Resum dels actes de la Marxa a Terrassa

Ahir al vespre va fer-se la marxa pels carrers de Terrassa i l’acte al Raval de Montserrat de Terrassa. A l’escenari davant del mercat de la Independència va intervenir-hi Margarida Boada i Salvador Cardús i van llegir el Manifest Marissa Jossa, Sílvia Alcàntara i Jaume Bernet. Una delegació va ser rebuda a l’Ajuntament.

Cal destacar l’estrena amb èxit del nou crit:

Un: Què vol aquesta tropa?
Tots: Un nou estat d’Europa!
Un: Què vol aquesta gent?
Tots: Catalunya independent!

Aquest matí una pedelada pels carrers de Terrassa ha dut la marxa estelada a tots els racons de la ciutat.

Galeries de fotos de La Torre del Palau

Marxa

Parlament de Salvador Cardús

Bicicletada

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta vespre a les 21:00 serà el torn del concert al Parc de Vallparadís.

“Operació Garzón” a l’acte de la Marxa a Cerdanyola

Operació Garzón. Repressió contra la ideologia independentista

Amb l’exposició pública a Cerdanyola del Vallès el 25 de juliol de 2012 del documental Operació Garzón, Ramon Piqué encausat en el judici que el jutge Baltasar Garzón va incoar contra l’independentisme català l’any 1992 (fa 20 anys), va posar de manifest una vegada més la poca qualitat democràtica que llavors a igual que ara mostra la democràcia a l’estat espanyol.
També esmenta que a excepció del diari el Punt i algun altre mitja periodístic de tirada comarcal, la resta de la premsa catalana va mirar cap a l’altra banda davant les detencions i tortures que es van practicar a 45 catalans pel sol fet de ser d’ideologia independentista. Ciutadans que a diferència dels altres encausats i empresonats per raons d’ideologia política mai van gaudir del dret d’amnistia política que l’any 1977 es va aplicar a Espanya, llei que de manera expressa excloïa als catalans independentistes. Tot això, amb la complicitat de bona part de la premsa catalana i la totalitat de la premsa estatal que va beneir la “garçonada”.. A tall d’exemple, diaris que presumien de progressistes i d’esquerres com El País va mostrar-se més que satisfets amb l’operació.
També va exposar les denúncies tramitades per tortures que van sofrir durant l’empresonament i aïllament, les quals fores totes arxivades sense que s’iniciés cap causa judicial o criminal en contra dels botxins torturadors o polítics que les van autoritzar, permetre o promoure des del poder polític.
Les pressions de l’estat espanyol van anar més enllà de l’àmbit territorial de l’estat en tant que ni Amnistia Internacional mai se’n va fer portaveu ni va fer constar en l’Informe Anual els atemptats contra els drets humans a que va incórrer l’estat espanyol.
Finalment va ser el Tribunal Europeu dels Drets Humans que 12 anys després es va pronunciar en contra l’estat espanyol per haver-se negat a investigar les denúncies per tortures dels encausats i condemnant a Espanya per no haver vetllat pel compliment del Convenció Internacional contra la Tortura que com estat dins la Unió Europea i membre de les Nacions Unides està compromès a complir.
Un èxit després d’una llarga trajectòria plena de dolor, tortura i privació de llibertats constitucionals. Des de Cerdanyola per la Independència recomanem la visualització del documental per conèixer un cas contra patriotes catalans exercit des de les instàncies polítiques i judicials del poder polític espanyol i amb l’assentiment o complicitat de part de la societat catalana del moment.

Cerdanyola per la Independència
Comunicació

20120730-093426.jpg

Recorregut de la caravana d’aquest dissabte

Pitjeu aquí per l’enllaç al recorregut sobre Google Maps

Ajuntament de Polinyà

Ajuntament de Barberà

Ajuntament de Ripollet

Ajuntament de Badia

 

A l’entrada de tots quatre municipis hem estat rebuts per la policia municipal i mossos d’esquadra que ha vetllat per la seguretat del nostre recorregut.

 

Èxit de la caravana del Vallès Occidental

20120721-184202.jpg

Aquest dissabte al matí s’ha fet la caravana pels pobles que encara no tenen territorial de l’Assembles Nacional Catalana
Són Barberà, Badia, Polinyà i Ripollet. S’ha llegit el manifest en els ajuntaments i s’ha tingut una rebuda cordial.

