“No defallim. No tinguem por. No ens barallem!.” Patrícia Gabancho a Bellaterra

Així acaba la xerrada que l’escriptora i periodista Patrícia Gabancho va fer a Bellaterra el dijous 14 de març de 2014 on de manera clara però contundent va exhibir una raonada i impecable exposició sobre la cruïlla en què es troba actualment Catalunya. Una cruïlla que no és nova en la història del catalanisme polític però sí que són diferents les circumstàncies del moment. “Volem marxar per fer el nostre propi Projecte de país” perquè ni ara ni històricament mai ha coincidit amb el projecte d’Espanya;“ho volem fer no només per nosaltres sinó sobretot pel futur dels nostres fills” diu.

Les principals idees de l’acte s’han focalitzat en:

Les reivindicacions del catalanisme polític al llarg dels s. XIX i XX i les continuades negatives de l’Estat o bé les reiterades amenaces d’anorrear-nos en tot moment a igual que ara.

Ara i abans, la modernitat, la justícia social, l’assoliment de l’excel·lència i Europa són premisses que defineixen Catalunya i vertebren els seus projectes, amb interessos molt diferent dels d’Espanya.

Darrerament Espanya s’ha modernitzat per influència política del catalanisme i amb els diners dels catalans; malgrat els esforços de la societat catalana aquesta modernització no ens arriba. La modernitat espanyola no passa per Catalunya, tal com reconeixia sense embuts el president Felipe González. I Madrid concentra tots els poders en el desig de voler emular capitals com París o Londres (el “gran Madrid”com l’anomena E. Juliana); el projecte fracassa (Bankia com a exemple més emblemàtic), la crisi ho trastoca tot i la ciutat esdevé en centre de comunicació interna però no amb l’exterior, amb un consum desmesurat de recursos (AVE, autovies i altres infraestructures, seu de grans empreses i bancs, funcionariat, grandesa, despeses supèrflues, …) que en gran part provenen de l’espoli de Catalunya i que mai més tornen.

S’aguditza l’estratègia de l’escanyament econòmic de Catalunya que obliga la Generalitat a fer retallades (Sanitat, Ensenyament, Recerca i Investigació, Mitjans de Comunicació, …) desmantellant així el projecte català i amb l’objectiu de rebaixar encara més l’aigualida autonomia; els catalans no disposem dels nostres propis recursos. No oblidem que no hi hauria retallades si no hi hagués espoli econòmic.

La política actual del PP ens porta a valors franquistes dels anys seixanta, a l’Espanya franquista però amb cara democràtica. Vaja, el franquisme postfranquista. Per aconseguir-ho, els objectius de l’estat se centren en:

  • Trencar el tàndem Mas – Junqueras.
  • Desprestigiar la Generalitat com a institució, fracturant la unió Poble – Govern.
  • Asfixiar i desmuntar Catalunya per anul·lar qualsevol resposta ciutadana.

Una guerra bruta i psicològica a la vegada, per intentar partir-nos; per voler fragmentar la nostra societat (“abans es trencarà Catalunya que Espanya”, diu JM. Aznar del PP); pels esforços de tot l’aparell de l’Estat per avortar el moviment independentista valent-se de tots els mitjans de que disposa: lleis, justícia, acusacions i imputacions per corrupció (quan la corrupció és implícita en el sistema polític espanyol), policia, guàrdia civil, CNI, etc.

Enfront de l’agressió i guerra bruta de l’Estat espanyol cal aguantar; hem de seguir en la lluita per la nostra llibertat com a poble de manera pacífica, endreçada i amb mirada cap a Europa sense defallir, sense por i sense barallar-nos. L’enfrontament es planteja a partir de les tres potes que vertebren el moviment independentista:

  • Moviment Popular de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que arrenca amb les Consultes i l’antecedent més llunyà de l’Assemblea de Catalunya.
  • L’activitat institucional de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) que treballen el poder municipal, institució que depèn directament de l’Estat.
  • Lideratge polític al Parlament de Catalunya, Mas – Junqueras, amb la valentia per formular la Declaració de Sobirania on els ciutadans catalans són subjecte polític per decidir el seu futur via consulta o referèndum.

