Imatges de les places del Vallès Occidental en la concentració d’inici de la campanya pel Sí.
Badia del Vallès
Barberà del Vallès
Bellaterra
Castellar del Vallès
Castellbisbal
Cerdanyola del Vallès
Montcada i Reixac
Palau-solità i Plegamans
Polinyà
Rellinars
Ripollet
Sabadell
Santa Perpètua de Mogoda
Sentmenat
Terrassa
Ullastrell
Vacarisses
Viladecavalls
El divendres 26 de setembre, ens ha visitat l’historiador Agustí Soler i Regàs per compartir amb nosaltres els seus molts coneixements dels referèndums que ha viscut en directe tant el del Quebec de 1995 com el de fa uns dies a Escòcia. Gran impulsor de la internacionalització de la nostra història , ha començat la xerrada amb la projecció dels vídeos “El cas del catalans” i “El Pacte del Vigatans“.
El proper 10 d’octubre anirà a Viena amb un grup de catalans per seguir la tasca de generar complicitats arreu presentant un manifest d’agraïment a la ciutat per l’ acollida que el 1714 varen dispensar als nostres avantpassats que s’hi refugiaren fugint de la repressió al nostre país.
Ens ha explicat els errors que es varen fer en el referèndum del Quebec, que per 44.000 vots de diferencia, sobre més de quatre milions i mig d’ emesos, varen perdre els independentistes, amb una participació del 94% indicativa de la gran mobilització aconseguida. Ara hem vist també a Escòcia com la participació ha estat altíssima comparada amb altres votacions. Ens ha parlat del joc brut dels governs per aconseguir fer fracassar les pretensions dels independentistes i de com s’ha de treballar a fons per evitar que el vot de la por pugui desanimar els indecisos.
Ens ha recordat que l’Estat Espanyol, sent president Adolfo Suárez el 1977, va signar a Nova York el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que en el seu article primer diu literalment:
“1. Todos los pueblos tienen el derecho de libre determinación. En virtud de este derecho establecen libremente su condición política y proveen asimismo a su desarrollo económico, social y cultural.”publicat al BOE-A-1977-10733
Actualment estan treballant per enviar a 1.000 diaris de tot el mon un vídeo sobre “Catalonia, next independent State of Europe” que més endavant tenen previst enviar també a tots els eurodiputats i alts càrrecs d’ Europa.
Informació actualitzada el 26 de setembre de 2014
S’ha aprovat una moció en favor de la llei de Consultes amb els vots del PSC.
El ple d’aquesta setmana no va incloure aquesta votació. És possible que s’inclogui al ple d’octubre.
El públic va acabar cantant Els Segadors i la representant de l’Assemblea Nacional Catalana a Bellaterra va prendre la paraula per agrair el vot unànime.
La moció debatuda havia estat prèviament consensuada per l’equip de govern del PSC i pels grups de l’oposició de CiU i L’A.. Els dos regidors del PP han marxat abans de les votacions tal com recull la foto.
A part d’aquesta votació de la moció de suport al 9N, el PSC va presentar una moció particular amb el resultat de 6 vots a favor (PSC) i 11 en contra (PP, CIU, Alternativa).
L’alcaldessa Maria Elena Pérez no ha assistit al ple per estar embarassada i ha estat substituïda per Maria Carmen Porro. El vot de qualitat de l’alcaldessa accidental ha inclinat al no la votació. Al ple també s’ha demanat la dimissió de Maria Elena Pérez com a alcaldessa.
La discussió d’aquesta moció ha finalitzat amb una votació que ha acabat en empat, i que ha obligat a repetir-la. Finalment, però, la moció no ha quedat aprovada ja que en cas d’empat el vot de qualitat de l’alcaldessa serveix per desempatar. Així doncs, el text ha quedat desestimat amb els vots favorables de CiU, ICV-EUiA, ERC, ACR i el vot del regidor socialista Jaume Buscallà. Maria Mas, també del PSC, s’ha abstingut, mentre que la resta de regidors del PSC -inclosa l’alcaldessa- i el PP han optat pel no.
Cliqueu per veure el vídeo de l’acte
Carme Forcadell ha assistit al ple.
