Vídeos de catalans nascuts fora cridant a participar el 9N en diversos idiomes

Nadius de diversos llocs del món però residents a Catalunya criden a participar al 9N amb el seu idioma i els seus arguments.

Declaració de les Entitats membres del Pacte Nacional pel Dret a Decidir

Reunides les entitats promotores del Pacte Nacional pel Dret a Decidir en el Parlament de Catalunya declaren:

Bases del pacte

En el Manifest inicial consensuat per tots els seus membres sʼafirma que és una exigència democràtica del nostre poble lʼexercir el nostre Dret a Decidir. Som una Nació i com a tal tenim aquest dret sobre el nostre futur polític. I volem exercir-lo amb diàleg i amb civisme. Creiem imprescindible lʼexercici dʼaquest dret per tal dʼafrontar els problemes reals dels nostres conciutadans dʼordre social i econòmic i en la defensa de lʼestat del benestar. Volem reforçar la nostra exigència en el camp educatiu i cultural i volem reafirmar la nostra capacitat dʼintegració de tots els que viuen i treballen a Catalunya.

Pluralisme polític: coordinació i Política – Societat civil

Avui reivindiquem la necessitat que des del pluralisme polític els diversos grups que formen part del Pacte ens coordinem amb la societat civil. Només així assolirem el poder decidir el nostre futur col·lectiu participant i votant.

Unitat 9 de novembre

Per això ens comprometem a treballar unitàriament per tal que el 9 de novembre -tot i les seves limitacions- signifiqui una gran mobilització del nostre poble i així el vot emès i altres formes de mobilització reforcin el sentit participatiu dels ciutadans i ciutadanes en aquest procés.

Dret a Decidir

El Pacte Nacional pel Dret a Decidir se circumscriu a ell mateix i assumeix totes les opcions democràticament exposades a les urnes. Totes les institucions que formem part dʼaquest pacte ens comprometem com a punt de consens a treballar conjuntament per tal de poder exercir plenament el nostre Dret a Decidir.

Coresponsabilitat 9 de novembre

Fem extensiu aquest compromís a totes les associacions que sʼhan adherit al Pacte Nacional pel Dret a Decidir per tal que es comprometin a la mobilització i a la participació dʼaquest 9 de novembre.

Barcelona, 24 dʼoctubre de 2014

Més de 40 ponents i una trentena d’entitats han debatut sobre “EL PAÍS QUE VOLEM” durant 3 setmanes

Entitats com el Parlament Ciutadà, el Procés Constituent, l’ANC, la Taula del Tercer Sector Social, la Fede.cat (Organitzacions per a la Justícia Global), l’IGOP (Institut de Govern i Polítiques Públiques), el CJB (Consell de la Joventut de Barcelona) o la Roda i l’ENS -per als actes lúdics-han participant des del 29 de setembre al cicle de diàlegs i debats ÀGORA que ha tingut lloc en una carpa instal·lada al Parc de la Ciutadella.

Més de 40 ponents han debatut diàriament (19h-21h) sobre qüestions temàtiques plantejades setmanalment: Política, democràcia i participació ciutadana, la 1ª setmana, Estat del Benestar (educació, habitatge, salut i serveis socials), la 2ª setmana i Biosfera (medi ambient, energia, ordenació territorial i mobilitat), aquesta 3ª setmana que va acabar ahir, diumenge 19. La segona part de l’Àgora s’ajorna: les 3 setmanes més de debats a l’entorn de la cultura, l’economia, l’ocupació o la seguretat, tindran lloc després del 9N, quan la conjuntura política permeti amplificar més el debat social.

Fer d’altaveu de les inquietuds ciutadanes en un moment com l’actual i, sobretot, debatre sobre quines són les idees i propostes a l’hora de construir col·lectivament un país millor, és l’objectiu de la iniciativa “EL PAÍS QUE VOLEM” impulsada per 13 entitats el maig passat. Aquesta és una experiència inèdita de procés participatiu entre la ciutadania, que té com a eina principal la web www.elpaisquevolem.cat

Les idees i continguts generats durant les sessions han passat a formar part del contingut de la web, on des de l’estiu passat, els ciutadans ja hi han abocat més de 850 propostes. La web es mantindrà activa fins a primers de 2015; a partir d’aleshores s’editaran els continguts per tal de poder traslladar-los als responsables civils i polítics del país implicats en la presa de decisions.

logo_0

Ajuda a explicar a fora què està passant a Catalunya

Des de la sectorial CAT-EXT engeguem un nou projecte en què estem convençuts que tothom ens podrà ajudar perquè sigui un èxit.

