A punt d’arrencar la campanya “Signa un vot per la independència”

portada_Signa

Signa un vot per a la independència de Catalunya és una campanya adreçada a incentivar els ciutadans de Catalunya que exerceixin el dret de petició

A continuació us ho expliquem:

  • Què és el dret de petició?

És un dret fonamental reconegut per la Constitució espanyola (art. 29) i l’Estatut d’autonomia de Catalunya (art. 29.5è) i  és regulat per la Llei Orgànica 4/2001. D’acord amb el Reglament del Parlament de Catalunya es pot exercir aquest dret davant el Parlament (art.60)

  • Per a què serveix?

Permet que qualsevol persona natural o jurídica, prescindint de la seva nacionalitat, individualment o col·lectivament, es pot adreçar davant qualsevol institució pública, administració o autoritat, per fer peticions sobre qualsevol assumpte o matèria que puguin afectar exclusivament el peticionari o siguin d’interès col·lectiu o general.
Permet, per tant, exercir el dret a la lliure determinació, que és un dret fonamental i universal que tenen tots els pobles d’acord amb la Carta de les Nacions Unides de 1945 (Arts. 1r i 55è) i els Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics, i de Drets Econòmics, Socials i Culturals (Art. 1r), aprovats per l’Assemblea de les Nacions Unides el 16-12-1966 i vigents a Espanya des de 1977.

  • Com s’exerceix?

El dret de petició s’exerceix mitjançant un escrit o qualsevol altre mitjà, fins i tot de caràcter electrònic, que permeti acreditar-ne l’autenticitat, on ha de constar la identitat del sol·licitant, la seva nacionalitat, si és estranger, allò que es demana, el destinatari de la petició i un lloc o mitjà per rebre les notificacions. La petició ha d’anar signada i els peticionaris poden exigir la confidencialitat de les seves dades. Poden signar-la els ciutadans majors de 16 anys i també els estrangers.

  • Em pot perjudicar?

L’exercici del dret de petició no pot derivar en cap perjudici per al peticionari ja que els mecanismes democràtics permetent que tot es pugui demanar, analitzar i debatre en llibertat.

  • Per què exerceixo el dret de petició?

Per demanar al Parlament de Catalunya que dugui a terme totes les iniciatives polítiques perquè es pugui celebrar, no més tard del 31 de maig de 2014, una consulta democràticament i políticament vinculant en la qual es pregunti as ciutadans de Catalunya si volen o no que Catalunya esdevingui un estat independent. En cas que això no sigui possible perquè l’Estat espanyol no permeti, impedeixi, o dilati la celebració d’una consulta vinculant o unes eleccions plebiscitàries, o no en reconegui els resultats, es demana que aquesta PETICIÓ sigui entesa com una manifestació lliure d’una voluntat favorable (“VOT”) perquè els representants electes del poble de Catalunya DECLARIN LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, d’acord amb el dret internacional, com a molt tard l’11 de setembre de 2014

  • No és il·legal la declaració d’independència?

A petició de l’Assemblea General de les Nacions Unides, el Tribunal Internacional de Justícia de la Haia va concloure que una declaració unilateral d’independència no vulnera cap norma aplicable del dret internacional (Opinió consultiva de 26 de juliol de 2010).
Per tant, una de les possibilitats de l’exercici del dret a la lliure determinació dels pobles és mitjançant la declaració unilateral d’independència per part dels representants electes del poble que es vol autodeterminar.

  • Com es tramita el dret de petició?

Serà el Parlament de Catalunya mitjançant la Comissió de Peticions el que haurà de donar tràmit a les peticions que es presentin i de notificar la resposta en el termini de tres mesos des de la seva presentació.

  • Quin és el paper de l’ANC?

L’ANC es presenta com a dipositària de les butlletes que els ciutadans signin en exercici del seu dret de petició per tal de presentar-les conjuntament al Parlament de Catalunya i/o als organismes, institucions i/o tribunals internacionals, i/o als representants electes del poble de Catalunya.
La recollida es farà per tot Catalunya durant els propers mesos per tal d’aconseguir el major nombre possible de butlletes. Els responsables de l’ANC faran les comprovacions de les dades personals i s’encarregaran d’incorporar-les a un fitxer que restarà sota la protecció de la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal, per tal de poder exercir, si fos el cas, els drets de rectificació o cancel·lació.
Una vegada signada la butlleta se’n lliurarà un comprovant i l’original es dipositarà en una urna a fi i efecte que quedi sotmesa a la privacitat esmentada.