La sala de plens plena de gom a gom amb gent dreta al vestíbul. Unes 60 persones aproximadament.
La votació està al minut 3:07:30 del vídeo
El vocal del PP no s’ha presentat al ple per malaltia.
El regidor del Partit Viladecavalls no s’ha presentat al ple.
Els ajuntament catalans estan preveient plens els pròxims dies per aprovar una moció de suport a la convocatòria dela consulta del 9N. Alguns plens seran extraordinaris només per aprovar aquest document.
Es demana que els ciutadans assisteixen i donin suport a l’aprovació de la moció.
Aquí podeu veure els resultats de les votacions i imatges dels plens ja celebrats
Al Vallès Occidental hi ha previstos aquests plens:
* Aquesta llista s’actualitza. Últim cop: 26 de setembre
Aquest és el text model que es posarà a votació:
SUPORT DEL MÓN LOCAL A LA CONVOCATÒRIA DE CONSULTA SOBRE EL FUTUR POLÍTIC DE CATALUNYA DEL 9 DE NOVEMBRE DE 2014
Com qualsevol altre poble del món, els catalans i catalanes tenim el dret a decidir el nostre futur en llibertat, un dret que està reconegut en els principals tractats internacionals. Un futur que s’emmiralla en un cultura, una llengua i unes tradicions pròpies avalades per segles i segles d’història que s’estronquen ara fa 300 anys, amb la Guerra de Successió, i amb els Decrets de Nova Planta que aboleixen les constitucions catalanes i les institucions pròpies.
Aquest any 2014, també coincideix amb el centenari de la creació de la Mancomunitat de Catalunya, com a expressió institucional de la nostra voluntat d’autogovern, i amb el setanta-cinquè aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya, fet que va comportar la supressió de la Generalitat, l’exili republicà, l’inici de la dictadura i d’una cruel repressió, que va tenir una expressió especialment brutal en el posterior assassinat del president Companys.
Enguany celebrem 5 anys de la primera consulta popular a Arenys de Munt, un fet que ens va fer adonar que aquesta via era possible, i que va evidenciar que hi havia molts catalans i catalanes que estàvem disposats a tirar endavant i a mobilitzar-nos per demostrar la voluntat majoritària del poble català de voler decidir el futur votant. La sentència del Tribunal Constitucional anul·lant part de l’articulat de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 aprovat pel nostre Parlament i referendat pel poble de Catalunya va propiciar la primera manifestació multitudinària de rebuig a l’actitud del govern estatal l’any 2010. De llavors ençà n’han estat moltes més, amb la convocatòria de la societat civil i el suport de la majoria de les forces polítiques del país. Vam omplir Barcelona el 2012, vam travessar Catalunya amb la Via Catalana el 2013 i aquest onze de setembre de 2014 hem tornat a demostrar al món la rellevància i la transcendència del procés construint una V que des de la plaça de les Glòries s’ha estès per tot Barcelona. La mobilització popular i cívica de la ciutadania i les entitats, han exercit de pressió constant per garantir el procés.
Una gran majoria social de Catalunya ens ha demostrat en els darrers anys que està a favor de l’autodeterminació dels pobles i que reivindica el dret a decidir i vol exercir-lo per tal de recuperar llibertats perdudes. Un moviment transversal tant a nivell territorial com social i polític perquè es sustenta en l’essència de la democràcia i, per tant, insta al Govern i al Parlament a prendre decisions que representin a la majoria dels catalans i de les catalanes. Davant aquesta reivindicació democràtica els partits polítics no s’hi poden girar d’esquena. Un moviment social que ha optat per la via pacífica, pel diàleg, per la defensa ferma d’uns objectius polítics clars, i que respon al genuí caràcter català, moderat però ferm en els seus objectius, vinculat a tota una història i tradició de compromís i activisme per la conquesta del seus drets ciutadans, socials i nacionals.
Constatem que el procés que viu Catalunya ha de comportar, per a ser creïble i il·lusionant per a la ciutadania, el compromís de totes les forces polítiques d’iniciar una nova etapa del país marcada per la defensa i ampliació de l’estat de benestar, el combat contra l’atur, la pobresa i les desigualtats, i la lluita, sense excuses, ni treva, ni excepcions, contra la corrupció.