20120721-184136.jpg

20120721-184213.jpg

Presència de l’Assemblea en les manifestacions contra les retallades

A Barcelona es va aplegar un grup nombrós darrere una pancarta a favor de la independència. A Sabadell les persones de l’Assemblea no van tenir pancarta i van anar juntes amb les estelades. A Terrassa sí que hi va haver pancarta de l’Assemblea. A tot arreu hi ha hagut més estelades de les que eren estrictament de l’ANC.

Fotos de la manifestació de Barcelona.

Fotos del seguici de Terrassa cedides per “La Torre del Palau”.

Bona acollida dels actes de la Marxa a Sant Cugat

Inici de la Marxa a SANT CUGAT  (06/07/12)

Més de 200 persones han participat en l’inici de la Marxa per la Independència.  Ha recorregut les principals vies de la Ciutat i ha finalitzat a l’Ajuntament, on, davant una representació del Consistori, l’escriptor santcugatenc Víctor Alexandre ha llegit el manifest.   Els Castellers de Sant Cugat han finalitzat l’acte amb un pilar de 4.    Companys de Bellaterra, de Rubí i de Sant Quirze ens han acompanyat.  Gràcies!!

Marxa a Sant Cugat

“Dona la Cara”  de Sant Cugat  (07/07/12)

El dissabte 7 juliol Sant Cugat per la Independència (SCxI) organitzà un «Dóna la cara per la Independència» al bell mig de Sant Cugat: els Quatre Cantons.

Més d’un centenar de santcugatencs i santcugatenques es manifestaren públicament per la independència, donant la cara. És una passa «fàcil» en favor del nostre alliberament, però fer aquesta passa «fàcil» anima la gent a fer-ne d’altres i a desacomplexar-se per demanar la llibertat. De fet, moltes de les persones que «Donaren la cara» als Quatre Cantons s’inscrigueren a continuació a l’Assemblea Nacional Catalana, engrossint així la seva assemblea local. Una passa porta a l’altra.


Gòspel “guai” a la Marxa de Sant Cugat   (07/07/12)

Una quarantena de persones ens vam regalar el dissabte 7 a la terrassa de la Unió santcugatenca un concert de gòspel. Nocturn. A la fresca. Acompanyat d’una cerveseta per aquí o d’unes anxovetes per allà. Clau de Volta, el quartet femení a capel·la, entonava els espirituals negres un rere l’altre. Amb la marxa ficada al cos, ens feien arribar el gran clam alliberador d’esclaus afroamericans. 50 minuts per gaudir i descansar de l’esforç que havia representat organitzar l’inici de la Marxa cap a la independència a Sant Cugat i el “Dóna la Cara”.    Va ser un molt bon final de l’inici de la Marxa.

Recull de fotos i vídeos de l’acte de la Marxa a Sabadell

Aquests és un recull d’imatges de l’acte de la Marxa cap a la independència de Sabadell del 15 de juliol.

Fotos: Facebook ANC Vallès Occidental

Vídeos: Desfilada de les territorials del Vallès Occidental fins al centre de Sabadell

 

Lectura del Manifest de la Marxa cap a la independència.

Marxa cap a la Independència a Viladecavalls.

Al voltant de 150 persones van participar en els actes de la Marxa cap a la Independència el diumenge a Viladecavalls. Els Grallers de Viladecavalls i els Tabalers d’Ullastrell van acompanyar el grup pels carrers del poble fins arribar a l’Ajuntament on l’Alcalde i regidors dels grups municipals de CiU, ERC i PSC van rebre als representants de Viladecavalls per la Independència, grup local de l’Assemblea Nacional Catalana.

Des del balcó de l’Ajuntament en Ramir Castan, membre de Viladecavalls per la Independència, va llegir el manifest de la Marxa. Seguidament Rosa Alentorn, coordinadora del grup local, va entregar el manifest a l’Alcalde demanant-li que el suscribis i que fes arribar al President de la Generalitat una carta sol·licitant que faci tot el estigui al seu abast per iniciar el procés de secessió de l’Estat espanyol i que doni el seu suport perquè el Consistori “pugui celebrar, el més aviat possible i el mateix dia que la resta de municipis de Catalunya, una Consulta popular que ens permeti conèixer el suport dels nostres ciutadans a la constitució de l’Estat català sobirà dins la Unió Europea.”