La situació actual no pot continuar pel dramatisme social, econòmic, polític i institucional que comporta; i pel creixent nivell de pobresa a casa nostra que les nostres Institucions no poden atendre i l’Estat espanyol desatén. El procés cap a la Independència no pot allargar-se; com més tard arribi més costarà de refer el país o bé hi pot haver desànim col·lectiu. No pot anar més enllà del 2014.

Xerrada copia

14 març a Bellaterra “Catalunya davant la cruïlla” a càrrec de Patrícia Gabancho

La conferència de Patrícia Gabancho sobre “Catalunya davant la cruïlla” serà el dijous 14 de març a les 20:00 al Centre Cívic de Bellaterra, pl. Maragall, 4.

Fulletó PAT  1 despeckle

Les pensions i altres dubtes sobre la Catalunya independent

El dijous 21 de febrer de 2013 i al Centre Cívic de Bellaterra, en Jaume Vallcorba i en Xavier Olivella de la Fundació Catalunya Estat, han parlat de les pensions en el marc d’una Catalunya independent, donant resposta també a d’altres preocupacions ciutadanes. Ho han fet a partir de les presentacions a que ens tenen acostumats i que es poden consultar al web de la FCE per concloure amb interessants preguntes dels assistents a l’acte.

Quan al tema central de les pensions i de forma molt resumida s’ha constatat:

La pensió és un dret contractual, en la mesura que un ciutadà cotitza durant els anys estipulats i guanya el dret a percebre-la i a ser-li pagada per qui hagi rebut l’import de les prèvies cotitzacions, amb independència d’on visqui o resideixi, i fins i tot de la seva nacionalitat.

La pensió és un dret individual del seu titular i l’import que percep són els seus diners que ningú se’ls pot quedar.

Les pensions s’estipulen sobretot en base a l’estructura productiva i a les cotitzacions pagades.

El sistema de Seguretat Social espanyol és de repartiment; és a dir, les cotitzacions en cada moment serveixen per pagar les pensions del moment. Això indica que amb la independència, el sistema català de Seguretat Social garanteix automàticament el pagament de les pensions a partir de les cotitzacions de la població que treballa. Mai dependria de l’estat espanyol.

Catalunya pateix un dèficit fiscal amb l’estat espanyol en l’àmbit de la Seguretat Social; amb un sistema propi català fins i tot podria augmentar el nivell de les pensions i/o garantir la sostenibilitat futura.

Un repàs històric de les pensions dels catalans per al període 2004-07 evidencia que Catalunya ha aportat 88.945 milions d’euros (el 23,9 % de tot l’Estat); en canvi els pensionistes catalans només han rebut 75.847 milions euros, equivalents al 20,6 % de tot l’Estat. En conclusió, els pensionistes catalans han perdut un total de 13.097 milions d’euros que afecten la seva capacitat de poder adquisitiu.

En el mateix període, les aportacions dels 7,1 milions de catalans al Fons de Reserva de la Seguretat Social (FRSS) ha estat de 13.097 milions d’euros que representen el 74,4 % del total; mentre que els 38,5 milions d’habitants espanyols només han aportat 4.500 milions d’euros que són els restant 25,6 % del total del FRSS. Aquest fet demostra que som els catalans els qui financem unes pensions per als espanyols que Espanya no pot sostenir.

Les aportacions catalanes al sistema de pensions han estat superiors (més població que treballa, treballadors més eficients i major recaptació per salaris més elevats); en canvi, les prestacions que els pensionistes catalans han rebut són inferiors a la resta dels espanyols. Això també evidencia que la situació d’Espanya sense Catalunya fora ben diferent.

Amb l’excedent de 24.774 milions d’euros dels 16 anys analitzats (1995-2010), en un Estat Català els pensionistes haurien de cobrar més, de manera que la pensió mitjana podria ser un 10 % superior a la que s’obté quedant-nos a Espanya i sense augmentar el tipus de cotització. Ateses les balances fiscals de la Seguretat Social, es corrobora que una Catalunya independent té capacitat de millorar les pensions dels catalans i amb les xifres actuals es podria incrementar cada pensió catalana en 2.445 € anuals.

