L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han convocat per aquest dissabte, 11 de novembre, una manifestació multitudinària, que sortirà del carrer Marina cantonada amb el carrer Pujades, a partir de les 17 h, i baixarà fins a l’avinguda Icària. Allà hi haurà un escenari on es duran a terme els parlaments.
La capçalera estarà reservada per als familiars dels presos polítics i els membres del govern a l’exili.
Per ara, ja hi ha 574 autocars contractats per baixar a la ciutat, tot i que s’espera que siguin encara molts més.
Des del Vallès Occidental se n’organitzen i hi ha cites per anar-hi junts:
Bellaterra sortida 15:15 plaça del Pi. tiquets 10€ a la llibreria Paper’s. Inscripcions a bellaterra@assemblea.cat
Castellar del Vallès sortida des de les piscines de Castellar a les 15:00. Preu 10€. Reserves: 677693024
Cerdanyola del Vallès sortida a l’estació de RENFE a les 15:00
Matadepera tiquets 7€ de dimarts a divendres, de 19:00 a 21:00, al Casal de Cultura. Sortida 15:30 camp de futbol.
Palau-solità i Plegamans Sortida a les 15:00 del pàrquing del Pavelló. Preu 6€. Reserva de places al 607 39 60 50 i al 617 05 58 15
Polinyà sortida 15:30 des la de parada Mercadona. 7€ reserves 607254819 i 699093950
Sabadell tiquets al c. Illa 1-3 de 18:00 a 20:00. 8€. Sortida 15:00 de la pl. Marcet
Sant Llorenç Savall sortida 14:30 a l’esplanada de la Font de l’aixeta. Preu 10€ i reserves al 937140491
Sant Quirze del Vallès autocars i informació clicant aquí.
Santa Perpètua de Mogoda dues 6 i 7, de 18:00 a 20:00, al centre cívic El Vapor. Preu 7€.
Dimecres dia 8 Catalunya viurà una gran aturada de país en protesta per les detencions efectuades per l’Audiència Nacional, i dissabte dia 11 Barcelona acollirà una multitudinària manifestació en defensa de la República i per exigir l’alliberament dels presos polítics.
Encetada la “Setmana de la Llibertat”, que comptarà amb dos plats forts. D’una banda, una gran aturada de país, dimecres dia 8 de novembre, i de l’altra, una gran manifestació el proper dissabte 11 de novembre per demanar l’alliberament dels presos polítics i per reclamar també la República.
Una situació extrema
Agustí Alcoberro, vicepresident de l’ANC, i Marcel Mauri, portaveu d’Òmnium Cultural, han volgut fer públic aquesta tarda el posicionament de les dues entitats davant dels fets ocorreguts aquests darrers dies, i respondre-hi mitjançat accions cíviques. Davant d’una situació “extrema”, Alcoberro ha demanat entrar en una nova fase de mobilitzacions “més contundents” per donar resposta a tots aquests atacs polítics i judicials.
Respecte la gran mobilització, el vicepresident de l’ANC ha demanat fer “una gran manifestació de país”. Serà dissabte dia 11 a les 17 h de la tarda. El vicepresident ha volgut remarcar que s’espera una gran afluència, i ha informat que ja s’estan treballant en detalls logístics perquè tot el país pugui assistir-hi. Els propers dies es concretarà la localització amb la qual s’està treballant.
Marcel Mauri, al seu torn, ha demanat convertir el proper 11-N en un 11-S “perquè tothom vegi que som un poble de pau” que l’únic que reclama és “la llibertat dels presos polítics i que volem ser una república”.
L’aturada de país es durà a terme dimecres 8 de novembre. L’ANC i Òmnium han decidit adherir-se a la convocatòria feta per diversos actors sindicals, tal i com es va fer el passat 3 d’octubre, per demanar l’alliberament immediat dels presos polítics, però també per reclamar el “restabliment de la democràcia”, en paraules de Mauri.
