Elisenda Paluzie inicia avui una visita institucional a Còrsega per teixir aliances i internacionalitzar el conflicte català

Elisenda Paluzie, Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, participa aquesta setmana en una visita institucional a Còrsega. Avui, a les 19h, serà entrevistada en directe al telenotícies de France 3, un dels canals televisius de més audiència; es podrà seguir en directe a través d’aquest enllaç. No serà, però, l’única entrevista que concedirà. També participarà en diversos programes de ràdio i també concedirà entrevistes en mitjans de comunicació escrits i digitals.

Pel que fa a l’agenda institucional, Paluzie es reunirà demà al matí amb l’alcalde de Bastia, Pierre Savelli, i posteriorment amb els Presidents del Consell Executiu de Còrsega, Gilles Simeoni, i de l’Assemblea de Còrsega, Jean-Guy Talamoni.

Paluzie també participarà a la presentació oficial del Comitè de Solidaritat amb Catalunya, una entitat que vol transmetre la seva solidaritat amb el poble català, que apel·la a les conviccions democràtiques per resoldre el conflicte català i advoca per un referèndum d’autodeterminació.

El comitè ha estat impulsat per François Alfonsi, exdiputat europeu i actual president de l’ALE (European Free Alliance); André Paccou, responsable de la Lliga dels Drets Humans de l’Home a Còrsega; Minicale, artista compromès i cantant en llengua corsa; François Tortos, periodista de France 3; i Marie-Pascale Castelli, professora a la Universitat de Còrsega i autora d’un documental sobre l’ANC.

L’objectiu de la trobada serà, sobretot, internacionalitzar el conflicte, dur a terme accions comunes entre els dos pobles i teixir aliances futures.

0cDC-2gx_400x400.jpeg

Gilles Simeoni, president del Consell Executiu de Còrsega

L’Assemblea s’emplaça a treballar amb altres entitats per revertir la situació imposada pel 155

Ja n’hi ha prou. Aquest ha estat el missatge amb què l’Assemblea s’ha plantat a moltes places del país després que el Govern de Mariano Rajoy hagi decidit, incomplint la seva promesa de derogar el 155 un cop es formés Govern, no publicar al DOGC els Consellers que el President Quim Torra havia nomenat.

Davant d’una ingerència tan gran, l’Assemblea, amb el suport d’una vintena d’entitats, associacions i partits polítics, ha sortit al carrer per denunciar-ho. S’han omplert places i carrers a Lleida, Girona, Tarragona, Tortosa i també a Barcelona, concretament davant del Born Centre Cultural.

No s’ha de cedir al xantatge

Elisenda Paluzie, Presidenta de l’Assemblea, ha ressaltat la deriva antidemocràtica de l’Estat després que no hagi volgut publicar els nomenaments de Consellers del President Torra. Davant d’una situació com aquesta, Paluzie ha volgut enviar un missatge clar a Torra: “no cediu amb el nomenament dels Consellers”.

Per Paluzie, l’Estat espanyol és unitari i només cedeix competències quan s’hi veu obligat, però que les torna a recuperar “quan els convé”, com ho demostra el 155, que ha batejat com a “decretat de nova planta”. “Fins que no aconseguim la independència, seguirem subordinats” ha vaticinat.

Per tot això, la presidenta de l’ANC s’ha emplaçat a reunir-se amb entitats, partits polítics i associacions per trobar la manera de fer accions que mostrin a l’Estat i al món que aquí hi ha una societat que “no acota el cap”. “Sortim decidits, determinats, a treballar amb totes les entitats i partits perquè aquesta situació no pot continuar”, ha exclamat. “I si és necessari, amb desobediència”, perquè per Paluzie, davant d’una llei injusta, la desobediència és un mecanisme “absolutament legítim” sempre que sigui de manera “democràtica i pacífica”.

Cal assolir la República

L’actor Joel Joan ha llegit el manifest, en què s’ha cridat a recuperar l’1 d’octubre i a mobilitzar-se contra el 155, que considera un “xantatge”. De fet, el manifest posa en evidència que tots els consellers nomenats pel President Quim Torra tenen els drets polítics intactes i que, per tant, no hi ha cap base legal per no publicar els seus nomenaments al DOCG. Tot i això, recorda el text, el Govern espanyol incompleix el compromís de retirar l’aplicació de l’article 155.

El manifest afegeix que el Govern espanyol vol mantenir un “estat d’excepció” a Catalunya per evitar reconèixer el conflicte polític i reitera que la seva voluntat no és negociar, sinó “humiliar”. Si bé es demana defensar les institucions catalanes per “recuperar la gestió dels serveis bàsics i la salvaguarda de l’autogovern”, també es recorda que això no serà suficient, i que l’objectiu continua sent “l’assoliment de la República catalana”.

Finalment, el text incita a cercar una resposta “unitària, transversal, contundent i pacífica” contra aquesta provocació, i demana una resposta que faci “inviable” la intervenció continuada de l’Estat espanyol a les institucions catalanes i que impliqui una “desobediència” davant l’Estat que “incompleix les seves pròpies lleis” i “anul·la la democràcia”.

DdvovwdV4AIzhsI.jpg