El FRSS es va crear per poder tenir uns diners estalviats a fi de complementar el pagament de les pensions quan no hi hagués prou fons amb els diners recaptats en un determinat període. Al final del 2011 el FRSS tenia acumulats uns 67.000 milions d’euros, però els diferents governs espanyols han començar a administrar els diners d’aquest fons amb gran frivolitat invertint en deute espanyol, lluny de la funció inicialment establerta i al servei dels pensionistes.

La inversió dels diners del FRSS en deute espanyol comporta que actualment ja no es disposi dels 67.000 milions d’euros de finals 2011 per desmillora del deute espanyol. D’aquesta manera s’ha descapitalitzat el FRSS i s’han tapat els problemes de tresoreria de l’Estat. Els diners d’aquests fons podrien desaparèixer del tot en un escenari d’empitjorament de l’economia espanyola.

L’espoliació al sistema de pensions català suposa un espoli més sobre l’espoli fiscal (18.500 milions d’euros anuals), amb clar abús sobre els diners dels pensionistes.

Els jubilats actualment perden poder adquisitiu per la decisió de Rajoy de no revalorar la seva paga, negant-se a actualitzar les pensions amb l’IPC de novembre tal com marca la llei. Els efectes d’aquesta decisió comporten per als pensionistes una pèrdua de 230 euros de mitjana en aquest any que a Catalunya ascendeix fins a 314 euros ja que els preus han pujat més que al conjunt de l’Estat. Tot plegat, implica una disminució més acusada del seu poder adquisitiu.

En un futur estat propi, el finançament de les pensions és més segur a Catalunya per un major PIB i la forta capacitat exportadora que a una Espanya amb pitjors condicions econòmiques.

Només la independència de Catalunya pot garantir la disposició i el millor repartiment dels diners.

Bellaterra, 22 de febrer de 2013

Bellaterra per la Independència

Comunicació

Exposició Bellaterra

21 febrer a Bellaterra “Les pensions i d’altres dubtes” amb Jaume Vallcorba

Xerrada “Les PENSIONS i d’altres dubtes sobre la Catalunya independent”.

L’acte es farà el dijous 21 de febrer de 2013, a les 20 hores al Centre Cívic de Bellaterra, plaça de Maragall, núm. 4. i comptarà amb Jaume Vallcorba de la Fundació Catalunya Estat.

Fulletó Vallcorba BN 1

El futur de Catalunya i el caminant davant del congost. Jordi Pujol entrevistat per Mònica Terribas

ANC Pujol-Terribas4

Partint de darrer llibre escrit pel MH Sr. President Jordi Pujol El caminant davant del congost. Quan tot és difícil i necessari, metàfores i al·legories amb tocs de bon humor van mantenir viva l’entrevista que la subtil periodista Mònica Terribas ha fet al MH Sr. President al Centre Cívic de Bellaterra el 24 de gener de 2013.

Els congostos geogràficament són passos difícils, insegurs, amb sorpreses,… i això sempre fa por; socialment, els bandolers també aprofiten la conjuntura. I tot caminant sap que quan arriba davant d’un congost aquest sempre fa esglai. Sabedor d’això Pujol va intentar evitar els congostos durant els 23 anys de govern.

Actualment Catalunya i els catalans estem en un congost. Un estret en el qual recular ens enduria a la nostra extinció com a poble (el Tribunal Constitucional espanyol ens ho va deixar clar amb la sentència del 2010 contra l’Estatut) i seguir endavant és prou feixuc.

Però quedar-nos al mig també conduiria a la nostra perdició. Forçosament només hi ha un sol camí: travessar el congost o el que és el mateix, el camí de la Independència. I en aquest pas estret hi som tots, tant els que volem la independència com els que no la volen; tots hi perdrem o bé tots hi guanyarem. Cal ser-ne conscients.

