El diumenge 21 d’octubre, a Sant Quirze del Vallès es farà un llaç groc amb persones. Serà a la plaça Anselm Clavé a les 12.00 del migdia.
No cal anar vestit de groc. Hi haurà cartolines per aixecar i fer visible el llaç. El que sí que cal és portar molta gent. Cal reunir un grup nombrós de persones per fer ben visible la nostra voluntat de tenir els presos polítics lliures.
“No som nins de mel i sucre i ens sabem governar” . Guillem d’Efak
Estimadíssims socis,
Avui fa un any que en Jordi Sánchez i jo entràvem a la presó de Soto del Real, en aquell a por ellos de jutges i fiscals ple d’impunitat. Però, de nou, es van equivocar en l’eficàcia de l’estratègia i, avui, contra tots els pronòstics de l’Estat, la maduresa del moviment sobiranista està més consolidat que mai.
Tot i així, és imprescindible que els partits polítics sobiranistes actuïn, d’una vegada per totes, des de la unitat d’acció i la responsabilitat col·lectiva. Soc molt conscient que un dels objectius de la repressió és la divisió però cal ser conscient de les expectatives creades i, per tant, parlar des de l’empatia però també la sinceritat, amb tota claredat, a la ciutadania. L’èxit de la Diada, la reprovació del Rei Felip VI al Parlament o els Cims per la Llibertat, són l’exemple de la força de la unitat.
Quan l’Estat, al costat de la ultradreta, acusa tots els demòcrates ha de saber quin és el seu lloc. Per tant, les peticions de la Fiscalia i VOX han de topar amb la resposta serena, però contundent, del 80% de la societat catalana que s’oposa als nostres empresonaments i defensa el Referèndum d’autodeterminació sense matisos. L’objectiu no és sortir de la presó, sinó afrontar el següent embat que ens planteja l’Estat amb tota la determinació i coratge.
Jo no només no em penedeixo de res del que he fet, sinó que ho tornaria a fer tants cops com calgui. I és per això que estic convençut que la desobediència civil segueix sent un instrument legítim, pacífic i democràtic, per transformar i millorar la societat. Des de l’1-O, els ciutadans d’aquest país ens hem guanyat el dret a ser tractats amb tota la dignitat i respecte. Ni indults, ni Estatuts d’autonomia. Si el govern del PSOE es pensa que hem fet tot aquest camí per debatre de nou l’estatut retallat del 2006 és que no ha entès res de res.
Escrivia fa poc Ramin Jahanbelgoo, director del Centre Mahatma Gandhi de la Universitat de Jindal (Índia), que el que està passant a Catalunya és una autèntica revolució dels valors. I ho resumia en la voluntat de bona part de la societat catalana de mantenir-se fidels a la noció de democràcia. En paraules de l’articulista: “voluntat de ser decents i actuar d’acord amb la pròpia consciència”. Valors contra el feixisme, contra la violència, la intolerància i el totalitarisme.
Els temps que ens ha tocat viure no son fàcils però, entre tots, estem fent possible un exercici col·lectiu de generositat i tendresa que té un efecte multiplicador en el dia a dia de la nostra societat i perdurarà en les properes generacions.
Gràcies de tot cor per haver fet possible que durant tot aquest any de presó no m’hagi sentit sol ni un segon, tant jo com tota la meva família. Mai us ho podré agrair prou.
Salut, esperança, entesa i República.
Jordi Cuixart
President d’Òmnium Cultural
Presó de Lledoners, 15 d’octubre de 2018
Avui, 16 d’octubre, fa un any que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó. Des de Lledoners, l’expresident de l’Assemblea ens ha fet arribar unes paraules:
Fa un any en Cuixart i jo vàrem entrar a presó. Encara hi som i diuen que potser trigarem una mica a sortir. No patiu per nosaltres. Estem bé i forts, entre molts altres motius perquè sabem que vosaltres i molts com vosaltres hi sou fent-nos costat.
Al llarg d’aquest any us hem sentit moltes vegades a prop nostre i de les nostres famílies. Sabem apreciar la vostra solidaritat i sobretot la vostra dignitat. I és la vostra dignitat la que ens ajuda a mantenir-nos dignes, també a nosaltres, dintre de la presó.
Us demano que seguiu com fins ara, que no defalliu. Us animo a mantenir-vos vius, units i mobilitzats en l’esperança de la llibertat col·lectiva, en l’exigència del mandat polític de l’1 d’octubre i compromesos en l’horitzó de la República catalana.
