Ideologia: “No som anti-blancs, estem en contra de la supremacia blanca (…). Condemnem el racisme, no importa de qui”. (Durant el seu judici el 1961) Futur: “Molta gent en aquest país ha pagat un preu abans de mi, i molts pagaran un preu després de mi”. (Discurs a Pretòria després de ser condemnat el novembre del 1962) Igualtat: “Mai he considerat un home com el meu superior, ni durant la meva vida dins ni fora de la presó”. (En una carta des de la presó de Robben Island, Ciutat del Cap, juliol del 1976) Captiveri: “Només els homes lliures poden negociar, els presoners no. No es pot separar la vostra llibertat de la meva”. (A la revista ‘Time’ el 1985) Democràcia: “La nostra marxa cap a la llibertat és irreversible, i no hem de permetre que la por s’interposi en el nostre camí”. (Discurs d’alliberament, el 1990) Mort: “La mort és quelcom inevitable. Quan un home ha fet tot el que ell considera que és el seu deure per al seu poble i el seu país, pot descansar en pau. Crec que he fet aquest esforç i que, per tant, dormiré per tota l’eternitat”. (En una entrevista per al documental ‘Mandela’, 1994) Apartheid: “Cap persona neix odiant-ne una altra degut al color de la seva pell, o les seves arrels, o la seva religió. La gent ha d’aprendre a odiar, i si pot aprendre a odiar, també se li pot ensenyar a estimar, perquè l’amor toca més naturalment el cos humà que no pas el seu oposat”. (Al llibre ‘El llarg camí cap a la llibertat’, 1995) Lideratge: “Els vertaders líders han d’estar disposats a sacrificar-ho tot per la llibertat del seu poble”. (Discurs a Sud-àfrica l’abril del 1998) Paraules: “No acostumo a utilitzar les paraules a la lleugera. Si 27 anys de presó ens han ensenyat alguna cosa, és a utilitzar el silenci de la solitud per fer-nos entendre com de precioses són les paraules i com un discurs real té un impacte en la manera que la gent viu i mor”. (Discurs de clausura a la XIII Conferència Internacional de la Sida a Durban el juliol del 2000) Determinació: “Tothom pot estar per sobre de les circumstàncies i assolir l’èxit si viu dedicat i apassionat al que fa”. (En una carta el desembre del 2009)
En aquest llibre que presenta l’Assemblea Nacional Catalana hi trobareu ordenades per les comarques, de sud a nord, més de 500 fotografies que rememoren alguns instants de la gran mobilització. Amb pròleg de Carme Forcadell, el llibre transcriu els comentaris inèdits de persones reconegudes del país, com Josep M. Espinàs, Juanjo Puigcorbé, Patrícia Gabancho, Albert Sanchez Piñol, Jaume Cabré, Jordi Pujol, Montserrat Carulla, Muriel Casals, Salvador Cardús, Núria Feliu, entre molts d’altres; que reflexionen sobre la seva vivència d’aquell dia.
Aquest document ha estat elaborat per Economistes per la independència. Aclareix quina és la maniobra de fer un crèdit en base al “Fondo de Liquidez Autonòmica”
El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, reunit en sessió ordinària el dia 16 de novembre de 2013, a Barcelona, tenint en compte els moments transcendents que s’hauran d’afrontar en el futur immediat, ha aprovat el seu posicionament, que vol fer públic amb aquesta.
DECLARACIÓ DE NOVEMBRE
PREÀMBUL
L’Assemblea Nacional Catalana és una organització popular, unitària, plural i democràtica, fonamentada en la democràcia de base i en la unitat d’acció, i integrada per persones que volem que Catalunya esdevingui un estat independent.
L’11 de setembre de 2012, l’Assemblea Nacional Catalana va demostrar la capacitat de mobilització del poble català. I ho va fer amb una gran manifestació que va reunir més d’un milió i mig de persones als carrers de Barcelona. L’11 de setembre de 2013 hem tornat a demostrar no només capacitat de mobilització, sinó també d’organització, en repartir-nos ordenadament dos milions de persones al llarg del país, tot formant una cadena de més de 400 quilòmetres.
Aquestes multitudinàries mobilitzacions populars, i l’immens impacte que han aconseguit als mitjans de comunicació d’arreu del món, han posat la independència de Catalunya en el centre del debat polític i han col·locat la qüestió catalana damunt de la taula de les principals cancelleries del món.
El resultat de les eleccions del 25 de novembre de 2012 i tots els estudis demoscòpics solvents acrediten l’ampli suport de la ciutadania de Catalunya a l’exercici del dret a decidir. Però encara més, la voluntat de constituir Catalunya com a un nou estat independent ja és l’opció majoritària entre la ciutadania catalana.
