L’Assemblea respon a SCC. Primer cal demanar públicament la llibertat immediata i la retirada de les acusacions que pesen sobre Jordi Sànchez

El passat 6 de juny, Societat Civil Catalana (SCC) demanava públicament una reunió amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) en un acte informatiu organitzat per Nueva Economía Fórum. L’ANC, però, no en va rebre cap petició formal. Dies més tard, el 15 de juliol, SCC va tornar a sol·licitar públicament una trobada, altre cop sense enviar cap tipus de comunicació a l’ANC.

Finalment, el passat 27 de juliol, va arribar a la seu de l’Assemblea una carta de José Rosiñol, president de Societat Civil Catalana, adreçada a la seva presidenta, Elisenda Paluzie, en la qual demanavauna reunió amb l’ANC, tan aviat com fos possible, per “rebaixar la tensió social als nostres pobles i ciutats”. La carta no contenia cap referència a la situació de repressió política ni a la vulneració de drets fonamentals que viu el poble de Catalunya, ni tampoc a l’existència de presos i exiliats polítics.

Davant d’aquest fet, el 9 d’agost, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va respondre a la petició amb una carta, en què manifestava que “contribuir a un clima de concòrdia i convivència entre catalans i treballar conjuntament per rebaixar la tensió social als nostres pobles i ciutats és, certament, un objectiu que l’Assemblea comparteix”. No obstant això, indicava que “la primera condició per establir aquest clima és la de recuperar la plena normalitat democràtica i acabar amb la vulneració de drets fonamentals i la repressió política”.

Després de denunciar la situació en què es troba Jordi Sànchez, predecessor de Paluzie, a la qual Rosiñol no feia cap esment en la seva carta, l’ANC va respondre que “si l’entitat que vostè presideix demana públicament la seva llibertat immediata i la retirada de les acusacions que pesen contra ell, i que ja han estat descartades per jutges de països de la Unió Europea en el cas d’altres acusats amb un grau de responsabilitat política molt superior, estarem encantats de reunir-nos amb vostès”.

A continuació podeu llegir la carta completa:

Benvolgut senyor,

He rebut la seva carta del passat 26 de juliol, en què sol·licitava una reunió amb l’associació que presideixo, l’Assemblea Nacional Catalana, amb l’objectiu de contribuir a un clima de concòrdia ¡ convivència entre catalans i treballar conjuntament per rebaixar la tensió social als nostres pobles ¡ ciutats. Aquest és, certament, un objectiu que compartim. La primera condició per establir aquest clima és la de recuperar la plena normalitat democràtica i acabar amb lavulneració de drets fonamentals i la repressió política.

Així, es dona la circumstància que el meu predecessor en la presidència de l’ANC, Jordi Sànchez, és en presó preventiva des del passat 16 d’octubre, per activitats pacífiques desenvolupades en representació de I’ANC, com ara manifestacions o l’organització de la campanya del Sí, entre d’altres. La seva detenció és clarament arbitrària, segons els estàndards del dret internacional, i així l’hem denunciada davant del grup de treball de detencions arbitràries de Nacions Unides. La privació de llibertat de Jordi Sànchez resulta de l’exercici de drets com el de llibertat d’associació i reunió, el de llibertat d’opinió i expressió, i el de participació en la vida política, drets que estan protegits per la Declaració de Drets Humans de Nacions Unides i pel Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, ratificat per l’Estat espanyol. També hi hem denunciat el no compliment d’estàndards internacionals relatius al dret a un judici just i el fet que la privació de llibertat constitueix una violació del dret internacional per raonsde discriminació basada en l’opinió política.

Si entitat que vostè presideix demana públicament la seva llibertat immediata i la retirada de les acusacions que pesen contra ell, i que ja han estat descartades per jutges de països de la Unió Europea en el cas d’altres acusats amb un grau de responsabilitat política molt superior, estarem encantats de reunir-nos amb vostès, per tal d’intercanviar idees sobre com la defensa dels respectius objectius polítics de les nostres entitats (en el nostre cas, la independència de Catalunya per mitjans democràtics i pacífics, i en el seu el manteniment de Catalunya dins de l’Estat espanyol) pot fer-se preservant el respecte, la convivència i el diàleg democràtic entre tota la ciutadania catalana.

Creiem que el que li demanem és un gest de distensió que permetria obrir una nova etapa en eldebat polític al nostre país.

Aprofito l’avinentesa per saludar-lo cordialment,

Elisenda Paluzie i Hernàndez

Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

Barcelona, 9 d’agost de 2018

Vídeo del Lipdub “Tot el poble cantarà” organitzat per l’ANC de Terrassa i fet a la plaça Catalunya de Barcelona

Ja són deu mesos de cantar diàriament, pels presos i exiliats davant de l’Ajuntament de Terrassa. En aquests mesos ha nascut un col·lectiu que ja té vida pròpia i decideix quina ha de ser la seva dinàmica en cada moment.

