Category Comunicats

juny 17 2022

Competència arxiva l’expedient sancionador contra l’Assemblea per la campanya de Consum Estratègic

El Consell de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha resolt avui arxivar l’expedient sancionador contra l’Assemblea per la campanya de Consum Estratègic. La instrucció ja va concloure el desembre amb una proposta de resolució que proposava no sancionar l’Assemblea com a resultat de la campanya “Consum Estratègic” i arxivar l’expedient però estava pendent que el Consell resolgués si acceptava la proposta d’arxivament.

Malgrat l’arxiu, l’Assemblea no està satisfeta amb la resolució del casperquè la incoació d’un expedient sancionador com a infractora de la llei de defensa de la competència (LDC) a una associació civil per haver promogut una campanya en positiu que se centrava en informar al consumidor, proposant-lo actuar de forma responsable, tenint en compte altres valors a banda de la qualitat o preu del producte o servei, suposa un precedent inquietant per la llibertat d’expressió i associació, que no té justificació.

A més, considerar l’Assemblea com empresa en el sentit del dret de la competència quan no obtenia cap benefici econòmic d’aquesta campanya, és un precedent perillós per altres associacions que puguin exercir un rol de prescriptors de tendències de consum.

La presidenta de l’Assemblea Dolors Feliu ha afirmat que “Malgrat que estem satisfets perquè no rebrem les sancions econòmiques desorbitades que pretenia Foment del Treball Nacional i que podrien haver compromès el futur de la nostra entitat, el mer fet que s’hagi instruït aquest expedient sancionador per una campanya legítima, és una vulneració flagrant de drets fonamentals i té una finalitat repressiva”.

Segons Albert Poch, del despatx Redi advocats, que s’ha encarregat de la defensa del cas “la decisió d’arxivar el cas adoptada per la CNMC és un pas fonamental, perquè evita una multa milionària, però insuficient, ja que la campanya de consum estratègic en cap cas podia ser qualificada de boicot. Seguirem defensant el dret a la llibertat d’expressió de l’Assemblea en instàncies superiors, per evitar que una associació civil pugui ser multada per infringir el dret de la competència”.

Recordem que l’inici del cas es remunta a finals de l’any 2018 amb la posada en marxa de la pàgina consumestrategic.cat, que tenia com a objectiu la promoció del consum d’empreses responsables i respectuoses amb la vida política i social, i feia èmfasi en aspectes com el respecte al medi ambient, el cooperativisme, l’economia circular, la responsabilitat social, l’adopció de tecnologia 4.0, o el respecte i/o promoció de la llengua catalana.

La patronal Foment del Treball va denunciar la iniciativa tant a les autoritats de la competència com als jutjats mercantils per “promoure un atac directíssim a la llibertat d’empresa” i va aconseguir que es tanqués la pàgina web com a mesura cautelar dictada pel jutjat mercantil núm. 11 de Barcelona i la prohibició de realitzar qualsevol activitat relacionada amb la promoció de la campanya.

Més enllà de la demanda judicial, Foment també va presentar una denúncia a l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), però la CNMC (l’organisme estatal de l’àmbit) va voler assumir-ne el cas. La disputa entre les dues institucions va arribar al Tribunal Constitucional, que finalment va donar la raó a la CNMC, que va obrir formalment l’expedient a l’Assemblea que avui ha quedat arxivat.

El cas arribarà a la seva fi el proper mes de setembre quan està previst que se celebri el judici oral al Jutjat Mercantil núm. 11 de Barcelona, la sentència del qual ha de confirmar o no la prohibició de la campanya, per una suposada vulneració de la llei de competència deslleial (LCD).

L’Assemblea defensarà en aquest judici que la seva campanya era una campanya informativa, de consum centrat en valors, que no vulnera la llei de competència deslleial, i que prohibir-la compromet greument la llibertat d’expressió. És totalment legítim i emparat en el dret a la llibertat de pensament i d’expressió que l’Assemblea realitzés una anàlisi de la situació de Catalunya des d’un punt de vista polític i econòmic entorn al referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre i en base als objectius polítics i socials de l’entitat promogués una campanya d’informació als consumidors animant-los a actuar d’acord amb aquestes conviccions.

maig 3 2022

L’Assemblea denuncia el Catalangate en un fòrum de Nacions Unides sobre minories nacionals

Una representació de l’Assemblea Nacional Catalana encapçalada per la seva presidenta, Elisenda Paluzie, ha participat aquest dilluns i dimarts al Fòrum Regional Europa i Àsia Central 2022 de l’ONU, celebrat a Viena, per denunciar els abusos de les autoritats espanyoles contra el poble català, amb un nou atac: l’escàndol del Catalangate, l’ús il·legal i massiu del programari espia Pegasus.

Paluzie es va adreçar a la sala dues vegades. Durant la primera sessió, titulada “Marc normatiu: normes i interpretacions existents”, va exposar com el Catalangate ha afectat l’organització independentista: “Cinc membres de la nostra organització, jo inclosa, han estat víctimes del programari espia Pegasus utilitzat per les autoritats espanyoles per espiar massivament l’independentisme català, tal com ha denunciat el centre de recerca canadenc Citizen Lab, com a part d’un atac massiu contra almenys 65 líders polítics i de la societat civil, periodistes i fins i tot els seus advocats i les seves famílies”.

