 persones que va preparar l’èxit de la manifestació de Barcelona de l‘11S. Des de la nostra comarca s’hi va contribuir amb 60 autocars que van traslladar 3.000 persones a la manifestació més important que s’ha fet mai a Barcelona.
Entre les activitats que han fet les territorials de l’ANC al Vallès Occidental aquest any de vida es poden comptar prop de 200 actes de tota mena: xerrades informatives, presentacions de llibres, concerts de música, sopars populars, projeccions de pel·lícules, manifestacions, taules rodones, debats locals… Segons els càlculs aproximats hi poden haver participat més de 15.000 persones.
Una altra manera de valorar la feina feta és el nombre de fulls impresos que s’han repartit amb arguments favorables a la independència o convocant als actes. Són vora de 60.000 fulletons els que s’han repartit entre totes les territorials.
En el últims mesos l’activitat de l’ANC al Vallès Occidental s’ha acostat als barris on sociològicament hi ha més indecisos i dubtes sobre el procés d’autodeterminació.
El pròxim dissabte a Girona la segona Assemblea General donarà un nou impuls al moviment popular de l’independentisme català.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 