Quan a la Declaració de Sobirania del Poble de Catalunya feta el dia abans al Parlament de Catalunya, el President Pujol la veu com un fet de gran importància històrica i prudència a la vegada sense excloure una certa preocupació. Reclama “el pal de paller” que lideri el procés per assolir una unitat política i social prou gran en la que s’impliqui tothom i el missatge arribi a tots els barris i ciutadans del país per difícil que sigui. Ara bé, creu que el pas pel congost no l’han de dirigir esverats ni inexperts per les complicacions, trampes i paranys que s’hi troben; els experts sabran detectar les trampes posades i trampejar les dificultats.

En preguntar-li per la consulta sobre la independència, el MH creu que es farà malgrat que l’Estat té mitjans per posar-hi traves. No hem de perdre la credibilitat ni el respecte. La internacionalització del conflicte només s’aconsegueix amb una majoria social favorable a la independència i aquí la tasca de la societat civil és clau per travessar el congost. Ja no hi ha marxa enrere.

El President no es defineix com a independentista; de fet, mai ho ha estat. Ara bé, la situació actual en trobar-se al mig del congost i sense poder recular ni quedar-s’hi l’obliga a travessar-lo. Manifesta que no cal ser independentista per votar sí a la independència, tot recalcant el seu vot favorable abans que quedar com un país residual. Només havent passat el congost Catalunya podrà plantejar noves fites socials, culturals i econòmiques entre d’altres com un país normal.

Seguint la metàfora dels tres vaixells que a l’inici explicà el presentador Josep Anton Martínez Llorach, els catalans només disposem d’un veler vell i malmès per arribar a bon port (Ítaca) i això només serà possible amb la implicació i el compromís de tots.

 

Bellaterra per la Independència

Comunicació

 ANC Pujol.Terribas

Mobilització de l’ANC a favor de la Declaració de Sobirania

Aquest matí l’Assemblea Nacional Cstalana ha estat present davant del Parlament per donar suport a l’aprovació de la Declaració de Sobirania.

Terrassa per la independència davant del Parlament

BBSnHY4CcAAbd4w.jpg-large

Acte a Bellaterra

ANC Manifest Declaració Sobirania

Acte a Sant Quirze

IMG_0338

Informació i vídeo de Sant Cugat

thumb_474__4-1

Acte a Terrassa

thumb_474__4

Acte a Vacarisses

775742_498869703489295_1433569834_o

Acte i informació de Sabadell

23_01_2013 Concentracio_ANC

23_01_2013 Concentracio_ANC còpia

DSC_3679a

Acte a Ullastrell

20130124-181010.jpg

Acte i informació de Cerdanyola

20130124-182113.jpg

Acte a Barberà del Vallès

20130123_193634

Informació de l’acte de Viladecavalls

24 gener a Bellaterra Mònica Terribas entrevista Jordi Pujol sobre “El futur de Catalunya”


La periodista Mònica Terribas entrevistarà el M.H Sr. President Jordi Pujol qui ens parlarà sobre El futur de Catalunya, en un format tipus La Nit al Dia.

L’acte es farà el dijous 24 de gener de 2013, a les 20 hores.

El lloc és l’habitual: el Centre Cívic de Bellaterra, plaça de Maragall, núm. 4.

Per assistir a l’acte cal reservar prèviament enviant un correu a bellaterra@assemblea.cat

Fulletó Pujol-Terribas G

Conferència de Martí Anglada “Les relacions internacionals de Catalunya”

El periodista Martí Anglada ha estat corresponsal de TV3 a Brussel·les, Berlín i als Estats Units i corresponsal a l’Orient Mitjà, Itàlia i al Regne Unit per La Vanguardia. Té una llarga experiència com a comentarista de política internacional i va ser l’encarregat de fer una conferència a Bellaterra el dijous 15 de novembre, organitzada per Bellaterra per la Independència i centrada en observacions personals al llarg de la seva carrera periodística.
En Martí Anglada considera que Catalunya ha de tenir relacions internacionals sempre i en tot moment. De fet, la base de les relacions internacionals és tenir amics. I en els moments actuals si no hi ha amics és difícil la independència. Comenta que no n’hi ha prou en que Catalunya sigui un poble democràtic, pacífic i disposi de majories suficients; a més a més ha de tenir amics. Posa l’exemple del poble kurd que tot i tenir complir els requisits no disposa d’amics internacionals que l’avalin com a nou estat.