Ni el fracàs de l’Estatut de 2005-2006 ni la crisi econòmica són elements suficients per explicar per què hem arribat a aquesta situació. Com molts altres països d’Europa, vivim una crisi de valors polítics tradicionals i de model de societat. En el nostre cas, això es complementa amb la reivindicació nacional catalana, mai resolta per l’Estat espanyol; un estat amb preocupants dèficits democràtics i amb una incapacitat històrica de repensar-se ell mateix en clau plurinacional.
És a dir, vivim una situació de triple crisi: econòmico-social, democràtica i nacional.
La societat catalana, sense els mecanismes de poder que defineixen un estat, ha hagut de trobar altres camins per al seu progrés i la seva organització. Paradoxalment, això li ha conferit una solidesa excepcional. Només això explica que, històricament i en l’actualitat, Catalunya hagi pogut afrontar amb èxit reptes com la integració de successives onades migratòries, preservant la convivència i la cohesió social, o bé com la defensa dels més desafavorits, gràcies a la creació de xarxes socials de suport.
El poble català ha pres consciència que per lluitar contra la triple crisi que pateix li calen vertaderes eines d’estat.
L’autonomia que suposadament garanteix la Constitució espanyola de 1978 és un frau. Catalunya no és reconeguda com a nació, ni l’autonomia assolida li és respectada. L’ofec econòmic sistemàtic a la Generalitat, així com la recentralització i l’atac deliberat del nacionalisme espanyol contra la llengua i la cultura dels Països Catalans, és una mostra evident que l’encaix dins de l’Estat espanyol només és possible si estem disposats a desaparèixer com a nació i com a poble.
L’objectiu de l’Assemblea Nacional Catalana és recuperar la independència política de Catalunya, mitjançant la constitució d’un estat de dret, democràtic i social. L’Assemblea Nacional Catalana ha canalitzat la força de la societat civil, que empeny cap a un horitzó nacional nou i esperançador que ens permeti construir un país millor.
Volem un Estat català perquè, com a poble que som, hi tenim dret. Però, sobretot, el volem perquè l’entenem com una oportunitat per construir un marc propi de relacions socials, econòmiques i polítiques. Un estat al servei de les persones on els ciutadans siguin el centre de les seves polítiques públiques.
Som en un món cada cop més interdependent, però on cap estat renuncia a la seva independència. En aquest món, els catalans volem participar amb veu pròpia en la construcció europea, perquè creiem en la diversitat, la llibertat i la igualtat de les persones i dels pobles. Altrament, Catalunya té totes les condicions per esdevenir un estat perfectament viable i pròsper en termes econòmics. I aspira legítimament a compartir les transformacions que Europa haurà d’afrontar per resoldre la comuna crisi estructural i de valors actual, que és profunda i preocupant. Res d’això és possible si som una simple regió espanyola.
Les forces polítiques han d’aparcar els tacticismes partidistes i han de pensar en el bé comú. Per això, cal que actuïn amb la màxima unitat possible per encarar amb força l’etapa definitiva del procés d’independència. La unitat es pot expressar, segons les circumstàncies, configurant un govern d’àmplia unitat, en forma d’amplis acords parlamentaris, de llistes unitàries d’ampli espectre, o bé compartint punts programàtics relatius al futur polític de Catalunya. En tot cas, i en darrera instància, correspon als partits polítics i al seu sentit de la responsabilitat concretar, de la millor forma possible, com s’ha d’expressar la unitat que considerem que en aquests moments reclama la ciutadania.
Sabem d’on venim i on volem anar, però cal dir també com podem arribar-hi. Per això, en el moment actual del debat polític, l’Assemblea Nacional Catalana creu necessari assenyalar uns punts que considera irrenunciables.
Som davant d’un debat estrictament polític, sense limitacions jurídiques. En democràcia, només al poble de Catalunya li correspon decidir sobre el seu futur polític. En aquest sentit, la celebració d’una consulta sobre la independència del nostre país és un objectiu irrenunciable que no pot ser objecte de retards ni d’abaratiments.
Per tot això, el Secretariat Nacional de l’Assembles Nacional Catalana fa pública aquesta.
PRESA DE POSICIÓ:
La celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya durant l’any 2014 és irrenunciable.
La consulta ha de tenir lloc al més aviat possible, preferentment abans del 31 de maig de 2014, i s’ha de convocar en el moment que es concreti el marc legal aplicable.
La petició del Parlament de Catalunya al Congrés dels Diputats de poder organitzar la consulta no pot servir d’excusa per demorar-la. El Parlament ha de fixar una data límit per rebre’n resposta. Passada aquesta data cal aplicar la Declaració de Sobirania i del Dret a Decidir del poble de Catalunya, aprovada pel Parlament el 23 de gener d’enguany i convocar la consulta d’acord amb la legislació catalana.
