Entrevista feta per l’Agustí Esteve a la Carme Forcadell al 23/24 del 6 de novembre de 2013. En els 25 minuts que dura l’entrevista tracta diferents temes de l’actualitat del procés d’autodeterminació.
Entrevista feta per l’Agustí Esteve a la Carme Forcadell al 23/24 del 6 de novembre de 2013. En els 25 minuts que dura l’entrevista tracta diferents temes de l’actualitat del procés d’autodeterminació.
L’equip audiovisual de l’Assemblea segueix treballant en la Gigafoto. Si encara no la tenim llesta és degut al gran volum de feina que comporta i a que és el primer cop que es fa un projecte com aquest.
El volum de feina comporta que anem lents. Són més de cent mil imatges en total i qualsevol qüestió, per petita que sigui, afecta a centenars o milers de fotografies. Al ser un projecte pioner -com gairebé tot el que s’ha fet per la Via Catalana- fa que sovint haguem de trobar solucions a mesura que anem avançant, ja que no tenim precedents en els quals poder basar-nos.
Som conscients de l’expectació que hi ha per veure la Gigafoto acabada. Des del mateix 12 de setembre hem estat rebent un allau de correus demanant de veure-la. Hi estem treballant sense descans i us assegurem que tothom podrà mirar i trobar-se en el seu tram de la Via o recórrer la Via de punta a punta. Però us hem de demanar una mica més de paciència, ja que tot i tenir la feina molt avançada no podem assegurar una data de publicació fins que no estiguem en l’última fase.
Mentrestant, us animem a posar-vos en contacte amb l’Assemblea Territorial de la vostra localitat, que segur que està organitzant actes i campanyes en les quals podeu col·laborar.
Equip Audiovisual de l’ANC
El 4 de novembre Carmes Forcadell, presidenta del l’Assemblea Nacional Catalana, ha intervingut al Fòrum Europa Tribuna Catalana.
El MH President Jordi Pujol es manifesta clar i sense embuts en una entrevista amb la periodista Mònica Terribas a Bellaterra en acte organitzat per Bellaterra per la Independència. El vídeo recull pronunciaments clars del President envers la situació actual del país i el seu vot afirmatiu en un referèndum.
Actualment tots els ciutadans de Catalunya estem en un congost, no per ganes sinó per les condicions que ens ha imposat l’estat espanyol. Un congost on no s’hi pot estar ni es pot tirar endarrere i que l’única sortida mena a la independència. Avui, sortir del congost passa per la Independència. Una situació que ens afecta a tots, tant els que volem la independència com els que no la volen; tots hi perdrem o bé tots hi guanyarem.
El President es manifesta com no independentista però compromès amb el futur de Catalunya. Creu també que la continuïtat de Catalunya com a país mil·lenari, emprenedor, plural i divers passa per la Independència.
O Independència o Extinció!.
Bellaterra, 15 d’octubre de 2013.
Bellaterra per la Independència
Comunicació
El concurs de fotografia Via catalana organitzat per Cerdanyola per la independència ja té les imatges guanyadores.
El dia 8 d’octubre, a la sala d’exposicions de l’Ateneu de Cerdanyola, es va procedir a la tria i al lliurament dels tres primers premis, més un quart premi d’elecció per votació popular. Tot l’acte es va desenvolupar en un ambient festiu que va ser un èxit d’assistència amb públic de totes les edats.
Al concurs s’hi havien presentat prop de 200 imatges. Estaran exposades fins el 18 d’octubre a l’Ateneu de Cerdanyola del Vallès, al carrer de la Indústria 38-40.
Els premis atorgats van quedar de la manera següent:
Tot seguit en Ricard Domingo va adreçar al públic assistent unes paraules sobre l’exposició i la Via Catalana, fets, segons ell, que marquen el caràcter reivindicatiu català, festiu, pacífic i participatiu. També va fer referència a ser conscients del moment històric que estem vivint i a no defallir en el treball diari.
Aquestes són les fotos premiades:
L’Estelada solidària de Sant Quirze s’ha convertit en una festa plena de desitjos de llibertat i justícia social. Més de 600 persones han anat passant al llarg de la tarda de dissabte per la plaça Anselm Clavé per ajudar en la mesura de les seves possibilitats. Un centenar de voluntaris s’han distribuït divendres i dissabte per les botigues de queviures del poble per poder explicar directament la idea de l’Estelada solidària. La resposta ha estat magnífica i la major part de clients del comerç local han contribuït a omplir les caixes d’aliments.
