Històricament el catalanisme, i per extensió l’independentisme, ha treballat per tenir un projecte global de país. I considerem positiu que la conferència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, ajudés a reafirmar-ho.
Ara bé, pel que fa als elements més concrets de l’estratègia independentista proposada, entenem que parlar de la consulta del 9-N, dels resultats de les eleccions i, especialment, del referèndum de l’1-O només com a formes polítiques que expressaven la voluntat de decidir el futur del país, és llençar el mandat del Primer d’Octubre.
En aquest sentit, volem recordar al president de la Generalitat que el que significa el 9-N i, sobretot, l’1-O no ho decideix ell, sinó el Parlament de Catalunya, i que aquest va aprovar una llei que deia clarament que era un referèndum vinculant, no un procés participatiu. El sistema democràtic és un consens del país i la millor manera de defensar-lo és que allò que es decideixi al Parlament es respecti i no es manipuli.
El poble català ja va votar i va guanyar incontestablement contra la força repressiva de tot un estat. Alhora, el 27 d’octubre el Parlament de Catalunya va declarar la independència. Aquest últim capítol no va ser ni anomenat per part del president.
D’altra banda, considerem que només amb la mobilització i la unitat d’acció no es forçarà l’Estat a pactar un referèndum: és ingenu i ens retorna al 2012.
El president va parlar dels indults com el reconeixement de la injustícia de la sentència per part del govern espanyol. En canvi, a l’Assemblea considerem que aquesta lectura és errònia. Canviar la posició de l’advocacia i la fiscalia de l’Estat en el judici del Suprem sí que hauria estat una victòria, o després de la sentència suprimir la sedició com a delicte al Codi Penal. Els indults són una mesura de gràcia que no reconeix la injustícia de la sentència i que políticament han ajudat l’Estat a donar aparença de normalització del conflicte entre Catalunya i Espanya.
Per aquest motiu, considerem que demanar al govern espanyol una solució a la situació de les persones exiliades similar als indults és renunciar a un dels elements de confrontació fins ara més exitosos.
Finalment, no participarem en una unitat d’acció i de mobilització al voltant de l’estratègia plantejada per part del president de la Generalitat, que, a més, no ha estat consensuada en cap espai. Des de l’Assemblea estem en total desacord a demanar concessions a l’Estat espanyol en la taula de diàleg sense preparar alternatives unilaterals.
El plenari de socis de l’Assemblea ha aprovat aquest cap de setmana, per unanimitat, una proposta de resolució que ha fixat el posicionament de l’entitat en contra de la presentació de la candidatura Barcelona/Saragossa/Pirineus als Jocs Olímpics d’hivern del 2030. L’entitat ha pres la decisió després que la plataforma Stop Jocs Olímpics hagi contactat amb l’entitat per demanar-ne el suport.
A Catalunya hi ha diferents arguments a favor i en contra dels Jocs. Els arguments a favor són esportius i socioeconòmics. Els Jocs Olímpics suposen normalment una difusió i una despesa en els esports que hi competeixen més gran en els països organitzadors. I els territoris que els organitzen reben inversions en infraestructures necessàries per a l’organització dels Jocs que poden ser aprofitades després.
Els arguments en contra són socioeconòmics, ecològics i nacionals. Els arguments socioeconòmics en contra dels Jocs se centren en el model de desenvolupament que aquest tipus d’esdeveniments esportius afavoreixen. Un model basat en el turisme de masses i en la construcció, que són activitats de poc valor afegit i depredadores del territori. El Pirineu té poca diversificació econòmica i un monocultiu d’aquests sectors que ja és molt gran. Els arguments ecològics són especialment rellevants en els Jocs d’hivern, atès el canvi climàtic, que comporta un augment de la temperatura i una reducció de les precipitacions de neu, pujant la cota de neu.
A l’Assemblea Nacional Catalana, per la seva transversalitat ideològica, hi pot haver socis que estiguin a favor o en contra dels Jocs, en funció del model de desenvolupament socioeconòmic que defensin, i en circumstàncies normals no ens pertocaria posicionar-nos en aquest debat. Però aquests Jocs es proposen en circumstàncies que no són normals: no som un Estat independent, l’Estat espanyol ha criminalitzat i persegueix el moviment independentista i cerca la nostra assimilació nacional.
La candidatura ni tan sols és una candidatura catalana, sinó que és una candidatura conjunta amb Aragó. La visualització externa dels Jocs serà en clau nacional espanyola i contribuirà al missatge de falsa normalització de la situació política, atès que representarà una col·laboració amb una altra comunitat autònoma, el govern del qual s’ha mostrat especialment poc respectuós amb els nostres drets, en uns Jocs organitzats pel Comitè Olímpic Espanyol i amb plena implicació del Govern espanyol. Els Jocs són sempre una oportunitat pels Estats per practicar el nacionalisme. Aquests seran uns jocs espanyols, on es practicarà el nacionalisme espanyol, amb la col·laboració del Govern de la Generalitat.
