Entrevista a Carme Forcadell a Catalunya Informació

Escolta-la

Informació de Vilaweb
La presidenta de l’Assamblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, ha dit que no es pot convocar la consulta fins que Catalunya tingui les estructures d’estat mínimes per garantir-ne l’èxit. En una entrevista a Catalunya Informació, Forcadell s’ha mostrat partidària que CiU i ERC pactin una data pel referèndum però sense anunciar-la públicament. Creu que no és bo ensenyar totes les cartes i que primer cal fer un treball imprescindible pel reconeixement internacional i la sobirania fiscal i econòmica.

‘Déu n’hi do el què ha passat des de la manifestació de l’Onze de Setembre. Hem fet una cursa de velocitat’.

‘Estem en una legislatura absolutament il·lusionant, apassionant i transcendent per a la nostra història’.

‘Hem fet unes eleccions en les que ha votat el 70% del cens. I això vol dir que la independència interessa i molt. I, a més, hem guanyat els independentistes. Per tant, no podem estar més que satisfets’.

‘No hem volgut córrer massa. Fins ara hem fet el que s’havia de fer: la manifestació; escoltar el clam del poble; les eleccions… Hem anat depressa, però calia fer-ho perquè no ha estat una cosa improvisada sinó el fruit d’una maduració de molts anys. Ara sí que hem de preparar-nos per una cursa de resistència, perquè ara el procés serà més llarg, més difícil i més costós. Potser ens semblarà que correm poc, però les coses s’han de fer ben fetes i poc a poc.’

‘Sempre hem defensat que l’independentisme d’aquest país és transversal. A l’ANC tenim gent de dretes, d’esquerres i de centre, tots independentistes, com a un país normal. El resultat de les eleccions ha demostrat aquesta transversalitat de l’independentisme.’

Ha tocat sostre l’independentisme?

‘L’independentisme no ha topat en aquestes eleccions amb el seu sostre de vidre. De cap manera. L’independentisme té una majoria social, però hem d’arribar a totes aquelles persones que encara no en són i que ho poden ser. Aquest és ara el nostre objectiu. Hem d’ampliar la majoria social. Encara no hem arribat a tothom, principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona. Els hem de dir que el país és tan seu com nostre i que la independència no és un fi, sinó un mitjà per viure millor. També hem d’explicar que per ser català no cal renunciar a res.’

‘La majoria de la meitat més ú és democràcia. Tota la vida les majories s’han calculat així. Però estem convençuts que som molts més i que encara anirem més enllà. Però en democràcia, la majoria és cinquanta més ú.’

La fractura social i els atacs del ministre Wert

‘No hi ha perill de fracturar la societat catalana si continuem el procés sobiranista. El perill de fractura hi és si continuem a Espanya. Volem una societat millor per a tots. Fracturarem la societat si continuem vivint com ara, amb més retallades i més pobresa.’

‘No ens hem de distreure amb les declaracions que vénen de Madrid. Ja sabem quin és l’objectiu del PP. Ja sabem el que pretenen: fer desaparèixer la llengua, la cultura i la identitat catalanes. És el què han pretès sempre. I l’atac del ministre Wert és un pas més en aquesta direcció. No ens hem de distreure: hem d’aconseguir la independència. Si la tenim, no ens haurem de preocupar pels atacs del ministre Wert ni de cap ministre.’

‘Ara hi haurà cada cop més atacs i la pressió serà més i més forta. Hem d’estar preparats pel que vindrà. Però no podem perdre de vista el nostre objectiu ni permetre que hi hagi maniobres de distracció.’

Negociació CiU-ERC

‘La consulta s’ha de fer el més aviat possible. Perquè el país està vivint una tensió que no es pot perllongar. Perquè si l’estat espanyol cada vegada ens escanya més, això pot arribar a ser insostenible com a país. Perquè hi ha molta i molta gent que ho passa molt malament. Com a país amb recursos això no ho podem permetre. La consulta s’ha de fer el més aviat possible, però amb garanties de guanyar-lo.’

‘CiU i ERC han d’acordar una data pel referèndum, però no l’han de fer pública encara. No cal dir certes coses si l’horitzó i l’objectiu és clar. És bo saber la data per treballar ferm amb la vista posada en l’objectiu, però tampoc no podem ensenyar les cartes quan no convé.’

