Bellaterra, 3 juliol: Les Pensions i la Seguretat Social a la República Catalana

Xerrada informativa sobre les Pensions i les Polítiques d’Ocupació feta a Bellaterra el dilluns 3 de juny, amb els ponents Paco Martínez de la sectorial de Jubilats de l’ANC i membre de SÚMATE i Mercè Garau del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya. El parlamentari Chakir el Homrani, no hi va poder estar per malaltia.

El Paco Martínez recorda el funcionament de les pensions a l’Estat espanyol. Espanya té el sistema de repartiment, un sistema solidari entre la població jubilada i la població activa que treballa, on les pensions les paguen les persones que treballen. No les paga el rei ni surten dels pressupostos de l’Estat, sinó de la classe treballadora en actiu.

Desmenteix mentides sobre les pensions escampades pel govern espanyol; tot seguit argumenta perquè Catalunya pot pagar pensions.

  • A Catalunya hi ha un major nombre de treballadors que cotitzen a la Seguretat Social. I menys atur. A més treballadors, més cotitzacions i més diners a la caixa de les pensions amb aportacions dels empresaris i treballadors en actiu.
  • Els salaris són més elevats a Catalunya la qual cosa incideix en millors aportacions a pensions. A salaris baixos les cotitzacions també són baixes, fet més freqüent a Espanya que a Catalunya.
  • També hi ha més població jove que a Espanya. Com més joves en actiu, millors poden ser les pensions.

Sobre el Fons de Reserva de les Pensions (FRP) fa un repàs del seu origen (Pacte de Toledo, en època de vaques grasses i explosió de la natalitat) i l’objectiu (guardar el Fons en previsió de la jubilació del “baby-boom” o per a èpoques de vaques magres). Amb la crisi econòmica i el rescat d’Espanya ningú vol els bons espanyols; llavors, és el mateix l’Estat espanyol qui compra el seu propi deute amb el fons de les pensions.

Des de l’any 2011 fins l’any 2017, el govern espanyol s’ha gastat més de 67.000 milions d’euros del FRP. Esgotada la Reserva, Espanya ara ha demanat préstecs per pagar pensions del 2017. Espanya necessita 15.000 milions €/any per a pensions que sortiran de préstecs bancaris o dels pressupostos de l’Estat.

Catalunya pot salvar les pensions; Espanya, no. La situació de les pensions a Espanya entra en conflicte amb la política de la Unió Europea.

En el nou estat català les pensions recuperaran l’actualització d’acord amb el cots de la vida, és a dir, l’Índex de Preus del Consum (IPC). La solució la tenim a tocar: la República Catalana.

La intervenció de la Mercè Garau s’ha centrat en explicar les Polítiques Actives, és a dir els recursos destinats a trobar feina o a no perdre-la, que en el cas d’Espanya són el 0,28% del PIB (Dinamarca: 2,26% del PIB). Una baixa inversió en recursos humans, prestacions de misèria i fons ocupacionals insuficients.

Les diferencia de les Polítiques Passives, que són les mesures de protecció quan no es té feina. La Unió Europea vincula ambdues polítiques; Espanya no, malgrat tenir xifres altes d’atur.

El Programa d’Activament de l’Ocupació preveu 426 € a persones que no tenen ocupació; un servei que paga l’Estat però que gestionen les autonomies amb gran dificultat per la càrrega de feina i problemes socials junts a la insuficient dotació econòmica. Espanya tampoc transfereix a la Generalitat els fons necessaris per a Polítiques Actives: al 2011 foren transferits 440 milions €; al 2013 només 191 milions € i 299 milions € al 2017, xifres llunyanes a les necessitats real de la societat catalana.

A més a més, el repartiment dels recursos està molt condicionat per mesures estatals distants de la realitat catalana. El catàleg de l’Estat pensat per a grans empreses no permet implementar polítiques actives d’acord amb les necessitats reals del país amb un teixit de petites i mitjanes empreses. Resultat d’això, moltes mesures no es poden aplicar i els diners retornen al govern central. Un altre espoli!

Per altra part, Espanya no gasta tots els diners donats per la UE en Programes de Garantia Juvenil. Diners pensats per estimular els joves a trobar feina s’han destinat a pagar peonades, màsters universitaris, etc. Uns usos allunyats de la seva funció.

Davant el model d’Alemanya que és molt participatiu a tots els nivells, Espanya té una visió centralista i no territorial. I el govern de Catalunya ni té les eines ni té el marc legal per actuar.