Descarrega’t els cartells i la butlleta!

Més informació:

signafacebook

Díptic d’arguments “Camí cap a la independència de Catalunya”

Des de l’ANC de Girona ens arriba aquest díptic que exposa una sèrie de motius a favor de la independència. S’ha de doblegar en 4 parts.

Arguments independència PDF

Arguments Girona

By nani Posted in Eines Etiquetat

Ajuda a finançar la campanya a favor de la sobirania fiscal de l’ANC

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha endegat aquest dilluns una campanya de micromecenatge mitjançant la plataforma totSuma amb l’objectiu d’afavorir l’exercici de la Sobirania Fiscal d’una manera massiva.

L’objectiu de l’ANC és arribar als 10.000 euros per tal de finançar una part de la campanya informativa i formativa que ja s’ha iniciat i amb la que pretén arribar a tots els pobles i ciutats on l’ANC hi és present i disposar d’experts en assessorament fiscal per donar suport a tothom qui vulgui fer el pas.

Us animem a participar-hi i a fer difusió d’aquesta campanya mitjançant les xarxes socials de les territorials i sectorials per tal que s’assoleixi l’objectiu marcat. Aquí en teniu els diferents enllaços:

El pagament d’impostos a l’Agència Tributària Catalana és un acte de “dignitat i reacció davant de l’espoli fiscal i de l’ús que es fa actualment dels nostres impostos” i, si esdevé massiva, enforteix les institucions catalanes en les accions que han d’anar fent per aconseguir l’Estat propi.

Imatge

Hola, Europa!

Captura de pantalla 2013-05-08 a les 0.55.00

Un futur dels catalans fora d’Espanya

Escrit del col·lectiu Emma versionat en diferents idiomes.

Anglès, castellà, alemany, italià , àrab, portuguès, holandès i esperanto.

*********

Un futur dels catalans fora d’Espanya

Ha esdevingut un tema recorrent per als polítics i els creadors d’opinió espanyols advertir als catalans sobre els mals que recaurien sobre ells si la seva nació seguís el camí de la independència. Al·leguen que això significaria no només deseixir-se d’Espanya sinó també d’Europa i del món. I els enfonsaria en un fangar econòmic d’una profunditat insondable i d’una durada indefinida –qualsevol transacció amb Espanya s’acabaria, el nou país seria expulsat de la Unió Europea i no podria utilitzar l’euro, s’exclourien els negocis catalans dels mercats de crèdit, causant la fallida de molts d’ells, milers de treballadors serien acomiadats, l’administració es bloquejaria, els pensionistes deixarien de rebre els seus xecs i els serveis públics bàsics s’interromprien per falta de fons.

Espanya té raó de preocupar-se davant la perspectiva de perdre la seva gallina dels ous d’or, i és ben lògic que, entre altres expedients, es recorri a una estratègia de la por en un intent de fer que els catalans s’ho pensin dues vegades abans d’escindir-se. Però aquesta línia també l’ha adoptat i repetit la premsa internacional –sorprenentment, atès que es podria pensar que a hores d’ara els observadors internacionals ja no estarien inclinats a acceptar totes les informacions procedents de fonts espanyoles. I encara més en aquesta qüestió, ja que no s’han donat arguments de pes ni per part d’ Espanya ni, certament, per experts independents que donin suport a les prediccions de ruïna. Més aviat al contrari, totes les anàlisis fiables presentades fins ara tendeixen a indicar que els beneficis per Catalunya si s’alliberés de l’actual i destructiu acord polític acabarien tenint més pes que les incerteses d’un període de transició. *

Aquesta idea s’acorda amb la convicció intuïtiva que comparteixen molts catalans que probablement estarien millor tot sols. Al cap i a la fi, les desgràcies que es diu que els esperen en el seu país independent s’assemblen molt a les que ja estan vivint com a província espanyola. I la majoria d’elles només es produirien com a resultat d’accions hostils per part d’Espanya.