Diumenge, encartellada general
Un dels altres actes que es durà a terme aquest cap de setmana serà una nova encartellada a tots els pobles i ciutats de Catalunya, semblant a la que es va fer durant la campanya de l’1-O, per reclamar la llibertat dels presos polítics.
A més, també s’ha encoratjat la ciutadania a seguir amb les cassolades cada nit com una acció més a dur a terme durant la “Setmana de la Llibertat”. La mobilització permanent ha començat.
Aquest text es publica conjuntament amb més d’una vintena de publicacions: Nació Digital, Vilaweb, Directe, El Temps, Racó Català, El Vallenc, Nova Conca, Esguard, L’Opció, Sàpiens, Descobrir, El Món, Tot Sant Cugat, Tot Cerdanyola, Tot Rubí, El Món Terrassa, El Punt Avui, El Nacional, l’ARA i Revista Mirall.
– – – –
El govern de Catalunya va ingressar ahir a la presó en compliment d’un procés judicial en què se l’acusa de rebel·lió arran de la proclamació de la República. Aquest és un fet demolidor que ens remet a altres moments dramàtics de la nostra història. A més d’aquest empresonament preventiu del vicepresident, set consellers i un exconseller, la resta del Govern i el president Carles Puigdemont són a Bèlgica, pendents d’una ordre de detenció internacional. Per completar aquest escenari, la setmana que ve hauran de prestar declaració la presidenta del Parlament i cinc membres de la mesa, afectats també per les mateixes acusacions. Les principals autoritats del país i els dirigents de dues grans organitzacions civils han estat objecte d’unes mesures repressives que obren un fosc panorama.
Pel bé de la democràcia i de la pau, cal que els membres del govern legítim de Catalunya siguin alliberats i que, juntament amb els exiliats, puguin reprendre les seves funcions. Cal que es normalitzi el funcionament sobirà del Parlament de Catalunya. Cal que es tanquin els sumaris oberts contra centenars d’alcaldes, càrrecs públics i altres ciutadans. I que no es repeteixin episodis de violència contra la població civil com els del dia 1 d’octubre durant la celebració del referèndum.
Cal que les institucions internacionals es facin càrrec que Catalunya és una nació, que no és un invent i que les seves legítimes peticions de democràcia per resoldre el conflicte amb l’estat espanyol han de ser ateses. La nació catalana no serà silenciada amb mesures repressives. Cal que els drets democràtics i nacionals siguin respectats en un context de civisme i tolerància.
Aquest vespre, Catalunya ha acollit al llarg de tot el territori mobilitzacions en protesta i solidaritat amb els membres del Govern que han quedat detinguts aquesta tarda per ordre de l’Audiència Nacional. Girona, Tarragona, Lleida, però també Barcelona han viscut mobilitzacions multitudinàries.
A Barcelona, la cita ha estat davant del Parlament de Catalunya, on milers de persones s’hi han concentrat amb cartells i consignes de Llibertat i vaga general. Allà s’hi han pogut trobar membres de diverses formacions polítiques i també de la societat civil. Entre ells, Agustí Alcoberro, vicepresident de l’ANC, i Marcel Mauri, portaveu d’Òmnium Cultural.
Alcoberro ha demanat transformar la tristesa i la indignació en una eina que ens esperoni a lluitar. Pel vicepresident de l’ANC, els fets d’avui són un atac a l’autogovern i a l’autoestima que pretén afectar la nació política catalana. “No ho tolerarem”, ha dit. Alcoberro considera els fets d’avui com a “gravíssims” i com una humiliació i provocació que haurà de tenir una resposta “tenaç”; per això, ara és l’hora del “coratge” i la “determinació” per demostrar que som un poble unit, i ha parlat d’una possible aturada de país que, espera, compti amb el suport de sindicats i entitats de la Taula per la democràcia.
