En les discusions, en els debats, en les tertúlies sovint surt el tema del procés independentista de Catalunya. Com podeu ser més eficaços per convèncer els indecisos?
Aquí teniu un manual per encomanar la il·lusió de fer un país lliure.
En les discusions, en els debats, en les tertúlies sovint surt el tema del procés independentista de Catalunya. Com podeu ser més eficaços per convèncer els indecisos?
Aquí teniu un manual per encomanar la il·lusió de fer un país lliure.
Compilació feta per Alba Rebordosa.
Here is a good selection of videos in English that informs of Catalonia and the process towards independence: history, economy, culture, institutions, social movements …
Compromís per a un procés pacífic i democràtic
PREÀMBUL
El poble català està immers en un procés que l’ha de portar a decidir si vol constituir-se en un nou estat independent, i això s’està fent a través de mitjans polítics i democràtics. Entenem que, en el context actual, la ciutadania té el dret de poder tractar tot allò que l’afecta i canviar-ne el que consideri oportú. Al segle XXI, en qualsevol democràcia ha de ser plenament normal que un poble pugui expressar-se a les urnes. Som un poble plural que vol decidir el seu futur i mantenir la cohesió social, que no s’ha vist mai alterada.
Des de l’Assemblea Nacional Catalana, d’acord amb la Declaració fundacional del 30 d’abril de 2011 i el posicionament que es va fer la vigília de la manifestació de l’11 de setembre de 2012, sempre hem optat per la lluita no violenta, adoptant-la com a únic mètode vàlid.
Per això volem fer públic aquest
COMPROMÍS
El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, reunit en sessió ordinària el 21 de juny de 2014, a Barcelona, tenint en compte el marc polític que s’està dibuixant, ha aprovat el seu posicionament, que vol fer públic amb aquesta
DECLARACIÓ DE JUNY PREÀMBUL
1.- Sobre les eleccions europees
A Catalunya les eleccions europees han representat un clar triomf de les forces polítiques favorables a la celebració de la Consulta del 9 de novembre i la petició d’empara al Parlament europeu en el cas que l’Estat espanyol ho impedís. Malgrat el notable increment de la participació en aquestes eleccions, però, aquests resultats no són extrapolables a la Consulta del 9N.
Al País Valencià i a les Illes, el creixement important del suport electoral a les forces sobiranistes mostra el canvi de tendència d’ambdós països i obre l’esperança al sorgiment de formes d’organització pròpies que segueixin el camí iniciat per Catalunya.
A Espanya aquestes eleccions han mostrat una tendència a la fragmentació del panorama polític; visible també en el conjunt de la Unió Europea.
2.- La situació política i social a Espanya
L’actual marc polític i social ha adquirit una nova dimensió arran de l’abdicació del rei Joan Carles I i el relleu de Felip VI. És previsible que la figura del nou monarca sigui utilitzada pel Govern espanyol com un element d’intervenció en el nostre procés, amb al·lusions a la concòrdia, la gesticulació sentimental i les promeses d’un futur millor.
Aquesta intervenció formarà part de la nova estratègia dels aparells de l’Estat espanyol, la “tercera via”, en connivència amb determinats sectors catalans.
3.- La situació a Catalunya: el procés fins el 9N.
Superades les eleccions europees, la unitat d’acció política entorn de la preparació, convocatòria i celebració de la Consulta del 9 de novembre ha de ser una realitat al més aviat possible.
En aquest procés, la tramitació de la Llei de Consultes Populars no Referendàries i la tramitació de la Llei electoral catalana o, en el seu defecte, la llei que permeti la constitució de la Sindicatura electoral catalana com a màxima autoritat electoral, esdevenen la prioritat del Parlament de Catalunya.
4.- Procés intern.
El Secretariat Nacional ha aprovat avui el Pla d’Actuació 2014-2015, que detalla l’estructura organitzativa de l’Assemblea per aquest període i les accions que caldrà realitzar per fer possible la Consulta el 9N i perquè guanyi l’opció del Sí i Sí.
La constitució d’un òrgan unitari de les forces polítiques i socials favorables a la celebració de la Consulta, d’una banda, i la d’un altre òrgan unitari per dur a terme una campanya a favor del Sí i Sí, de l’altra, esdevenen els eixos de treball principals de l’Assemblea.
És en aquest marc que el Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana fa pública aquesta
PRESA DE POSICIÓ:
Els catalans tenim tot el dret de construir l’única alternativa que ens queda: la constitució d’un Estat independent, si així ho decidim entre tots el 9N, de forma lliure i democràtica.
Ara és l’hora!
Barcelona, 21 de juny de 2014
Us proposem que participeu directament a la Convocatòria de la Consulta del 9N, en el marc de la gran mobilització d’aquest 11S del tricentenari. Des d’ara, com a membres de l’ANC podeu convidar un parell d’entitats (cíviques, culturals, veïnals, escolars, esportives o professionals) si en sou membres o en coneixeu la seva trajectòria democràtica, a signar el COMPROMÍS de suport a les institucions catalanes que han de fer la Convocatòria de la Consulta del 9N.