Els Jocs tenen un impacte internacional important, i el missatge que transmetrà aquesta candidatura serà nefast en la nostra lluita pel reconeixement del dret d’autodeterminació i pel futur reconeixement internacional de la República Catalana.
En clau nacional, l’Assemblea Nacional Catalana està obligada, si vol ser coherent amb el seu Full de ruta, a posicionar-se en contra d’aquesta candidatura i a posar la seva capacitat mobilitzadora al servei de la plataforma en contra dels Jocs que s’ha constituït al Pirineu.
Per tots aquests motius, l’Assemblea Nacional Catalana expressa la seva posició contrària a la candidatura catalano-espanyola als Jocs Olímpics d’Hhvern 2030, perquè considera que aquesta candidatura forma part de l’agenda del “reencuentro” i implicarà una campanya d’espanyolització totalment incoherent amb la lluita per la independència.
Aquest matí l’Assemblea Nacional Catalana ha estat informada, per part de la Direcció General d’Administració de Seguretat del Departament d’Interior, de la denegació de permís per exercir el dret fonamental de manifestació del 12 al 27 de febrer a l’avinguda Meridiana de Barcelona.
Des del 14 d’octubre del 2019, com a resposta a la sentència del judici de l’1 d’Octubre, el col·lectiu Meridiana Resisteix s’ha manifestat diàriament en defensa de la llibertat, la justícia i la independència de Catalunya.
L’Assemblea, que tramita els permisos per aquestes mobilitzacions, no entén aquest canvi de criteri per part del Departament d’Interior i denuncia públicament la voluntat de limitar un dret fonamental com és el de manifestació. El que hauria de fer la conselleria és protegir-lo i no limitar-lo.
La comunicació rebuda aquest matí ofereix una alternativa en la ubicació de la concentració, amb la justificació que es limitarien les externalitats i efectes d’aquesta protesta. En aquest sentit, l’Assemblea entén que des del Departament d’Interior es vol limitar al màxim el resultat d’una protesta justa i emparada en els drets fonamentals.
Amb aquestes traves administratives, el Govern de la Generalitat no fa res més que promoure la desmobilització de l’activisme en favor de la llibertat i la independència.
La no investidura del president Puigdemont, a qui no es va permetre defensar-la a distància; la no investidura de Jordi Sànchez, a qui no es va deixar sortir de la presó per assistir-hi, malgrat les cautelars dictades pel Comitè de Drets Humans de Nacions Unides; la suspensió, sense haver estat jutjats, de sis diputats al Parlament, aleshores presos polítics o exiliats; la retirada de l’escó al president i diputat Quim Torra; la seva posterior inhabilitació com a president; i ara, la retirada de l’escó al diputat Juvillà, per un llaç groc a la finestra del seu despatx a la Paeria, durant la campanya electoral d’unes eleccions on la seva formació ni tan sols es presentava.
Aquestes són algunes de les ingerències de la Junta Electoral o del Tribunal Suprem que hem patit al nostre Parlament en els darrers quatre anys. I són de les més greus, perquè impliquen que, al nostre país, el que decidim els electors votant no es respecta.
Hi va haver un dia en què el que vam decidir votant sí que es va fer realitat: va ser el 6 de setembre de 2017, quan es va aprovar la llei del referèndum, i l’1 d’octubre, quan el referèndum es va fer malgrat les resolucions judicials i malgrat la violència desfermada de les forces d’ocupació. Aquell dia vam guanyar. Aquell dia vam sentir que el nostre vot comptava.
D’aleshores ençà hem entrat en una falsa democràcia on el que votem no té valor. I només tornant a fer un acte de sobirania, amb unitat d’acció de les forces polítiques i de la ciutadania mobilitzada, recuperarem la democràcia real. Per a l’Assemblea, aquest acte de sobirania és una declaració d’independència parlamentària amb la voluntat, la determinació i la capacitat de fer-la efectiva.
Abans d’arribar-hi, podria haver-hi catalitzadors, per exemple plantar-se en qualsevol d’aquests exemples d’ingerències en la sobirania del Parlament que s’han produït els darrers anys. Si creieu que la retirada de l’escó al diputat Juvillà en pot ser un, nosaltres hi serem, amb la mobilització popular per defensar-lo. Si per contra no es volen fer actes de desobediència parcial, cal explicar-ho amb honestedat i claredat a la ciutadania, i alhora marcar de nou l’objectiu col·lectiu, el de l’obediència al vot de la majoria popular, el de l’obediència a la sobirania popular representada en el nostre Parlament, el de l’obediència a la majoria del 52%.