‘Caldria anunciar la data del referèndum quan ja tinguéssim una agència tributària pròpia. És a dir, quan tinguem els recursos i les estructures d’estat necessàries per tirar el referèndum endavant.’

‘El primer que hem de fer és l’agència tributària. No podem tenir sobirania nacional si no tenim sobirania fiscal. No podem convocar una consulta sense saber que el dia que la fem tindrem els recursos necessaris per resoldre els problemes de la nostra gent. No la podem convocar sense saber si tindrem un mínim de reconeixement internacional. Hi ha un treball previ que s’ha de fer. Quan estigui ben encaminat, ja es farà pública la data de la consulta’.

Xerrada amb el Col·lectiu EMMA a Sant Cugat

ANC-Sant Cugat's avatarSant Cugat per la Independència (SCxI)

En Salvador Garcia-Ruiz, un dels promotors del Col·lectiu EMMA, va estar el passat dia 4/12  a Sant Cugat.

Ens va explicar la feina que estan fent, des de fa temps, com ens veien i com veuen al exterior d’ençà del 11 de setembre passat.  El canvi ha estat radical!… tot i que queda molta feina a fer.  Feina que ara també haurà de fer el Govern.

En el posterior col·loqui,  gran participació dels assistents al acte.

Una frase:  “Estem a les millors mans possibles…MAS i JUNQUERAS”

DSC04489DSC04490DSC04494

View original post

Conferència de Martí Anglada “Les relacions internacionals de Catalunya”

El periodista Martí Anglada ha estat corresponsal de TV3 a Brussel·les, Berlín i als Estats Units i corresponsal a l’Orient Mitjà, Itàlia i al Regne Unit per La Vanguardia. Té una llarga experiència com a comentarista de política internacional i va ser l’encarregat de fer una conferència a Bellaterra el dijous 15 de novembre, organitzada per Bellaterra per la Independència i centrada en observacions personals al llarg de la seva carrera periodística.
En Martí Anglada considera que Catalunya ha de tenir relacions internacionals sempre i en tot moment. De fet, la base de les relacions internacionals és tenir amics. I en els moments actuals si no hi ha amics és difícil la independència. Comenta que no n’hi ha prou en que Catalunya sigui un poble democràtic, pacífic i disposi de majories suficients; a més a més ha de tenir amics. Posa l’exemple del poble kurd que tot i tenir complir els requisits no disposa d’amics internacionals que l’avalin com a nou estat.

Us oferim un resum de la conferència.

Transcripció conferència Relacions Internacionals Catalunya PDF

El calendari de TxI, un regal independentista

TxI's avatarTerrassa per la Independència (TxI)

Si busqueu un regal independentista i baratet per aquest nadal podeu comprar el calendari de TxI del 2013. A cada mes hi teniu una fotografia d’algun dels actes que ha organitzat o participat TxI i un pensament. Tot això per només 8€.

Si us interessa el podeu trobar a la botiga tresdedeu al carrer Portal Nou 12 de Terrassa. Si no sou de Terrassa el podeu encarregar via la vostra assemblea territorial i mirarem de fer-vos-el arribar.

View original post

L’Operació Garzón contra l’independentisme català

Documental íntegre sobre l’Operació Garzón que Llibertat.cat publica amb motiu del 20è aniversari de l’inici dels Jocs Olímpics.

Vídeo íntegre de la presentació de “Delenda est Hispania” amb l’autor Albert Pont

Presentació feta a Vilaweb

Satisfacció entre els assistents a la taula de partits de Sant Quirze

S’ha fet aquest dimecres una taula entre els partits de Sant Quirze que participen a les eleccions del Parlament de Catalunya. L’acte ha estat organitzat per Sant Quirze per la independència i pretenia posar en contacte directe els electors amb els representant del seu mateix municipi que representen els partits. Una seixantena de persones s’han aplegat a la Patronal per assitir a una taula que ha moderat amb encert el periodista d’El Diari del Vallès Marc Cornet.

Els representant de CiU, del PSC, de ICV-EUiA, d’ERC i de SI han pogut exposar el seu posicionament sobre els 3 punts que va plantejar l’ANC als partits. Mateu Triquell (CiU), Manuel Cáceres (PSC), Albert Farriol (ICV), Àlex Brossa (ERC) i Miquel Àngel Sirera (SI) han estat els que han participat directament en la taula. Anna Canes (CUP) no ha pogut ser-hi per motius laborals i ha enviat un text per donar el posicionament als punts de l’Assemblea.