Ja durant la Via Catalana s’havia fet una recollida anticipada i tot plegat a permés recollir 4.000 quilos aproximadament d’aliments bàsics que s’han lliurat a Càritas de Sant Quirze. Però a més d’aquesta recollida per l’escenari de l’Estelada solidària han passat nombrosos grups de música i cant: la Societat Coral la Il·lustració Artística, la Bella Quirze Band, les Glosadores e la Serra del CSA La Impremta i The Polls. També l’Amanda blues i l’Albert Freixas tenien previst actuar però inconvenients greus d’última hora ho han impedit.
Durant les 5 hores que ha durat l’acte el presentadors, Joan Ocaña i Laura Roger, han pogut entrevistar en directe al portaveu de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears Guillem Barceló i al director de La Veu del País Valencià Xavier Pérez que han informat de la situació amenaçadora que viu l’ensenyament a les Illes i del cas del valencià Carles Mateu condemnat a 6 mesos de presó per mantenir-se parlant en català davant la Guàrdia Civil.
També s’ha fet una recollida de la campanya Signa un vot que ha omplert les dues urnes que hi havia previstes.
A les 8 del vespre s’ha donat per acabat l’acte i els nombrosos voluntaris han dut els aliments al magatzem de Càritas.
Tal com deia el cartell de l’acte, ha quedat explícit el desig dels veïns de Sant Quirze de ser lliures i solidaris.

Entre busos i cotxes particulars, l’ANC Castellbisbal va enviar gairebé 500 persones al tram 379 (Cervelló-Vallirana) i prop de 300 a l‘Ampolla, al tram 75.
A més, tenim constància de moltes altres persones del poble que van anar a altres trams però sense contactar amb nosaltres, inscrivint-se directament al formulari nacional.
Qui escriu aquest article va anar amb bus a l’Ampolla; podria parlar, doncs, de tot el que hi vaig viure, però no ho faré, perquè seria repetir a bastament allò que podem llegir arreu: civisme, alegria, il·lusió, ni un incident, ni una mala cara, tots a l’hora, arrossada, entrepans, que si “sort que no va ploure”…

Voldria posar per escrit, ara, el gavadal de sentiments que em surten pels porus. Jo sóc dels independentistes de sempre, de quan érem quatre gats i la bona gent ens mirava de cantó tot pensant que empaitàvem impossibles i prendríem mal. El canvi que ha experimentat la societat catalana és en part per la crisi, sí, però també n’hi ha molt de dir “Prou”, “Fins aquí hem arribat”. Simplement ens hem cansat de ser l’ase dels cops, la dona maltractada que, finalment, planta cara i reneix. I això m’agrada. Molt. I m’agrada perquè quan una societat o una persona fan aquest pas, no hi ha marxa enrere. L’impuls ve de dins i és tan fort que no té aturador, és com quan intentes agafar un grapat d’aigua i se t’escola entre els dits.
No està tot fet (encara que tot sigui possible), però ahir vam exhibir el coratge d’un poble que estima i avança donant-se les mans.
Sé que moltes nits tornaré a somiar en groc tot i que no em passi les tardes venent samarretes. I ho faré perquè, ara sí, em crec que els catalans hem abandonat la mentalitat de poble vençut que ens han imbuït 300 anys d’ocupació i propaganda ben hàbils. Ahir vam demostrar al món que s’ha acabat l’autoodi i que reclamem, amb una revolució igual de pacífica que de contundent, el nostre dret de ser i existir.
Montserrat Palau
Comissió de Comunicació
ANC Castellbisbal
Els de Sentmenat ens felicitem, alhora que felicitem tots els catalans que han fet possible aquesta gesta. En aquestes fotografies de la Jonquera en som uns sis-cents sentmenatencs, vinguts amb 8 autocars i molts turismes, però sabem del cert que molta gent de Sentmenat ha viatjat a les terres de l’Ebre, també al Penedès, al Tarragonès, al Maresme i al Cap i Casal. A la Jonquera també ens hi ha acompanyat els gegants Menna, Caterina i Laia.