La Nació Catalana, amb una llengua i una forma de vida pròpies en l’ordre social, econòmic, jurídic i polític té dret a la seva autodeterminació, com qualsevol altra nació. Aquest dret és un principi fonamental dels Drets Humans i està recollit en la Carta de les Nacions Unides així com també al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.
El Parlament de Catalunya acaba d’aprovar per una majoria àmplia i transversal de les forces parlamentàries la Llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana, després d’haver seguit totes les passes que la legislació actual determina. Aquesta llei ha estat avalada pel Consell de Garanties Estatutàries i dóna empara legal a la consulta sobre el futur polític de Catalunya.
El president de la Generalitat de Catalunya, M. Hble. Sr. Artur Mas convoca a la ciutadania de Catalunya per la consulta del dia 9 de novembre de 2014, una consulta que hem demanat i que ens hem compromès a tirar endavant els ajuntaments catalans de forma reiterada.
Els ajuntaments garantirem la llibertat individual i el procés democràtic, facilitant tots els recursos i les eines necessàries per fer possible la celebració de la consulta de forma coordinada amb el departament competent del govern de la Generalitat de Catalunya. Així mateix fem una crida a la ciutadania a participar-hi de manera activa, cívica i pacífica.
ACORDS
La mobilització prevista per aquest 11 de Setembre serà decisiva perquè es convoqui la consulta el 9 de novembre i es pugui votar la pregunta sobre el futur de Catalunya.
Imatge del desplaçament a la Via Catalana l’11 de Setembre de 2013 des de Sant Quirze
Aquest any l’11 de Setembre ha de ser més impressionant que mai. Volem omplir la Diagonal i la Gran Via de gent i demostrar la nostra determinació. Però també volem guanyar la votació del 9N. Per això és molt important que us apunteu a la campanya “Ara és l’hora”, que us feu voluntaris per convèncer els indecisos i que contribuïu econòmicament perquè la nostra campanya tindrà enfront tots els mitjans d’un estat. Per tenir més informació clica.
També és possible fer la inscripció trucant per telèfon. És el número 9028 11 9 14
A la V del l’11S, les persones del Vallès Occidental ocuparem preferentment els trams del 21 al 25. A continuació us detallem on va cada municipi perquè pugueu seleccionar-ho quan us inscriviu.
També us donem l’enllaç per apuntar-vos als autocars que s’organitzen o amb la informació específica de cada Assemblea Territorial.
Anirem actualitzant aquesta llista. Última actualització 2 de setembre.
En Jordi Martínez, membre electe del Secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va presentar el ferm lluitador per les llibertats de la nació catalana: l’Eliseu Climent. El seu llarg currículum de lluita constant i compromís així ho evidencia. Els comentaris del rol que juga el País Valencià (PV) en l’actual procés sobiranista català foren planers i entenedors amb pinzellades històriques i anècdotes que reforçaven la idea central de la xerrada.
Fa un repàs històric del País Valencià des de la dictadura del general Franco. L’ofec i l’aïllament del PV durant la dictadura ha condicionat molt el panorama actual, amb forces polítiques fent de conxorxa amb les postures més ràncies de l’Estat espanyol.
Destaca el paper actiu durant els anys 60 d’alguns intel·lectuals i la influència d’altres en la preservació de l’esperit valencià/català al PV: J. Reglà, Miquel Dolç, M. Sanchis Guarner, Joan Fuster, etc. Tots ells van contribuir a la catalanització de l’escola i la universitat (molt castellanitzades) i de la societat. Aquesta tasca es palesà en la Transició quan polítics defensors dels Països Catalans van ocupar els principals càrrecs. Això va crear alarma en sectors espanyols de manera que es va fomentar des de l’Estat i els partits polítics estatals el trencament de la unitat de la llengua catalana.
La Constitució ja recull aquest esperit separador; l’article 145 que prohibeix la federació de Comunitats Autònomes fou redactat expressament per evitar la unió dels Països Catalans. L’estatut del PV fou pactat per Alfonso Guerra (PSOE) i F. Abril Martorell (UCD-PP) sense cap presència de forces nacionals; el resultat ha estat el relegament del PV a un segon pla.