També el representant de RCat ha pogut expressar el plantejament del seu partit de demanar el vot per CiU. En el torn de preguntes s’ha pogut saber que el PP no ha respost a la invitació de participar-hi i que Ciutadans no té ara mateix una agrupació de militants a Sant Quirze. Els assistents han seguit amb interès tant els matisos com els grans temes de debat que representen aquestes eleccions.

En les intervencions s’ha pogut comprovar que pràcticament tots els representants defensaven el procés cap a la independència de Catalunya. El representant del PSC ha defensat la realització del referèndum i ha sorprès a més d’un dels presents per la seva disposició a discutir fins i tot detalls d’una futura constitució catalana. Entre els presents també hi havia periodistes del Diari de Sant Quirze i d’El Sot.

A l’acabar l’acte els assistents es mostravan satisfets de l’experiència i amb ganes de repetir més sovint aquest contacte directe amb els polítics més pròxims als ciutadans.

Crònica del Diari de Sant Quirze

Manuel Cáceres (PSC), Albert Farriol (ICV), Mateu Triquell (CiU), Àlex Brossa (ERC) i Miquel À. Sirera (SI).

Més de 40.000 fulls repartits pel Vallès Occidental treuran els dubtes sobre la independència

L’Assemblea Nacional Catalana al Vallès Occidental repartirà les pròximes setmanes més de 40.000 fulls que donen resposta als dubtes que més sovint es plantegen sobre la independència.

En un context on hi ha qui vol que les mentides i les amenaces estenguin la por per Catalunya, les territorials del Vallès Occidental han fet un tiratge massiu d’un full que vol donar arguments a favor de la independència. Tot i que hi ha diverses territorial que ja han fet el seu propi full amb continguts similars, aquesta és la vegada que se’n farà una distribució més massiva a tota la comarca.

Se n’ha fet també una edició en castellà pernsant en els nuclis de població que no entenen el català.

En podeu fer també una distribució a través de la xarxa.

Els avis de Sant Quirze s’informen del que representa la independència

Aquesta tarda s’ha fet l’acte informatiu organitzat per Sant Quirze per la independència adreçat als avis del poble. La presentació s’ha fet en una hora apropiada i en el mateix local del Casal d’avis. Una seixantena de persones han seguit les explicacions del ponent Jaume Gómez Bonamusa de la Fundació Catalunya Estat i han fet preguntes en el torn que s’ha obert en la part final de l’acte.

Aquestes són algunes de les preguntes que van sortir:
– com pot pressionar Espanya la UE contra la llibertat de Catalunya?
– l’endemà de la independència… seguirem tenint DNI espanyol? Fins quan?
– qui ens assegura que els polítics catalans seran millors que els espanyols?
– com es pot evitar el boicot comercial?

Aquest dimecres a les 19:30 es farà a la Patronal una taula de partits en què els representants a Sant Quirze es posicionaran públicament davant dels 3 punts que l’ANC ha plantejat en aquestes eleccions.

;

Pancartes de l’assemblea a Matadepera

La de Les Predritxes

 

La de la rotonda

A la rotonda de Matadepera i a Les Pedritxes hi ha aquestes pancartes.