L’Alcalde Carles Rodriguez, de ICV, va subscriure el manifest i va signar la carta. En el seu parlament es va mostrar content de l’èxit de la convocatòria i va destacar que era el seu primer discurs pro-independentista perquè, com molta gent, ha fet el procés de passar del federalisme a pensar que tots els pactes amb l’Estat espanyol han estat fallits. Segons en Carles Rodriguez “quan ningú t’escolta a l’altre costat cal donar un pas endavant com a país” i va acabar els seu discurs amb un aplaudit “ànims, ho aconseguirem”.

En Ramon Falcó, membre del Secretariat de l’ANC, va recordar que tots hem d’anar a Barcelona l’onze de setembre i tot seguit va començar la pintada de pancartes col·lectives que els viladecavallens portaran a la manifestació de la Diada. Els participants de la campanya “Tu hi pintes molt!” van gaudir d’un berenar molt tradicional, pa amb vi i sucre, pa amb oli i sal, pa amb oli i sucre, …

Terrassa va a Sabadell

A la rotonda de la caserna dels mossos

El diumenge 15 de juliol tocava anar a Sabadell per donar suport als companys de la co-capital. Els de TxI sortíem a peu des de la rotonda de Castellarnau per entrar caminant fins al centre de Sabadell.

Uns, a les deu del matí, han agafat el bus interurbà de Terrassa a Sabadell, uns quants dels que hi anaven amb cotxe s’han trobat a dos quarts d’onze a l’estació de busos de Terrassa i d’altres hi han anat directament. Puntualment, a les onze, ens hem posat en “Marxa” un xic més de trenta persones de totes edats. També hi havia una representació d’Ullastrell. Per la carretera molts cotxes ens saludaven amb el clàxon. Cal remarcar que en tot el recorregut, uns 3.5 km, només ens han dedicat un únic “Viva España”.

A la Plaça de Catalunya de Sabadell

Tal com estava previst, un xic abans de les 12 del migdia s’arribava a la plaça del Batlle Marcet. Allí ens hem trobat amb els de Matadepera i Castellar. Una vegada tots reagrupats hem continuat per la Via Massagué on, poc abans d’arribar al Passeig de la Plaça Major hem coincidit amb el grup de representats de Sant Quirze, Rubí i Bellaterra que venien pel carrer de Les Valls.

El final del recorregut estava a la plaça del Doctor Robert. Allí hi havia l’escenari i la fira d’entitats independentistes. Un representant de cada assemblea territorial present ha pujat a l’escenari per explicar, molt breument, La Marxa al seu municipi i finalment s’ha llegit el Manifest.

La pancarta que anuncia les marxes de Sabadell, Terrassa i Barcelona

Enllaç al recorregut.

Dissabte a La Mola per TxI

Aquest dissabte 14 de juliol, cinc membres de TxI vàrem pujar a La Mola per fer difusió de la Marxa cap a la Independència. El dia fou un xic rúfol i això va fer minvar l’afluència d’excursionistes. L’experiència ens va fer veure que l’ANC és encara molt poc coneguda. De totes maneres l’opinió més generalitzada fou que ja n’hi ha prou de deixar-nos trepitjar d’aquesta manera.

El tenir una estelada penjada a la pared de l’absis de l’església fou un bon reclam, molts excursionistes la varen veure amb il·lusió i diverses persones s’hi van fotografiar. Així no va caldre gaire esforç per contactar amb la gent. Segurament és una de les mancances del cim.

Ens queda molta feina per fer!

Imatge

L’estelada torna a presidir la diada castellera de la Festa Major de Terrassa

L’estelada mig recollida per no molestar la veïna del primer pis

Un any més tornem a penjar l’estelada gegant al Raval de Montserrat durant la diada castellera de la Festa Major de Terrassa. Aquesta vegada, però, l’estelada ha hagut de viatjar durant la nit des de Lleida, on va estar penjada fins al final del concert commemoratiu de l’inici de La Marxa cap a la independència. Al balcó de l’Ajuntament hi havia, per exemple, l’alcalde Pere Navarro i el bisbe de Terrassa.