De fet aquest és el missatge principal que arriba de Madrid: “No us atreviu a buscar la independència o convertirem la vostra vida en un infern.” És un procediment estrany per convèncer els ciutadans de romandre a la cleda. Sobretot perquè no s’ha presentat cap visió alternativa de tots els beneficis que tindrien finalment els catalans pel fet de formar part d’Espanya. Tot el que saben és que se’ls demanarà que continuïn fent una contribució infructuosa a un estat que des del principi va ser mal concebut i que, de totes maneres, està condemnat al fracàs.

***

És comprensible la preocupació sobre la inestabilitat afegida que una aposta catalana per la independència podria portar a Europa, i en el pitjor moment possible. En efecte, s’equipara sovint la secessió amb desestabilització, i hi hagut al llarg de la història, molts exemples tristos que confirmen aquesta visió. Però no ha de ser necessàriament així. El 1992, per exemple, el món gairebé no es va adonar que eslovacs i txecs van acordar seguir camins separats. Vint anys després ni les parts interessades ni ningú altre sembla lamentar aquella decisió, i no sembla que hagi afectat negativament ningú.

Alguns a Europa creuen que un procés de separació, per més legítim i pacífic que sigui, és una complicació inoportuna que senten que en aquest moment no es poden permetre; també n’hi ha que comencen a adonar-se que rescatar l’economia espanyola i apuntalar l’estat serà un repte tant si els catalans trien quedar-se o marxar –en qualsevol cas s’hauran de prendre mesures serioses a Espanya i un cínic podria argumentar que la sortida dels catalans seria una benedicció disfressada ja que ajudaria a precipitar el que és inevitable. En aquest escenari, una actitud negativa per part d’Espanya només complicaria el procés i demoraria un resultat satisfactori.

Per altra banda, una separació amistosa, preferentment sota supervisió internacional i amb suport extern per ambdues parts, seria bo per a tots els interessats. En particular perquè es dubtós que España pugui mantenir una posició obstruccionista durant molt de temps sense perjudicar la seva pròpia economia i els seus interessos polítics més que les perspectives d’una Catalunya lliure. Tenim un paral·lelisme recent als Balcans on, després d’anys d’enuig infructuós, fins i tot la bel·ligerant Sèrbia ha conclòs un acord amb Kosovo arribant a un reconeixement de facto del nou estatus sobirà del país. De la mateixa manera que Sèrbia, Espanya hi té molt a perdre oposant-se a allò que no pot evitar. Seria un error per Espanya prendre una postura agressiva i seria un error per al món el fet de tolerar-ho.

Finalment, Europa i el món reconeixeran que –parafrasejant les paraules del primer ministre britànic David Cameron sobre Escòcia –el poble de Catalunya no pot ser obligat a romandre a Espanya en contra de la seva voluntat. Si els catalans així ho decideixen i quan decideixin instaurar la seva pròpia organització política, serà de l’ interès de tots deixar desplegar el procés de la manera menys traumàtica possible, assegurant així que Catalunya pugui funcionar com un país normal i començar a fer la seva aportació al projecte europeu sense demora injustificada.

****

*Aquesta aproximació superficial a la qüestió catalana s’exemplifica en un editorial del diari The Times de Londres del 17 d’abril de 2013. Veieu [http://www.collectiuemma.cat/article/1607/recommended-reply-to-the-times] per a una resposta ben fonamentada.

emma

Vídeo del “Sigulars” amb Ramon Carner del Cercle Català de Negocis

El president del Cercle Català de Negocis, Ramon Carner és entrevistat al programa Singulars del canla 33 pel periodista Jaume Barberà. El programa s’ha emés el dia 1 de maig de 2013.

L’ANC a l’exterior presenta una web per donar a conèixer el procés d’autodeterminació català

Coincidint amb el dia internacional de projecció de Catalunya a l’exterior, les delegacions de l’ANC fora de Catalunya han presentat una web que vol donar a conèixer en anglès les activitats i els arguments a favor d’un estat català.

