El 19 de gener, a Sabadell, comencem un cicle de xerrades: De la resistència a la nova legalitat

SONY DSC

A Sabadell, comencem l’any amb un cicle de dues xerrades i un debat de cloenda emmarcats sota el títol De la resistència a la nova legalitat, en el qual abordarem el tema de la dissidència no-violenta des de diferents àmbits.

Estrenarem cicle el dijous 19 de gener a les 7 del vespre al Centre Cívic de Can Rull (c. de Sant Isidor, 55; vegeu mapa)  amb la xerrada Dissidència i no-violència en els processos de canvi social. Entre la legalitat i la legitimitat, a càrrec d’Artur Domingo, historiador especialitzat en la biografia i el llegat de Gandhi.

Les xerrades següents


Continuarem el cicle el dijous  26 de gener a les 7 del vespre, de nou al Centre Cívic de Can Rull amb la xerrada Ciutadans i institucions: formes i estratègies de dissidència política, de la mà de Josep Costa, lletrat, professor de Teoria Econòmica de la Universitat Pompeu Fabra.

Com a cloenda, el dijous 2 de febrer a 2/4 de 8 del vespre, al Centre Cívic de la Creu Alta – Cal Balsach (ctra. de Prats de Lluçanès, 2; vegeu el mapa) farem un debat amb el títol Conseqüències de les accions en l’adhesió a la nova legalitat, en el qual hi participaran Jaume Asens i Llodrà (advocat, tinent d’alcalde de Barcelona), Benet Salellas i Vilar (advocat, diputat al Parlament9, Neus Lloveras i Massana (alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, diputada al Parlament i presidenta de l’AMI).i Joan Anton Font i Monclús (coordinador de la Sectorial de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració local per la independència).

La Revolució cantada. Constància del poble estonià

Al Centre Cívic de Bellaterra, dijous dia 12 es va projectar el documental La Revolució cantada. Un acte organitzat per Bellaterra per la Independència i amb la col·laboració de l’EMD Bellaterra.

La ciutadana estoniana Pille Heinloo va fer la introducció i en la tertúlia posterior va contestar nombroses qüestions que es van plantejar entre els assistents. Ella que ho va viure personalment de jove ens ha ajudat a apropar-nos més al seu procés cap a la independència.

Sorprèn i encoratja veure les coincidències entre la lluita dels estonians i la del poble català per aconseguir la llibertat.

El govern va amenaçar els estonians amb greus conseqüències si desobeïen la constitució; i la van desobeir.

Van treure la seva bandera quan no estava autoritzada.

Van cantar espontàniament el seu himne patriòtic no autoritzat malgrat que la música oficialista intentava ofegar els seus cants reivindicatius.

Van sortir al carrer pacíficament per impedir el bloqueig i l’assalt de les seves institucions.

Van fer la Via Bàltica per demostrar al món la seva determinació.

I van fer moltes més accions entre els anys 1987 i 1991, totes pacífiques. Finalment i al cap de 4-5 anys de lluita reivindicativa van aconseguir tenir el país que volien.

La Revolució cantada, es un documental altament emotiu i bastant dur perquè mostra tota la terrible repressió que varen patir els estonians durant els anys de dominació nazi i soviètica. Emotiu perquè esborrona veure 300.000 persones (un terç dels estonians) cantant l’himne patriòtic no autoritzat en el festival tradicional que se celebra anualment. Emociona veure com se les van empescar per enfrontar-se al poder que els dominava amb l’única força de la seva determinació. Entusiasma contemplar les seves cares de felicitat i determinació.

El film mostra com la lluita d’un poble unit finalment triomfa. Com una vegada ja tenen el seu propi estat els hi canvia la vida i, poc a poc i amb gran esforç, aconsegueixen fer un país nou, lliure i pròsper.

Al fòrum final, es parla de les similituds i de les diferències entre Estònia i Catalunya. Es constata que allà les comunitats russes i estonianes estaven clarament diferenciades, situació diferent a la d’aquí on vivim barrejats els partidaris de l’estat propi i els partidaris de la dependència a Espanya.

A Estònia varen fer la Revolució cantada i aquí estem amb la Revolució dels somriures. En comú tenim la clara determinació de molts de nosaltres que volem un país millor, la República catalana.

Volem destacar el bon ambient i l’interès d’un públic molt atent al film, que s’esplaia amb forts aplaudiments al final de la projecció i que participa activament en la tertúlia final. L’acte dura fins passades les 11 hores de la nit. El format, amb sopar inclòs, ho va permetre. Felicitacions.

Bellaterra per la Independència. Comunicació

anc-voc1

Pille Heinloo en la presentació.

ANC VOC2.jpg

Visió parcial de la sala amb part dels assistents.