Informació de Ràdio Rubí
Els nivells de participació dels rubinencs han superat les expectatives dels voluntaris de la delegació local de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). La portaveu de la Via Catalana, Andrea Quintana, s’ha mostrat satisfeta del comportament cívic dels rubinencs. Tot i que durant els minuts previs a la cadena, el grup rubinenc ha fet onades a banda i banda de la N-340, en el moment que s’ha iniciat l’acte han seguit el protocol marcat i han mantingut silenci. Els assistents rubinencs a la cadena han estat de totes les edats i procedències. Algunes famílies han assistit al complet i l’ambient ha estat festiu. S’han vist pancartes amb el lema “Rubí per la independència” i un grup de rubinencs han format la paraula freedom amb els seus cossos sobre la N-340.
Respecte a la part reivindicativa i a títol personal, Andrea Quintana confiava en la Via Catalana. Quintana ha afegit “d’aquí ha de sortir una pregunta i una data”. La portaveu local ha esperonat els polítics a escoltar la ciutadania i encetar el camí cap a la independència.
La delegació local de l’ACN ja prepara la campanya “signa un vot” en que els ciutadans podran fer servir el dret de petició, és a dir, a demanar amb les seves signatures el dret d’autodeterminació.
Les primeres dades del Departament d’Interior parlen d’una participació de 1.600.000 persones repartides en 722 trams del territori.
Més de 3.500 persones es van ínscriure a la Via catalana cap a la independència a través de l’assemblea local de la nostra ciutat, Sabadell per la Independència. D’aquest total, una part va decidir anar-hi pel seu compte, mentre que la resta es van apuntar als autocars que SBDxI vam noliejar.
Així doncs, a 2/4 de 10 del matí del gran dia, 29 autocars esperaven a la ronda Ponent per a dur a més de 1.600 persones cap a quatre trams situats a l’Ampolla: el 80, 81, 82 i 83. Una mica més tard, a les onze, al c. de Vilarrúbias hi havia 6 autocars: 4 cap a Avinyonet del Penedès i 2 cap a Vallirana. I encara més tard, a les 2 del migdia, en sortirien dos més, des de Castellar del Vallès, per a dur als castellers de Sabadell, que hi feien una actuació, també cap a Vallirana.
A cada autocar, un o dos responsables que controlaven les llistes, resolien incidències i, un cop en marxa, van donar les explicacions necessàries de com es desenvoluparia la jornada. L’alegria, la il·lusió i també molta emoció, eren palpables a bord de tots els autocars.
A totes les destinacions, els sabadellencs i sabadellenques van ser rebuts per voluntaris molt preparats que, en tot moment, van anar indicant-nos què havíem de fer i ens resolien qualsevol problema que es podia plantejar. El fet que, uns quinze dies abans, membres de l’equip organitzador a Sabadell haguessin visitat les destinacions (l’Ampolla i Avinyonet del Penedès) va fer que els problemes sorgits fossin els mínims.
Va arribar el moment culminant i una emoció ens va recórrer quan vam pensar que tots nosaltres, separats per centenars de quilòmetres, estàvem units!
Després el retorn: molt fàcil per la gent que veníem de Vallirana i Avinyonet del Penedès, i més llarg per als que havien anat fins a l’Ampolla i l’Aldea. Però ni una queixa, ni un gest de descontent. Tothom sabia que veníem de fer una gesta històrica.
Des d’aquí moltes gràcies a les poblacions que ens van acollir: no només als voluntaris de l’Aldea, l’Ampolla, Avinyonet del Penedès i Vallirana, sinó a totes les persones que, arreu de Catalunya, van treballar per fer-ho possible.
Terrassa contribueix a l’èxit de la Via Catalana
Quilòmetres amunt, quilòmetres avall. Miressis on miressis, el Port de l’Ordal tenia gust terrassenc. L’onzena d’autocars organitzats pel Centre Excursionista que han sortit aquest dimecres a les 12 del migdia des de l’estació d’autobusos de Terrassa han anat a parar al mateix lloc: als trams 361 i 362. Allà també hi havia uns 800 membres de l’entitat Excursionistes.cat. Això caldria sumar-hi als trams 363 i 364 on també hi havia una bona colla de membres dels Bastoners de Terrassa i dels Minyons de Terrassa, com de particulars.
