Partint de darrer llibre escrit pel MH Sr. President Jordi Pujol El caminant davant del congost. Quan tot és difícil i necessari, metàfores i al·legories amb tocs de bon humor van mantenir viva l’entrevista que la subtil periodista Mònica Terribas ha fet al MH Sr. President al Centre Cívic de Bellaterra el 24 de gener de 2013.

Els congostos geogràficament són passos difícils, insegurs, amb sorpreses,… i això sempre fa por; socialment, els bandolers també aprofiten la conjuntura. I tot caminant sap que quan arriba davant d’un congost aquest sempre fa esglai. Sabedor d’això Pujol va intentar evitar els congostos durant els 23 anys de govern.

Actualment Catalunya i els catalans estem en un congost. Un estret en el qual recular ens enduria a la nostra extinció com a poble (el Tribunal Constitucional espanyol ens ho va deixar clar amb la sentència del 2010 contra l’Estatut) i seguir endavant és prou feixuc.

Però quedar-nos al mig també conduiria a la nostra perdició. Forçosament només hi ha un sol camí: travessar el congost o el que és el mateix, el camí de la Independència. I en aquest pas estret hi som tots, tant els que volem la independència com els que no la volen; tots hi perdrem o bé tots hi guanyarem. Cal ser-ne conscients.

Quan a la Declaració de Sobirania del Poble de Catalunya feta el dia abans al Parlament de Catalunya, el President Pujol la veu com un fet de gran importància històrica i prudència a la vegada sense excloure una certa preocupació. Reclama “el pal de paller” que lideri el procés per assolir una unitat política i social prou gran en la que s’impliqui tothom i el missatge arribi a tots els barris i ciutadans del país per difícil que sigui. Ara bé, creu que el pas pel congost no l’han de dirigir esverats ni inexperts per les complicacions, trampes i paranys que s’hi troben; els experts sabran detectar les trampes posades i trampejar les dificultats.

En preguntar-li per la consulta sobre la independència, el MH creu que es farà malgrat que l’Estat té mitjans per posar-hi traves. No hem de perdre la credibilitat ni el respecte. La internacionalització del conflicte només s’aconsegueix amb una majoria social favorable a la independència i aquí la tasca de la societat civil és clau per travessar el congost. Ja no hi ha marxa enrere.

El President no es defineix com a independentista; de fet, mai ho ha estat. Ara bé, la situació actual en trobar-se al mig del congost i sense poder recular ni quedar-s’hi l’obliga a travessar-lo. Manifesta que no cal ser independentista per votar sí a la independència, tot recalcant el seu vot favorable abans que quedar com un país residual. Només havent passat el congost Catalunya podrà plantejar noves fites socials, culturals i econòmiques entre d’altres com un país normal.

Seguint la metàfora dels tres vaixells que a l’inici explicà el presentador Josep Anton Martínez Llorach, els catalans només disposem d’un veler vell i malmès per arribar a bon port (Ítaca) i això només serà possible amb la implicació i el compromís de tots.

Bellaterra per la Independència

Comunicació