Des de la Comissió d’Incidència Internacional de l’Assemblea, considerem que la societat civil catalana hauria de fer una lectura en clau de reflexió interna de l’experiència extreta dels esdeveniments a Bielorússia. 

En primer lloc, el cas bielorús posa en relleu de manera molt clara el poder de la mobilització de la gent. Els bielorussos han ocupat els carrers i, per més que l’exèrcit i la policia estigui reprimint els manifestants, provocant centenars de ferits, aquests segueixen mobilitzant-se una vegada i una altra. En el nostre cas, la possibilitat de fer efectiva la independència es va perdre quan els nostres polítics ens varen demanar tornar a casa. A partir d’aquell moment, vam malbaratar la nostra posició de força i, tant l’Estat espanyol com la UE, es van desdir de les propostes de diàleg. El proper cop que ocupem els carrers, hem d’organitzar-nos per mantenir-ne el control fins assolir els nostres objectius. 

En segon lloc, atès que la població de Catalunya és majoritàriament europeista i desitja un futur dins de la Unió Europea, creiem convenient fer una crítica constructiva a la contradicció entre els posicionaments europeus envers el poble bielorús i el català. Ens congratulem del compromís expressat per la UE a favor dels valors democràtics, drets humans i llibertats fonamentals a Bielorússia, i li recordem que trobem a faltar aquesta implicació envers Catalunya, quan de fet hauria de ser fins i tot superior.  

Tant les autoritats comunitàries com dels Estats Membres tenen l’obligació legal de defensar l’Estat de Dret, principis democràtics i protecció de les minories a tot el territori de la UE. Inclosa Catalunya, evidentment. Lluny d’això, el cap de la diplomàcia europea, el comissari Josep Borrell, es pronuncia amb vehemència contra la violència policial, la persecució política i judicial i l’existència de presos polítics a Bielorússia, però les mateixes polítiques li semblen encertades per al lloc on va néixer. 

En tercer lloc, com a demòcrates i defensors dels drets humans universals, donem suport al moviment bielorús pacífic a favor de la democràcia i a la comunitat bielorussa a l’exili a Catalunya. És de justícia i, a més, ens pot suposar comptar amb aliats en un futur. Quan exercim la independència ens caldran tots els suports internacionals possibles.  Pensem també que la nostra posició constant a favor de moviments democràtics pacífics arreu del món consolida les credencials de Catalunya com a un actor internacional fiable. 

Per tot això, des de l’Assemblea Nacional Catalana considerem que la Generalitat hauria d’expressar el suport explícit al moviment democràtic bielorús al més aviat possible.