No tingueu por de ser exigents, no dubteu a demanar als representants polítics i associatius unitat. Només quan hem anat junts hem tingut oportunitat de ser més. La unitat és molt difícil de construir i molt fàcil de perdre. Per això, us animo que l’exigiu incansablement i que després la protegiu perquè la unitat sempre és fràgil. I sense unitat tot serà més difícil.
No us deixeu provocar per aquells que busquen la nostra ira. No caiguem en cap de les provocacions que l’extrema dreta i l’unionisme ens llencen cada dia. Oblidem-nos de la gent de Vox, dels amics d’en Rivera i els companys d’en Casado. Ja sabem que si fos per ells ens cremarien al mig de la places i els carrers com ho feia la Inquisició.
Si algú pretén comprar el meu silenci o espera la meva renúncia a expressar-me, a manifestar-me o a defensar activament i pacífica el dret a l’autodeterminació del meu país, digueu-li que s’equivoca. Vull sortir ja de la presó, però no a qualsevol preu.
Heu de saber que només acceptaré com a justa l’absolució. El 20 de setembre i l’1 d’octubre no vàrem cometre cap delicte. Tot el que no sigui l’absolució serà una condemna injusta.
Mantingueu-vos forts en la mobilització, el civisme i sobretot la no-violència, especialment els propers dies o setmanes quan escoltarem la petició de penes que la fiscalia ens demana. Si perseverem en aquestes actituds, guanyarem. No ho dubteu.
Gràcies per la vostra dignitat, gràcies simplement per ser-hi. Si vosaltres seguiu, jo també seguiré. Espero ben aviat estar en llibertat amb vosaltres i agrair-vos tot el que heu fet per tots nosaltres.
Passi el que passi, junts i dignes fins a la llibertat.
Llum als ulls i força al braç
Lledoners, 15 d’octubre del 2018
Aquest és el vídeo “un any de vergonya, un any de dignitat” en motiu de l’any de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Vídeo de l’acte de presentació de Primàries Catalunya a Sabadell amb la presència d’Elisenda Paluzie.
Tres-cents seixanta-cinc dies de trampa.
Tres-cents seixanta-cinc dies tancats a la garjola.
Tres-cents seixanta-cinc dies humiliats.
Tres-cents seixanta-cinc dies d’abús de poder.
Tres-cents seixanta-cinc dies de fred, calor, por i disciplina imposada per un sistema judicial injust, que insulta les persones que defensen la llibertat.
Tres-cents seixanta-cinc dies que no tenim la República catalana.
Tres-cents seixanta-cinc dies de catalans a punt de mobilitzar-se.
Tres-cents seixanta-cinc dies d’aguantar el a por ellos.
Tres-cents seixanta-cinc dies que en Roger Espanyol no hi veu d’un ull.
Tres-cents seixanta-cinc dies de solitud a la cel·la de la presó.
Tres-cents seixanta-cinc dies pensant en la llibertat.
Tres-cents seixanta-cinc dies covant la revolució.
Tres-cents seixanta-cinc dies d’abandonament de la unilateralitat.
Tres-cents seixanta-cinc dies que podríem haver dedicat a la construcció de la República catalana.
Tres-cents seixanta-cinc dies amb l’objectiu desenfocat.
Tres-cents seixanta-cinc dies de paraules rebotades al vidre.
Tres-cents seixanta-cinc dies parlant de judicis, quan hauríem de parlar d’independència.
Tres-cents seixanta-cinc dies amb la llibertat personal i nacional als tribunals espanyols.
Tres-cents seixanta-cinc dies d’acords i desacords per trobar la clau que obre la porta a l’exercici dels drets.
Tres-cents seixanta-cinc dies d’inalterable dignitat.
Tres-cents seixanta-cinc dies pensant-vos.
Aquests tres-cents seixanta-cinc dies ens interpel·len i ens exigeixen compromís. No podem perdre més temps. Ens hem de mantenir ferms i decidits per fer realitat el mandat de l’1 d’octubre, per avançar obstinadament cap a la independència, que ens portarà a la República catalana. I només quan l’hàgim assolida, tindrem les claus de les presons, alliberarem els presos, podran tornar els exiliats i tota la gent represaliada veurà com s’aixequen les causes que tenen obertes.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 