Durant la segona sessió, “Implementació: institucions, mecanismes, polítiques i programes”, la presidenta de l’Assemblea va afirmar que “l’escàndol del Catalangate és encara més preocupant, ja que el programari espia no s’ha utilitzat contra amenaces criminals o terroristes sinó contra la dissidència política”, i que “l’Estat espanyol, juntament amb Hongria i Polònia representen, per ara, els únics casos d’espionatge estatal dins de la UE, i creen un precedent perillós no només per a les minories europees, sinó també per a les minories nacionals d’arreu del món“.

Paluzie també va invocar l’article 2 de la Declaració de 1992 sobre els drets de les persones pertanyents a minories nacionals o ètniques, religioses i lingüístiques, que reconeix que “tots els estats han de prendre mesures per garantir que les persones pertanyents a minories nacionals puguin exercir plenament i eficaçment tots els seus drets humans fonamentals sense discriminació ni desigualtat”. A més, va demanar a les autoritats de l’ONU que desenvolupin un paper més actiu per protegir els drets civils i polítics de la minoria nacional catalana.

Altres secretaris nacionals de l’Assemblea també han intervingut a les sessions d’aquest dimarts per denunciar la persecució de més de 3.300 activistes i representants pacífics catalans per part de les autoritats espanyoles, a quin han vulnerat els drets a la llibertat d’expressió, reunió i associació, així com el dret a la participació política.

Les declaracions de Paluzie van generar una reacció del govern espanyol: l’ambaixadora espanyola a Àustria, Cristina Jiménez de Muñana, va afirmar que “els líders polítics catalans van ser jutjats i empresonats en aplicació de la llei espanyola, perquè van infringir la legislació”. Paluzie va rebatre que “quan l’any 2019 el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU va demanar l’alliberament immediat dels presos polítics catalans, va remarcar que l’organització d’un referèndum d’autodeterminació no és delicte segons la legislació espanyola, i que el seu empresonament implicava una vulneració del seu dret a la llibertat de reunió, la llibertat d’expressió i la llibertat de participació política, entre d’altres”.

Paluzie també va denunciar les declaracions de la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, la setmana passada al Congrés espanyol, esmentant que l’Estat “justifica vulneracions desproporcionades dels drets fonamentals que reconeix la mateixa Constitució espanyola, disposats a tot per tal de mantenir la unitat de l’Estat”.

abr. 26 2022

Les candidatures provisionals a les eleccions al Secretariat Nacional

L’Assemblea fa pública la llista provisional de les candidatures presentades a les eleccions al Secretariat Nacional. Des d’avui, 26 d’abril, fins el dia 28 d’abril a les 23.59 h, les candidatures excloses podran reclamar la seva exclusió davant la Junta Electoral i qualsevol membre de ple dret podrà impugnar una candidatura provisionalment admesa.

El dissabte 30 d’abril es farà pública la llista definitiva de les candidatures. De l’1 al 9 de maig tindrà lloc la publicitat de les candidates i candidats.

Consulta les candidatures provisionals.

abr. 19 2022

L’independentisme denuncia el #CatalanGate en el Parlament Europeu

Aquest migdia en el si del Parlament Europeu, l’Assemblea, juntament amb Òmnium Cultural, Esquerra Republicana, Junts i la CUP, han fet una roda de premsa per denunciar el cas de ciberespionatge més gran mai descobert fins ara, el #CatalanGate.

Per part de l’Assemblea, cinc dels seus membres han estat espiats aquests darrers anys. Hi destaquen la presidenta, Elisenda Paluzie, i l’expresident, Jordi Sànchez. A més, dels secretaris nacionals Arià Bayé i Sònia Urpí, i del soci de base, Jordi Domingo.

Citizen Lab, laboratori canadenc especialitzat en ciberespionatge i drets digitals, ha fet públic un informe d’investigació on posa al descobert que el moviment català ha estat sota vigilància permanent durant els darrers cinc anys amb el programa Pegasus (2017-2021), un programari espia de l’empresa israeliana NSO Group. Amb un total de 65 víctimes, el #CatalanGate és el cas de ciberespionatge més gran de la història fent us d’aquest programari, per envergadura i per rellevància, ja que s’ha produït contra tot un moviment democràtic a l’Estat espanyol, estat membre de la UE.

Les dues grans entitats de la societat civil (Assemblea i Òmnium) i els principals partits polítics catalans (Esquerra, Junts i CUP) que donen suport al dret a l’autodeterminació, han estat els principals objectius d’aquesta vigilància a través de ciberespionatge. Els seus entorns, incloent-hi familiars, amics, advocats i periodistes també han estat víctimes de Pegasus.

En la compareixença pública d’aquest migdia, Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea i víctima del #CatalanGate, referent a la negociació amb l’Estat espanyol, ha volgut deixar clar que “en el nostre cas i defensant que sempre és millor arribar a la independència a través del diàleg, demanem que hi hagi condicions per a la negociació política. Quan estan espiant la teva vida privada, i saben tot el que fem, no creiem que es donin aquestes condicions“.

“Un moviment polític democràtic i proeuropeu, hem estat víctimes del cas d’espionatge il·legal més gran d’Europa i del món fent ús de l’spyware Pegasus. Davant de tots aquests atacs al poble de Catalunya, des de la societat civil considerem que cal que l’independentisme sigui contundent i estigui a l’altura”.