La consulta ha de tenir una sola pregunta, directa i clara, que s’ha de poder respondre de forma afirmativa o negativa, i ha de preguntar explícitament sobre la independència de Catalunya. Qualsevol altra possibilitat seria un frau, ja que el resultat no seria determinant i podria no ser reconegut per la comunitat internacional. En aquest sentit, l’Assemblea Nacional Catalana proposa la següent pregunta: “Vol que Catalunya sigui un Estat independent?”
Per encarar l’actual etapa amb garanties d’èxit és imprescindible la màxima unitat d’acció entre les institucions catalanes, la societat civil i els partits polítics. Les forces polítiques catalanes han d’actuar amb el màxim sentit de la responsabilitat i amb unitat, perquè així ho reclama una gran majoria de la ciutadania, i posant els interessos col·lectius per davant dels interessos de partit. La unitat d’acció política ha de fer-se visible amb acords parlamentaris amplis i permanents i, quan calgui, amb la formació d’un govern de concentració nacional. La unitat serà la millor eina davant dels intents permanents dels aparells de l’Estat espanyol de torpedinar el procés i per defensar les institucions en cas de dissolució o intervenció de la Generalitat.
Les eleccions europees del 25 de maig de 2014 seran un repte i una oportunitat per a Catalunya. Caldrà mobilitzar-se per assolir una participació tan alta com sigui possible, perquè la nostra determinació nacional serà observada i valorada pels països europeus en funció dels vots obtinguts per les candidatures favorables a la consulta i a la independència. L’Assemblea Nacional Catalana crida, doncs, a treballar des d’ara per fer possible una candidatura d’ampli espectre sociopolític, que pugui tenir el suport del màxim nombre de forces polítiques i de moviments populars.
L’Assemblea Nacional Catalana seguirà amb atenció l’evolució de la situació i, si cal, convocarà noves mobilitzacions per garantir el dret democràtic de la ciutadania a ser consultada de forma clara sobre el futur de Catalunya i per defensar les nostres institucions nacionals.
Catalunya és una nació i com a tal té dret a decidir lliurement el seu destí.
La voluntat d’autogovern del poble català s’ha expressat de forma constant al llarg de la història. Durant el segle XX aquesta voluntat es va poder concretar en la recuperació de la Generalitat en el marc de l’Estatut d’Autonomia de 1932, aprovat durant la Segona República. L’aixecament feixista de 1936, i la guerra que aquesta insurrecció va provocar, va comptar amb una resistència activa del poble i el Govern de Catalunya. Aquesta resistència va continuar durant la llarga dictadura franquista; una de les fites fonamentals d’aquesta actitud de lluita per les llibertats es concretà en la creació de l’Assemblea de Catalunya, l’any 1971: el punt tercer de la seva declaració fundacional exigia “el restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats en l’Estatut de 1932, com a expressió concreta d’aquestes llibertats a Catalunya i com a via per arribar al ple exercici del dret a l’autodeterminació”.
El poble de Catalunya ha expressat, després de la dictadura franquista, en dues ocasions, l’any 1979 i l’any 2006, la seva voluntat d’autogovern concretada en els respectius Estatuts d’Autonomia. La sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, com a conseqüència dels recursos presentats pel PP i pel Defensor del Pueblo, va suposar un menyspreu a la voluntat del poble català en no respectar la decisió de la ciutadania expressada en referèndum l’any 2006.
La sentència va ser interpretada per molts com la confirmació que les ànsies d’autogovern de bona part dels catalans i catalanes no quedaven recollides en la Constitució Espanyola.
El poble de Catalunya ha expressat de diverses maneres la voluntat de superar l’actual situació de bloqueig dins de l’Estat espanyol.
Cal recordar, però, que l’inici del camí cap al dret a decidir coincideix amb una crisi econòmica que ha comportat decisions governamentals que han retallat l’Estat de Benestar. És imprescindible, doncs, que el procés cap al dret a decidir vagi acompanyat d’un pacte que garanteixi els drets socials (habitatge, treball, sanitat, educació…) i democràtics de la ciutadania i del país. En aquest sentit, caldrà fer front a les polítiques que limiten la sobirania econòmica i política limitant al mateix temps la voluntat democràtica dels pobles.
Els ciutadans de Terrassa des de sempre hem apostat per la defensa dels drets de la ciutadania del nostre país. La nostra ciutat ha estat un exemple de l’exitós procés d’acollida que els catalans, nascuts aquí i nascuts a fora, hem sabut dur a terme durant dècades, apostant per la inclusió.
Volem que Terrassa segueixi sent referent d’una ciutat compromesa amb la nació catalana i amb l’assoliment de la justícia i l’equitat social.
Per tot això les entitats, moviments socials, sindicats i partits polítics de Terrassa manifestem:
El nostre respecte a les diferents resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya a favor del dret de l’Autodeterminació així com a la Declaració de Sobirania i del dret de decidir del poble de Catalunya basat en els principis com la radicalitat democràtica, la participació i la transparència.