Matisa que hi ha certa diferència entre PSOE i PP, però no en el tema nacional català. Valora positivament que el PSOE inclogués el català com a llengua obligatòria en la Llei d’Ensenyament del PV de manera que als anys 90 arriba a les escoles, a la universitat i també al món empresarial. Això genera un profund canvi de mentalitat en els valencians; és a partir d’ara quan el català es reincorpora en la vida social.
Realça el paper decisiu de TV3 i el seu espai cultural que representa en la normalització lingüística i informativa; és vital disposar d’un espai de comunicació en català. El tancament del Canal 9 i dels repetidors de TV3 ha despullat el PV d’informació en clau nacional. Seguint la dita popular “Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança”, després de liquidar Radiotelevisió Valenciana ara li arriba l’hora a TV3 amb el tancament d’un múltiplex, de moment.
Defensa l’ús del terme País Valencià, malgrat que el PP no subvenciona les entitats que usen aquesta definició.
El govern del PP ha estat i és un desastre total per al PV. El panorama actual és molt canviant: després de perdre (el PP) més del 50% dels vots a les europees, s’ha passat de la desesperació a tenir una gran esperança, amb referent del que fa Catalunya. S’està a les portes d’un canvi.
Considera que la totalitat dels Països Catalans estem amenaçats permanentment per l’Estat espanyol; només cal llegir la història. Recorda que en la Guerra de Successió catalans i valencians van lluitar junts, amb final terrible per a Catalunya i per al PV. Documenta el paper decisiu dels valencians en la defensa de la ciutat de Barcelona.
Lamenta la política de divisió hereditària duta a terme pel rei Jaume I, a qui considera que no va tenir prou visió d’estat. Fa al·lusió a la mata de jonc, metàfora del cronista Ramon Muntaner (1328) per expressar poèticament la força de la unió de la única nació catalana.
I si algú em demana:
“En Muntaner, quin és l’exemple de la de mata de jonc?”, jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l’arrencaran, encara que alguns més s’hi posessin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l’arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà”.
Malgrat que actualment Espanya segueixi obsessionada en evitar la unitat dels Països Catalans encara el futur amb optimisme; defensa una gran regió econòmica conjunta articulada a l’entorn d’una euroregió catalano-valenciana amb Catalunya com a locomotora econòmica. Recorda que al s. XV el País Valencià i les Illes feren de motor.
Refusa la idea massa sovint assimilada que siguem un país petit. 14 milions d’habitants no ho són pas; som molts més grans que alguns estats europeus avui dins la Unió Europea.
Considera que l’espoli fiscal ha estat determinant en el procés sobiranista català; un espoli que també es dóna al PV i a les Illes. Un espoli institucionalitzat als Països Catalans de 22.300 milions d’euros anuals que segueix i no té atur.
Valora molt positiu que la societat catalana hagi perdut la por i internacionalitzi el procés sobiranista català, malgrat les barreres i obstacles que hi posa l’Estat espanyol.
Albert Royo, Secretari General del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT), va exposar a Bellaterra el passat dijous 22 de maig les línies mestres del què és el Diplocat i les funcions que desenvolupa per donar a conèixer a l’exterior el què és Catalunya i explicar al món el procés d’Independència de Catalunya. Des de bon principi va quedar clar que el Diplocat no és el cos diplomàtic de la Generalitat, tot i treballar en la mateixa línia.
Va manifestar les dificultats de l’acció exterior pel boicot que exerceix l’Estat espanyol a través de la via diplomàtica (ambaixades i consolats), avui dia sota control del ministre Margallo. També emfatitza que tot i considerar l’Estat que aquest és un afer intern ha estat el mateix Estat via Ministeri d’Exteriors que més ha contribuït a la internacionalització del procés català. Tot i així, actualment és molt difícil treballar fora de Catalunya per les continuades pressions espanyoles; cita els exemples de les universitats de Lisboa i de Tolosa de Llenguadoc on els ambaixadors van pressionar per anul·lar els actes, fets que van ser denunciats a la premsa de cada país.