La presidenta de l’Assemblea, ha volgut deixar clar que “avui també parlem en nom d’aquelles persones que, sense estar adscrites a cap organització, han estat víctimes de #Pegasus pel seu compromís amb la independencia de Catalunya i la democràcia. Som objectiu i víctimes d’un programa suposadament dissenyat per perseguir criminals o terroristes”.

Els casos que s’han pogut detectar són els de les persones de les quals Citizen Lab n’ha pogut analitzar els dispositius mòbils; però centenars de dispositius de militants i activistes del moviment no han estat encara analitzats. La xifra real de víctimes a Catalunya podria ser encara més gran, pel que això és segurament només la punta de l’iceberg.

abr. 7 2022

L’Assemblea fa pública la fiscalització del 1r trimestre del 2022 del Govern de la Generalitat

L’Assemblea Nacional Catalana fa pública la fiscalització de l’acció de govern del 1r trimestre del 2022. Aquestes avaluacions es fan de forma trimestral per tal de fer el seguiment de la feina feta pel Govern de la Generalitat, d’acord amb el Decàleg d’accions per avançar cap a la independència des de les institucions, elaborat per l’entitat.

Els primers trimestres del mandat, analitzats en informes anteriors, es va observar un Govern que havia decidit renunciar a la confrontació en pro d’una taula de diàleg amb l’Estat espanyol i, alhora, havia deixat l’objectiu de la independència en un segon pla.

Pel que fa aquest primer trimestre de l’any, la regressió ha anat un pas més enllà, tal com s’ha evidenciat, per exemple, amb la taula de diàleg, el projecte de Jocs Olímpics organtizats pel Comitè Olímpic Espanyol i la proposta de modificació de la Llei de política lingüística per introduir-hi el castellà com a llengua de l’ensenyament. A Catalunya es visualitza un pacte d’estabilitat per dalt amb l’Estat espanyol.

Entrant en punts concrets d’aquest informe, cal destacar que en l’àmbit de la sobirania fiscal, financera i econòmica no hi ha hagut novetats destacables aquest trimestre. S’està molt lluny d’allò que l’Assemblea considera que hauria de fer un govern per avançar cap a la independència. Arran de l’anterior informe publicat i de la seva presentació al conseller d’Economia, l’entitat constata que va tenir un cert efecte, ja que en la comissió mixta Estat-Generalitat es van sol·licitar les dades per calcular les balances fiscals. Però, alhora, aquest fet denota com de lluny s’està dels objectius

En termes de garantir la sobirania energètica, Catalunya continua amb la paràlisi dels darrers anys, tot i el nou decret del Govern. Catalunya és enormement dependent de les importacions d’energia (95%), el sistema energètic continua sent molt ineficient i només un 8% de l’energia final és d’origen renovable.

En l’àmbit de la justícia lingüística és on segurament es visualitza més un retrocés del Govern respecte a un tema que és d’ampli consens del país com és el model d’escola en català. En aquest cas no només no s’ha fet res per combatre la sentència del 25%, sinó que ara es proposa que sigui el Parlament qui legitimi aquestes sentencies modificant la Llei de política lingüística per incloure-hi el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya.

Pel que fa al principi de la seguretat pública per un estat democràtic, el Govern ha entrat en una deriva repressora i censora, que l’ha portat fins i tot a enviar els Mossos per evitar el tall de la Meridiana.

L’únic àmbit on constatem una tendència positiva és el de l’acció internacional del Govern. Durant el trimestre ha incrementat la seva intensitat a l’exterior traslladant la situació de conflicte i repressió que es pateix a Catalunya i els anhels independentistes de l’electorat majoritari en el discurs més contundent de la Conselleria, i s’han obert noves delegacions en llocs estratègics que suposen un nou potencial. Caldrà esperar com es desenvolupen abans de poder avaluar-ne els resultats.

Finalment, en l’àmbit de la justícia social es continua avançant per adaptar les mesures sanitàries a la situació pandèmica del moment. També s’intenta donar sortida als efectes que ha produït la pandèmia, especialment sobre la població més vulnerable.

març 25 2022

Comunicat sobre la modificació legislativa de la Llei de política lingüística

Davant la modificació legislativa de la Llei de política lingüística proposada pels partits de Govern (ERC i Junts) amb el PSC i Comuns, l’Assemblea vol expressar el següent:

  • Només la independència ens garanteix disposar del sistema educatiu que decidim els catalans.
  • El model d’escola en català fou aprovat al Parlament de Catalunya amb la Llei de normalització lingüística de 1983, amb 105 vots a favor i amb una sola abstenció.
  • Aquesta proposta de modificació legislativa no és més que l’aplicació de les sentències dels tribunals espanyols, ja que introdueix el castellà com a llengua vehicular en l’ensenyament a Catalunya.
  • L’origen del problema es remunta a la sentència contra l’Estatut d’autonomia dictada pel TC espanyol l’any 2010 i les que el TS i el TSJC han anat dictant en anys posteriors.
  • En un primer moment els diferents governs catalans han evitat reconèixer el conflicte, i l’han afrontat posteriorment. Aquest fet només ens ha portat a un carreró sense sortida que desemboca amb aquesta proposta legislativa in extremis.
  • L’única resposta possible a curt termini és la confrontació amb l’estat per defensar a tots els nivells l’escola en català.
  • El Govern de Catalunya ha de liderar la defensa de la llengua catalana a l’ensenyament recollida a la Llei de política lingüística vigent. I no modificar-la per introduir la vehicularitat del castellà imposada per sentències, convertint en llei catalana el que ara és imposició espanyola.
  • Ens oposem a que el Govern delegui la responsabilitat en els centres. És el Govern i la Conselleria d’Educació qui ha d’assumir totes les responsabilitats de la seva aplicació.
  • Denunciem que el Govern de Catalunya no garanteix el compliment del model d’escola en català arreu del territori amb eines com la inspecció i exigim que comenci a fer-ho tal com es va comprometre en la cimera d’entitats del 16 de desembre. Promesa que no ha executat.
  • És també greu la supressió de l’article 21.8 de la Llei de polític lingüística que establia que “L’alumnat que s’incorpori tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha de rebre un suport especial i addicional d’ensenyament del català”. Exigim que aquest article es mantingui i s’apliqui.