Sense horitzó per la independència i sense parlar clar a la ciutadania, només ens aboqueu a la frustració, a la desmobilització, a la retirada col·lectiva. Amb determinació i honestedat, tindreu la gent al costat com la vau tenir l’1 d’octubre.
El següent posicionament polític referent a la reforma laboral espanyola, i que s’emmarca en la campanya Eines de País, va ser aprovat en el Ple del Secretariat Nacional d’aquest passat dissabte, 15 de gener:
Des de l’Assemblea Nacional Catalana sempre s’ha defensat la necessitat de construir un marc de relacions laborals propi dins d’un estat independent. Ara bé, l’entitat és perfectament conscient que el moment que vivim no és el de la ruptura amb l’Estat i que s’ha de treballar dia a dia per la construcció d’un marc polític no sucursalista.
Per tant, des del moviment popular independentista i l’Assemblea Nacional Catalana, s’ha d’actuar per preparar la ruptura amb l’Estat. Això exigeix avançar cap a un marc de sobirania en les relacions laborals.
Per això, l’Assemblea ha actuat per tenir instruments d’incidència social i econòmica (també en el marc de les relacions laborals). Mitjançant la campanya d’Eines de País, s’han impulsat sindicats (la Intersindical-CSC i d’altres) i patronals (Anem per Feina) d’obediència exclusivament catalana i que han de ser majoritàries perquè estiguin al servei del projecte nacional quan es trenqui amb l’Estat espanyol.
Un cop analitzats els acords entre el Gobierno, els sindicats i la patronal d’Espanya, s’observa:
Que els convenis sorgits de la negociació col·lectiva d’àmbit estatal continuaran tenint prevalença sobre aquells que siguin fruit de la negociació duta a terme en l’àmbit no estatal. Tal fet les condemna a la irrellevància i impedeix que puguin créixer sent útils. En conseqüència, dificulta enormement tenir actors econòmics i socials majoritaris que estiguin al costat del procés d’alliberament nacional i de la ruptura amb l’Estat.
Que la potestat d’admetre Expedients de Regulació d’Ocupació massius segueix sense estar en mans catalanes, la qual cosa ens afebleix davant d’una hipotètica i probable situació pitjor que la que vam viure el 2017 (amb el foment per part de l’Estat de destrucció de llocs de treball a Catalunya).
Així doncs, l’Assemblea considera la Reforma Laboral pactada entre els principals actors del Règim del 78 (Gobierno, CEOE, Comissions Obreres i la Unió General dels Treballadors) com a perjudicial per a les treballadores, treballadors i l’empresariat català; discriminant el marc català de relacions laborals. En conseqüència, l’Assemblea Nacional Catalana dona suport als seus aliats en matèria laboral.
El màxim representant de Justícia de la Comissió Europea, el comissari Didier Reynders, s’hauria reunit amb Societat Civil Catalana (SCC) el dijous 9 de desembre, segons el portaveu de Justícia, Christopher Wigand, que va afirmar que la reunió va tenir lloc a la petició de l’organització espanyolista. Segons l’ACN, a la reunió es va parlar de la situació política a Catalunya, així com de la immersió lingüística, que actualment es troba sota l’atac de les autoritats espanyoles.
Com a resposta a aquesta trobada, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha sol·licitat per carta una reunió al comissari per tal d’oferir el punt de vista del moviment pacífic i democràtic per la independència de Catalunya, denunciar les accions repressives de les autoritats espanyoles contra activistes i representants electes catalans, així com aportar informació real sobre els beneficis del sistema d’immersió lingüística catalana a l’educació. L’Assemblea, com a organització de la societat civil inscrita al Registre de transparència de la UE -a diferència de SCC-, considera que ja és hora que s’escolti l’independentisme, ja que no s’han celebrat reunions entre la CE i representants de la societat civil catalana des del referèndum de l’1 d’octubre de 2017.
A la seva carta, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha recordat al comissari els missatges de preocupació de diversos organismes i ONG internacionals davant la violència policial desproporcionada de l’Estat espanyolcontra activistes pacífics, i la persecució judicial de líders civils i polítics catalans, així com d’activistes i càrrecs públics. A més, li ha recordat el fet que Jordi Sànchez, l’expresident de l’Assemblea, va ser empresonat per convocar mobilitzacions pacífiques; i que l’expresidenta de l’organització i després presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, va ser empresonada per permetre un debat al Parlament en relació al referèndum d’independència.
En aquest sentit, Paluzie també ha destacat que el sistema català d’immersió lingüística compta amb un gran reconeixement internacional, com ara el del relator especial de les Nacions Unides per a les minories, Fernand de Varennes, que el març del 2020 va apel·lar les autoritats espanyoles per tal d’evitar la reducció de l’ensenyament en català, i va demanar que respectessin els drets dels parlants de llengües minoritàries a l’Estat espanyol. També li va recordar que la sentència del Tribunal Suprem espanyol d’imposar el 25% de la llengua castellana a les escoles catalanes va en contra dela Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries.