Entre les delegacions que hi són representades hi ha Mèxic, Alemanya, Estats Units, Suïssa, Argentina, Canadà, França, Polònia i Brussel·les.

L’adreça és http://catalanassembly.org

Captura de pantalla 2013-04-28 a les 1.03.43

By nani Posted in Eines

Com posar l’estelada en un estel

Aquesta idea és d’en Marçal Carreras i consisteix en un estel de paper que porta l’estelada. Econòmic, divertit i només necessita paper i cordill.
Adjuntem les plantilles per imprimir en DIN A1: estelada groga, estelada blava i estelada per pintar. Perquè en tingueu una idea, el rectangle central (l’estelada pròpiament dita) faria 45×30 cm.

Estel-ada A1 - blava
Estel-ada A1 - groga
Estel-ada A1 - blanc

By nani Posted in Eines

Aquesta és la galàxia de llibres sobre el procés d’independència

Aquesta és la llista dels  llibres que han sortit els últims anys sobre el procés d’independència. L’ha elaborat inicialment Vilaweb el 2013 i l’hem anat ampliant i completant. Actualitzada amb 330 títols el 5 de novembre de 2020.

Si trobeu a faltar algun llibre, escriviu-nos.

1-O

Anàlisi política

Divulgació

Espanya

L’anàlisi dels polítics

L’anàlisi dels periodistes

Referents històrics

Anàlisi diverses

La independència com a escenari de ficcions

Llibres d’il·lustracions

Humor

Des del 1714

Castellà

Anglès

En altres idiomes

Unionisme

llibres

Carme Forcadell, presidenta de l’ANC, necessita vots per guanyar el guardó de “Catalana de l’any 2012”

Dimarts 14, últim dia per votar la Carme Forcadell. Participeu-hi!

El Periódico de Catalunya i altres mitjans organitzen des de fa uns anys el premi “Català de l’any” a la persona més destacada dels últims mesos. Això comporta una campanya d’enviament de missatges per votar els candidats, una selecció dels més votats i finalment una proclamació final. El guanyador es dóna a conèixer en una gala que és retransmesa per TV3.

Carme Forcadell, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, forma part dels 10 candidats i ara mateix ocupa una de les posicions de “podi”. La repercussió que tindria si obtingués el premi donaria més ressò a la feina de l’ANC.  Més informació

El calendari

  1. Data d’inici: 10 de març | Data final: 21 de març
    La primera fase és absolutament oberta: s’han de proposar candidats a Català de l’Any. Els lectors han de dir qui és per ells el català que ha fet més mèrits durant l’any 2012 i proposar-lo a través dels canals que tenen a la seva disposició: telèfon, sms o web. El dia 21 de març es tancaran les votacions de la primera fase i el dia 22 es publicaran les 10 persones escollides en funció a les bases del concurs, que són les que passaran a la següent ronda.
  2. Data d’inici: 22 de març | Data final: 7 de maig
    El funcionament de la segona fase és ben senzill. El dia 22 de març hi haurà 10 candidats, que es podran votar a través de telèfon, sms i web. De manera progressiva, s’aniran eliminant els menys votats fins al dia 7 de maig. El dia 8 es coneixerà qui és l’últim eliminat i, per tant, qui són els tres finalistes.
  3. Data d’inici: 8 de maig | Data final: 14 de maig
    El dia 8 de maig es posarà en marxa el procés final per escollir el Català de l’Any. Els lectors d’El Periódico votaran els tres finalistes pels canals habituals (telèfon, sms i web) fins al dia 14 de maig. Tot plegat culminarà en la cerimònia d’entrega del premi, el mateix dia 14, on es coneixerà l’escollit com a Català de l’Any 2012.