En els dies vinents ens coordinarem amb els sindicats i entitats que defensen l’escola en català per plantejar mobilitzacions.

març 14 2022

L’Ajuntament de Matadepera farà Sobirania Fiscal aquest any 2022

L’Assemblea Nacional Catalana està impulsant la campanya Sobirania Fiscal per tal que les institucions i la ciutadania pagui els impostos a l’Agència Tributària Catalana.

És una competència legal i vigent en l’actual Estatut d’Autonomia.  Aquest és un dels aspectes que no va patri retallades pel ribot del Tribunal Constitucional espanyol.

Disposà d’una agència tributària completament desenvolupada i amb els mitjans necessaris per funcionar és una estructura d’estat essencial i gestionar tots els impostos de Catalunya encara més.

Fa uns mesos el Ple municipal va aprovar una moció votada a favor per Junts per Catalunya, ERC i la CUP, per tal que l’Ajuntament iniciés el procés tècnic per tal de fer efectius els pagaments d’impostos a l’ATC.

Per això el passat 10 de març Joan Manau com a representant de l’Assemblea Matadepera junt amb Emili Riba com a representant del Consell per la República de Matadepera, que dona suport a aquesta iniciativa, és van reunir amb l’Alcalde de Matadepera i amb la regidora d’Hisenda.

Els responsables municipals van explicar als representants independentistes que un cop confirmat que pagar a l’ATC és un acte administratiu del tot legal ja havien començat a implementar un nou programa informàtic que modernitzarà tota l’estructura municipal i permetrà exercir la Sobirania Fiscal.

La previsió de l’Ajuntament és poder dur a terme el nou procediment abans d’acabar aquest any 2022.

març 3 2022

Per una república feminista catalana: la nostra força, la nostra independència

Aquest 8 de març sortim al carrer amb l’esperança de deixar enrere una pandèmia mundial que ens ha impactat amb pèrdues personals irreparables, a més d’una precarització generalitzada de les condicions de vida i el deteriorament dels drets i llibertats. Continuem patint la bretxa salarial i de pensions, l’atur i les dobles i triples jornades de treball. A casa nostra no s’ha aturat la repressió política per haver exercit el dret a l’autodeterminació i creixen els discursos d’odi amb altaveus a la política professional, mediàtica i institucional. L’esgotament dels recursos naturals i l’escalfament constant del planeta ens obliguen, tant sí com no, a un replantejament global per un futur vivible per qui ens sobrevisqui. Veiem amb preocupació l’enèsima mostra d’incapacitat mundial per evitar un conflicte armat. Les armes de foc no són cap resposta ni solució. Solidaritat amb el poble d’Ucraïna i la població russa arrestada per rebutjar la invasió. No oblidem tampoc les dones afganeses, kurdes, nicaragüenques, palestines…

En aquest context, Dones ANC compartim la crida d’aquest 8 de març d’aturar-nos i fer vaga feminista. Buidem les cases, les aules, els llocs de feina, les botigues i omplim els carrers per visibilitzar les lluites feministes, perquè per sortir-nos-en cal sumar totes les forces i que el col·lapse del sistema sigui l’oportunitat de llibertat per a totes, tots i totis

Aquest 8 de març denunciem:

  • La repressió política que patim per voler la llibertat del país. Centenars d’activistes amb judicis pendents que els condicionen la vida injustament. Prou identificacions i acusacions per manifestar-nos. La llei mordassa, el 155 i la politització dels tribunals vulneren drets fonamentals. Els conflictes polítics s’han d’afrontar des de la política i resoldre democràticament. No oblidem les 8milmotius encausades per accions de protesta contra les violències masclistes als FGC el 8 de març de 2018. Llibertat per a totes les represaliades.
  • La invisibilització i manca de reconeixement dels treballs de cures. Cuidar també és treballar. La corresponsabilitat familiar és insuficient per reequilibrar la jornada quotidiana de cures que recauen sobre les dones. La societat, l’estat i el capital n’han de tenir la responsabilitat perquè se’n beneficien. Democratitzar i dignificar els treballs de cures és imprescindible: Serveis públics d’atenció domiciliària (SAD) amb condicions laborals dignes, centres educatius públics inclusius, ingressos dignes per a les cuidadores no professionals que cuiden familiars, eliminació de llistes d’espera per accedir a prestacions i serveis de dependència.
  • La negació de drets laborals a les treballadores de la llar, excloses del règim general de la seguretat social, sense dret a l’atur, condicionant la qualitat de vida en la vellesa. La no derogació de la reforma laboral i la desempara de les autònomes.
  • La llei d’estrangeria, que exclou l’accés als drets de protecció social i drets laborals a dones en situació administrativa irregular, mentre no es compleixen els requisits per a la regularització. Són anys d’indefensió amb risc de patir explotació laboral i violències masclistes per sobreviure.
  • El desmantellament dels serveis públics, amb els centres de salut pública col·lapsats, llistes d’espera més enllà de la Covid-19, manca de personal per una atenció de qualitat. Insuficients places de residències públiques. Tractes intolerables que vulneren el dret a una vida digna a les persones residents, malgrat les resolucions del Parlament de Catalunya, pendents d’implementar des de juliol del 2020.
  • La vulneració dels drets sexuals i reproductius que patim a Terres de l’Ebre i a Ponent per abaratir costos, per la manca d’equitat territorial dels recursos sanitaris o per la presència de l’església catòlica als consells d’administració dels hospitals públics. Tenim dret a decidir com volem interrompre el nostre l’embaràs.
  • La vergonyant xacra de les violències masclistes. El maltractament i vexacions sexuals a dones que viuen en residències és inhumà i inadmissible. Violències a casa, centres educatius, llocs de feina, xarxes socials, al carrer i espais d’oci, als mitjans de comunicació, al transport públic, a les institucions, a l’esport: tolerància zero amb els agressors. La revictimització constant quan trobes forces per denunciar i t’has d’enfrontar a la deshumanització del sistema judicial, policial i de molts mitjans de comunicació.
  • El malbaratament dels diners públics amb rescats milionaris a la banca que incrementen l’endeutament a nivells estratosfèrics, alhora que es cedeixen a fons voltors els habitatges buits procedents de bancs, caixes i societats diverses. En contrast amb la manca de finançament per atendre les sol·licituds de protecció social o implementar una renda bàsica universal, l’incompliment de les obligacions pel finançament de la llei de dependència, les pensions minses, les inversions aprovades o l’infrafinançament que patim a Catalunya resultat de l’històric (i anual) dèficit fiscal.
  • Les noves exclusions per la digitalització de la vida amb un considerable biaix de gènere per manca de coneixements informàtics de bona part de dones grans, el menor poder adquisitiu i, en entorns rurals, també per la desigual connectivitat de les infraestructures tecnològiques.

Avui voldríem que el nostre govern tingués veu pròpia al Consell de Seguretat de l’ONU i treballés per la resolució dels conflictes geopolítics des de la pau. Catalunya, però, només pot estar en disposició d’acollir. Tenim impugnada al TC la llei catalana de lloguers 11/2020. La llengua catalana està en perill a les escoles i en retrocés arreu. L’Estat espanyol també ha recorregut un article dels pressupostos del govern per a la rebaixa de l’IRPF a les rendes més baixesm, i fins i tot el PP ha impugnat la llei per eradicar la violència masclista.

Les dones sortim malparades de les crisis humanitàries, econòmiques, socials, energètiques, polítiques, climàtiques, habitacionals, perquè totes beuen de la mateixa arrel patriarcal. Però som hereves de la genealogia feminista de bruixes, sufragistes, de l’exili violeta, de les Greenham Common, i tantes altres que ens han precedit en el camí d’un futur de llibertat.

Força a totes les dones que s’autoorganitzen i creen nous sindicats i cooperatives de treballadores de la llar i les cures, de mares i familiars de persones dependents, de llogateres; a les productores que tenen cura de la biodiversitat i l’entorn; a les que obren pas a la ciència, a l’enginyeria, a la tecnologia… i a les que des de casa i allà on siguin, empenyen perquè cada dia sigui 8 de març.

Aquest 8 de març celebrem que les feministes som aquí.

La nostra força, la nostra independència

Ni guerra que ens destrueixi ni pau que ens oprimeixi

República feminista catalana

NO A LA GUERRA

març 1 2022

Amb el poble d’Ucraïna!

La matinada del 24 de febrer, les tropes de la Federació Russa van iniciar una ofensiva militar per terra, mar i aire contra el territori d’Ucraïna. En l’àmbit humanitari aquestes accions han provocat ja la mort d’almenys 350 civils, milers de ferits i milions de refugiats i desplaçats interns. 

Des de l’Assemblea Nacional Catalana condemnem de forma rotunda el recurs a l’agressió militar com a instrument per abordar disputes territorials, en tant que contrari al dret internacional i als drets humans. En aquest sentit manifestem la necessitat d’abordar la resolució del conflicte per la via diplomàtica, des del respecte al dret internacional, i al dret a l’autodeterminació dels pobles. De la mateixa manera, considerem necessària la creació d’un sistema de seguretat europeu realment inclusiu en el marc d’organitzacions com l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, que tingui en compte els interessos, preocupacions i percepcions d’amenaça de tots els països del continent, com a una garantia possible per a la pau i l’estabilitat a Europa a mig i llarg termini i de protecció per a tots els seus pobles.

Volem fer arribar tota la nostra solidaritat i suport al poble d’Ucraïna en aquests moments tan difícils i dolorosos, i ens posem a la disposició de les organitzacions de la diàspora ucraïnesa a Catalunya per tot allò que sigui necessari, també des d’un punt de vista de l’esforç en el pla humanitari. També ens solidaritzem amb el poble de Rússia, que ja ha començat a patir les conseqüències econòmiques i polítiques d’aquesta situació, i d’una guerra que en absolut respon als interessos i necessitats del poble rus.