Finalment, ha posat en valor la transversalitat de la gent i moviments com a eina per defensar dos principis bàsics: la sobirania i la democràcia. I en aquest camí, ha conclòs, caldrà continuar de manera “cívica i pacífica”.
Al seu torn, Marcel Mauri ha demanat a la gent conjurar-se perquè la ràbia, tristesa i impotència sentida arrel de els detencions sigui “la moral de la nostra victòria”. Només així, ha dit, “aconseguirem anar endavant”, en un repte que va més enllà d’ideologies i que interpel·la Catalunya, però també Espanya i Europa. Finalment, ha dit que s’inicia una onada de mobilitzacions pacífiques, d’entre les quals una de multitudinària el proper 12 de novembre, per fer sentir al món que Espanya “no és una democràcia” i també per guanyar les urnes del 21 de desembre.
Lectura del manifest
Joel Joan i Carme Sansa han estat els encarregats de llegir el manifest, que, d’una banda, ha manifestat la legalitat i legitimitat del Govern emanat del 27-S, i de l’altra ha posat en valor l’1-O, com una jornada de cohesió social que va servir per donar un encàrrec precís al Parlament per proclamar la República Catalana.
MANIFEST LLEGIT DAVANT DEL PARLAMENT DE CATALUNYA PER JOEL JOAN I CARME SAMSA
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS
El 27 de setembre de 2015, en unes eleccions totalment legals i legítimes el poble català va decidir lliurement culminar el procés d’independència de Catalunya. D’aquelles eleccions en van sorgir un Parlament, i un Govern totalment legítims.
L’1 d’octubre vam viure una de les jornades de més cohesió social de la nostra història: la ciutadania vam defensar amb totes les nostres forces el referèndum, davant la resposta policial més repressiva de l’Estat espanyol des del franquisme. Aquell dia va sorgir la il•lusió de veure néixer la República llargament somiada.
La defensa heroica dels col•legis electorals i les urnes va donar un encàrrec precís al Parlament de Catalunya per tal de proclamar la República Catalana.
El 27 d’octubre el Parlament va culminar aquest encàrrec i, per aquest fet, el nostre legítim President i el seu legítim Govern són perseguits i acusats falsament, i ara privats de llibertat sense tenir les més mínimes garanties per part d’una justícia espanyola totalment parcial i mancada de la necessària separació de poders.
Ja en teníem un exemple amb les detencions preventives del Jordi Sànchez i el Jordi Cuixart, però ara en tenim més exemples amb la detenció preventiva del Govern legítim, totalment il•legals, un abús de poder i una flagrant discriminació negativa de la justícia espanyola que denunciarem incansablement arreu del món.
L’actuació d’avui suposa una nova demostració de la manca de qualitat democràtica que viu l’Estat espanyol. L’Estat espanyol ha dinamitat 40 anys d’autogovern amb un cop d’Estat inèdit a l’Europa democràtica del segle XXI. Sota l’aparença de l’Estat de dret, el govern del PP amb la complicitat del Partit Socialista i de Ciudadanos, ha cessat tot un govern legítim, escollit pel poble de Catalunya, ha dissolt el Parlament i ha intervingut totes les nostres competències.
Mai abans, des de la fi del règim franquista, Catalunya havia patit una repressió i vexació d’aquestes característiques.
El President de Catalunya i tots els consellers del seu govern han estat citats a declarar com a investigats, acusats per la fiscalia d’un delicte que no han comès. Tots col•legiadament han decidit donar la cara i declarar. Uns, atès que són a Brussel•les per fer saber a Europa el greu dèficit democràtic que té l’estat espanyol i denunciar l’abús de poder i la conculcació dels drets humans i polítics que s’està produint en aquests moments a Catalunya, estaven disposats a declarar des d’allà, i els altres consellers ho han fet aquest matí. Doncs aquest abús de poder ja s’ha constatat: presó incondicional.
La Presidenta del Parlament i alguns membres de la Mesa del Parlament ho havien de fer també aquest matí a Madrid, finalment serà la setmana que ve.