Les relacions internacionals de Catalunya segons Martí Anglada

El periodista Martí Anglada, ex-corresponsal a Brussel·les, Berlín i els Estats Units (per TV3), corresponsal a l’Orient Mitjà, Itàlia i el Regne Unit (per La Vanguardia) i amb llarga experiència com a comentarista de política internacional ha fet una conferència a Bellaterra el dijous 15.11.2012, organitzada per Bellaterra per la Independència i centrada en observacions personals al llarg de la seva carrera periodística.
En Martí Anglada considera que Catalunya ha de tenir relacions internacionals sempre i en tot moment. De fet, la base de les relacions internacionals és tenir amics. I en els moments actuals si no hi ha amics és difícil la independència. Comenta que no n’hi ha prou en que Catalunya sigui un poble Democràtic, Pacífic i disposi de Majories suficients; a més a més ha de tenir amics. Posa l’exemple del poble kurd que tot i tenir complir els requisits no disposa d’amics internacionals que l’avalin com a nou estat.
Ara bé, les relacions internacionals actives de Catalunya no han estat regulars. En les èpoques dels Presidents Pujol i Maragall sí que va haver-hi una política activa d’afers exteriors. El President Pujol fou uns dels impulsors de la creació dels Quatre Motors per a Europa pel seu pes econòmic (Catalunya n’és un) al costat de potències com França, Alemanya i Itàlia, donant a conèixer Catalunya al món europeu i teixint a la vegada relacions d’amistat amb els grans estats de la Unió Europea. Més tard, Maragall fou l’artífex de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani amb la intenció de cercar llaços de complicitat amb França per la proximitat, continuïtat territorial i cultural. Catalunya dins la francofonia com a senyal d’amistat i de ser present també al món francòfon.
La bona imatge actual de Catalunya al món ha estat forjada sobretot per fets com les Consultes per a la Independència, la Prohibició de les Curses de Braus i sobretot la Manifestació de l’11-S, moments en que Catalunya i els catalans hem estat a les primeres pàgines mundials i ens ha fet més simpàtics al món.
Troba a faltar, però, un Departament o Conselleria d’Afers Exteriors que treballi més intensament pel futur de Catalunya dins la Unió Europea. Valora la continuïtat, l’estratègia, el consens i el treball global com a eines potents en relacions internacionals que ens facin creïbles i fiables davant els ulls dels altres.
Pel que fa a les institucions europees i mundials, manifesta que un nou esta català romandria dins la Unió Europea (Tractat de Schengen) així com en l’ONU. En canvi res hi ha escrit sobre la continuïtat automàtica o no dins els Tractats Constitutius de la UE (Roma, Maastricht i Lisboa) ja que aquesta situació no s’havia previst. En aquest sentit, tant Catalunya com Espanya haurien de renegociar la seva entrada a la UE atès que per als dos han variat les condicions inicials. Tampoc hi veu cap problema jurídic; posa l’exemple de l’Informe del Parlament Britànic que avala acords entre el Regne Unit i Escòcia per evitar renegociacions.
Però amb la bona imatge no n’hi ha prou. Els corresponsals de Madrid, molt influents, donen una visió deformada o conformada de la realitat catalana i costa molt de trencar.
L’alternativa és tenir amics i llavors es pot prescindir d’acords amb Madrid. Ho exemplifica amb la capacitat imaginativa legal de Brussel·les. Posa l’exemple de Kosovo, considerat per la Unió Europea com a Protectorat Europeu, malgrat haver-hi 5 estats en contra (Espanya inclosa); aquests cincs països que no reconeixen Kosovo contribueixen a les despeses econòmiques del nou estat.
Comenta els dos blocs de vot europeu: el bloc encapçalat per Alemanya i l’altre per França, països amb els que hauríem de teixir relacions. A igual que amb els països anglosaxons ja que disposen dels millors mitjans de comunicació i d’institucions de gran pes polític. El sentiment de traïdoria històrica d’aquests envers Catalunya, genera simpaties cap el poble català.
Des de l’11 de setembre d’enguany s’han iniciat moviments de la Generalitat per teixir llaços d’amistats i complicitat. Alemanya (país que ha obert les portes d’Europa a molts estats de l’est) és sensible a la situació d’espoli fiscal de Catalunya, en tant que l’entén; el Regne Unit l’entén però no s’implica; i França i Itàlia no l’entenen i l’ignoren. Per a l’atansament amb França, Catalunya hauria de mirar de ser la Bèlgica del sud, cosa que l’estat veí veuria bé i ens acostaria a Europa per l’amistat i continuïtat territorial.
I ara que Europa està en construcció és un bon moment de tenir un estat propi i influir. Actualment des del Club de Berlín (Espanya en forma part), Alemanya vol reobrir els Tractats Europeus en la proposta d’aconseguir una política de Defensa i Exteriors comuna fent possible el compartir totalment o parcialment la política de Brussel·les. És a dir, una dependència directa de Brussel·les en la idea de vertebrar una Europa federal que els estats petits veuen bé; en canvi, els estats grans no en són partidaris.
Pel que fa al nou món, als Estats Units es valora molt positiva la tasca de l’Institut Ramon Llull, el paper proactiu de la Fundació Farragut així com els canvis de visió periodística de diaris influents com el The New York Times i el Whashington Post. També cal mimar estats com Mèxic, Brasil i Argentina, actualment socis comercials.
Pel que fa al Mediterrani veu l’estat hebreu com un potencial aliat; també el Marroc atesa la nombrosa població de marroquins a Catalunya i l’activa inversió catalana al país. Això sense oblidar Turquia pel seu potencial.