Us oferim un resum de la conferència.

Transcripció conferència Relacions Internacionals Catalunya PDF

Les relacions internacionals de Catalunya segons Martí Anglada

El periodista Martí Anglada, ex-corresponsal a Brussel·les, Berlín i els Estats Units (per TV3), corresponsal a l’Orient Mitjà, Itàlia i el Regne Unit (per La Vanguardia) i amb llarga experiència com a comentarista de política internacional ha fet una conferència a Bellaterra el dijous 15.11.2012, organitzada per Bellaterra per la Independència i centrada en observacions personals al llarg de la seva carrera periodística.
En Martí Anglada considera que Catalunya ha de tenir relacions internacionals sempre i en tot moment. De fet, la base de les relacions internacionals és tenir amics. I en els moments actuals si no hi ha amics és difícil la independència. Comenta que no n’hi ha prou en que Catalunya sigui un poble Democràtic, Pacífic i disposi de Majories suficients; a més a més ha de tenir amics. Posa l’exemple del poble kurd que tot i tenir complir els requisits no disposa d’amics internacionals que l’avalin com a nou estat.
Ara bé, les relacions internacionals actives de Catalunya no han estat regulars. En les èpoques dels Presidents Pujol i Maragall sí que va haver-hi una política activa d’afers exteriors. El President Pujol fou uns dels impulsors de la creació dels Quatre Motors per a Europa pel seu pes econòmic (Catalunya n’és un) al costat de potències com França, Alemanya i Itàlia, donant a conèixer Catalunya al món europeu i teixint a la vegada relacions d’amistat amb els grans estats de la Unió Europea. Més tard, Maragall fou l’artífex de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani amb la intenció de cercar llaços de complicitat amb França per la proximitat, continuïtat territorial i cultural. Catalunya dins la francofonia com a senyal d’amistat i de ser present també al món francòfon.
La bona imatge actual de Catalunya al món ha estat forjada sobretot per fets com les Consultes per a la Independència, la Prohibició de les Curses de Braus i sobretot la Manifestació de l’11-S, moments en que Catalunya i els catalans hem estat a les primeres pàgines mundials i ens ha fet més simpàtics al món.
Troba a faltar, però, un Departament o Conselleria d’Afers Exteriors que treballi més intensament pel futur de Catalunya dins la Unió Europea. Valora la continuïtat, l’estratègia, el consens i el treball global com a eines potents en relacions internacionals que ens facin creïbles i fiables davant els ulls dels altres.
Pel que fa a les institucions europees i mundials, manifesta que un nou esta català romandria dins la Unió Europea (Tractat de Schengen) així com en l’ONU. En canvi res hi ha escrit sobre la continuïtat automàtica o no dins els Tractats Constitutius de la UE (Roma, Maastricht i Lisboa) ja que aquesta situació no s’havia previst. En aquest sentit, tant Catalunya com Espanya haurien de renegociar la seva entrada a la UE atès que per als dos han variat les condicions inicials. Tampoc hi veu cap problema jurídic; posa l’exemple de l’Informe del Parlament Britànic que avala acords entre el Regne Unit i Escòcia per evitar renegociacions.
Però amb la bona imatge no n’hi ha prou. Els corresponsals de Madrid, molt influents, donen una visió deformada o conformada de la realitat catalana i costa molt de trencar.
L’alternativa és tenir amics i llavors es pot prescindir d’acords amb Madrid. Ho exemplifica amb la capacitat imaginativa legal de Brussel·les. Posa l’exemple de Kosovo, considerat per la Unió Europea com a Protectorat Europeu, malgrat haver-hi 5 estats en contra (Espanya inclosa); aquests cincs països que no reconeixen Kosovo contribueixen a les despeses econòmiques del nou estat.
Comenta els dos blocs de vot europeu: el bloc encapçalat per Alemanya i l’altre per França, països amb els que hauríem de teixir relacions. A igual que amb els països anglosaxons ja que disposen dels millors mitjans de comunicació i d’institucions de gran pes polític. El sentiment de traïdoria històrica d’aquests envers Catalunya, genera simpaties cap el poble català.
Des de l’11 de setembre d’enguany s’han iniciat moviments de la Generalitat per teixir llaços d’amistats i complicitat. Alemanya (país que ha obert les portes d’Europa a molts estats de l’est) és sensible a la situació d’espoli fiscal de Catalunya, en tant que l’entén; el Regne Unit l’entén però no s’implica; i França i Itàlia no l’entenen i l’ignoren. Per a l’atansament amb França, Catalunya hauria de mirar de ser la Bèlgica del sud, cosa que l’estat veí veuria bé i ens acostaria a Europa per l’amistat i continuïtat territorial.
I ara que Europa està en construcció és un bon moment de tenir un estat propi i influir. Actualment des del Club de Berlín (Espanya en forma part), Alemanya vol reobrir els Tractats Europeus en la proposta d’aconseguir una política de Defensa i Exteriors comuna fent possible el compartir totalment o parcialment la política de Brussel·les. És a dir, una dependència directa de Brussel·les en la idea de vertebrar una Europa federal que els estats petits veuen bé; en canvi, els estats grans no en són partidaris.
Pel que fa al nou món, als Estats Units es valora molt positiva la tasca de l’Institut Ramon Llull, el paper proactiu de la Fundació Farragut així com els canvis de visió periodística de diaris influents com el The New York Times i el Whashington Post. També cal mimar estats com Mèxic, Brasil i Argentina, actualment socis comercials.
Pel que fa al Mediterrani veu l’estat hebreu com un potencial aliat; també el Marroc atesa la nombrosa població de marroquins a Catalunya i l’activa inversió catalana al país. Això sense oblidar Turquia pel seu potencial.