El trobareu en aquesta web: http://catalunyaexterior.assemblea.cat/

La idea és molt simple. Enviar una carta a un amic i/o conegut (en anglès) on podem explicar la realitat que estem vivint. Hi ha quatre cartes ja preparades que pretenen donar una idea simple de la situació catalana.

La persona pot llegir la carta en català o anglès i l’enviament es fa en anglès.

Per tant, l’objectiu es arribar a qualsevol perfil de persona a l’estranger,

Només amb tres clicks s’envia la carta. Un minut en total comptant la lectura de la carta.

Moltes gràcies per ajudar.

cropped-encapcalamentWeb1

Vídeo “The Catalonia to come” per explicar el procés d’independència

Està dirigit per la periodista Elena Marisol Brandolini i explica el procés que viu Catalunya. És en italià i subtítols en anglès.

Resum de les dades de les votacions de suport al 9N dels ajuntaments del Vallès Occidental

Aquestes són les principals dades de l’anàlisi dels resultats de les votacions de suport al 9N dels plens dels ajuntaments del Vallès Occidental.

  • Només queda per votar Barberà del Vallès que no ho ha fet en el ple d’aquest mes.
  • En 21 municipis o EMD ha guanyat el vot favorable
  • En 2 municipis (Rubí i Montcada i Reixac) s’ha produït un empat. El vot de qualitat de les respectives alcaldesses ha decantat el “no”.
  • Només s’ha perdut la votació a Badia del Vallès.
  • Regidors del PSC han votat a favor a Castellar del Vallès, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Ullastrell i Vacarisses.
  • Regidors del PSC s’han abstingut a Castellbisbal, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Rellinars, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa i Viladecavalls-
  • En contra només hi han votat PP, PSC, C’s o PxC. Cap candidatura local ho ha fet.
  • Les dues capitals governades pel PSC han aprovat el suport al 9N.
  • El 82% de la població viu en municipis on s’ha votat sí al 9N.

Consulteu les dades amb més detall clicant aquí.

Sense nom

Lila sí / Vermell No / Carabassa No votat

Vídeo “Llavors de llibertat” sobre la represesa de l’independentisme durant el franquisme

“Llavors de llibertat” fa un recorregut per la història de l’independentisme català, arrencant a l’agitada Barcelona dels setanta i passant per la fundació del PSAN, la propaganda clandestina, les darreres execucions del franquisme i, més tard, la creació del Comitè català contra la Constitució Espanyola o la fundació de Terra Lliure. El documental acaba a la Catalunya Nord, on es refugia el Cala a partir de l’any 79 i esdevé un puntal d’iniciatives com l’escola i la ràdio Arrels, el Casal de Perpinyà o Aire Nou de Bao.

Escòcia guanya perquè votar és guanyar

La campanya unitària ARA ÉS L’HORA s’ha avançat als resultats del referèndum sobre la independència d’Escòcia per felicitar els escocesos amb el missatge ‘Votar És Guanyar’ publicat en un anunci a tota pàgina el dimecres passat al diari Herald Scotland.

Felicitats Escòcia. Votar És Guanyar“. Aquest és el missatge principal de l’anunci, il·lustrat amb les banderes escocesa i catalana, que explica que demà serà el dia dels escocesos per a prendre una determinació sobre el futur del país en base “a una opinió ben formada i presa amb llibertat”.

Captura de pantalla 2014-09-19 a les 0.50.11

“Assemblea, un retrat” el 30 minuts de TV3

Clicant aquí trobareu el reportatge del 30 minuts de TV3 sobre l’Assemblea Nacional Catalana Assemblea, un retrat“.