Tot i així, a Catalunya les coses es fan de manera diferent però amb moltes dificultats. Comenta que l’Organització Internacional del Treball ha seleccionat tres experiències de Catalunya per exposar a Europa. Dol que el mèrit se l’apropiï el govern espanyol sense merèixer-lo.

Comenta algunes conseqüències de la crisi amb incidència en polítiques socials; les rendes mitjanes i baixes actualment són més baixes, mentre que les rendes altes ara són encara més altes.

Espanya està molt lluny del model social danès. El futur estat català vol emmirallar-se en Dinamarca.

Bellaterra per la Independència. Comunicació

ANC VOC1

Bellaterra. Carles Pla presenta els ponents.

Avui s’ha presentat la Llei del referèndum. Guia ràpida.

Avui s’ha presentat, primer al Parlament i després a la ciutadania, l’Esborrany de Llei que ha de regular la convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre.

Aquí trobareu bona part de la informació que es desprèn d’aquesta llei.

 

Les 24 preguntes que respon el periodista David González d’El Nacional:

  1. Què es pregunta?
    La pregunta del referèndum, com s’havia anunciat, serà “Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?” (article 4.1)
  2. El resultat s’haurà d’aplicar?
    El resultat del referèndum tindrà caràcter “vinculant” (article 4.3)
  3. Què passarà si surt el sí?
    Si el recompte de vots dóna més afirmatius que negatius, el resultat implica la independència de Catalunya. (article 4.4)
  4. Quan es proclamaria la independència?
    Si surt el sí, el Parlament declararà formalment la independència en una sessió ordinària “dins els dos dies següents a la proclamació de resultats per part de la Sindicatura electoral”. A la vegada, s’acordarà l’inici del procés constituent. (article 4.4)
  5. Què passarà si surt el no?
    Si hi ha més vots negatius que afirmatius, s’hauran de convocar de manera “immediata” eleccions autonòmiques. (article 4.5)
  6. Qui pot votar?
    Les persones que tenen dret a vots a les eleccions al Parlament; els catalans residents a l’estranger que hagin tingut el darrer veïnatge administratiu a Catalunya (6.1)
  7. Com serà la papereta de vot?
    La papereta contindrà la pregunta redactada en català i castellà, així com en occità al territori de l’Aran (article 7.1)  En sengles requadres apareixeran les inscripcions “Sí” i “No” (article 7.2)
  8. Quines són les opcions de vot?
    Es pot votar Sí, No o en blanc, si no se selecciona cap de les dues opcions anteriors (article 8.1)
  9. Quan es convocarà i celebrarà el referèndum?
    El referèndum se celebrarà el diumenge 1 d’octubre de 2017 “d’acord amb el Decret de Convocatòria que se signarà amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei” (article 9). La llei entrarà en vigor “el mateix dia de la seva publicació oficial”.
  10. Què és el Decret de Normes Complementàries?
    És un altre decret que dictarà el Govern, el qual regularà, “com a mínim”, el model oficial de paperetes de votació, de sobres, de les actes i altre material oficial, les modalitats i procediments de votació, el dia d’inici i durada de la campanya electoral, l’administració electoral responsable… (article 9.2)
  11. Quines garanties de neutralitat institucional hi ha?
    Les administracions públiques catalans s’han de mantenir neutrals en la campanya. No podran usar recursos pressupostaris a favor del sí o del no (article 10)
  12. Com es repartiran els espais públics per a la campanya i als mitjans públics?
    Les formacions polítiques representades al Parlament podran usar el 70% dels espais públics destinats a la campanya, repartits de manera proporcional al nombre d’escons actuals. El 30% restant serà per a les organitzacions acreditades d’acord amb el nombre de signatures que presentin. (article 11.1) El mateix criteri regeix per als espais informatius públics gratuïts als mitjans de comunicació públics. (article 11.2)
  13. Com han d’actuar els mitjans públics en la campanya?
    Han de garantir el pluralisme polític i social, la neutralitat informativa i la igualtat d’oportunitats (article 12.1)
  14. Com han d’actuar els mitjans privats en la campanya?
    Han de respectar el pluralisme polític i social, la igualtat d’oportunitats i la proporcionalitat i neutralitat informativa en els debats i entrevistes electorals. Poden donar suport a una opció respectant aquests principis i tractant l’opció oposada de manera “equitativa i raonable” (article 12.2)
  15. Quines garanties té el referèndum?
    Les que proporciona l’administració electoral que vetlla perquè el referèndum es desenvolupi d’acord amb la llei; les sindicatures electorals i les meses, que són òrgans independents (article 14.1 i 2); els apoderats i interventors que podran designar els partits, federacions i coalicions amb representació parlamentària o municipal (article 14.1)
  16. Hi haurà observadors internacionals?
    El Govern i l’administració electoral convidaran organitzacions electorals i “observadors qualificats”, i seran acreditats per la Sindicatura Electoral de Catalunya. (article 15)
  17. Qui governarà la votació?
    L’administració electoral està formada per la Sindicatura Electoral de Catalunya, les Sindicatures Electorals de demarcació, les seccions i meses electorals i el Govern de la Generalitat de Catalunya (article 16)
  18. Què és la Sindicatura Electoral de Catalunya?
    És un òrgan “independent, imparcial i permanent” que s’adscriu al Parlament de Catalunya (article 17) i que té la responsabilitat de garantir la transparència i objectivitat del procés electoral i l’exercici efectiu dels drets electorals (article 17.3) L’integren 5 vocals, juristes o politòlegs de prestigi experts en processos electorals que nomena el Parlament, per majoria absoluta, i a proposta dels grups polítics (article 19). El seu president és el Síndic Electoral.
  19. Què són les Sindicatures Electorals de demarcació?
    Són òrgans temporals integrats per tres vocals, juristes o politòlegs de prestigi experts en processos electorals i nomenats per la Sindicatura Electoral de Catalunya. (article 22.1)
  20. Quina és la circumscripció electoral?
    El territori de Catalunya, dividit en 4 demarcacions. Cada demarcació es divideix en seccions electorals amb un màxim de 2.000 electors i un mínim de 500. A cada terme municipal almenys n’hi ha una. (Article 29.1, 29.2 i 29.3)
  21. On es votarà?
    L’administració electoral determinarà els locals de votació (article 30). Els ajuntaments posaran a la seva disposició els locals municipals que s’usen habitualment com a centres de votació. Si no és així, la Generalitat podrà habilitar locals alternatius (article 30.1 i 30.2)
  22. És obligatori formar part de les meses electorals?
    Sí. La mesa electoral estarà formada per un president i dos vocals designats per sorteig públic entre les persones censades a la secció corresponent (article 31.1 i 31.2). Els càrrecs de president i vocal de les meses electorals són obligatoris (article 32.1)
  23. Qui elabora el cens electoral?
    Correspon a l’administració electoral del Govern facilitar el cens electoral  les seves llistes provisionals i definitives (article 33)
  24. Qui forma part del cens?
    Totes les persones que reuneixen els requisits per ser elector i no es troben privades del dret al sufragi (article 34.1); el composen els electors residents a Catalunya i els residents a l’exterior (34.2). La inscripció al cens no exigeix autorització prèvia per part del ciutadà.