El Sr. Royo afirma que en considerar la comunitat internacional la independència com un conflicte intern d’Espanya, de moment ningú es posiciona de manera clara i oberta. I quan algú ho ha fet, ha estat clarament a favor del dret a decidir. Ara bé, si l’Estat prohibeix exercir el vot als ciutadans de Catalunya, molt probablement hi hauran reaccions i posicionaments, ja que el precedent d’Escòcia haurà estat en tot moment un referent de democràcia que Espanya impedeix a una part dels “espanyols”.
Considera que a l’exterior hi ha hagut un abans i un després de la Via Catalana de l’11S, especialment en els països nòrdics i de l’est, més sensibles al procés català. El fet contrasta amb països propers que inicialment no es mostraven tant comprensius, però amb canvis significatius de criteri des del setembre passat. Actualment, tot el que passa a Catalunya genera interès arreu i se’n parla.
La Unió Europea i la comunitat internacional ja trobaran la manera que Catalunya i Escòcia estiguin dins la UE. Catalunya amb el 2% del PIB europeu; la seva centralitat geogràfica; el ser un país aportador positiu a les arques d’Europa; el compliment dels requisits per estar a la Unió; els drets adquirits dels seus ciutadans; etc., fan impensable que ens facin fora de la UE. Serà la mateixa UE que farà enginyeria política com ho ha fet de manera clara amb d’altres països avui integrants de la Unió per tal que Catalunya en formi part perquè Europa ja sap que una Catalunya expulsada de la UE suposaria el col·lapse econòmic, polític i social de la pròpia UE. Manifesta el pragmatisme de la comunitat internacional en un món conformat per estats (Unió Europea, ONU, ….), al que també aspiren formar-ne part com un estat més els ciutadans de Catalunya.
Després de fer un breu repàs del posicionament de comunitats i estats més influents del món, valora molt positivament la informació dels mitjans anglosaxons, referents internacionals.
Fa referència a propostes inicials de diversos analistes internacionals defensors de la via federalista o bé partidaris d’un tracte asimètric de Catalunya dins l’Estat espanyol, que ben aviat han anat perden pes ja que els dos partits majoritaris espanyols (PP i PSOE) ja s’han pronunciat de manera desfavorable a qualsevol de les propostes i del dret a decidir. La tercera via ja ha nascut morta.
Cara el futur, aconsella seguir treballant tal com hem fet fins ara. Espanya segueix sense entendre els ciutadans catalans i els trets sociològics d’una població integrada per un 70% d’immigrants i un total del 80% de la població favorable al dret a decidir. Una vegada més, apareix l’Espanya allunyada del pragmatisme internacional.
Eliseu Climent, lluitador constant per les llibertats nacionals, ens parlarà sobre el País Valencià en el procés sobiranista català.
Una xerrada que promet!
El proper dijous 22 de maig l’Albert Royo, Secretari General del Consell de Diplomàcia de Catalunya (DIPLOCAT) ens parlarà de l’Acció exterior de Catalunya a Europa en un moment clau de la internacionalització del procés català a Europa i el món i per estar tots plegats en plena campanya electoral europea. Conferència interessant! 
El passat dia 10 d’abril la territorial de Bellaterra de l’ANC va organitzar un debat sota el mateix títol d’una de la campanya endegada per l’Associació. Es tractava de la primera trobada que sota aquest format de debat s’organitzava a Bellaterra substituint el format de xerrada.
El projecte “El país que volem” pretén respondre a una pregunta que molt sovint se’ns fa des d’entorns no convençuts: I la independència per a què la volem?. La resposta a aquesta pregunta passa perquè tots intervinguem en la resposta.
Des de la perspectiva de que la independència és una oportunitat que totes les persones d’aquest país hem d’aprofitar perquè junts construirem el país de tots, quatre representants de les posicions sobiranistes del territori varen donar la seva visió sobre com ha de ser aquest país que entre tots hem de fer. Varen intervenir Alfons Escoda, portaveu del grup municipal de CIU a l’Ajuntament de Cerdanyola; Carles Escolà, exportaveu municipal de Compromís per Cerdanyola; Antoni Morral, exalcalde de Cerdanyola entre els anys 2003 i 2009 per ICV; i Joan Manuel Tresserras per ERC, exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat entre 2006 i 2010. El debat va ser moderat per Riker Yll membre del Secretariat de la Territorial de Bellaterra de l’ANC.