Catalunya ha sofert un veritable cop d’estat amb l’aplicació de l’article 155. La convocatòria imposada pel Govern de Madrid és il•legal segons la Constitució Espanyola i també segons l’Estatut d’Autonomia, i a més és il•legitima.
No obstant això, si utilitzant una convocatòria il•legitima alguns partits (PP, C’s i PSC) pensen usurpar les institucions catalanes, nosaltres també les utilitzarem per recuperar-les, no ens les deixarem prendre.
Som poble. No podem permetre que allò que vàrem escollir i decidir a les urnes el 27 de setembre de 2015 i l’1 d’octubre de 2017, i que fou ratificat el proppassat 27 d’octubre, ens sigui arrabassat il.legítimament i il•legalment per la força, per tant estarem amatents per preservar els càrrecs electes i les institucions legítimes de Catalunya.
Exigim la llibertat i reinstauració immediata del govern legítim que ha estat il•legalment cessat de les seves funcions, així com la normalització del funcionament de totes les nostres institucions.
Avui, a Catalunya ens han segrestat la llibertat. Ens volen arrabassar la llibertat de tots perquè l’han tret injustament a homes i dones honorables.
A persones que hem triat majoritàriament per representar-nos, bé sigui a les institucions o, com en cas dels Jordis, a entitats civils i pacífiques, els hi volen treure la llibertat només perquè han acomplert els seus compromisos amb la gent, el seu mandat democràtic.
Sortim ara al carrer, ferms, tranquils, pacífics però absolutament tossuts i determinats a exigir la llibertat dels nostres electes, les llibertats que representen les nostres institucions robades i la llibertat inalienable dels catalans a decidir el seu futur.
Novament el país s’ha aturat durant uns minuts. Aquest cop en solidaritat amb el Govern legítim de Catalunya i també amb la mesa del Parlament, que avui han estat citats a declarar a Madrid per complir amb el seu programa electoral, i amb l’amenaça de ser condemnats precisament per donar la veu al poble.
A la Plaça Sant Jaume de Barcelona s’hi han concentrat centenars de persones. Allà, el vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro, ha emplaçat a la comunitat internacional, però també l’Estat espanyol, a dialogar per solucionar la situació.
Alcoberro ha manifestat que “estan en joc l’autogovern de Catalunya, la recuperació de les llibertats perdudes, i la llibertats dels presos” com en Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Al mateix temps, s’ha mostrat esperançat en revalidar el proper 21 de desembre la majoria que hi ha a la societat catalana a les urnes. Per a fer-ho, ha remarcat el paper transversal de l’ANC, i ha demanat una estratègia conjunta per defensar la República. Finalment, ha dit que el poble seguirà “colze a colze” amb les institucions per “continuar lluitant per la llibertat i per la república”.
Aquesta tarda, a Sants i al Parlament
Aquesta tarda, les mobilitzacions segueixen. A primera hora de la tarda, a les 16 h, es preveu rebre els representants de la Mesa del Parlament a l’estació de Sants de Barcelona. Posteriorment, a les 19 h del vespre, es convoca la ciutadania davant del Parlament de Catalunya, a Barcelona, on es llegirà un manifest, però també davant de tots els Ajuntaments de les capitals de comarca.
El Govern legítim de la Generalitat de Catalunya afronta les citacions judicials de l’Audiència Nacional en els termes que ahir va anunciar el President Puigdemont.
Davant les citacions decretades per la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela contra el Govern de la Generalitat, volem recordar:
Que aquestes citacions s’emmarquen en un sumari sense fonament jurídic que només busca castigar idees. Estem davant d’un judici polític.
La desproporció de les penes demanades pel fiscal, reprovat pel Congrés espanyol, equivalents a delictes com l’assassinat o el terrorisme, demostren que estem davant d’un judici polític efectuat al dictat del govern de l’Estat Espanyol.
