L’Assemblea Nacional Catalana amb la Comissió de la Dignitat organitza aquest divendres 4 de març, a les 12.30 del migdia una Ofrena Floral al Monument Macià, de la Plaça Catalunya, per honorar la memòria de Terence MacSwiney, que va morir en vaga de fam per reivindicar els drets dels irlandesos l’any 1920.
Hi serà present el seu nét Cathal Brugha MacSwiney. L’acte el portem a terme també per commemorar el Centenari de l’Aixecament de Pasqua (Easter Rising) que va ser l’inici del Procés que va portar a la independència d’Irlanda i al posicionament de Wilson sobre l’Autodeterminació dels Pobles.
Ho fem a la Plaça Catalunya perquè és allà que milers de catalans es van reunir per mostrar la seva solidaritat amb MacSwiney el mes d’octubre de 1920. D’aquesta manera, Cathal Brugha vol expressar el seu agraïment al poble de Catalunya simbolitzat pel que en fou el primer president de l’era moderna, Francesc Macià, ferm seguidor d’Irlanda.
A l’acte, que serà bilingüe, hi parlaran el Sr. Cathal Brugha, Liz Castro (per l’ANC) i Toni Strubell (per la Comissió de la Dignitat). A l’acte la coral Poble Que Canta interpretarà La Balanguera i els Segadors  i hi tocaran els Uíllean Pipes, uns músics irlandesos.

Hi podeu portar flors i estelades.

Glossa en la mort de Mc Swiney 

Autor: Ventura Gassol 

Tu, carceller, què hi fas aquí a la porta?

I què en treus de tombar tres cops la clau?

Per esclavitzar homes és poc forta,

és massa obert encara aquest cel blau.
A sota d’aquest cos que fermes ara,

què creus que hauràs fermat a la presó?

Mac Sweney lliure, i més encès encara,

vola al davant dels seus i els dóna ardor.

I ara que la mort, per més fermança,

l’ha fet un xic més blanc i més esvelt,

ja no et resta tan sols ni l’esperança

d’abatre el que ja és llum i vent i cel.

La deslliurança tant l’ha volguda tota

que no et volgué donar ni un glop de sang,

que se n’ha anat bevent de gota a gota

i només t’ha deixat la pols i el fang.

I encara aquesta pols amb l’esperança

que un vent d’adéu un dia no llunyà

ensuma l’ hora de la deslliurança

la reveurà de nou i l’encendrà.

Què en trauríem de viure aquesta vida,

ni de veure el somriure d’uns ulls blaus,

ni de tenir la taula ben guarnida,

si el cor ens deia, encara, sou esclaus?…

si el cor ens deia, encara, som esclaus

Yes Cyrmu és la nova entitat que farà campanya per la independència del País de Gal·les a través de l’acció política i l’organització d’esdeveniments com es fa a Escòcia (YesScotland) i Catalunya (Assemblea Nacional Catalana).

La inauguració tingué lloc el dissabte 20 en la recentment renovada “Yr Hen Lyfrgell” (antiga biblioteca), a Cardiff, davant d’una sala plena de gent. La multitud va escoltar amb cura en anglès i gal·lès els discursos de Shona McAlpine del Partit Nacional Escocès, John Dixon abans del Partit Nacionalista Gal·lès, i Liz Castro, coordinadora de la Comissió Internacional de la ANC.

Iestyn ap Rhobert, nou president del grup, va donar la benvinguda als assistents i va introduir el moviment “No volem crear un nou país només per seguir fent el mateix de sempre, volem crear un nou país per assegurar que hi ha més justícia social i una societat millor”, i va animar a la gent de Gal·les “per ser ambiciosos. Si la independència és prou bona per a Irlanda o Dinamarca, és prou bona per a Gal·les”.

Shona McAlpine va descriure com la campanya del “Sí Escòcia” havia enfortit el debat públic i a la gent a participar, discutir, sondejar… resumint, a no esperar que els polítics resolguin les coses, sinó a arremangar-se i a fer front als problemes directament. “La gent es va sentir amb poder per fer-ho”. 
John Dixon, va iniciar la seva intervenció citant una dita gal·lesa, “Old age doesn’t come by itself“, (equivalent a “El diable quan és vell, sap més per experiència que per consell”) per explicar que ell ha estat lluitant aquesta lluita des de fa molt de temps. “Per la independència de Gal·les hem de deixar de dependre d’un moviment electoral restringit“, va dir i afirmà que els gal·lesos volen ser capaços d’abordar la qüestió de la independència oberta i clarament, i després votar. 
Després d’una pausa amanida amb l’actuació de Caryl Parry Jones, Liz Castro va explicar com el moviment d’independència català no procedia dels polítics, sinó més aviat d’individus determinats, que cadascú a la seva manera, havia establert les bases per a les manifestacions massives que van empènyer als seus líders polítics per avançar cap a la independència de Catalunya. Un dels elements clau, va dir, “va ser la creença que la independència era possible.” Liz Castro afegí “hi ha moltes similituds entre les aspiracions d’Escòcia, Gal·les i Catalunya. Tots nosaltres volem simplement que les nostres veus siguin escoltades, i tenir control sobre els nostres propis recursos i el nostre propi destí. Crec que hi ha molt del que podem aprendre els uns dels altres“.
L’últim orador va ser Iestyn ap Rhobert, que va dir: “Vam escriure les nostres pròpies lleis fa mil anys! Hem de fer un munt de preguntes. Hem de posar-ho a lloc.”
L’ANC Internacional (Comissió Internacional i Consell d’Assemblees Exteriors de Catalunya) treballa en la internacionalització del moviment català d’independència participant en conferències arreu del món i organitzant accions i campanyes com la recent campanya en suport de la Conselleria d’Afers Exteriors que es pot seguir per Twitter #CataloniaAloud enllaç