Per últim, convoquem la ciutadania a les concentracions que organitza la comunitat ucraïnesa cada dia a la plaça Catalunya de Barcelona, a les 18h, i en especial aquest dimecres; així com a la convocatòria del municipalisme català aquest dimarts a les 19h davant dels ajuntaments de tot el país.

febr. 15 2022

L’Assemblea no participarà en l’estratègia plantejada pel president Pere Aragonès

Comunicat

Històricament el catalanisme, i per extensió l’independentisme, ha treballat per tenir un projecte global de país. I considerem positiu que la conferència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, ajudés a reafirmar-ho.

Ara bé, pel que fa als elements més concrets de l’estratègia independentista proposada, entenem que parlar de la consulta del 9-N, dels resultats de les eleccions i, especialment, del referèndum de l’1-O només com a formes polítiques que expressaven la voluntat de decidir el futur del país, és llençar el mandat del Primer d’Octubre.

En aquest sentit, volem recordar al president de la Generalitat que el que significa el 9-N i, sobretot, l’1-O no ho decideix ell, sinó el Parlament de Catalunya, i que aquest va aprovar una llei que deia clarament que era un referèndum vinculant, no un procés participatiu. El sistema democràtic és un consens del país i la millor manera de defensar-lo és que allò que es decideixi al Parlament es respecti i no es manipuli.

El poble català ja va votar i va guanyar incontestablement contra la força repressiva de tot un estat. Alhora, el 27 d’octubre el Parlament de Catalunya va declarar la independència. Aquest últim capítol no va ser ni anomenat per part del president.

D’altra banda, considerem que només amb la mobilització i la unitat d’acció no es forçarà l’Estat a pactar un referèndum: és ingenu i ens retorna al 2012.

El president va parlar dels indults com el reconeixement de la injustícia de la sentència per part del govern espanyol. En canvi, a l’Assemblea considerem que aquesta lectura és errònia. Canviar la posició de l’advocacia i la fiscalia de l’Estat en el judici del Suprem sí que hauria estat una victòria, o després de la sentència suprimir la sedició com a delicte al Codi Penal. Els indults són una mesura de gràcia que no reconeix la injustícia de la sentència i que políticament han ajudat l’Estat a donar aparença de normalització del conflicte entre Catalunya i Espanya.

Per aquest motiu, considerem que demanar al govern espanyol una solució a la situació de les persones exiliades similar als indults és renunciar a un dels elements de confrontació fins ara més exitosos. 

Finalment, no participarem en una unitat d’acció i de mobilització al voltant de l’estratègia plantejada per part del president de la Generalitat, que, a més, no ha estat consensuada en cap espai. Des de l’Assemblea estem en total desacord a demanar concessions a l’Estat espanyol en la taula de diàleg sense preparar alternatives unilaterals.

febr. 14 2022

L’Assemblea es posiciona en contra de la candidatura catalano-espanyola dels Jocs Olímpics d’hivern 2030

El plenari de socis de l’Assemblea ha aprovat aquest cap de setmana, per unanimitat, una proposta de resolució que ha fixat el posicionament de l’entitat en contra de la presentació de la candidatura Barcelona/Saragossa/Pirineus als Jocs Olímpics d’hivern del 2030. L’entitat ha pres la decisió després que la plataforma Stop Jocs Olímpics hagi contactat amb l’entitat per demanar-ne el suport.

A Catalunya hi ha diferents arguments a favor i en contra dels Jocs. Els arguments a favor són esportius i socioeconòmics. Els Jocs Olímpics suposen normalment una difusió i una despesa en els esports que hi competeixen més gran en els països organitzadors. I els territoris que els organitzen reben inversions en infraestructures necessàries per a l’organització dels Jocs que poden ser aprofitades després.

Els arguments en contra són socioeconòmics, ecològics i nacionals. Els arguments socioeconòmics en contra dels Jocs se centren en el model de desenvolupament que aquest tipus d’esdeveniments esportius afavoreixen. Un model basat en el turisme de masses i en la construcció, que són activitats de poc valor afegit i depredadores del territori. El Pirineu té poca diversificació econòmica i un monocultiu d’aquests sectors que ja és molt gran. Els arguments ecològics són especialment rellevants en els Jocs d’hivern, atès el canvi climàtic, que comporta un augment de la temperatura i una reducció de les precipitacions de neu, pujant la cota de neu.

A l’Assemblea Nacional Catalana, per la seva transversalitat ideològica, hi pot haver socis que estiguin a favor o en contra dels Jocs, en funció del model de desenvolupament socioeconòmic que defensin, i en circumstàncies normals no ens pertocaria posicionar-nos en aquest debat. Però aquests Jocs es proposen en circumstàncies que no són normals: no som un Estat independent, l’Estat espanyol ha criminalitzat i persegueix el moviment independentista i cerca la nostra assimilació nacional.

La candidatura ni tan sols és una candidatura catalana, sinó que és una candidatura conjunta amb Aragó. La visualització externa dels Jocs serà en clau nacional espanyola i contribuirà al missatge de falsa normalització de la situació política, atès que representarà una col·laboració amb una altra comunitat autònoma, el govern del qual s’ha mostrat especialment poc respectuós amb els nostres drets, en uns Jocs organitzats pel Comitè Olímpic Espanyol i amb plena implicació del Govern espanyol. Els Jocs són sempre una oportunitat pels Estats per practicar el nacionalisme. Aquests seran uns jocs espanyols, on es practicarà el nacionalisme espanyol, amb la col·laboració del Govern de la Generalitat.