La manca d’actuació de la Comissió Europea davant les violacions de drets de l’Estat espanyol, qualificant-ho sempre d’”assumpte intern” i defugint les seves responsabilitats, només fa que erosionar el respecte i la protecció dels drets humans a tota la Unió. A diferència d’organitzacions amb vincles amb l’extrema dreta espanyola com SCC, l’independentisme català ha demostrat repetidament el seu compromís amb els drets humans i la democràcia. Per aquests motius, a la seva carta, Paluzie ha sol·licitat una reunió al comissari el més aviat possible, a fi de poder fer arribar el punt de vista i posicionaments de l’independentisme cívic sobre aquestes qüestions.
Els dies 2 i 3 de desembre, la 14a sessió del Fòrum Europeu de les Nacions Unidesper a les qüestions de les minories ha reunit centenars de representants d’estats de l’ONU i organitzacions regionals, així com de la societat civil i grups minoritaris. Aquesta reunió anual se celebra per analitzar pràctiques, reptes, oportunitats, amenaces i iniciatives per abordar la prevenció de conflictes i la protecció dels drets humans de les minories, d’acord amb els principis i drets recollits a la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets de les Minories.
En aquest sentit, representants de l’Assemblea van intervenir en sessions del fòrum per denunciar les vulneracions dels drets humans que s’estan cometent contra la minoria nacional catalana per part de les autoritats espanyoles, així com la creixent persecució de la cultura i la llengua catalanes.
La secretària nacional de l’Assemblea, Eva Pruneda Ruiz, va intervenir durant la sessió “Marc jurídic i institucional: els drets humans de les minories i la prevenció de conflictes”, on va denunciar que des del 2017, “les autoritats espanyoles han llançat una onada de persecució política contra activistes de la societat civil i representants catalans escollits democràticament”, i que “els tribunals espanyols han intervingut activament en l’activitat parlamentària catalana, afectant el dret de representació política de la minoria nacional catalana”, una situació “denunciada pel Grup de Treball de l’ONU sobre la Detenció Arbitrària i ONG internacionals com Amnistia Internacional.”
Pruneda també ha recordat l’informe de març de 2020 del relator especial de l’ONU per a les minories, el Sr. Fernand De Varennes, que ja va alertar d’un augment dels “discurs d’odi contra membres de la minoria catalana”, així com que les denúncies per aquests fets “no estan sent investigades, augmentant així la intolerància del nacionalisme espanyol”. En la mateixa línia, la representant de l’Assemblea va recordar que el juny de 2021 l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va aprovar una resolució que comparava els casos de Turquia i Espanya pels seus abusos contra representants polítics dels pobles kurds i catalans respectivament, destacant que “l’exercici de drets fonamentals, com la convocatòria de manifestacions pacífiques, sobretot quan són exercides per tanta gent, mai poden ser considerats un delicte”.
En aquest sentit, Pruneda va demanar a les autoritats de l’ONU que “prenguin mesures per assegurar que les autoritats espanyoles posen fi a la seva persecució política contra els representants i activistes polítics catalans, i respectin els drets fonamentals del poble català, inclòs el seu legítim dret a l’autodeterminació”.
L’Assemblea ha estat present en diverses reunions de les Nacions Unides sobre minories i drets humans per denunciar violacions de drets contra els catalans, així com esdeveniments clau com l’Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides a Espanya (2020), i els seus representants també han realitzat diverses declaracions orals i escrites, presentades per denunciar les vulneracions de drets de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya (octubre de 2021, novembre de 2020, juny de 2018).
Diem prou! I ho diem alçades i sense por. Enguany hem patit 25 feminicidis i 2 infanticidis als Països Catalans 2021(1). És insuportable i del tot inadmissible. I és per això que aquest 25 de Novembre – DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA VERS LES DONES I LES NENES – tornarem a sortir al carrer tot exigint la fi de totes les violències masclistes.
Com pot ser que continuem denunciant dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles, dones assetjades, traficades, explotades, violades per un o per múltiples homes, coneguts o desconeguts, de nit, matinada o a ple dia, a descampats, polígons industrials, al mig del carrer de la ciutat o a casa seva? Els casos d’abusos sexuals, violacions i ciberassetjaments a criatures és esfereïdor. Minuts de silenci, condols i paraules sentides no aturen les violències. La fi del confinament ha portat un increment de la brutalitat dels agressors. És imprescindible passar a l’acció: cap agressió sense resposta a l’alçada del mal que ocasiona.