Bellaterra, 15 de novembre de 2012

Bellaterra per la Independència
Departament de Comunicació

20121116-165851.jpg

“No tinc por” sèrie de vídeos contra les amenaces

Vilaweb a produit aquesta sèrie de vídeos per treure’ns la por del damunt i seguir endavant

“Vull una resposta”, programa de TV d’informació sobre la independència

L’Assemblea Nacional Catalana ha començat un programa de televisió, d’emissió setmanal, amb el títol “Vull una resposta“.
Els 13 programes previstos s’emetran a tot el país a través de la Xarxa de Televisions Digitals Independents de Proximitat (XTDIP).

 

Clicant en aquest enllaç trobareu tots els programes

 

Carme Forcadell

R+D+I

Les balances fiscals

Signa un vot per la independència

L’endemà de la independència

El model sanitari català

Sobirania fiscal

Com pot Catalunya arribar a ser un estat independent?

Finançament

Ecologia i estat propi

Educació i estat propi

La teoria del control i la independència

L’evolució de l’ANC

La història, un argument a favor

La immigració i el nou estat

El vot unionista i sobiranista a les eleccions del 25N

Regeneració democràtica

Joventut

Economia per a la independència

Moviment obrer

Com arribarem a la independència?

Nacionalitat

Esport català i el Barça

Federalisme?

Valoració dels resultats de les eleccions del 25N

La Unió Europea

La llengua

Les pensions

What the elections in Catalonia are really about

El Col·lectiu Emma ha preparat un text explicatiu en diversos idiomes sobre les eleccions del proper 25 de novembre. Pot ser útil difondre’l entre les persones d’arreu del món que s’interessin pel procés català.

La nota, original en anglès ha estat traduïda a l’àrab, alemany, castellà, català, esperanto, francès, neerlandès, indonesi, italià, portuguès i rus.

The reasons behind the November 25 election and its significance for Catalonia and beyond

Catalans are called to the polls on November 25 to choose a new regional government, but this election is not just a local event. A lot will hang on its outcome, and not only for Catalonia. Whatever Catalans decide may have far-reaching consequences for the future configuration of the Spanish state, or even its continuity. And there could also be significant ramifications for the European project.

International media have been following events in Catalonia with growing interest, especially since the pro-independence rally of last September 11. On that day 1.5 million people marched in Barcelona in a show of national dignity and civic responsibility –not a single incident was reported and not a single pane of glass was broken– and the world suddenly became aware of a conflict that is not characterized by violence or terrorism but driven by the quiet strength of an old nation.

***

Independence had not always been the preferred political option in Catalonia. At the end of General Franco’s dictatorship in the mid-nineteen seventies, most Catalans were hoping they could fit in the new order that was being installed in Spain. Since then, they haven’t stopped contributing to the country’s prosperity and stability. At the same time, perhaps against their better judgment, they have spent a lot of energy looking for ways to have their national identity recognized without breaking away from the Spanish framework.

One such attempt was the proposed revision of the self-rule charter, the Estatut, a wearing process started by several Catalan political parties as far back as 2005. After Spain rejected all the essential elements of that proposal in 2010, many Catalans simply despaired about ever being able reach a sensible compromise with the state. And yet, in the summer of 2012, when the wish to part ways with Spain was already becoming widespread, the Catalan leadership chose nevertheless to try one last effort and came up with the blueprint for a new “fiscal pact”. This was meant to correct, at least to some extent, the unsustainable imbalance between Catalonia’s financial contribution to the central government and the meager resources it gets in return. Only a few days after the September 11 demonstration, Artur Mas, the head of the Catalan government, brought his plan to Madrid, where Spanish President Mariano Rajoy turned it down in no uncertain terms, leaving no room for negotiation and without even the semblance of a justification. These two events in the same week led Mr. Mas to change his approach. He decided to call an early election, giving the people a chance to ratify at the ballot box what had been so clearly expressed on the streets of Barcelona.

***

Quite surprisingly in a European election these days, the central issue on November 25 won’t be the economy, although economic issues will definitely be part of the equation. Catalonia is a productive and viable society, but when it comes to managing public finances there is very little that the Catalan administration can do with the insufficient instruments at its disposal and as long as the central government retains final control over the Catalans’ tax money. Under the present fiscal arrangement, investments will only keep diminishing, infrastructures that are already strained will keep crumbling and essential services in health, education and social welfare will remain in jeopardy.