El President de la Generalitat de Catalunya ahir ja va explicar quina seria la fórmula amb què els consellers del seu Govern afrontarien aquesta declaració.
El compromís d’aquest Govern en la defensa dels drets i les llibertats del poble català és total. Entomem les penes de presó que ens esperen com una denúncia de la situació que viu la democràcia a l’Estat Espanyol i com un crit a favor de la llibertat del nostre poble.
Aquest dijous 2 de novembre, a les 12 h, davant els centres de treball i a la plaça Sant Jaume de Barcelona, demostrem que no ens faran callar, ni amb el 155 ni amb la persecució judicial dels nostres representants legítims.
També dijous, a les 19 h, davant del Parlament de Catalunya i davant dels ajuntaments de les grans ciutats i capitals de comarca, direm ben fort que el Govern de la Generalitat és el Govern del president Carles Puigdemont, per més que pretenguin des de Madrid haver-lo cessat.
Catalunya la governa qui diu la gent. No callaran la veu d’un poble lliure!
Divendres al vespre, reunits al Palau de la Generalitat, després de la declaració d’independència del Parlament i davant d’una sèrie de dades, dades de fonts contrastades, que indicaven que el Govern espanyol plantejava una ofensiva altament agressiva i sense precedents contra el poble de Catalunya, contra funcionaris que es mantinguessin fidels al govern legítim i contra aquest govern que presideixo amb una querella del fiscal, confirmada ahir, amb penes que podrien sumar 500 anys de presó contra el Govern i membres del Parlament, acompanyada de detencions. Aquest divendres vam acordar unànimement que aquest govern prioritzaria la prudència, la seguretat i la moderació. Vam assumir que el diàleg i la negociació que sempre havíem imaginat per trobar una sortida al conflicte que plantegen els catalans era en aquestes condicions senzillament impossible.
Els vull recordar que des del referendum de l’1 d’octubre la nostra mà ha estat estesa al diàleg fins l’infinit, arribant al límit de proposar la suspensió de la declaració d’independència a canvi d’un diàleg franc, proposta que també va ser rebutjada per un Partit Popular i un PSOE que no volen assumir que tenen un problema gegant que no volen afrontar políticament sinó amb repressió.
L’agressivitat de l’Estat, de la qual tenim tants exemples (més de 700 alcaldes querellats; les pallisses a milers de persones -gent gran inclosa -, que van anar a exercir el seu dret a vot l’1 d’octubre; la impunitat de l’extrema dreta; les multes milionàries contra responsables institucionals per fer possible la consulta democràtica del 9 de novembre del 2014, i ahir la presentació de la querella del fiscal Maza, de la qual després parlarem), ens ha obligat, tal com els deia divendres a la nit, a adaptar el pla de treball a aquestes circumstàncies i prioritzar per sobre de tot evitar la violència que sempre -SEMPRE-, juntament amb la defensa de la pau i el diàleg, han estat una prioritat del moviment independentista i del Govern de Catalunya.
És des d’aquesta perspectiva que les mesures que ha adoptat el Govern des de divendres segueixen aquesta línia i són coherents amb els valors de la pau, el respecte a la pluralitat i la neutralitat de les administracions que sempre hem perseguit des del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Aquest govern hagués pogut optar per forçar els funcionaris fidels al Govern a iniciar una disputa per l’hegemonia, però ha preferit garantir que no hi haurà enfrontaments, que no hi haurà violència. No es pot bastir la República de TOTS des de la violència. Si l’Estat espanyol vol bastir el seu projecte des de la violència, aquesta és la seva decisió, però no ens pot arrossegar a un escenari que el moviment sobiranista ha rebutjat de manera consistent, com hauria de fer tot demòcrata.
El Govern havia dit que no posaria els funcionaris en una situació de risc i això és el que ha fet: no obligar-los a prendre partit com a col·lectiu perquè son servidors del país i de l’administració per damunt de tot.