Tenim lleis i mesures que sobre el paper reconeixen aquesta xacra que patim les dones pel fet de ser dones. Malauradament compta amb la connivència de les institucions i el poder judicial que no destinen recursos suficients als serveis d’atenció ni reglamenten els règims sancionadors que preveuen les lleis. Un poder judicial que fa de l’ordre patriarcal el seu manual de bones pràctiques per tal de no perdre l’hegemonia del poder sobre nosaltres i tot allò que som i volem ser i que sovint revictimitza les víctimes, culpabilitzant-les i fent passar tot un calvari de tràmits judicials. Això també és violència patriarcal. Com també ho és la violència que pateixen les represaliades polítiques. El sistema judicial i policial no ens serveixen ni per caminar tranquil·les ni per esperar justícia. Prou violència institucional. Prou justícia patriarcal.
Nosaltres Dones de l’ANC reivindiquem que tenim l’oportunitat de capgirar la situació fent realitat la República Catalana. Una República que volem tingui un compromís ferm i decidit per erradicar totes les violències masclistes. Una República dotada de recursos econòmics, personal especialitzat i format, i infraestructures per donar aixopluc a totes les víctimes de les violències patriarcals. Una República que defensi i posi en valor i en pràctica una educació inclusiva i coeducadora des del minut zero en totes les etapes educatives.
Ens cal un codi penal i uns tribunals propis que deixin enrere el paternalisme i el masclisme i no penalitzin les víctimes de violències masclistes traslladant sobre elles la responsabilitat vers les agressions que exerceixen els agressors. Ens cal una hisenda pròpia i un sistema fiscal propi i just que permeti disposar i gestionar tots els recursos que generem. Ens cal una Seguretat Social pròpia que doni cobertura a totes les ocupacions i garanteixi el dret a l’atur i a pensions dignes. Les treballadores de la llar i les autònomes no poden quedar excloses de la protecció social. Les dones en situació de violències masclistes no poden perdre cotitzacions ni atur ni casa seva si per sortir-se’n han de deixar la feina i deixar el seu entorn. Ens cal una llei d’estrangeria pròpia que no perpetuï les situacions administratives irregulars, l’explotació i l’exclusió. Viure sense “papers” et posa en situació de vulnerabilitat extrema i afavoreix també les violències masclistes.
Exigim un compromís polític i social per construir entre totes i tots una República Catalana lliure de violències masclistes i garantir justícia, reparació i recuperació a les sobrevivents. Treballem per construir un país on cap agressió quedi sense resposta i on no hi tingui cabuda un sistema judicial que justifica les violacions perquè també és responsabilitat de tota la societat rebutjar tota agressió i no normalitzar les violències masclistes ni lgbtifòbiques que estan presents en el nostre dia a dia. El camí és llarg, però persistim i juntes ho aconseguirem.
A l’escola, a casa, als carrers, al transport públic, a les xarxes, als espais d’oci, a la feina… a tot arreu volem caminar tranquil·les i ser lliures, no valentes!
Per això la sectorial Dones de l’Assemblea donem suport al Manifest feminista unitari “Fúria Feminista contra les violències masclistes. De la por a la ràbia, el 25N ocupem juntes els carrers” i diem ben alt que Ens volem vives i lliures!
Sectorial de Dones ANC, Assemblea Nacional Catalana
dones@assemblea.cat
(1)Recompte feminista del feminicidis als Països Catalans: La Directa Convoquem a les dones de l’Assemblea a omplir els carrers participant de les mobilitzacions feministes. Als companys que volen fer-nos costat el dia de la manifestació, que ho facin des dels blocs mixtos de les manis. Mobilitzacions Dijous 25N
Barcelona. Manifestació. A les 18.30h. Pg Gràcia amb Diagonal. Fúria Feminista contra les violències masclistes. Recorregut fins Pl. Catalunya amb acte final (20.15 h). Important. Dones ANC ens trobem al Pg Gràcia amb Provença a les 18.15 h, per fer la mani des del Bloc NO MIXT. Si a la mani us acompanyen companys, aneu al bloc mixt de la manifestació, per damunt de les Percudones (col·lectiu de la batucada de la manifestació).
Cornellà. Marxa de torxes contra les violències masclistes. Porta cassoles, xiulets o qualsevol cosa per fer molt soroll. Recorregut: 19.30 h Pl. Ajuntament. 20.00 h Pl. Marsans 20.15 h Biblioteca Central (Garcia Nieto) 20.30 h Pl. De les Dones.
Camp de Tarragona. Reus. Quan la violència és la norma, l’autodefensa és un dret. Manifestació unitària del Camp de Tarragona. Contra la violència masclista institucional. 19.30 h Mercat del Carrilet Reus.
Lleida. Contra la violència masclista, ofensiva feminista. 19.30 h Pl. Ricard Viñes. Manifestació mixta. Capçalera no mixta.