Bellaterra, 15 de novembre de 2012

Bellaterra per la Independència
Departament de Comunicació

20121116-165851.jpg

15 novembre a Bellaterra conferència de Martí Anglada “les relacions internacionals de Catalunya”

El 15 de novembre a les 20:00 el periodista Martí Anglada, excorresponsal de TV3 a Brussel·les i Berlín parlarà de “Les relacions internacionals de Catalunya“. Serà al Centre Cívic de Bellaterra. L’adreça és plaça Maragall 4.

Bellaterra per la independència ha organitzat una recollida d’aliments per a Càritas de Cerdanyola

Solidaritat a l’alça

Així es podria titllar l’activa participació dels ciutadans de Bellaterra en la jornada de Recollida d’Aliments (27.10.2012).

Una dia intens, participatiu i solidari en què els bellaterrencs han demostrat de manera pragmàtica la seva sensibilitat per les causes socials: al cap de dotze hores de recollida d’aliments s’havien omplert 20 carros de compra replets de llegums, pastes, sucre, farina, llet i molts altres aliments bàsics i de bon conservar seguint les recomanacions de Càritas Cerdanyola. Tot un rècord en volum d’aliments ja que mai se n’havien recollit tants.

En més o menys grau tothom ha participat en el Dia de la Solidaritat, iniciativa organitzada per la territorial de la Assemblea Nacional Catalana Bellaterra per la Independència.

Avui diumenge s’ha fet efectiva la donació dels aliments, que s’han fet arribar en cinc vehicles plens de gom a gom fins a la seu de Càritas de Cerdanyola del Vallès, que ha agraït la implicació i solidaritat dels ciutadans de Bellaterra.

Bellaterra, 28 d’octubre de 2012.

Bellaterra per la Independència

Departament de Comunicació

Resum de la conferència d’Ernest Maragall “Catalunya i l’esquerra, són incompatibles?” feta a Bellaterra