Els Jocs tenen un impacte internacional important, i el missatge que transmetrà aquesta candidatura serà nefast en la nostra lluita pel reconeixement del dret d’autodeterminació i pel futur reconeixement internacional de la República Catalana.

En clau nacional, l’Assemblea Nacional Catalana està obligada, si vol ser coherent amb el seu Full de ruta, a posicionar-se en contra d’aquesta candidatura i a posar la seva capacitat mobilitzadora al servei de la plataforma en contra dels Jocs que s’ha constituït al Pirineu.

Per tots aquests motius, l’Assemblea Nacional Catalana expressa la seva posició contrària a la candidatura catalano-espanyola als Jocs Olímpics d’Hhvern 2030, perquè considera que aquesta candidatura forma part de l’agenda del “reencuentro” i implicarà una campanya d’espanyolització totalment incoherent amb la lluita per la independència.

febr. 10 2022

L’Assemblea denuncia que el Govern vulgui acabar amb Meridiana Resisteix

Aquest matí l’Assemblea Nacional Catalana ha estat informada, per part de la Direcció General d’Administració de Seguretat del Departament d’Interior, de la denegació de permís per exercir el dret fonamental de manifestació del 12 al 27 de febrer a l’avinguda Meridiana de Barcelona.

Des del 14 d’octubre del 2019, com a resposta a la sentència del judici de l’1 d’Octubre, el col·lectiu Meridiana Resisteix s’ha manifestat diàriament en defensa de la llibertat, la justícia i la independència de Catalunya.

L’Assemblea, que tramita els permisos per aquestes mobilitzacions, no entén aquest canvi de criteri per part del Departament d’Interior i denuncia públicament la voluntat de limitar un dret fonamental com és el de manifestació. El que hauria de fer la conselleria és protegir-lo i no limitar-lo.

La comunicació rebuda aquest matí ofereix una alternativa en la ubicació de la concentració, amb la justificació que es limitarien les externalitats i efectes d’aquesta protesta. En aquest sentit, l’Assemblea entén que des del Departament d’Interior es vol limitar al màxim el resultat d’una protesta justa i emparada en els drets fonamentals.

Amb aquestes traves administratives, el Govern de la Generalitat no fa res més que promoure la desmobilització de l’activisme en favor de la llibertat i la independència.

febr. 2 2022

Carta de la presidenta Elisenda Paluzie: “Fins quan?”

La no investidura del president Puigdemont, a qui no es va permetre defensar-la a distància; la no investidura de Jordi Sànchez, a qui no es va deixar sortir de la presó per assistir-hi, malgrat les cautelars dictades pel Comitè de Drets Humans de Nacions Unides; la suspensió, sense haver estat jutjats, de sis diputats al Parlament, aleshores presos polítics o exiliats; la retirada de l’escó al president i diputat Quim Torra; la seva posterior inhabilitació com a president; i ara, la retirada de l’escó al diputat Juvillà, per un llaç groc a la finestra del seu despatx a la Paeria, durant la campanya electoral d’unes eleccions on la seva formació ni tan sols es presentava. 

Aquestes són algunes de les ingerències de la Junta Electoral o del Tribunal Suprem que hem patit al nostre Parlament en els darrers quatre anys. I són de les més greus, perquè impliquen que, al nostre país, el que decidim els electors votant no es respecta. 

Hi va haver un dia en què el que vam decidir votant sí que es va fer realitat: va ser el 6 de setembre de 2017, quan es va aprovar la llei del referèndum, i l’1 d’octubre, quan el referèndum es va fer malgrat les resolucions judicials i malgrat la violència desfermada de les forces d’ocupació. Aquell dia vam guanyar. Aquell dia vam sentir que el nostre vot comptava.

D’aleshores ençà hem entrat en una falsa democràcia on el que votem no té valor. I només tornant a fer un acte de sobirania, amb unitat d’acció de les forces polítiques i de la ciutadania mobilitzada, recuperarem la democràcia real. Per a l’Assemblea, aquest acte de sobirania és una declaració d’independència parlamentària amb la voluntat, la determinació i la capacitat de fer-la efectiva. 

Abans d’arribar-hi, podria haver-hi catalitzadors, per exemple plantar-se en qualsevol d’aquests exemples d’ingerències en la sobirania del Parlament que s’han produït els darrers anys. Si creieu que la retirada de l’escó al diputat Juvillà en pot ser un, nosaltres hi serem, amb la mobilització popular per defensar-lo. Si per contra no es volen fer actes de desobediència parcial, cal explicar-ho amb honestedat i claredat a la ciutadania, i alhora marcar de nou l’objectiu col·lectiu, el de l’obediència al vot de la majoria popular, el de l’obediència a la sobirania popular representada en el nostre Parlament, el de l’obediència a la majoria del 52%.

Sense horitzó per la independència i sense parlar clar a la ciutadania, només ens aboqueu a la frustració, a la desmobilització, a la retirada col·lectiva. Amb determinació i honestedat, tindreu la gent al costat com la vau tenir l’1 d’octubre.