Terres de l’Ebre. Tortosa. Foc al Patriarcat. Feministes de l’Ebre en lluita. Marxa de torxes No Mixta A les 19 h. Sortida des de l’esglèsia del Roser – Ferreries. 20 h Acte a la Plaça de l’Ajuntament, acte Mixt.
Davant la publicació per part del Tribunal Suprem de la sentència que vol imposar un mínim d’un 25% de classes en castellà a les escoles de Catalunya, volem deixar clar que ens trobem davant d’una ofensiva judicial més per part de l’Estat espanyol.
La sentència, que reclama augmentar les hores de castellà, només respon a objectius polítics. Pretén seguir amb el control i la repressió de Catalunya i la nostra llengua. Cal recordar que la sentència respon a un recurs del propi govern espanyol presentat mitjançant l’advocacia de l’Estat.
Un cop més, l’Estat espanyol utilitza la seva suposada justícia per liquidar els nostres drets nacionals. A més a més, busca confrontació interna on no n’hi ha. Ataca directament un model de consens social i pedagògic.
Hem de ser conscients, com ho és l’Estat espanyol quan l’ataca, que la llengua catalana és vertebradora de la nostra identitat i cohesió nacional. Per aquest motiu, des de l’Assemblea apostem per la desobediència a la sentència i exigim que es compleixi la immersió arreu del territori.
També reclamem més iniciatives en altres àmbits de la política lingüística que pot fer la Generalitat, i posar la nostra força mobilitzadora a disposició de les entitats que lluiten per la llengua.
Tot i això, som conscients que només la independència ens donarà les eines necessàries per garantir l’ús i el coneixement del català en tots els àmbits.
Per protegir la llengua catalana, lluitem i guanyem la independència!
El Secretariat Nacional de l’Assemblea, reunit en plenari avui a Perpinyà, ha fixat el posicionament de l’entitat respecte a la negociació dels pressupostos generals de l’Estat per part dels partits independentistes amb representació al Congrés espanyol.
La proposta de resolució aprovada avui assenyala que “garantir la governabilitat d’un estat que ens nega drets fonamentals i ens espolia econòmicament és una paradoxa inadmissible, ja que ens situa en una posició cada cop més i més subsidiària i ens allunya d’un escenari que ens permeti assolir l’alliberament nacional.”
Alhora afegeix que “els diputats independentistes a les Corts espanyoles han d’establir una estratègia de bloqueig basada en el seu posicionament contrari en les principals votacions que tinguin lloc en aquest àmbit. És l’acció més simple i amb menor cost repressiu que tenim a les nostres mans. És un mínim que el front institucional hauria d’entomar com a tret de sortida per recuperar la iniciativa davant l’Estat”.
El Secretariat Nacional també critica que “anualment aquests pressupostos contenen partides d’inversió a Catalunya, sempre per sota de la proporció de població i PIB en relació amb el conjunt de l’estat, de les quals de forma sistemàtica se n’executa menys del 70%. Any rere any els partits catalans han intentat pactar millores en l’autogovern a canvi de l’aprovació dels pressupostos que mai s’arriben a complir, i així perpetuen l’espoli que significa un dèficit fiscal per sobre del 8% del PIB català”.
“És una paradoxa inadmissible intentar negociar uns pressupostos generals de l’Estat, amb què perpetua la dominació, i tenir alhora com a objectiu culminar el procés”, deixa clar el Secretariat de l’entitat.
El Secretariat també considera que “caure en el parany de la negociació alimenta la dominació i la subordinació a l’Estat, confon la ciutadania, genera tensions internes innecessàries en el moviment independentista, i ens torna previsibles i fàcils de manipular”.
En resum, l’Assemblea Nacional Catalana, amb voluntat de defensar els interessos del moviment popular independentista, exigeix als nostres representants, diputats i senadors independentistes a les Corts espanyoles el seu rebuig als pressupostos espanyols; cal fer un front comú en l’estratègia de bloqueig institucional fins que Espanya ens reconegui com a subjecte de dret internacional i reconegui els efectes de la nostra autodeterminació exercida l’1 d’octubre de 2017.
L’Assemblea va presentar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) quinze recursos contenciosos-administratius contra les resolucions dictades per la Junta Electoral Provincial de Barcelona (JEPB) durant la campanya electoral de les eleccions autonòmiques del 14 de febrer de 2021. En aquest període, es van prohibir quinze concentracions convocades per l’entitat titllant-les d’actes electorals.
Tres d’aquests recursos van ser desestimats, amb el vot unànime de tots els magistrats i totes les magistrades, simplement i únicament pel fet de no haver comunicat els actes a l’Administració amb una antelació de deu dies. Es van desestimar aquests recursos sense valorar el contingut d’aquests actes i la justificació de la JEPB per prohibir-los.
