Aquest divendres la seu de l’Assemblea ha acollit la roda de premsa per valorar els resultats a les eleccions a les cambres de comerç de la candidatura Eines de País, que comptava amb el suport de l’entitat i que ha assolit la majoria absoluta de vocalies a la Cambra de Comerç de Barcelona i ha entrat amb força a la resta de cambres on ha presentat candidatures, com les de Terrassa, Sabadell i Manresa. Roser Xalabrader, Maria Català i Jesús Torres, portaveus de la candidatura Eines de País a la Cambra de Barcelona, juntament amb Jordi Roset, portaveu de la mateixa candidatura a la Cambra de Terrassa, han acompanyat la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, en aquesta valoració.

En total, 46 dels 67 candidats d’Eines de País han estat escollits, cosa que significa un 68,6 % d’èxit a nivell global. Els resultats de la candidatura independentista Eines de País a les diferents cambres de comerç han estat els següents:

• Barcelona: es van presentar 40 vocalies i se n’han obtingut 31. Per tant, 77,5% d’èxit.
• Terrassa: es van presentar 21 vocalies i se n’han obtingut 10, cosa que significa un 48% èxit.
• Sabadell: es van presentar 4 vocalies i se n’han obtingut 3, que equival a un 75% d’èxit.
• Manresa: es van presentar 2 candidatures a vocalies i s’han obtingut totes dues. 100% d’èxit.

Elisenda Paluzie ha remarcat el valor del gran resultat de les candidatures independentistes a les eleccions a les cambres: “volem ratificar l’alegria de l’Assemblea per aquesta victòria i donar les gràcies a candidats i candidates que s’hi han deixat la pell”. Ha volgut subratllar, també, el paper dels voluntaris de l’Assemblea que han col·laborat en la difusió de les candidatures. També ha assegurat que aquestes candidatures han treballat “amb total autonomia, sense influència de l‘Assembla en la presa de decisions” i ha explicat que la intenció és continuar col·laborant: “l’Assemblea estarà a disposició del que necessitin a través de les seves sectorials d’empresaris o economistes”.

En relació a la Cambra de Comerç de Barcelona, Paluzie ha volgut destacar la “importància transcendental” d’aquesta victòria, que ha de posar la institució al servei del país, de les seves empreses i del seu teixit productiu. “Es tracta de posar la Cambra al servei de la majoria i no al servei d’uns quants”. Aquest triomf, segons l’Assemblea, és una fita important per a l’independentisme: “hem assolit moltes fites; la més important va ser guanyar el referèndum. Però no s’ha aconseguit fer efectiva la independència. Aquest secretariat ha volgut analitzar què va passar l’octubre de 2017 i quines febleses van influir en el fet que no s’hagi aconseguit la independència. Una de les que vam detectar és l’existència de grans empreses de caràcter oligopolístic, molt lligades al poder polític espanyol, que van contribuir a la campanya de la por econòmica”.

Una victòria de la societat civil que enforteix l’independentisme

“Feta aquesta anàlisi, tenint en compte que l’Assemblea és societat civil i que té una base social molt àmplia, amb més de 47.500 socis i 45.000 simpatitzants, i que tenim capacitat d’influència i mobilització sobre la societat catalana, vam decidir posar-la al servei de projectes autònoms que contribuïssin a l’objectiu d’enfortir-nos per tenir una societat civil més preparada per quan torni a plantejar-se un embat democràtic”, ha indicat Elisenda Paluzie.

La presidenta de l’Assemblea ha recordat que un dels papers fonamentals de la Cambra és l’elaboració d’estudis econòmics des del seu prestigiós servei d’estudis, en què els equips directius de la Cambra decideixen quins tipus d’estudis es fan. “Seria molt interessant que es fessin estudis que expliquin perquè se’n van anar determinades empreses. Van ser campanyes de pressió política? Què va passar amb la fuita de dipòsits bancaris? Van ser institucions de l’Estat espanyol que van retirar fons bancaris?”, s’ha preguntat. “Hi va haver molta foscor, poca transparència, i hem trobat a faltar estudis que ens diguin amb rigor i objectivitat què va passar aquell mes d’octubre. Hem trobat a faltar que, davant les campanyes de la por, no se sortís amb força a explicar exactament els impactes econòmics que s’havien produït”.