Terrassa s’adhereix a l’Associació de Municipis per la Independència

Informació de La Torre del Palau

El ple de Terrassa aprova la adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència, amb l’abstenció de l’alcalde socialista, Jordi Ballart, i el regidor Alfredo Vega, també del PSC. És la ciutat més gran que se suma a l’AMI. Fins ara, era Reus. La cocapital del Vallès Occidental entra a l’associació amb els vots a favor de Convergència, ERC, CUP i 7 regidors dels 9 del PSC. Terrassa en Comú ha apostat per l’abstenció i Ciutadans i PP pel no.

Un dels punts més controvertits de la votació ha estat el suport dels socialistes als independentistes. El portaveu del grup municipal del PSC, Amadeu Aguado, ha defensat la posició del seu partit com a “facilitadora d’allò que molts ciutadans de Terrassa volen pel seu país” i ha admès que “darrera dels 8 regidors independentistes hi ha milers de terrassencs independentistes”. “No estem dient que Terrassa sigui independentista, estem facilitant que els ciutadans egarencs facin activisme per la seva opció”, ha insistit.

El portaveu d’ERC, Isaac Albert, ha defensat que en el Ple d’avui no s’estava votant simplement l’entrada a una associació, sinó que Terrassa passa a ser “un dels principals actors del país a favor d’una ruptura democràtica amb l’Estat”. “Terrassa és la quarta ciutat de Catalunya i es posa al servei del que decideixi el poble català”, ha afegit.

Marc Grau, portaveu de Terrassa en Comú, ha ofert el seu suport a la proposta d’adhesió perquè “està en joc que l’Ajuntament sigui protagonista en la construcció de la repúbica catalana”. Tanmateix, també suggerit que “aquest tipus de decisions s’han de prendre amb una consulta ciutadana”.

Per la seva banda, Miquel Sàmper, portaveu del grup municipal de Convergència, ha criticat els discursos contra la independència que intenten “instal·lar la por en les persones” i que cada dia “hi ha més gent d’origen no catalanista que avui és independentista a causa del menyspreu rebut de l’Estat”.

Finalment, la regidora de la CUP, Maria Sirvent, ha recordat que l’AMI sorgeix arran de la sentència del Tribunal en contra de l’Estatut l’any 2010 i des d’aleshores fins a 712 municipis s’hi han sumat. “Terrassa ara n’és una més”, ha declarat. Sirvent també ha retret l’actitud dels partits contraris a la independència. “Són vostès els qui fomenten l’odi dient als egarencs que han d’escollir entre bons i dolents”, ha afirmat, dirigint-se a PP i C’s.

L’aprovació de l’adhesió de Terrassa a l’AMI s’ha produït en un Ple amb un públic nombrós que ha ovacionat el resultat final de les votacions.

Comunicat de Sant Quirze per la Independència sobre les banderes que hi ha a l’Ajuntament

Des de fa dies a l’edifici de l’Ajuntament hi onegen només la bandera local i la catalana. Com a tants pobles de Catalunya no hi passa res d’especial. Però si algú vol iniciar-hi un conflicte ho pot denunciar i les lleis espanyoles s’encarreguen de defensar l’estat espanyol en contra de la majoria dels ciutadans.

La “Llei de banderes” espanyola a la que alguns apel·len, té l’objectiu d’imposar a tots els pobles de l’estat espanyol uns símbols que, sobretot als Països Catalans i al País Basc, una part majoritària de la població no veu com a propis. El que no guanyen a les urnes de tants i tants ajuntaments ho volen guanyar als tribunals que els són favorables. Per això van fer l’any 1981 l’anomenada “Llei de banderes”. És una llei feta a mida per forçar la col·locació de la bandera espanyola on la voluntat de la majoria de la gent no la posaria. Recentment les mateixes voluntats inquisitorials han arribat a plantejar-se una llei per evitar que es xiuli l’himne espanyol als estadis.

A Sant Quirze, 13 dels 17 regidors que s’acaben d’escollir són independentistes. Per contra, el partit que governa a la Moncloa no té ni un sol regidor. Sant Quirze també va aprovar ser municipi moralment exclòs de l’àmbit de la Constitució espanyola.

Les banderes són símbols i n’hi ha que sumen voluntats en un projecte de futur i n’hi ha que són vistes com a representants d’una monarquia històricament hostil a les llibertats polítiques. Fins i tot ho veuen així els qui voldrien una república espanyola.

Defensem que els símbols que onegin a Sant Quirze estiguin d’acord amb la voluntat majoritària dels veïns i no forçats per lleis inquisitorials. 

  

Reserva d’autocars per anar a la Via Lliure des de Castellar del Vallès

Podeu reservar autocars per anar a la Via Lliure des de Castellar del Vallès. 

També es vendran lots de samarreta, punter i domàs a les paredetes dels dies 29 d’agost i 5 de setembre (matí) i 7, 8, 9 i 10 de setembre (tarda).

  

Lleida recull el testimoni de la Campanya d’Estiu, aquest cop l’eix és el de la diversitat

Arrenca la quarta setmana de treball i debat sobre els eixos que estan citats omplir de contingut la ‘Via Lliure’ de la Meridiana l’11 de setembre. Aquesta vegada el debat i els actes que es celebren arreu del territori es centraran en la Diversitat. Com s’ha fet en les anteriors ocasions, el dissabte 25 de juliol hi haurà un acte central que servirà de tancament i crida a la mobilització per la diada, que es celebrarà a Lleida (Camps Elisis, 19.00).
Jordi Sànchez (president de l’ANC), Eduardo Reyes (president de SÚMATE) i Saoka Kingolo (coordinador de la sectorial d’immigració de l’ANC) seran els principals oradors, encarregats de transmetre el missatge tan necessari que “tothom hi és convidat”, tant a l’11 de setembre, com a la futura República Catalana, tal com va recordar el mateix Sànchez, durant la presentació de la web d’inscripcions per a la Via.Entre els actes que es poden consultar al calendari de l’Assemblea, en destaquem, per exemple, la festa catalano-subsahariana que es celebrarà el dissabte dia 25 a Vic o la festa per la Diversitat que tindrà lloc a Torelló el divendres 24. Ambdós actes i la resta d’accions i reflexions es podran seguir a través de les xarxes socials amb el següent hashtag: #ViaDiversitat.

A banda dels actes pel territori, altres sectorials de l’Assemblea han emprès accions concretes durant aquesta setmana per a participar en la construcció col·lectiva de l’eix.

 La sectorial de Cristians ha publicat un diari que adjuntem en aquest enllaç, del qual es repartiran unes 5.000 còpies i la sectorial d’Immigració, juntament amb el moviment ‘Sí, amb nosaltres’, ha publicat un manifest per unes candidatures inclusives de cara a les eleccions del 27S que també podeu consultar en aquest enllaç.