Acte inicial de la Marxa cap a la Independència Lleida 2012

Milers de catalans vàrem trobar-nos a Lleida per donar el tret de sortida de  la marxa cap a la Independència  com a primer acte del full de ruta de l’Assemblea Nacional Catalana.
Membres del Vallès Occidental vàrem estar presents en l’acte i alguns van estar treballant de voluntaris durant el dia d’ahir.
La marxa ens portarà a l’acte final de Barcelona el 11 de Setembre d’enguany.
TOTS EN MARXA CAP A LA INDEPENDÈNCIA.

Resum de l’acte d’Alfons López Tena a Bellaterra

Transició cap a la independència

 Alfons López Tena, notari i il·lustre diputat al Parlament de Catalunya ha exposat davant un auditori d’unes 50 persones algunes de les claus per vèncer pors i treballar per assolir la independència de Catalunya.

En primer lloc ha fet un breu repàs del catalanisme polític basat en la permanència de Catalunya dins d’Espanya i que després de més de 170 anys ho ha solucionat l’encaix de Catalunya dins l’estat espanyol. Actualment la reivindicació del Concert Fiscal concebut en la lògica de permanència a Espanya, segueix el camí de les continuades frustracions polítiques que des del s. XIX han avançat en la liquidació del catalanisme en tots els seus àmbits i no han fet més que empobrir l’economia i la societat catalana. Darrerament, la cerca de l’encaix amb Espanya també ha fracassat; l’Estatut del 79, la política de peix al cove i actual Estatut en són exemples. Així les coses només queda una sola via: la de la independència de Catalunya i els catalans.

L’Espanya actual ja no és pobra i rudimentària com fa cent anys; i Catalunya tampoc representa la modernitat ni és motor econòmic d’Espanya. El repàs de l’economia palesa el canvi de situació, accentuada des de l’any 2005: als anys 30 el PIB català era un 40 % del PIB espanyol mentre que actualment sols és del 19%; Catalunya, de terra d’immigració ha passat a ser terra d’emigrants; indicadors de benestar de les Nacions Unides també expressen el canvi en la tendència. La independència és l’única via per evitar la liquidació de Catalunya i tenir futur com estat propi, més encara quan són els petits estats els que tenen millor benestar social i viabilitat econòmica.

En parlar de com arribar a la independència cita tres potes o suports fonamentals per consolidar-la: la intel·lectual amb argumentació lògica i raonada envers la sobirania, la majoria social avalada per una gran capacitat de mobilització i la majoria política parlamentària.

Reafirma la importància de la societat civil com a motor social per a la independència; una societat hegemònica cultural, valenta i sense por, implicada en el teixit associatiu. Quan a la iniciativa política manifesta que els nous estats s’han format per majoria simple, a igual que es fa en totes les decisions polítiques, tot rebutjant sibil·lins arguments que a casa nostra s’escolten dia rere deia de polítics contraris a la independència.

En resposta a interessants preguntes el ponent esvaeix la por a intervencions militars i repressions violentes justificada pel món globalitzat en què vivim les societat democràtiques. El càstig que rebria Espanya en una hipotètica intervenció fora de gran transcendència econòmica, social i política que li suposarien un daltabaix econòmic i institucional a escala global.

Finalment, remarca que el camí de la independència ja té full de ruta; només cal que els partits catalans incorporin l’eix independent en el seu programa electoral, a igual que han fet partits escocesos en incorporar la independència a l’agenda política. I perquè a Catalunya ens hi juguem el nostre futur fa seves les paraules del President Pujol: O independència o extinció!.

Bellaterra, 27 de juny de 2012

Bellaterra per la Independència

20120628-160941.jpg

L’ANC vol assolir amb la Marxa un punt d’inflexió per l’alliberament nacional

∙ La primera gran acció de l’ANC culminarà a Barcelona en una gran concentració l’onze de setembre

. Lluís Llach i altres personalitats intervindran a l’acte inicial a Lleida el 30 de juny


“Créixer, créixer i créixer”. Aquests són els objectius de la Marxa cap a la Independència, tal com ha explicat avui la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, en roda de premsa. La Marxa, la primera gran acció de l’ANC després de la seva constitució, pretén estendre el missatge independentista “a tots els racons del país”, constituir noves assemblees territorials i aconseguir noves adhesions a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), amb la vista posada en la consulta sobre la independència prevista pel 2013.