Els mètodes de votació

  1. Omplir un formulari amb les vostres dades
  2. Trucar al 905 44 60 40 durant les 24 hores. Preu màxim per trucada de 1,45 € des de xarxa fixa i de 2,00 € des de xarxa mòbil (IVA inclòs).
  3. Per SMS.. Envia un sms al 25152 amb la paraula CATALA seguida d’un espai i el nom i cognom del candidat. Preu 1,45 € (IVA inclòs)

Captura de pantalla 2013-05-13 a les 0.50.30

La priorització del treball d’extensió de l’independentisme en un mapa

Seguint amb les anàlisi del vot de les eleccions al Parlament de Catalunya del 25N ens arriba una nova manera de veure el llocs on hi ha més feina a fer per estendre l’independentisme. Aquest nou treball de Marc Belzunces assenyala amb diferents colors la penetració del vot independentista. Partint de la base de la secció censal això posa al descobert, majories a banda, on el vot independentista és més irrellevant i on és a punt d’aconseguir la majoria absoluta.

Novament els arxius de tot Catalunya són descarregables per instal·lar al Google Earth i fer-ne estudis més detallats. És molt recomanable fer-ho.

Aquest és el mapa del Vallès Occidental. En color lleugerament lila les zones amb majoria absoluta de vot independentista.

Captura de pantalla 2013-03-29 a les 3.36.36

prioritzacio_treball_a_favor_de_l_estat_propi_retallat
Sèrie d’anàlisi dels municipis del Vallès Occidental:

  1. 5 municipis 100% independentistes
  2. Sabadell i Terrassa amb centres independentistes
  3. Castellar, Sentmenat i Palau-solità, a tocar de l’absoluta independentista
  4. Vacarisses i Viladecavalls, independentistes amb barris clarament unionistes
  5. Rubí i Castellbisbal, equilibri amb forta presència de vot unionista
  6. Sant Cugat i Sant Quirze, hegemonia independnetista però amb bosses unionistes
  7. Cerdanyola, Montcada i Reixac, Sta. Perpètua de Mogoda i Polinyà, majoria unionista i pocs nuclis independentistes 
  8. El nucli dur de l’unionisme: Badia, Barberà i Ripollet

El vot del 25N al Vallès Oc. (i 8) – El nucli dur de l’unionisme: Badia, Barberà i Ripollet

Fem un estudi dels municipis del Vallès Occidental en relació al vot de les passades eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre. Ho fem seguint l’estudi fet per Marc Belzunces que considera vot independentista CiU+ERC+CUP+SI i vot unionista PSC+PP+C’s+PxC. En el cas d’ICV no l’inclou en cap de les dues opcions a l’espera que facin un pronunciament clar.

Hi ha entrades anteriors amb més informació d’aquest estudi:

Aquestes són les 3 ciutats amb majoria absoluta de vot unionista i el seu cens:

  • Badia 10,560
  • Barberà del Vallès 24.213
  • Ripollet 26.241

Formen una illa on el vot a formacions independentistes és molt baix. Badia és 100% majoria absoluta unionista.

Barberà del Vallès només té una zona al voltant del carrer Roquetes amb cert equilibri de forces. La resta es decanta fortament cap a l’unionisme.

Ripollet té només una franja al voltant del carrer de la Lluna on l’equilibri de forces es decanta lleument cap a l’independentisme. L’eix que marca el carrer del Sol dóna una zona on l’equilibri és una mica a favor de l’unionisme i tota la resta és majoria absoluta de vot unionista.

També és una zona on l’ANC ha de dedicar-hi els màxims esforços.

Captura de pantalla 2013-03-27 a les 1.30.36

Badia del Vallès, Barberà del Vallès i Ripollet

Badia del Vallès, Barberà del Vallès i Ripollet

Sèrie d’anàlisi dels municipis del Vallès Occidental:

  1. 5 municipis 100% independentistes
  2. Sabadell i Terrassa amb centres independentistes
  3. Castellar, Sentmenat i Palau-solità, a tocar de l’absoluta independentista
  4. Vacarisses i Viladecavalls, independentistes amb barris clarament unionistes
  5. Rubí i Castellbisbal, equilibri amb forta presència de vot unionista
  6. Sant Cugat i Sant Quirze, hegemonia independnetista però amb bosses unionistes
  7. Cerdanyola, Montcada i Reixac, Sta. Perpètua de Mogoda i Polinyà, majoria unionista i pocs nuclis independentistes 
  8. El nucli dur de l’unionisme: Badia, Barberà i Ripollet

El vot del 25N al Vallès Oc. (7) – Cerdanyola, Montcada, Sta. Perpètua i Polinyà, majoria unionista amb poques bosses independentistes

Fem un estudi dels municipis del Vallès Occidental en relació al vot de les passades eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre. Ho fem seguint l’estudi fet per Marc Belzunces que considera vot independentista CiU+ERC+CUP+SI i vot unionista PSC+PP+C’s+PxC. En el cas d’ICV no l’inclou en cap de les dues opcions a l’espera que facin un pronunciament clar.