Per facilitar-vos la gestió, adjuntem un model de la carta de COMPROMÍS a fi que el feu arribar a les Entitats amb el prec que la signin, en passin una còpia a la vostra territorial i que portin l’altra còpia a la concentració del matí de l’11 de setembre a cada municipi, per adjuntar-la a la resta de la documentació que lliurarem a les institucions.
Als municipis que tenen fets documents locals a favor de la Consulta (Sabadell, Terrassa, Sant Quirze, Sant Cugat, etc) poseu-vos en contacte amb la territorial de l’Assemblea per saber el document d’adhesió que cal signar.
Èxit rotund de participació a l’acte SOM-HI #SÍSÍ a Sabadell, el passat dimecres, 11 de juny. Vegeu el recull de premsa:
Podeu gaudir de l’acte en el vídeo de l’acte
Us convidem a veure el recull fotogràfic al blog de Sabadell per la Independència.
La llista d’entitats, associacions i partits que han signat fins ara són: *
Entitats
Partits polítics
* Llista actualitzada a 21 de juliol de 2014.
Durant el transcurs dels darrers anys Catalunya ha perdut bona part del seu teixit productiu, l’atur ha arribat al vergonyós percentatge del 25 % sent dels més alts de la Unió Europea, s’ha incrementat la precarietat laboral, la pobresa i el dolor s’ha instal·lat en moltes de les llars catalanes, molts joves han de marxar del país per cercar el seu projecte de vida.
Aquest és el devastador panorama social d’aquest 1r. de maig, el qual s’emmarca en el context de la convocatòria d’unes eleccions europees el proper 25 de maig i en ple procés per exercir el dret a l’autodeterminació el 9 de novembre.
Avui la política i les institucions es troben subordinades als dictats d’una economia globalitzada i governada per institucions poc compromeses amb els valors socials d’una societat més justa i equilibrada com el Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacional o la Comissió Europea. Es fa necessària la implicació de la ciutadania per construir un nou paradigma social i nacional superador d’aquesta realitat i posi els canvis necessaris a l’abast de la gent.
L’ANC, està compromesa amb els anhels de llibertat del país, perquè estem convençuts que des de l’exercici de la llibertat podrem afrontar de millor manera els reptes d’una Catalunya socialment més justa i econòmicament més pròspera.
La Via Catalana cap a la Independència i la millora de les condicions socials dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya són processos que estan estretament vinculats. Una Catalunya socialment més justa, més pròspera i més solidària és més possible des de l’exercici de la plena llibertat com a poble amb un Estat independent.
En aquest sentit l’ANC i bona part del conjunt de la societat civil catalana està liderant un profund procés de canvi que té com objectiu l’apoderament de la ciutadania per construir estructures de govern noves i més properes amb la constitució d’un Estat propi per fer front als problemes concrets de la nostra realitat concreta.
L’ANC dona suport a les organitzacions socials i sindicals que treballen en la defensa d’una Catalunya socialment més justa i solidària. Estem convençuts que la lluita pels drets laborals i les millores de les condicions socials és la mateixa lluita que la defensa dels drets nacionals per la construcció d’un nou Estat independent.
Des de l’ANC fem una crida als nostres associats i a la societat en general a participar de les manifestacions convocades pels sindicats aquest 1r. de maig, així com a la trobada de la Sectorial de Treballadors de l’ANC davant el monument de Francesc Layret el proper 1 de maig a les 10 h. per anar posteriorment junts a la manifestació.
Barcelona, Primer de Maig de 2014.
El Secretariat Nacional ha aprovat adherir l’Assemblea Nacional Catalana al manifest promogut per l’Espai Mata de Jonc “Compromís pels Països Catalans“.
Us l’adjuntem.
Informació de la Plataforma per la Llengua
L’InformeCAT és un document que mostra una panoràmica de la salut del català a través d’un recull de 50 dades dels diversos àmbits que tenen una influència més gran per a la llengua. L’objectiu és posar sobre la taula un document de referència que s’actualitzi anualment i que permeti disposar d’un termòmetre sobre l’estat i l’evolució de la llengua. Per a l’elaboració de l’InformeCAT s’han consultat diverses fonts i els estudis que l’entitat ha realitzat durant el darrer any.
La Plataforma per la Llengua ha esmerçat molts recursos humans i econòmics en l’elaboració d’aquest informe. Pots ajudar a cobrir la despesa d’aquesta campanya per ajudar a mantenir i donar a conèixer la vitalitat del català aportant 1,45€ enviant un SMS amb la paraula ESTIMO al 25511.

El dimarts 8 d´abril de 2014, els representants del Parlament de Catalunya van anar a Madrid per demanar al Congrés espanyol que autoritzés la convocatòria d´un referèndum per conèixer l´opinió del poble català sobre la seva relació actual i futura amb Espanya.