Si aquesta actitud té com a preu alentir el desplegament de la República, cal considerar que aquest és un preu raonable a l’Europa del segle XXI.
És indiferent que aquest exercici de responsabilitat sigui apreciat o no pels altres. És un acte de coherència que demostra que la República catalana serà un estat diferent. No hem arribat fins aquí per comportar-nos com tantes voltes hem criticat que s’ha comportat l’Estat espanyol.
D’altra banda, ahir finalment vam poder veure la querella del fiscal Maza, un fiscal, per cert, reprovat pel Parlament espanyol, que confirma fil per randa l’extrema agresivitat que planteja el govern espanyol contra el Govern i contra la mesa del Parlament.
Una querella que no se sustenta jurídicament, que en tot el redactat es refereix a fets polítics; una querella que se centra en perseguir una idea, unes persones, no un delicte; una querella que demana 30 anys de presó per a cadascú de nosaltres, que demana la citació immediata amb totes les evidències que les citacions poden implicar presó preventiva, com ja vam veure en el cas dels dos líders del moviment cívic actualment a presó, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Una querella que s’afegeix a l’opció pel camí de màxima bel·ligerància que ha triat el Govern espanyol i del qual nosaltres no farem seguidisme per responsabilitat i prudència.
És des d’aquest punt de vista que, com els deia, el Govern legítim de Catalunya ha adaptat el seu pla de treball prioritzant 4 àmbits que els explico a continuació:
Una part del Govern, encapçalat per mi com a president legítim, ens hem desplaçat a Brussel·les per fer evident el problema català al cor institucional d’Europa i denunciar també la politització de la justícia espanyola, la seva manca d’imparcialitat, la seva voluntat de perseguir les idees, no els delictes, i fer evident al món les greus mancances democràtiques que es viuen a l’Estat espanyol i la ferma aposta del poble català pel dret a l’autodeterminació, pel diàleg i per una solució acordada.
Una altra part del Govern, encapçalada pel vicepresident i pel cap de llista de Junts pel Sí, continua a Catalunya fent activitat política com a legítims membres del Govern de Catalunya. No abandonarem en cap cas el Govern català, continuarem treballant tot i les limitacions que imposa l’estratègia de no confrontació i assumirem la defensa de la querella de l’Estat. És una querella política i, per tant, ens enfrontarem des d’una posició política, no jurídica. Això vol dir que no defugirem les citacions; no volem negligir la nostra responsabilitat i ens enfrontarem políticament a la greu injustícia que planteja el Goven espanyol.
Donem suport a les diferents iniciatives que s’estan posant i es posaran en marxa per evitar que el 155 es dugui a la pràctica i acabi desmuntant el sistema institucional català. En aquesta línia, donem suport als sindicats, a les entitats, als càrrecs directius del Govern que s’han quedat en els seus llocs de feina i els demanem que facin tot el possible per evitar la demolició del sistema institucional català. La gent que va salvar les escoles l’1 d’octubre estic segur que salvarà les nostres institucions.
Finalment, entomem les eleccions que ha plantejat l’Estat espanyol com un repte democràtic. No ens fan por els reptes democràtics, al contrari. Si l’Estat espanyol ha volgut fer un plebiscit per legitimar el 155 i les seves polítiques, nosaltres l’entomarem i li donarem resposta a ell i a tota la comunitat internacional. Estem totalment d’acord que és votant com es resolen els problemes, no empresonant polítics o ciutadans compromesos o violentant funcionaris. Les eleccions del dia 21 de desembre són un repte, doncs, que entomem amb totes les nostres forces.