Still, these very real economic grievances should be placed in the context of a more general discontent with the evolution of Spanish political life that has been simmering for many years. Just as they have concluded that their economic viability cannot be guaranteed in the present political setup, Catalans feel they have no future as a people as long as they remain constrained by a nonperforming entity that is sapping much of their strength. What’s more, although they are sustaining Spain’s well-being with their work and their taxes, they are systematically branded as self-serving and disloyal and made to suffer constant attacks against their culture and their language in the name of superior Spanish values.

This tendency has intensified in recent times. Ever since coming to power, the present government has been striving to reimpose an impossible uniformity. Assimilation policies that were thought to be a thing of the dictatorial past are coming back with a vengeance, with government ministers and ruling-party leaders openly stating the need to “hispanicize” Catalan schoolchildren and to impress upon them the glories of Spain’s “three-thousand-year-old [sic] history”. This amounts to declaring that the collective identity of Catalans has no place in the ruling party’s monolithic design for Spain.

Catalans are simply tired of seeing that Spain hasn’t budged one bit in its denial of the country’s plurinational character and that it’s been repeatedly slamming every possible door in the face of every Catalan proposal towards its recognition. So for them it’s really about finding a way to survive as a nation even if it means starting on a path that could lead to separation from the state. This is why Mr. Mas will be seeking in this election a clear mandate to call in a very near future a referendum in which Catalans will be asked if they wish to continue as a Spanish region or to become a new state in Europe.

***

The international media have been devoting a lot of attention to this issue in the last few weeks, and many foreign observers are making a serious effort to understand the Catalan point of view, to find out the reasons behind this conflict and to explain it to the world in an unprejudiced way.

Over in Madrid, however, opinion-makers in the national media keep misreading and misrepresenting the Catalan situation. After their initial bafflement in the wake of the September 11 demonstration –which proves how far removed they are from the reality on the ground– the Spanish political forces –including most of the opposition as much as the ruling party– have taken an adversarial stance. Beyond generic appeals to the responsibility of Catalan leaders, the government’s official position has been squarely to deny the Catalan people the right to express their opinion alleging that a referendum would be illegal under the Spanish constitution.

No practical suggestions have been forthcoming from other quarters, either. Very few in Spain have publicly supported the Catalans’ right to decide or denounced the government’s undemocratic attitude. Many have kept a guilty silence. Others have voiced the usual token declarations of their high regard for the Catalan people and various platitudes about the virtues of unity and solidarity, while essentially denying any merit to the Catalan position.

So, each in their own way, the government, the opposition and a good share of Spanish society are all refusing to acknowledge that there might be a point to the Catalans’ claims and thus precluding any possibility of engaging in a meaningful dialogue. And it is precisely this long-standing –and not altogether disinterested– blindness to the reality of Catalonia that could lead to its separation from Spain.

***

The first leg of this contest will be played on November 25. The predictable landslide by the variegated parties that support holding a referendum on independence is likely to set in motion a process that could lead to the creation of a new state in Europe. It is to be expected that the Spanish side will do everything in its power to derail this process. Europe and the world should be watching very closely everyone’s moves, because they too have a stake in this matter. Ultimately, it is in everyone’s interest to make sure that whatever Catalans decide in a democratic, responsible and peaceful way will be respected by all. Then all would benefit from the contribution that a free Catalonia can make to the world.

Passada la Festa de Tardor, a Sant Cugat seguim sumant!

El passat diumenge, dia 11, en el marc de la 37ª. Festa de Tardor, on hi ha participat prop de 70 entitats santcugatenques, Sant Cugat per la Independència – ANC hi va ser present amb una parada en la que, un grup de 10 col·laboradors, van estar treballant tot el matí fent diferents tasques, des de la informativa, fent socis i simpatitzants, el Dona la cara per la independència, així com passant per totes les altres parades per demanar que subscriguessin el Manifest (*) que hem impulsat conjuntament amb Òmnium sant Cugat.

Al migdia havíem fet 11 nous socis i 33 simpatitzants; havien donat la cara per la independència 54 persones, i haviem aconseguit 16 entitats signants del manifest, a banda de 25 més que estan pendents d’aprovació per les seves juntes.