Captura de pantalla 2014-09-14 a les 23.18.48

 

Ara És l’Hora llença l’apli de la Via Catalana 2014

La campanya Ara És l’Hora ha habilitat una APP per a Android i Iphone en motiu de la Via Catalana 2014. L’aplicació per a mòbils i tauletes, ja disponible per a Android i properament a Iphone, permetrà seguir els detalls de la gran concentració de l’11 de setembre i participar-hi de forma activa. La portada, amb doble accés per a socis o convidats, dóna l’entrada al compte enrere de la Via Catalana 2014 on s’especifica el temps exacte que manca per a la celebració de l’esdeveniment. A banda, s’han disposat elements com l’apartat notícies, agenda, notificacions i la secció carnet per a socis.

Pel que fa a les funcions concretes en vistes a la Via Catalana 2014, l’aplicació permetrà, a banda de visualitzar el compte enrere fins l’acte, realitzar la geolocalització per a completar la V virtual, rebre notificacions d’interès durant la jornada sobre novetats informatives o mobilitat i ser receptor d’un avís especial en el mateix moment d’inici de la Via Catalana 2014 a les 17.14h. A més, l’aplicació servirà per a publicitar el hashtag que a les 20.14h s’impulsarà per a convertir-lo en Trending Topic Mundial.

Captura de pantalla 2014-09-23 a les 22.19.01

Nou vídeo

Catalonia plays a decisive match on 9 November 2014

Vídeo en anglès i francès per donar a conèixer la voluntat de fer el referèndum el 9 de novembre. Hi participa Pel Guardiola.

La societat civil catalana a l’exterior s’alia perquè els expatriats puguin votar el 9N

L’acció de la societat civil catalana a l’exterior segueix entrellaçant-se i fent passos amb la consulta com a objectiu. Seguint l’experiència col·laborativa encetada amb la Via Catalana el 2103, ara s’uneix per fer una crida als expatriats catalans per ampliar el vot de cara a la consulta del proper 9 de novembre. Així ha nascut vullvotar.cat, una iniciativa en la qual han participat tant professionals individuals com organitzacions de catalans a l’exterior. Guillem Cardona (Budapest) i Sergi Marzàbal (responsable de la xarxa www.catalansalmon.com i www.vullvotar.cat) han liderat el projecte amb la col·laboració de l’Assemblea Nacional Catalana, Catalunya Diu Prou i la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC).

En la web es clarifica que la informació publicada és merament informativa ja que és la Generalitat com a titular del registre qui pot donar més detall i resoldre consultes. L’objectiu és simplificar la informació sobre el procés d’inscripció, per aquest motiu s’ha segmentat per casos en els quals es pot trobar el ciutadà interessat que voldria votar. En aquest sentit, identificant-se simplement amb el cas en el qual es troba, cada internauta pot visualitzar de manera molt simplificada els passos que ha de seguir.

Activar el vot de 227.000 catalans residents a l’exterior
Quan falten menys de 100 dies per a la consulta del 9N, i tenint en compte les enquestes sobre la intenció de vot, les organitzacions implicades tenen clar que el vot exterior pot ser crucial. A més, el perfil jove i format és més actiu políticament, i per tant proporcionalment pot eixamplar el vot #SiSi. Per aquest motiu, es considera important potenciar-lo i facilitar-lo. Més de 227.000 catalans resideixen a l’exterior i estan censats als consolats a 1 de juny de 2014, segons ha estimat la FIEC en base a les dades del PERE (Padrón de Españoles Residentes en el Exterior), CERA (Cens Electoral de Residents Absents per a majors de 18 anys). Tenint en compte que molts catalans no estan censats a l’exterior i d’altres seguiran marxant d’aquí al novembre, la xifra real de catalans expatriats és previsiblement més alta. Tot i això, cal tenir en compte que el grau d’implicació en qüestions polítiques catalanes i arrelament varia en funció de les diferents generacions de catalans que han anat emigrant al llarg de les darreres dècades.