Hi ha entrades anteriors amb més informació d’aquest estudi:

Aquestes són les 4 ciutats del sud de la comarca i el seu cens:

  • Cerdanyola del Vallès 42.746
  • Montcada i Reixac 24.692
  • Santa Perpètua de Mogoda 17.916
  • Polinyà 5.773

Aquestes 4 ciutats de mida mitjana representen zones on el vot unionista guanya clarament tot i que en alguns barris i centres reduïts hi ha un cert equilibri o fins i tot una majoria forta independentista. Sumen uns 90.000 habitants i marca una de les zones que l’ANC ha de fer més feina de cara a treure pors i allunyar les amenaces a tenir el nostre estat.

A Cerdanyola són els voltants de l’avinguda Flor de Maig i del poblat ibèric on es concentra el sector de vot més independentista sense àmplies majories. Contràriament al que passa a altres llocs, el centre és clarament unionista.

Cas a part és Bellaterra. Malgrat que és només una Entitat Municipal Descentralitzada dins de Cerdanyola, va aconseguir un 68% de vots independentistes amb una participació destacada del 83%.

El centre de Montcada i Reixac també té majoria absoluta independentista. És una zona petita al voltant del carrer Major. També el carrer Pla de Matabous dibuixa una zona amb majoria independentista. Per contra Santa Maria de Montcada, Masrampinyo, Reixac, Santelvira o Can Santjoan són clarament unionistes.

Santa Perpètua de Mogoda té al voltant de la Rambla la zona més independentista. La resta del municipi és clarament unionista en el vot.

Polinyà té un vot majoritàriament unionista amb una meitat del municipi més pròxima a Sant Perpètua on encara és més accentuada.

Captura de pantalla 2013-03-27 a les 1.30.36

Cerdanyola, Montcada i Reixac, Santa Perpètua de Mogoda i Polinyà

Cerdanyola, Montcada i Reixac, Santa Perpètua de Mogoda i Polinyà

Sèrie d’anàlisi dels municipis del Vallès Occidental:

  1. 5 municipis 100% independentistes
  2. Sabadell i Terrassa amb centres independentistes
  3. Castellar, Sentmenat i Palau-solità, a tocar de l’absoluta independentista
  4. Vacarisses i Viladecavalls, independentistes amb barris clarament unionistes
  5. Rubí i Castellbisbal, equilibri amb forta presència de vot unionista
  6. Sant Cugat i Sant Quirze, hegemonia independnetista però amb bosses unionistes
  7. Cerdanyola, Montcada i Reixac, Sta. Perpètua de Mogoda i Polinyà, majoria unionista i pocs nuclis independentistes 
  8. El nucli dur de l’unionisme: Badia, Barberà i Ripollet

El vot del 25N al Vallès Oc. (6) – Sant Cugat i Sant Quirze, hegemonia independentista però amb bosses de vot unionista

Fem un estudi dels municipis del Vallès Occidental en relació al vot de les passades eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre. Ho fem seguint l’estudi fet per Marc Belzunces que considera vot independentista CiU+ERC+CUP+SI i vot unionista PSC+PP+C’s+PxC. En el cas d’ICV no l’inclou en cap de les dues opcions a l’espera que facin un pronunciament clar.

Hi ha entrades anteriors amb més informació d’aquest estudi:

Aquestes són les 2 ciutats i el seu cens:

  • Sant Cugat del Vallès 56.175
  • Sant Quirze del Vallès  14.020

Aquestes dues poblacions poden ser el contrapunt a Rubí i Castellbisbal però amb hegemonia independentista clara. Al conjunt del municipi el vot és clarament majoritari a les formacions independentistes però tenen algunes bosses on no es dóna aquesta circumstància.