 

Ressò a la premsa internacional recopilat per Vilaweb:

Sabadell, caminada per la independència, de la plaça del Pi fins el Racó del Campanar

L’1 de juliol, quan només falten 3 mesos pel referèndum s’ha fet la primera caminada per la Independència a Sabadell. 

Ens sentim satisfets de la colla que hem aplegat i perquè en hora punta hem fet visible a molts sabadellencs que l’opció del SÍ és la millor del referèndum de l’1 d’octubre.

Us convidem a repetir la caminada els dies 1 d’agost (quan només faltin 2 mesos pel referèndum) i 1 de setembre (a 1 mes del referèndum). La ruta serà diferent però esperem repetir-la amb el mateix bon ambient que hi ha hagut entre els caminaires d’avui.

Reserveu-vos el dia!

Us afegim el manifest

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

9 de juliol, motorada pel Sí a Cerdanyola

Coincidint amb les 24 hores Motociclistes al circuit de Montmelo, el 9 de juliol s’organitza la Motorada d’enguany, que uneix en una ruta el mític Circuit de Montjuïc amb l’actual Circuit de Barcelona Catalunya de Montmeló.
Si vols venir a la motorada amb nosaltres, els “moterus” de Cerdanyola ens trobarem a les 8:00 del matí a la plaça Abat Oliba per anar-hi plegats.
Guarneix la teva moto i agafa l’estelada. No hi pots faltar!
I si no tens moto però vols viure igualment la motorada, agafa la teva estelada i vine també a la mateixa hora a la plaça Abat Oliba.
Acomiadarem com cal els nostres participants a la motorada i organitzarem cotxes entre la gent que hi siguem per anar a les tribunes del Circuit de Montmeló a veure desfilar els participants de la rodada pel traçat.
Pots veure més informació a: http://www.motorada.cat
T’hi esperem.

img-20170628-wa0010.jpg