Fent pinya per la consulta i per les “V” exteriors
Tal com ja va fer el 8J, en què l’ANC va posar a disposició d’Òmnium la seva xarxa exterior, les més de 30 Assemblees Exteriors actuals estan fent arribar la iniciativa aquests dies a membres, simpatitzants i seguidors. El partenariat internacional de la societat civil catalana ANC-Catalans al Món-FIEC tindrà continuïtat aquest estiu. Davant la preparació de dotzenes de “V” internacionals, l’ANC ha demanat la col·laboració també per tal de fer-se ressò de l’acció i animar a la participació, tot i ser una època de vacances en la que justament els catalans emigrants aprofiten per tornar a casa. S’espera que hi participin ciutadans de catalans arreu del món, tant si formen part de les Assemblees Exteriors que l’ANC té a més de 30 països, com si són grups de ciutadans amb voluntat de dur a terme l’acció.

20140805-130715-47235751.jpg

The clock keeps ticking in Catalonia

Article del Col·lectiu Emma

 

With less than four months to go until November 9th, the scheduled date for a referendum on independence in Catalonia, those advocating for a negotiated solution – the so-called “third way” – seem to have lost the battle.

 

In an attempt to secure a compromise that could hold the State together, representatives of influential interest groups in Catalonia, many of them with economic ties to the Spanish public sector, had been pleading with the powers that be in Madrid to make an offer of a better financial arrangement and a larger measure of self-government for Catalans. Respected international voices have also been urging a change of attitude from Spain along the lines followed by the British government regarding Scotland – allowing a referendum in Catalonia and then forcefully campaigning for a “no” vote.

 

Spanish President Rajoy appeared to be listening to those voices when he finally agreed to a meeting with Catalan President Mas. Thus far he had been approaching the matter as a game of who blinks first, taking it for granted that his Catalan counterpart would give in and announce that he was calling off the referendum. But this is not about leaders or personalities. Mr. Mas will come to Madrid representing not only his party or his government, but also a wide parliamentary majority, hundreds of civil-society organizations and over three-quarters of the Catalan population, all of them backing the idea of a referendum  – including some who might end up voting “no”. His deal with the Catalan people includes putting to a vote any agreement that may be reached with the Spanish government. He has, then, a clear mandate to officially convey to Mr. Rajoy what everyone already knows: that a huge majority of the Catalan people want a chance to exercise what they consider an inalienable right and vote on the shape of their collective future.

 

For the Spanish political establishment – on that point the ruling party is supported by most opposition groups – this is a deal breaker, and Mr. Rajoy has since rushed to cool down everyone’s expectations. Just in case, two self-appointed opinion groups have immediately stepped forward: those from the left to reiterate a vague proposal of constitutional reform in which some Catalan positions might be taken into consideration; over on the right, the hardliners of Spanish nationalism have sternly warned Mr. Rajoy against any gesture that could be interpreted as a willingness to start a dialogue with Catalonia.

 

One of those groups is at least going through the motions of offering to talk, while the other doesn’t even bother to hint at a way out. But, much as their respective styles differ, the two currents representing the majority opinion in Spanish society agree on the essential point: it is up to them to set the limits of what Catalans can expect from Spain. Consequently, they both reject the possibility of a vote. Catalonia’s future, their argument goes, is a matter for all Spanish citizens to decide. The deception is flagrant: since Catalans are a minority in Spain, this would mean that they are and will be forever outvoted and in someone else’s power. Unsurprisingly, it’s a principle that Catalans will not accept.

 

There are no signs that in the short weeks until November 9th the positions will change in any meaningful way. Catalans are determined to stand their ground. Their peaceful and thoroughly democratic stance is hard to counter and can’t be ignored. And the Spanish establishment is turning the obvious solution – the simple act of voting, the defining principle of democracy – into a problem.

 

And yet, short of declaring martial law and sending in the special forces – a course of action that would definitely destroy Spain – the State’s institutions don’t have the power to stop what has become an irreversible tide in favor of a profound change. Even if President Mas could be persuaded to backtrack on his pledge to let the Catalan people speak on the issue, or – if worse comes to worst – somehow forced out of office, the extent of popular discontent with Spain is such that the drive towards independence would only grow stronger.