No és cap secret que hi ha una majoria de catalans inquiets amb l´evolució que ha seguit la política espanyola en els darrers temps, i preocupats per l´efecte que està tenint en la seva posició col·lectiva dintre d´Espanya. Per tant, no seria desencertat mirar d´esbrinar com és de greu aquest descontentament i fins a quin punt és generalitzat en la societat catalana. Seguint l´exemple del Regne Unit, on s´han cedit al Parlament escocès les competències per organitzar un referèndum amb la mateixa finalitat, els diputats catalans demanàven al Congrés que aprovés un pla que permetria convocar la consulta en el marc de la llei espanyola.
La seva proposta, que tenia el suport de dues terceres parts del Parlament de Catalunya, va ser refusada per casi el 90% del vot. Aquest resultat, juntament amb les posicions expressades en el debat, confirma la bretxa que hi ha no només entre els polítics sinó també entre els pobles d´Espanya i de Catalunya. En el pla polític, els partits que controlen les Corts a Madrid només ocupen una quarta part dels escons del Parlament de Catalunya. A nivell del carrer, les enquestes xifren el suport del catalans a la independència ben per sobre del 50% – i l´oposició explícita per sota del 25%. Segons les mateixes enquestes, el 80% dels catalans està a favor d´un referèndum. No semblaria raonable menystenir un estat d´opinió tan estès, i encara menys pensar que es pot suprimir. Per això costa tant entendre a què treu cap la línia dura que han triat els poders espanyols, especialment si es té en compte que no han proposat cap alternativa.
Al Congrés de Madrid els catalans estaven donant a Espanya una nova oportunitat per reconduir el procés cap a un terreny més racional. Pocs esperaven del debat un reconeixement honest dels greuges dels catalans ni un esforç seriós per resoldre´ls. Alguns, però, volien creure que la porta s´obriria una mica, deixant espai per al diàleg. Res d´això: totes les forces polítiques espanyoles van tancar files per bloquejar la proposta catalana, de manera que encara s´ha fet més difícil trobar una solució mútuament acceptable del conflicte. De fet, l´actitud que demostra aquesta votació pot haver donat als catalans encara més motius per voler desprendre’s d´Espanya.
Al capdavall és possible que el debat i la votació no hagin sigut més que un tràmit, però els catalans creien que havien de portar la proposta al Congrés de Madrid per mostrar la seva voluntat de col·laborar amb Espanya sobre aquesta qüestió – tot i que sabien que estava condemnada al fracàs. Amb tot, com han comentat amb encert la majoria dels mitjans internacionals, això no representa en absolut el final de trajecte del projecte català. Ara el Parlament i el Govern de Catalunya hauran de triar entre obeir els dictats de Madrid o escoltar les demandes del seu poble. Molt abans del 8 d´abril s´havien compromès a donar als catalans els mitjans per expressar-se d´una manera legítima, pacífica i ordenada. Aquest compromís es manté, i el poble serà l’encarregat de fer-los complir la paraula donada.
(Traducció a partir de l’original en anglès “The inconsequential vote of April 8 in Madrid”)
Altres versions: castellà, francès, alemany, italià , àrab, portuguès, i esperanto.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat aquesta tarda la Gigafoto de la Via Catalana cap a la Independència, la cadena humana de 400 quilòmetres que va unir Catalunya de nord a sud el passat Onze de Setembre. Una fita que ha estat possible unint les 107.038 imatges, amb una mitjana de 140 fotos per tram. L’alt volum de fotografies, això com la coordinació amb els 800 fotògrafs voluntaris, ha estat la principal dificultat per poder enllestir la Gigafoto de la Via.
Per posar un exemple, tan sols un 2% de la Gigafoto ja suposa més de 2.000 imatges que fotografien els 7,5 quilòmetres; o el que és el mateix, 15 trams del recorregut de la Via Catalana.
La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, el coordinador de la Gigafoto, Galdric Peñarroja, i l’assessor tècnic per a l’elaboració de la Gigafoto, Nuno Gracias, han explicat el procés de creació i postproducció de la Gigafoto, “única” al món.
Actualment, és molt difícil poder accedir a veure els trams de la Gigafoto a causa de l’elevat nombre de visites de la web.
La Gigafoto, en xifres
Més de 107.000 fotografies són les que composen la Gigafoto de la Via Catalana. Concretament en són 107.038 imatges, amb una mitjana de 140 per cada tram.
L’alt volum de fotografies, això com la coordinació amb els 800 fotògrafs voluntaris, ha estat la principal dificultat per poder enllestir la Gigafoto de la Via.
Tan sols un 2% de la Gigafoto, ja suposa més de 2.000 imatges que fotografien els 7,5 quilòmetres; o el que és el mateix, 15 trams del recorregut de la Via Catalana.
El conjunt del visualitzador de la Gigafoto pesa 295GB en 4.104.121 fitxers.