En el cas de Sant Cugat és a Les Planes i al voltant del Parc de St. Francesc on l’àmplia majoria independentista general es converteix en equilibri de forces. A Sant Quirze la proporció de vot global té una majoria absoluta independentista però hi ha barris relativament petits com Los Rosales i Poble Nou amb menys intensitat i, sobretot, la zona de Les Fonts com a bossa de vot unionista molt clara.

Captura de pantalla 2013-03-27 a les 1.30.36

sant_cugat_i_sant_quirze_retallat

Sant Quirze del Vallès i Sant Cugat del Vallès

Sèrie d’anàlisi dels municipis del Vallès Occidental:

  1. 5 municipis 100% independentistes
  2. Sabadell i Terrassa amb centres independentistes
  3. Castellar, Sentmenat i Palau-solità, a tocar de l’absoluta independentista
  4. Vacarisses i Viladecavalls, independentistes amb barris clarament unionistes
  5. Rubí i Castellbisbal, equilibri amb forta presència de vot unionista
  6. Sant Cugat i Sant Quirze, hegemonia independnetista però amb bosses unionistes
  7. Cerdanyola, Montcada i Reixac, Sta. Perpètua de Mogoda i Polinyà, majoria unionista i pocs nuclis independentistes 
  8. El nucli dur de l’unionisme: Badia, Barberà i Ripollet

El vot del 25N al Vallès Oc. (5) – Rubí i Castellbisbal, equilibri amb molt pes de l’unionisme

Fem un estudi dels municipis del Vallès Occidental en relació al vot de les passades eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre. Ho fem seguint l’estudi fet per Marc Belzunces que considera vot independentista CiU+ERC+CUP+SI i vot unionista PSC+PP+C’s+PxC. En el cas d’ICV no l’inclou en cap de les dues opcions a l’espera que facin un pronunciament clar.

Hi ha entrades anteriors amb més informació d’aquest estudi:

Aquestes són les 2 ciutats de l’oest de la comarca i el seu cens:

  • Castellbisbal 8.775
  • Rubí 52.420

Aquestes dues ciutats veïnes tenen només alguns punts en comú. La població de Rubí és més semblant a la de Sant Cugat i se situen en mida darrere de Sabadell i Terrassa. D’aquesta manera Rubí té més pes que Castellbisbal. Pel que fa al vot totes dues tenen un cert equilibri de forces. En el cas de Castellbisbal es decanta lleument cap a l’independentisme i en el cas de Rubí cap a l’unionisme, que sent molt més poblada ho fa més rellevant.

A Castellbisbal és a les urbanitzacions Costablanca, Can Santeugini i Can Nicolau de Dalt on es concentra el vot unionista. Les urbanitzacions que toquen a Rubí l’unionisme també té més pes. El centre, Santa Rita i Can Pelegrí l’equilibri és a favor de l’independentisme.

Rubí té un centre reduït clarament independentista. A la resta dels barris més poblats com Sant Muç, Castellnou-Can Mir o 25 de setembre s’imposa el vot unionista amb claredat.

Captura de pantalla 2013-03-27 a les 1.30.36

castellbisbal_i_rubi_retallat

Castellbisbal i Rubí

Sèrie d’anàlisi dels municipis del Vallès Occidental:

  1. 5 municipis 100% independentistes
  2. Sabadell i Terrassa amb centres independentistes
  3. Castellar, Sentmenat i Palau-solità, a tocar de l’absoluta independentista
  4. Vacarisses i Viladecavalls, independentistes amb barris clarament unionistes
  5. Rubí i Castellbisbal, equilibri amb forta presència de vot unionista
  6. Sant Cugat i Sant Quirze, hegemonia independnetista però amb bosses unionistes
  7. Cerdanyola, Montcada i Reixac, Sta. Perpètua de Mogoda i Polinyà, majoria unionista i pocs nuclis independentistes 
  8. El nucli dur de l’unionisme: Badia, Barberà i Ripollet