 

***

 

In a recent interview with The Wall Street Journal, Spanish Finance Minister Cristobal Montoro dismissed out of hand any chance of a compromise, saying that Spain wasn’t prepared to reinvent itself in order to meet the Catalans’ demands. He’s totally missing the point. Regardless of what Catalans eventually decide about themselves, Spain does need to reinvent itself if it wants to avoid sinking deeper into economic and political irrelevance. The Catalan issue is only one among several that it will have to face sooner or later. Paradoxically, it could be the perfect starting point on a long-delayed road to change. By letting the Catalan people vote – and perhaps set off on their own – Spain has a good opportunity to build a political future on more rational grounds, not simply for the benefit of Catalans but for its own sake.

emma

La necessitat de la independència: oportunitats per a la indústria

Article d’Economistes per la independència

 

Per governar cal poder-ho fer. És clar que la indústria pot ser el motor de la nostra economia, la creació de riquesa amb la qual fer un país més pròsper, amb sous més alts, amb més ocupació, menys desigualtats, més benestar. Catalunya ho ha demostrat històricament. I és clar que hauríem de tornar a ser una potent base industrial, innovadora i exportadora, d’alt valor afegit, palanca d’una societat noble, rica i culta, desvetllada i feliç.

 

Però per ara, el nostre Govern gestiona, amb desesper, la misèria d’una gran injustícia, ha de governar amb els recursos econòmics i la capacitat de decisió que ens permet l’Estat.

 

Dins d’aquest marc, un pla estratègic per als propers 6 anys com el deLa Catalunya Industrial: un objectiu compartit impulsat per la Generalitat ajuden a avançar en la direcció apuntada. El catedràtic Francesc Granell ens posava com a exemple de seny la presentació d’aquest pla el passat 4 de juliol al Fòrum en un recent article periodístic (La Vanguardia, 11 de juliol de 2014). Però els economistes i també la majoria del poble de Catalunya sabem que no es pot governar sense autonomia de decisió ni recursos econòmics; per una qüestió de seny volem el que volem. ¿Com es pot fer política econòmica si no es poden prendre decisions de política econòmica independents de les espanyoles o ni tan sols es poden acompanyar aquestes “polítiques” amb recursos financers?

 

No es pot. Senzillament, la Generalitat no pot fer la política econòmica que pugui considerar que  Catalunya necessita en benefici del nostre benestar. No pot perquè no pot desmarcar-se del que es determini des de Madrid i quan ho fa tornen les lleis recentralitzadores amb el tòtem de la “unidad de mercado” que vol dir que cap comunitat autònoma pot dissenyar un model propi que respongui al nostre teixit econòmic i a la voluntat política pròpia. No pot perquè tota política ha d’anar acompanyada de recursos i la Generalitat no en té: ni pot desplegar una fiscalitat favorable a la indústria, ni pot atorgar subvencions a la innovació industrial o al suport a l’exportació, ni pot desenvolupar inversions sectorials o compra pública que impulsi la indústria, etc. L’actual situació és la d’una Generalitat lligada de mans i peus i d’una economia amb un gran llast: la permanència a Espanya. L’impuls de la indústria catalana, i per tant de l’economia i el benestar dels catalans, només serà possible amb la independència de Catalunya.

 

Afortunadament, el mateix pla reconeix que cal superar el marc actual constatant que “Per comptar amb un marc regulador òptim, caldrà treballar en el marc de les competències de la Generalitat i més enllà” en aspectes tan diversos com política energètica, política fiscal, política financera, legislació laboral i molts més. Per tot això, perquè necessitem anar més enllà i tenir més capacitat de decisió en totes aquestes àrees, per una qüestió de seny i responsabilitat amb la nostra indústria, la nostra economia i el nostre país, els ciutadans de Catalunya votarem el nostre futur el proper 9 de novembre, votarem #SíSí.

 

image001

 

Video “Un país normal”

Aquest és el vídeo que ha ideat Òmnium i que ha comptat amb la col·laboració d’El Terrat.
Hi participen Xavier Dala i Martín, Karmele Merchante i Berto Romero entre d’altres.