Treballar des de la nostra ciutat perquè el poble de Catalunya com a subjecte polític exerceixi el dret a decidir sobre el seu futur.
Promoure des de les organitzacions signants, ponts i lloc de trobada i diàleg on hi càpiguen les diferents sensibilitats i expressions de la diversitat democràtica de Terrassa, per tal de reflexionar, de contrastar i d’integrar el debat, on es puguin conjugar itineraris generals o complementaris entorn del marc relacional i d’organització territorial que hi ha d’haver en un futur entre Catalunya i la resta d’estats.
Caldrà garantir la màxima cohesió social del país i la voluntat expressada en múltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble, ja que el procés es produeix en un context de severa crisi econòmica que provoca conseqüències greus en amplis sectors de la societat.
La credibilitat de procés exigeix l’aprofundiment democràtic, el compromís amb l’estat del benestar, la dignitat i la justícia social, la solidaritat entre els pobles, l’aposta pel progrés econòmic, social, cultural i la defensa del territori i del medi ambient.
Fer una crida a la ciutadania i a les diferents organitzacions socials, culturals o de qualsevol àmbit a sumar-se aquest manifest.
Les organitzacions signants ens comprometem a treballar coordinadament a la nostra ciutat per tal d’assolir els objectius d’aquesta declaració.
Entrevista feta per l’Agustí Esteve a la Carme Forcadell al 23/24 del 6 de novembre de 2013. En els 25 minuts que dura l’entrevista tracta diferents temes de l’actualitat del procés d’autodeterminació.
L’equip audiovisual de l’Assemblea segueix treballant en la Gigafoto. Si encara no la tenim llesta és degut al gran volum de feina que comporta i a que és el primer cop que es fa un projecte com aquest.
El volum de feina comporta que anem lents. Són més de cent mil imatges en total i qualsevol qüestió, per petita que sigui, afecta a centenars o milers de fotografies. Al ser un projecte pioner -com gairebé tot el que s’ha fet per la Via Catalana- fa que sovint haguem de trobar solucions a mesura que anem avançant, ja que no tenim precedents en els quals poder basar-nos.
Som conscients de l’expectació que hi ha per veure la Gigafoto acabada. Des del mateix 12 de setembre hem estat rebent un allau de correus demanant de veure-la. Hi estem treballant sense descans i us assegurem que tothom podrà mirar i trobar-se en el seu tram de la Via o recórrer la Via de punta a punta. Però us hem de demanar una mica més de paciència, ja que tot i tenir la feina molt avançada no podem assegurar una data de publicació fins que no estiguem en l’última fase.
Mentrestant, us animem a posar-vos en contacte amb l’Assemblea Territorial de la vostra localitat, que segur que està organitzant actes i campanyes en les quals podeu col·laborar.
El MH President Jordi Pujol es manifesta clar i sense embuts en una entrevista amb la periodista Mònica Terribas a Bellaterra en acte organitzat per Bellaterra per la Independència. El vídeo recull pronunciaments clars del President envers la situació actual del país i el seu vot afirmatiu en un referèndum.
Actualment tots els ciutadans de Catalunya estem en un congost, no per ganes sinó per les condicions que ens ha imposat l’estat espanyol. Un congost on no s’hi pot estar ni es pot tirar endarrere i que l’única sortida mena a la independència. Avui, sortir del congost passa per la Independència. Una situació que ens afecta a tots, tant els que volem la independència com els que no la volen; tots hi perdrem o bé tots hi guanyarem.
El President es manifesta com no independentista però compromès amb el futur de Catalunya. Creu també que la continuïtat de Catalunya com a país mil·lenari, emprenedor, plural i divers passa per la Independència.
El dia 8 d’octubre, a la sala d’exposicions de l’Ateneu de Cerdanyola, es va procedir a la tria i al lliurament dels tres primers premis, més un quart premi d’elecció per votació popular. Tot l’acte es va desenvolupar en un ambient festiu que va ser un èxit d’assistència amb públic de totes les edats.
Al concurs s’hi havien presentat prop de 200 imatges. Estaran exposades fins el 18 d’octubre a l’Ateneu de Cerdanyola del Vallès, al carrer de la Indústria 38-40.
Els premis atorgats van quedar de la manera següent:
1r premi Quim Bigas Quintana
2n premi Toni Sirera Sirera
3r premi Jordi Piqué Vericat
Premi per votació popular Jordi Andreu Segura
Tot seguit en Ricard Domingo va adreçar al públic assistent unes paraules sobre l’exposició i la Via Catalana, fets, segons ell, que marquen el caràcter reivindicatiu català, festiu, pacífic i participatiu. També va fer referència a ser conscients del moment històric que estem vivint i a no defallir en el treball diari.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 