En la ponència feta a Bellaterra el 25 d’octubre de 2012, l’Àlvar Roda presenta l’Ernest Maragall com un home de partit, un polític més aviat a l’ombra, que defuig el primer pla mediàtic, però de gran influència i al servei completament de la causa pública.
Un polític intel·ligent, rigorós, amb una gran dosi de seny i també de rauxa per defensar les seves conviccions polítiques. Ara, a la tercera joventut, fundarà una nova opció política, la Nova Esquerra Catalana.
Enric Marín com a moderador també fa glosa de l’Ernest Maragall. El defineix com un home de caràcter fort, de conviccions fortes i treballador. Quan tothom es pensava que es jubilaria ha passat al primer pla de la política fent propostes serioses, en cap cas frívoles i en clau de futur.
L’Ernest Maragall comença l’exposició preguntant–se per aquesta pretesa incompatibilitat entre l’esquerra sociològica i Catalunya. Per donar-hi resposta ha plegat del partit de tota la vida i està en el camí de fundar-ne un de nou. Aquesta decisió, dolorosa i meditada, l’ha pres per tal de donar resposta als nous esdeveniments que tenen lloc al nostre país.
Des de la gran manifestació de l’11 de setembre d’enguany convocada per l’ANC el poble català ha agafat la iniciativa i els partits van a remolc. Si s’accepta que s’entra en un procés constituent cal un ventall complert d’opcions polítiques, una alternativa d’esquerres contra una dreta hegemònica.
Catalunya necessita unitat social sense que sigui necessària una unitat de partits. Una unitat sense alternativa no té sentit; per això creu necessari la fundació del nou partit socialista, democràtic i europeu.
En contesta a preguntes formulades, exposa que la independència és una possibilitat oberta a estudiar; però que si de veritat hi ha una proposta d’Espanya que accepta que Catalunya és una nació, l’autodeterminació dels pobles i que està disposada a concedir un pacte fiscal digne amb totes les competències a Catalunya (excepte les defensa que segurament no voldrem, diu ell), fora una proposta a considerar i potser s’acceptaria.
Maragall diu que la creació d’un Estat propi en sí no solucionarà totes les necessitats ja que caldrà tenir estructura d’estat, fer la nova constitució i després emprendre la reconstrucció de l’estat del benestar.
Per complir els objectius és molt important saber connectar amb els ciutadans, innovar i formar part del projecte nacional. Cal un canvi d’actitud, créixer i ser capaços de crear cultura.
Ara estem vivint una revolució pacífica hegemonitzada per Convergència Democràtica de Catalunya; és el resultat de les contínues agressions que la societat catalana rep des de la sentència del Tribunal Constitucional. L’Estatut del 2006 va ser un autogol, però ens ha dut a desitjar la independència.

Bellaterra per la Independència
Departament de Comunicació