Les idees expressades van girar en general a l’entorn de la possibilitat de construcció d’un estat més favorable per a les persones, en el divers grau de ruptura i de possibilitats revolucionàries que obria aquest procés, en la sincronia de canvi tant en el procés social com en l’eix nacional i la possibilitat de superar etapes exclusivament partitocràtiques i els processos que haurà d’endegar el nou estat per permetre al mateix temps una homologació respecte a la resta de països europeus i la innovació d’un concepte d’estat modern i de referència.
Els ponents varen coincidir en l’alt grau de valoració de les oportunitat que ara s’obrien i la possibilitat de construcció d’una nova realitat social i nacional, encara que varen diferir en quant a la interpretació de com havíem de ser aquests processos i en el nivell de canvi que es volia assolir.
Els assistents al debat es van interessar especialment per la necessitat de renovació dels partits, fugint de l’electoralisme i buscant realment el benefici de la gent. També es va preguntar sobre el nivell de desobediència que s’hauria d’assumir en moments avançats del procés i l’organització i el control democràtic que això hauria de significar.
Les qüestions més concretes sobre les característiques que el nou estat hauria de tenir van girar a l’entorn de la necessitat o no de contemplar un exèrcit, el model econòmic dominant, el diferent grau d’acceptació del capitalisme, la participació de la gent en el procés constituent que s’haurà d’obrir i en el funcionament democràtic del nou estat i sobre la possibilitat de bastir un estat unificat dels diferents territoris dels Països Catalans.
Després de dues hores i amb la impressió general de que d’ara endavant s’hauran de repetir aquests tipus de debats per poder desenvolupar els diferents temes amb més extensió, es va cloure la sessió.
El país que volem. Debat a Bellaterra el 10 d’abril.
Amb l’acte del proper dijous 10 d’abril, l’Assemblea de Bellaterra inicia un nou format de les xerrades habituals de cada mes amb la intenció d’apropar-nos a persones, entitats i col·lectius indecisos, poc afins o bé contraris als procés sobiranista. Us hi esperem!
El jurista Carles Viver Pi-Sunyer, President del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) va estar a Bellaterra el 18 de febrer per comentar els passos que se segueixen via dret a decidir per a la consecució de l’Estat propi per a Catalunya i donar a conèixer que està fent el CATN que ell presideix. Molts ciutadans han estat presents a l’acte organitzat per Bellaterra per la Independència.
El presentador i també jurista Rafel Cabré ha glossat la trajectòria del convidat i ha expressat el seu suport al manifest dels juristes catalans a favor del referèndum.
La situació de la Generalitat és crítica en tots els àmbits competencials, fent-se més palpable en l’absència d’autonomia política, un finançament injust que s’acusa més a Sanitat, Ensenyament i Afers Socials més necessitats de recursos i la negació al reconeixement nacional que l’Estat no reconeix.
Davant el manteniment de l’statu quo actual que porta al suïcidi de Catalunya en reduir-la a una entitat administrativa mal finançada, les “terceres vies” (federalisme, etc.) a més de ser consensuades entre els dos partits majoritaris de l’Estat tampoc solucionen la problemàtica nacional ni econòmica; en aquest escenari real només és viable la independència.
La independència és complexa però possible; romandre a Espanya encara és més complicat i sense viabilitat futura. Hi ha molt camí per fer i no serà fàcil. A favor hi juga la gran mobilització de ciutadans i ciutadanes que donin suport al moviment a favor de la consulta i també a l’escenari postconsulta en sintonia amb les institucions i els moviments polítics. Cal mantenir la mobilització sense descuidar la cohesió social; tothom és necessari en una Catalunya que ha suportat grans onades migratòries com pocs països d’Europa han tingut i ha sabut mantenir-se cohesionada malgrat haver passat de 6 a 7,5 milions d’habitants en 10 anys. Afirma que no es necessiten majories qualificades; amb un 60 % a favor el procés és imparable. Però, bàsicament depèn del suport dels ciutadans i de la capacitat de resistència.