Respecte a la desestimació d’aquests recursos, l’Assemblea considera que:
El TSJC no té en compte que, en no tractar-se d’actes electorals, la junta electoral no és competent per resoldre res al respecte i solament per aquest fet ja haurien d’haver-se estimat els recursos.
El TSJC es va acollir a una llei preconstitucional que prohibeix el dret de reunió si no s’ha comunicat en el termini de deu dies. Aquesta llei ha estat derogada de forma tàcita per la pròpia Constitució Espanyola i expressament per la Llei Orgànica 9/1983.
La normativa vigent i la jurisprudència existent en cap moment no consideren que l’exercici pacífic del dret de reunió estigui sotmès a cap mena d’autorització. La comunicació prèvia a l’Administració no és requisit per poder dur-lo a terme.
El TSJC, en aquestes tres sentències, obvia d’una forma flagrant i escandalosa el principi de legalitat i la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans. Aquests tribunals consideren que l’exercici pacífic del dret de reunió mai no es pot prohibir o limitar per l’únic fet de no haver-se comunicat abans a l’Administració.
De forma injustificada, la JEPB i el TSJC han trigat pràcticament sis mesos a resoldre els assumptes. Evidentment, per no limitar de forma unilateral i injustificada el dret fonamental de reunió, ho haurien d’haver fet abans del dia que estaven convocats aquests actes.
L’entitat considera que, a les sentències esmentades, el TSJC ha vulnerat el dret fonamental de reunió contingut a l’article 21 de la Constitució Espanyola i l’article 11 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals. També ha vulnerat el dret fonamental a la tutela judicial efectiva, reconegut a l’article 24 de la Constitució Espanyola.
Per tot això, l’Assemblea ha interposat tres recursos d’empara al Tribunal Constitucional contra aquestes sentències i es prepara per recórrer a Europa si fos necessari.
Per últim, l’entitat vol recordar que els poders públics i els tribunals estan obligats a garantir l’exercici del dret fonamental de reunió. També vol manifestar que no poden limitar aquest dret sense cap fonament, fent una interpretació desproporcionadament restrictiva del seu contingut. Tampoc no es pot privar la ciutadania de la tutela dels tribunals a l’hora de defensar els seus drets i llibertats.
L’Assemblea ha promogut un manifest unitari de suport a l’apagada convocada per demà a les 22 h. En aquest document s’hi han afegit més de vint-i-cinc entitats i organitzacions de la societat civil.
Convocarem a l’apagada elèctrica del proper divendres 8 de 22h a 22:30h.
Desconnectem-nos
Davant la contínua pujada del cost de l’energia elèctrica imposada per les grans companyies elèctriques i els estralls socials que estan generant, els sotasignats volem exposar:
Assenyalem, com a responsables directes de la pujada de preus de la llum, les grans indústries i empreses del sector energètic. Empreses energètiques que formen part d’una estructura al servei de les elits extractives espanyoles que sustenten i s’enriqueixen de l’Estat, al voltant del grup inversor IBEX-35. Alhora, exposem el paper de còmplice necessari que juga Foment del Treball en aquesta pujada de preus. Assenyalem també el govern del PSOE-Podemos com a responsable polític, que permet el patiment de la població davant l’abús de les elèctriques i en denunciem també la inoperància del govern de l’Estat davant d’aquesta situació d’injustícia social.
Ens solidaritzem amb les classes treballadores i populars catalanes, amb la gent treballadora del nostre país. Els homes i dones d’aquest país, hauran de destinar una part encara més elevada de la seva massa salarial a fer front al pagament dels subministraments bàsics. La pobresa energètica també desgasta la gent, la societat. La pobresa energètica ha provocat en la història recent del nostre país diverses víctimes mortals.
Alertem del risc que representa aquesta tarifada de l’Estat pel teixit econòmic i empresarial dels Països Catalans. Una tarifada que fa perdre competitivitat a les nostres petites i mitjanes empreses i autònoms, que pot posar en risc la recuperació econòmica després del sotrac de la pandèmia de la Covid-19, així com escombrar centenars de llocs de treball.
Necessitem avançar cap a la sobirania energètica mitjançant un pla -acordat amb el territori- per dur a terme la transició energètica, accelerant la posada en marxa de l’energètica pública i verda de Catalunya, així com la regulació definitiva del sector privat. Cal parlar doncs en termes de sobirania i independència energètica.
Davant de tot plegat, convidem a la mobilització social i a la protesta focalitzada en contra aquests grans tenidors que juguen amb les nostres vides. Instem la societat catalana a autoorganitzar-se territorialment i de manera transversal, per fer un front comú social per aturar aquesta nova agressió de l’Estat i els seus tentacles de poder.