Al final però, davant la gran aglomeració de terrassencs en aquests escassos tres quilòmetres, l’organització ha decidit estirar com un xiclet i que acabessin omplint els forats deixats en els trams adjacents, és a dir, el 360 i 363. Això no ha estat cap problema per acabar omplint de gom a gom la cadena humana i que aquesta, quan fos l’hora esperada (17.14h) estigues ben acordonada i sense buits.
En aquests quatre trams no s’ha registrat cap tipus d’incidència o anomalia, només diversió i gresca. Malgrat que quan els autocars han descarregat al personal, el temps no acompanyava gens ni mica i tot feia preveure que tothom acabaria ben xop, no ha estat així. Poc més tard de la 1 del migdia el sol ha sortit i ja no s’ha tornat a amagar. Això ha estat clau perquè la gent no tingués problemes per estirar-se o asseure’s al terra mentre feia temps, ni tampoc perquè els terrassencs passessin l’estona xerrant, practicant l’onada gegantina, llegint, escoltant els transistors i sobretot cantant i saltant.
Quan ha estat l’hora, tothom estava a punt. Els organitzadors han pogut realitzar la gigafoto sense problemes i les avionetes que constantment anaven creuant el cel han estat rebuts amb crits i aixecament de braços per parts dels centenars de terrassencs. Poc més de les sis, s’ha tocat diana i poc a poc els terrassencs han anat desfilant cap a casa. Les cues per creuar la N-340 eren considerables i els autocars i cotxes particulars han estat unes bones hores fent caravana i fins a les nou tocades no han començat a aterrar a Terrassa.

A la zona del Perelló, on hi havia 500 terrassencs una filera més s’hagués fet sense massa problemes
Ni pluja, ni cues, ni sol de tarda, ni cansament, ni 200 quilòmetres. Res ha aturat el tsunami de terrassencs i terrassenques cap a les Terres de l’Ebre. Prop de 500 s’han desplaçat fins alguns dels llocs més difícils d’omplir de la Via Catalana, els del Perelló, concretament els 89, 90 i 91. I per poc no han de coincidir amb l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, ubicat al 93.
Els gairebé 500 egarencs han optat majoritàriament pel cotxe particular, tot i que hi ha hagut dos autocars. La comitiva ha fet cas de totes i cadascuna de les recomanacions de l’Assemblea Nacional de Catalunya. Entre d’altres, arribar aviat al tram assignat. El cert és que a les 11 del matí han començat a arribar els més matiners, després de poc de dues hores llargues de viatge. El problema ha estat que aquests sí que han pagat el peatge. Els que han anat més tard, sobretot per culpa de les cues a Martorell, Vilafranca del Penedès, El Vendrell i l’Hospitalet de l’Infant.
De mica en mica han anat apareixen cotxes procedents de la capital egarenca, que s’han anat encabint als aparcaments especials. Com va dir l’ANC, als trams del Perelló ningú havia de caminar més de 500 metres per trobar el seu destí. L’organització, en tots els sentits, ha estat exemplar, indicant el lloc a cadascú dirigint el trànsit, col·locant els vehicles, oferint llocs o fer les necessitats… Per passar el temps uns han jugat a cartes, altres han improvisat camps de futbol i d’altres han aprofitat per fer un mos, d’entrepà o d’alguna cosa més com una paella, feta a peu de carretera, a la N-340. Molts dels terrassencs han menjat d’un arròs popular cuinat a l’ermita del Perelló.
Els trams del 89 al 91, amb vistes llunyanes al mar, han estat plens de gom a gom en tot moment i s’haguessin pogut fer fins a dues fileres sense massa problemes. Com deia un membre de l’organització, s’havien curat en salut i en comptes de les 400 i escaig persones per tram n’havien apuntat unes 600. Els participants no han hagit de fer pràcticament cap assaig, atès que tenien el company a tocar.
La Diada ha estat totalment familiar, amb pares, mares, avis, nens i nadons, i també força gossos. Ningú es volia perdre un dia històric. La jornada ha tingut un caire familiar i festiu, on no han faltat els clàssics “In…inde…independència”, “Visca Catalunya Lliure” o “Volem la independència ja”. També s’ha improvisat un cant coral i per cloure un moment de gran emoció amb “Els Segadors”.