La Marxa constarà de centenars d’actes –ja n’hi ha confirmats més de 200‐, arrencarà el dia 30 a Lleida i culminarà a Barcelona en una gran concentració l’11 de setembre que ha de marcar un punt de no retorn, per instar a les institucions catalanes que “comencin converses per negociar la secessió amb Espanya”. “Per nosaltres la independència és una qüestió de dignitat”, ha dit Forcadell, que ha afegit: “no volem viure agenollats a Espanya podent viure dempeus a Europa”.

Per la seva banda, el membre del secretariat nacional Ferran Civit ha expressat la voluntat que amb la Marxa es faci el pas definitiu de “la Catalunya autonomista a la Catalunya estatal”. Civit ha explicat que Lleida va ser una de les primeres ciutats a caure en mans de les tropes borbòniques el 1707, i la Seu Vella, on es farà l’acte d’inici, va ser reconvertida en una caserna militar. És per això que l’ANC arrenca l’acció a la capital del Segrià: “la primera ciutat conquerida serà la primera ciutat alliberada”, ha explicat Civit.

A l’acte de Lleida hi intervindran el Lluís Llach, Rubert de Ventós, Ferran Requejo, Patrícia Gabancho, Josep Vallverdu, Oriol Grau, Jordi Pàmies, Quim Torra, Toni Strubell, Josep Maria Vila d’Abadal i Joan Reñé, entre d’altres. L’acte comptarà també amb les actuacions d’Al Tall i Bonobos i la participació de Meritxell Gené.

Civit també ha explicat que d’entre els centenars d’actes previstos n’hi haurà diversos d’especial importància, com el que es farà a Miravet el 28 de juliol; el de la Jonquera contra el Tractat dels Pirineus el 18 d’agost, i el de Montserrat el 25 d’agost. Podeu consultar el calendari d’actes que s’aniran realitzant a la pàgina web

 www.marxa.assemblea.cat

MANIFEST MARXA CAP A LA INDEPENDÈNCIA

Clam per l’Estat Propi en la presentació d’Esportistes per la Independència

20120619-131929.jpg

La presentació de la sectorial d’Esportistes de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha omplert la sala del Centre Excursionista de Catalunya en un acte en què presidents de diverses federacions esportives catalanes han coincidit en assenyalar que només amb l’Estat propi es podrà assolir l’oficialitat de les seleccions nacionals.

Després de la benvinguda del Josep Manel Puente, president del Centre Excursionista de Catalunya, i del coordinador de la sectorial, Josep Maria Santasusana; el Jordi Eduardo Aubeso, president de la Federació Catalana de Fútbol Sala, ha remarcat que, tot i que actualment la federació competeix a nivell internacional a diversos campionats oficials, continuen tenint dificultats. “La lluita de l’ANC és molt important perquè necessitem que el país sigui reconegut”, ha explicat.

En la mateixa línia s’ha expressat el Sergi Blázquez, vicepresident de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, donant suport a l’Assemblea i remarcant que, segons enquestes pròpies, el 80% de la població catalana dóna suport a l’oficialitat de les seleccions catalanes. “L’Estat espanyol dóna ordres expresses per actuar sempre i tractar d’evitar que una federació catalana pugui competir a nivell internacional, però no ens aturaran”, ha conclòs.

Per la seva banda, la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, ha reivindicat el nivell de l’esport català, i ha lamentat que tot i el “gran reconeixement al món”, “la majoria no poden competir sota la nostra bandera ni cantar el nostre himne. L’esport català honora el nostre país, però li és negat competir sota els nostres símbols”. Forcadell ha afirmat que “no podrem competir de la manera que nosaltres volem si no tenim l’estat propi. És l’única manera”. “Necessitem un estat per tenir seleccions esportives nacionals, perquè som un país digne, per mostrar-nos al món com som, no a través dels ulls d’Espanya”, ha conclòs.

Les membres del secretariat nacional de l’ANC, Núria Jàvega i Anna Bernabeu, han fet una crida a sumar-se a l’Assemblea afirmant que “hi ha determinades responsabilitats que no es poden defugir”, mentre que el membre de la sectorial Jordi Gispert ha posat de relleu la importància de l’esport i ha explicat: “no defensem ser millors o pitjors, sinó poder ser el que som”.

20120619-132004.jpg