Avui, des d’aquí, llanço una pregunta a tothom: nosaltres respectarem el resultat de les eleccions, com hem fet sempre, siguin els que siguin. Farà el mateix el Govern espanyol i el bloc del 155? Aquesta és la pregunta a fer: respectaran el resultat de les urnes? Vull un compromís clar de part de l’Estat. L’Estat respectarà els resultats que puguin donar una majoria a les forces independentistes o no? Si això no és un clar compromís per part de l’Estat, vol dir que hi haurà votants, de primera i de segona classe a Catalunya. Esteu disposats a respectar els resultats, siguin els que siguin, de les eleccions: sí o no? El conjunt de la població catalana, sí, però cal saber, sense ambigüitats, quina és la posició de tots els partits que donen suport al 155 i, particularment, del PP i del Govern espanyol.
Vull acabar, abans d’anar a les preguntes, amb dos reflexions. Una a la comunitat internacional i una altra al poble de Catalunya.
A la comunitat internacional i molt especialment a Europa li demano que reaccioni. Que vegi que la causa dels catalans és la causa dels valors en els quals es fonamenta Europa: la democràcia, la llibertat, la lliure expressió, l’acollida, la no-violència… Permetre al Govern espanyol que no dialogui, que toleri i empari la violència de l’extrema dreta, que s’imposi militarment, que ens posi a la presó durant 30 anys, és acabar amb la idea d’Europa i és un error que pagarem molt car tots els europeus.
Al poble de Catalunya li demano que es prepari per un camí llarg. Tenim davant un estat que només entén la raó de la força i que ha decidit utilitzar la violència i la repressió per aconseguir que abandonem el nostre projecte polític. I no ho aconsseguiran. La unitat que hem demostrat fins avui, la intel·ligència col·lectiva que ens ha permès avançar amb el pacifisme com a única arma, la democràcia com a eina que ens fa invencibles, són i seran les bases de la nostra victòria.
Demano també reconeixement per a cadascú dels consellers i conselleres del meu govern. Tots tenen molt present davant els seus fills i família l’amenaça que afrontem. L’equip que avui està aquí i els que estan a Barcelona mereixen el nostre màxim reconeixement per l’esforç personal que estan fent i us vull demanar que els hi doneu el vostre màxim escalf.
Finalment, un últim prec: treballem perquè sigui impossible que el Partit Popular, el PSOE i Ciudadanos desmuntin les institucions catalanes. Lluitem amb la màxima creativitat per mantenir les institucions vives i impedir el 155. Impedir el 155 és mantenir fort i viu el Govern legítim de Catalunya. I les eleccions del proper 21 de desembre estan en aquesta lògica. És en el territori de la democràcia on som més forts.
És en el terreny de la democràcia on sempre hem guanyat. Ho repeteixo: quan ens hem pogut confrontar democràticament hem guanyat. En l’ús de la força no hem guanyat mai i ni volem guanyar. També és un consell per a l’Estat espanyol. I, per tant, allà on sempre hi hagi urnes, ens hi trobaran. Allà també ens trobaran.
Moltes gràcies.
Brussel·les, 31 d’otubre de 2017
Acords del Secretariat Nacional extraordinari de l’Assemblea Nacional Catalana, reunit el dilluns 30 d’octubre a la nit:
El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana només reconeix la República Catalana i rebutja l’aplicació de l’article 155 i la repressió que s’ha iniciat contra els nostres legitims Govern i Parlament. Des del carrer i la mobilització continuarem treballant per construir la República Catalana.
Exigim la llibertat immediata de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que són presos polítics.
No poden ser considerades plenament democràtiques unes eleccions convocades il·legítimament pel Govern de Madrid, amb els Jordis a la presó, i el gran desplegament de forces de seguretat de l’estat coaccionant el dia de la votació.
Tanmateix, acordem convocar la taula de partits i entitats civils abans del 3 de novembre, a la seu de l’Assemblea Nacional Catalana, com a organització transversal, per debatre l’estratègia conjunta en les eleccions del 21 de desembre. La nostra única finalitat és obtenir una victòria incontestable que ratifiqui la República, activi la Llei de transitorietat jurídica i el procés constituent, i restitueixi la sobirania dels legítims representants del poble català.