El procés d’autodeterminació ve de lluny; des del 1989, el Parlament s’hi ha pronunciat onze vegades i amb més concreció en les darreres resolucions: la de 2010, la de setembre de 2012 que declara de forma solemne el dret d’autodeterminació, la de desembre de 2013 amb l’acord sobre data i preguntes de la consulta, i la de gener 2014 en que el Parlament demana a l’Estat la delegació de competències per fer el referèndum.
Atesos els 4 precedents en que s’ha demanat, la resposta sempre ha estat NO i absent d’arguments, no creu que l’Estat delegui; ara probablement s’esventarà el mateix argument de la sentència del Tribunal Constitucional de 2008 contra el Pla Ibarretxe: no es pot fer un referèndum sobre la independència sense consultar la totalitat dels espanyols. L’Estat no farà res si des de fora no se’l pressiona; els “Rajoy” de torn necessiten una coartada per poder negociar amb Catalunya i tard o d’hora es pot desencallar el bloqueig actual ja que afecta valors essencials de la Unió Europea (democràcia, moneda, …). Per això, l’única manera de sortir-ne es portar el procés a Europa o bé que aquesta pressioni l’Estat.
En aquesta línia considera que cal seguir i esgotar les vies legals de l’estat de dret, ja que de no seguir-les el cost polític podria ser important tant dins de Catalunya (on s’estima que hi ha un 10% de vots dubtosos) com en la comunitat internacional. Aquesta exigeix acords o l’esgotament dels intents dins la legalitat per vies democràtiques i pacífiques; per això cal insistir-hi per carregar-nos de raons i de legitimitat.
Vies com la Llei de Referèndums (2010) o bé la Llei de Consultes Populars en tràmit al Parlament no es veuen efectives. Entre d’altres (consulta alegal, eleccions sota el paraigües d’instàncies internacionals) la més factible són les eleccions plebiscitàries.
La falta de credibilitat fa difícil l’entesa Catalunya–Estat per a un futur ja que la interpretació que s’ha fet de l’Estatut del 79 i la Constitució del 78 ha estat sempre en sentit restrictiu i en detriment de l’autonomia malgrat el marge que permetien les lleis. Així, l’Estat ha regulat, fins i tot en les coses més petites, més del 80 % de les lleis de base; actualment hi ha una recentralització brutal i la mentalitat de l’Estat no ha canviat.
En relació a la Unió Europea (UE), els informes del CATN contemplen diversos escenaris possibles: romandre a la UE; sortida però amb garantia d’admissió a través d‘un procés transitori però ràpid (de ser aquest, no seria cap drama); sortida per situar-se a la cua; i l’expulsió sine die. Els casos d’Escòcia i Catalunya són inèdits a la UE; mai s’havien donat. La UE és enormement flexible i pragmàtica i cita la incorporació de l’Alemanya unificada a la UE en contra de les pròpies lleis i tractats; la reunificació alemanya és un cas clar de la flexibilitat jurídica de la UE, ja que es van modificar directives i reglaments per adaptar-se a la nova situació sense tocar els tractats de la UE. Vist això, no té sentit que ens facin fora; i si és així, fóra amb un procés d’adhesió especial. Per altra part, encara que la majoria de catalans semblen favorables a la UE i l’euro, eminents economistes demostren que no seria cap desastre viure-hi al marge.
Fa esment dels informes que ha elaborat el CATN, els pendents i l’activitat actual centrada en el procés constituent, com s’hauria de fer la declaració d’independència i en quin moment.
Aquest ha estat el títol de la tertúlia que el periodista Vicent Partal ha conduït amb els veïns de Bellaterra el dijous dia 6 de febrer. Un acte més organitzat per Bellaterra per la Independència on l’allau de preguntes ha estat contestat amb arguments aclaridors de manera que es podrien sintetitzar en les següents puntualitzacions:
Vicent Partal contestant preguntes dels oients de Bellaterra
Carles Viver Pi-Sunyer, jurista i President del Consell Assessor per a la Transició Nacional ens parlarà del Procés cap a l’Estat propi.
En base al dret de petició, també es recolliran signatures Signa un Vot per la Independència.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 