En la ponència feta a Bellaterra el 25 d’octubre de 2012, l’Àlvar Roda presenta l’Ernest Maragall com un home de partit, un polític més aviat a l’ombra, que defuig el primer pla mediàtic, però de gran influència i al servei completament de la causa pública.
Un polític intel·ligent, rigorós, amb una gran dosi de seny i també de rauxa per defensar les seves conviccions polítiques. Ara, a la tercera joventut, fundarà una nova opció política, la Nova Esquerra Catalana.
Enric Marín com a moderador també fa glosa de l’Ernest Maragall. El defineix com un home de caràcter fort, de conviccions fortes i treballador. Quan tothom es pensava que es jubilaria ha passat al primer pla de la política fent propostes serioses, en cap cas frívoles i en clau de futur.
L’Ernest Maragall comença l’exposició preguntant–se per aquesta pretesa incompatibilitat entre l’esquerra sociològica i Catalunya. Per donar-hi resposta ha plegat del partit de tota la vida i està en el camí de fundar-ne un de nou. Aquesta decisió, dolorosa i meditada, l’ha pres per tal de donar resposta als nous esdeveniments que tenen lloc al nostre país.
Des de la gran manifestació de l’11 de setembre d’enguany convocada per l’ANC el poble català ha agafat la iniciativa i els partits van a remolc. Si s’accepta que s’entra en un procés constituent cal un ventall complert d’opcions polítiques, una alternativa d’esquerres contra una dreta hegemònica.
Catalunya necessita unitat social sense que sigui necessària una unitat de partits. Una unitat sense alternativa no té sentit; per això creu necessari la fundació del nou partit socialista, democràtic i europeu.
En contesta a preguntes formulades, exposa que la independència és una possibilitat oberta a estudiar; però que si de veritat hi ha una proposta d’Espanya que accepta que Catalunya és una nació, l’autodeterminació dels pobles i que està disposada a concedir un pacte fiscal digne amb totes les competències a Catalunya (excepte les defensa que segurament no voldrem, diu ell), fora una proposta a considerar i potser s’acceptaria.
Maragall diu que la creació d’un Estat propi en sí no solucionarà totes les necessitats ja que caldrà tenir estructura d’estat, fer la nova constitució i després emprendre la reconstrucció de l’estat del benestar.
Per complir els objectius és molt important saber connectar amb els ciutadans, innovar i formar part del projecte nacional. Cal un canvi d’actitud, créixer i ser capaços de crear cultura.
Ara estem vivint una revolució pacífica hegemonitzada per Convergència Democràtica de Catalunya; és el resultat de les contínues agressions que la societat catalana rep des de la sentència del Tribunal Constitucional. L’Estatut del 2006 va ser un autogol, però ens ha dut a desitjar la independència.

 

Bellaterra per la Independència
Departament de Comunicació

20121026-153817.jpg

27 octubre a Bellaterra recollida d’aliments

Un any més el proper dissabte dia 27 d’octubre de 2012, Bellaterra participa en la Recollida d’Aliments per a Càritas Cerdanyola.

L’associació Bellaterra per la Independència organitza la jornada de solidaritat amb el suport de l’establiment Condis de la població. En col·laboració amb Càritas s’ha confeccionat una llista dels aliments més necessaris i que els membres de l’entitat organitzadora demanaran als ciutadans que col·laborin voluntàriament en l’ajut per als més necessitats durant 12 hores seguides del dissabte, de 9 del matí a les 9 de la nit.

Una vegada més, el bellaterrencs expressen de manera pragmàtica el seu grau de sensibilitat en temes socials.

Bellaterra, 24 d’octubre de 2012.

Bellaterra per la Independència

Bellaterra per la independència avui ha treballat. Res a celebrar el 12 d’octubre.

Avui  12 d’octubre, l’assemblea territorial de Bellaterra s’ha reunit en jornada de treball per planificar tasques generals de l’associació, per definir els propers actes que es faran a Bellaterra i per a l’elaboració d’estratègies a fi de millorar la comunicació amb el veïnat i l’increment de socis bellaterrencs per a l’ANC.

L’entorn de la plaça de Maragall, s’ha ambientat amb banderes estelades i pancartes de la Marxa; tot això acompanyat d’un esmorzar de germanor.

Perquè no tenim res a celebrar el dia de la hispanitat, per a  nosaltres ha estat un dia més de treball.

 

Bellaterra per la Independència

Departament de Comunicació

25 octubre a Bellaterra conferència d’Ernest Maragall “Catalunya i l’esquera”

L’acte serà el 25 d’octubre a les 20:00 al Centre Cívic de Bellaterra (pl Maragall 4).