Elisenda Paluzie

Presidenta de l’Assemblea

gen. 19 2022

L’Assemblea dona suport als sindicats sobiranistes

El següent posicionament polític referent a la reforma laboral espanyola, i que s’emmarca en la campanya Eines de País, va ser aprovat en el Ple del Secretariat Nacional d’aquest passat dissabte, 15 de gener:

Des de l’Assemblea Nacional Catalana sempre s’ha defensat la necessitat de construir un marc de relacions laborals propi dins d’un estat independent. Ara bé, l’entitat és perfectament conscient que el moment que vivim no és el de la ruptura amb l’Estat i que s’ha de treballar dia a dia per la construcció d’un marc polític no sucursalista.

Per tant, des del moviment popular independentista i l’Assemblea Nacional Catalana, s’ha d’actuar per preparar la ruptura amb l’Estat. Això exigeix avançar cap a un marc de sobirania en les relacions laborals.

Per això, l’Assemblea ha actuat per tenir instruments d’incidència social i econòmica (també en el marc de les relacions laborals). Mitjançant la campanya d’Eines de País, s’han impulsat sindicats (la Intersindical-CSC i d’altres) i patronals (Anem per Feina) d’obediència exclusivament catalana i que han de ser majoritàries perquè estiguin al servei del projecte nacional quan es trenqui amb l’Estat espanyol.

Un cop analitzats els acords entre el Gobierno, els sindicats i la patronal d’Espanya, s’observa:

  • Que els convenis sorgits de la negociació col·lectiva d’àmbit estatal continuaran tenint prevalença sobre aquells que siguin fruit de la negociació duta a terme en l’àmbit no estatal. Tal fet les condemna a la irrellevància i impedeix que puguin créixer sent útils. En conseqüència, dificulta enormement tenir actors econòmics i socials majoritaris que estiguin al costat del procés d’alliberament nacional i de la ruptura amb l’Estat.
  • Que la potestat d’admetre Expedients de Regulació d’Ocupació massius segueix sense estar en mans catalanes, la qual cosa ens afebleix davant d’una hipotètica i probable situació pitjor que la que vam viure el 2017 (amb el foment per part de l’Estat de destrucció de llocs de treball a Catalunya).

Així doncs, l’Assemblea considera la Reforma Laboral pactada entre els principals actors del Règim del 78 (Gobierno, CEOE, Comissions Obreres i la Unió General dels Treballadors) com a perjudicial per a les treballadores, treballadors i l’empresariat català; discriminant el marc català de relacions laborals. En conseqüència, l’Assemblea Nacional Catalana dona suport als seus aliats en matèria laboral.

des. 20 2021

L’Assemblea demana una reunió amb el Comissari Europeu de Justícia després de fer-se pública la seva reunió amb Societat Civil Catalana

El màxim representant de Justícia de la Comissió Europea, el comissari Didier Reynders, s’hauria reunit amb Societat Civil Catalana (SCC) el dijous 9 de desembre, segons el portaveu de Justícia, Christopher Wigand, que va afirmar que la reunió va tenir lloc a la petició de l’organització espanyolista. Segons l’ACN, a la reunió es va parlar de la situació política a Catalunya, així com de la immersió lingüística, que actualment es troba sota l’atac de les autoritats espanyoles.

Com a resposta a aquesta trobada, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha sol·licitat per carta una reunió al comissari per tal d’oferir el punt de vista del moviment pacífic i democràtic per la independència de Catalunya, denunciar les accions repressives de les autoritats espanyoles contra activistes i representants electes catalans, així com aportar informació real sobre els beneficis del sistema d’immersió lingüística catalana a l’educació. L’Assemblea, com a organització de la societat civil inscrita al Registre de transparència de la UE -a diferència de SCC-, considera que ja és hora que s’escolti l’independentisme, ja que no s’han celebrat reunions entre la CE i representants de la societat civil catalana des del referèndum de l’1 d’octubre de 2017.

A la seva carta, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha recordat al comissari els missatges de preocupació de diversos organismes i ONG internacionals davant la violència policial desproporcionada de l’Estat espanyolcontra activistes pacífics, i la persecució judicial de líders civils i polítics catalans, així com d’activistes i càrrecs públics. A més, li ha recordat el fet que Jordi Sànchez, l’expresident de l’Assemblea, va ser empresonat per convocar mobilitzacions pacífiques; i que l’expresidenta de l’organització i després presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, va ser empresonada per permetre un debat al Parlament en relació al referèndum d’independència.

En aquest sentit, Paluzie també ha destacat que el sistema català d’immersió lingüística compta amb un gran reconeixement internacional, com ara el del relator especial de les Nacions Unides per a les minories, Fernand de Varennes, que el març del 2020 va apel·lar les autoritats espanyoles per tal d’evitar la reducció de l’ensenyament en català, i va demanar que respectessin els drets dels parlants de llengües minoritàries a l’Estat espanyol. També li va recordar que la sentència del Tribunal Suprem espanyol d’imposar el 25% de la llengua castellana a les escoles catalanes va en contra de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries.

La manca d’actuació de la Comissió Europea davant les violacions de drets de l’Estat espanyol, qualificant-ho sempre d’”assumpte intern” i defugint les seves responsabilitats, només fa que erosionar el respecte i la protecció dels drets humans a tota la Unió. A diferència d’organitzacions amb vincles amb l’extrema dreta espanyola com SCC, l’independentisme català ha demostrat repetidament el seu compromís amb els drets humans i la democràcia. Per aquests motius, a la seva carta, Paluzie ha sol·licitat una reunió al comissari el més aviat possible, a fi de poder fer arribar el punt de vista i posicionaments de l’independentisme cívic sobre aquestes qüestions.