Davant del processament per part de l’Audiència espanyola dels membres dels CDR del 23-s acusats de terrorisme sense cap indici, així com del recurs presentat per la Fiscalia contra la sentència absolutòria confirmada en segona instància de la Tamara Carrasco, l’Assemblea Nacional Catalana vol posar de manifest:
El salt qualitatiu que representa aquesta acusació per terrorisme en un context actual d’escalada creixent de la repressió. La construcció d’un fictici relat criminal amb la pèrdua sistemàtica de drets fonamentals individuals i col·lectius, ja és un fet.
No es pot deslligar l’actualitat de la taula de diàleg de la judicialització que afecta l’independentisme, tot recordant que aquesta judicialització és la mateixa maquinària que en els darrers 50 anys ha volgut imposar per la força la seva ideologia neofranquista.
La repressió i la persecució de la dissidència catalana s’agreuja i pren el camí de les dictadures més criminals, ja que entre altres aspectes retorna a la justícia persones que ja havien estat absoltes.
En un Estat que es diu de dret no es pot permetre aquesta repressió organitzada amb l’única finalitat de desmobilitzar el país mitjançant la persecució i la por.
Cal revertir aquesta situació i fer un front comú per impedir que la mordassa sigui cada cop més gran.
Ens trobem a les portes de l’1 d’octubre. Davant la repressió, més acció i més organització. Fem una crida a fer un front comú contra la repressió.
La mobilització de l’11 de Setembre d’enguany es combinarà amb la del Primer d’Octubre amb un missatge únic per posar en valor l’èxit i el mandat de l’1 d’Octubre i donar-li força com a data de victòria.
Serà, doncs, una mobilització doble: 11-S i 1-0. Es proposaran mobilitzacions tant per a l’11 de Setembre com per a l’1 d’Octubre.
En la roda de premsa que s’ha fet aquest matí a l’Institut Pau Claris de Barcelona, el coordinador de la Comissió de Mobilització, Josep Hernández, ha anunciat que la mobilització d’aquest 11 de Setembre serà centralitzada, a la ciutat de Barcelona. Es tractarà d’una marxa en moviment que anirà de la plaça Urquinaona fins al Parlament de Catalunya, baixant per Via Laietana, girant per Passeig d’Isabel II i seguint per l’Avinguda Marquès de l’Argentera fins arribar al Parc de la Ciutadella (Passeig dels Til·lers).
Pel que fa a la mobilització de l’1 d’Octubre, s’anunciarà properament.
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie ha fet públic que l’eslògan de la campanya és “Lluitem i guanyem la independència”.
Paluzie ha explicat que amb aquestes mobilitzacions “volem activar el moviment popular per pressionar el front institucional. Cal que els tres fronts vagin units: popular, institucional i internacional”.
Ha afegit que l’1 d’Octubre “reivindicarem la victòria de l’autodeterminació, homenatjarem els més de tres mil represaliats, recordarem el paper clau de la Catalunya Nord en l’organització del referèndum d’autodeterminació i incidirem en la perseverança del poble de Catalunya fins a aconseguir la independència”.
En aquest sentit, el coordinador de la Comissió de Comunicació, Adrià Alsina, ha manifestat que per l’11 de Setembre i l’1 d’Octubre també volem reivindicar que “la independència, per la seva pròpia naturalesa, és un acte unilateral. A més, és possible i necessària. De fet, l’1 d’Octubre és una victòria de la unilateralitat”.
En la presentació d’aquest matí l’Assemblea ha estat acompanyada per Jordi Gaseni, president de l’AMI, i Montse Ortiz, membre de la junta d’Òmnium Cultural.
El Secretariat Nacional de l’Assemblea, reunit en sessió plenària el dissabte 3 de juliol, vol deixar clar, davant la repressió econòmica exercida pel Tribunal de Comptes espanyol contra 34 ex-alts càrrecs de la Generalitat per la seva acció exterior, que les persones afectades van actuar en exercici de les seves funcions dins de la Generalitat, aplicant les atribucions i competències que l’Estatut d’autonomia donava a la institució.
Considerem que l’actual govern de la Generalitat, en defensa de les seves atribucions i de la seva gent, ha de defensar i cobrir fins a l’últim cèntim les persones afectades. No fer-ho seria renunciar a la defensa de la legitimitat del Govern i de la seva acció i deixar desemparats els seus càrrecs, la qual cosa crearia un precedent que deixaria tocada la credibilitat de la institució de cara al futur.
Traspassar la responsabilitat de defensar els membres del Govern a la societat civil debilita el moviment independentista, ja que el situa en una situació de desemparament que fins i tot pot incentivar un augment de la repressió econòmica. La solidaritat de la societat civil ha de ser la darrera trinxera i ha de servir sobretot per a l’independentisme de base que no té el paraigua d’una institució, partit polític o organització.
Seu del Tribunal de Comptes espanyol. Foto: Luis García (Zaqarbal)
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 