Des del començament, vam sentir la necessitat de tenir alguna cançó, més o menys pròpia, que reflectís exactament els nostres sentiments i les nostres reivindicacions.

Així va nèixer la lletra d’aquesta cançó. Una mica, una creació col·lectiva, i què després de veure com agradava en altres col•lectius, vam entendre que havíem de fer una gravació de qualitat per difondre-la per les xarxes i que arribés a tothom que la volgués fer seva.

Després d’una feinada de setmanes i amb la col·laboració desinteresada de centernars de persones, aquí teniu el resultat. És vostra.

Per la llibertat dels nostres presos i preses i el retorn dels exiliats i exiliades.

Avui i sempre, al Catllar, a les Basses i a tot arreu, cap dona en l’oblit

Avui dia 23, farà cinc mesos que la Dolors Bassa, la Carme Forcadell, en Raül Romeva, en Josep Rull i en Jordi Turull estan entre reixes injustament per haver permès el debat parlamentari i per delictes inventats. Per denunciar aquesta situació, i també la dels altres presos polítics, exiliats i represaliats, des de l’Assemblea, dins la campanya Cap Dona en l’Oblit, s’han organitzat, com cada 23, concentracions davant els centres penitenciaris de Puig de les Basses i El Catllar.

Per això, convidem tothom a unir-s’hi i a compartir l’escalf del carrer amb dues dones valentes i decidides a denunciar les vulneracions del seu procés judicial:

  • Centre Penitenciari Mas d’Enric. 19 h, dijous 23. Es farà un acte i un sopar a la fresca  organitzats conjuntament amb els Avis i àvies x la llibertat. Es recomana portar-lo de casa. Hi assistiran Eulàlia Subirà (ANC), Montse Sánchez (Súmate), familiars de Carme Forcadell, Irene Fornós (ERC), Mireia Boya (CUP), Teresa Pallarès (JxCAT) i Titón Laïlla (Demòcrates).
  • Centre Penitenciari Puig de les Basses. 20.30 h. Es farà un sopar a la fresca, es recomana portar-lo de casa. Hi assistiran Gabriela Serra (activista), Cristina Sànchez (UdG), Pilar Heras (activista), Elisenda Romeu (ANC) i Montse Bassa (germana de Dolors Bassa).

No defallirem en la denúncia de l’Estat espanyol i les constants vulneracions de drets que exerceix, ni tampoc defallirem en la consecució dels nostres objectius polítics, sempre pacíficament i democràticament. Reivindiquem la Carme i la Dolors, dues dones valentes i coratjoses que segueixen dempeus davant de tanta injustícia.

img-agen-ElCatllar-23082018-1.jpg

img-agen-Puig-23082018.jpg

 

Vídeo “La vostra valentia, la seva vergonya” sobre l’acte a Lledoners el 17 d’agost

Aquest és el vídeo de l’acte que es va fer a Lledoners el 17 d’agost en record a l’atemptat del 2017 a la Rambla i Cambrils.

Aquest és el vídeo de TeleSUR, el canal llatinoamericà, sobre la repressió de l’1 d’octubre.

Aquest és el vídeo que ha fet el canal llatinoamericà TeleSUR sobre la repressió de l’1 d’octubre.

L’Assemblea homenatja les víctimes dels atemptats del 17-A i els serveis d’emergència, els bombers i els cossos de seguretat

L’esplanada de darrere del centre penitenciari de Lledoners ha acollit aquest vespre una concentració per homenatjar les víctimes dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils, així com els servidors públics i d’emergència, bombers i cossos de seguretat. A més, s’ha volgut tenir també un record pel Conseller Quim Forn i pel Major Trapero, tots dos encarregats de la seguretat del país en el moment en què van tenir llocs els atemptats.

Sota una intensa pluja que ha deixat amarats els camps i ha obligat la gent a tapar-se com ha pogut, la societat civil, encapçalada per l’Assemblea Nacional Catalana, han anat fent diversos parlaments, i cadascun d’ells ha dipositat un clavell en un gran llaç groc ple de clavells blancs en memòria de les víctimes dels atemptats. A darrere, la presó que manté tancats Joaquim Forn, conjuntament amb Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. El President de la Generalitat, amb altres membres del Govern i d’organismes i entitats polítiques, també hi ha assistit.

Vam ser poble, vam ser Estat

La Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, ha recordat els moments posteriors a l’atemptat, i ha explicat que aquells dies, col·lectivament, ens vam sentir un Estat, en bona part gràcies als Mossos. Però, a més, pocs dies després, l’1 d’octubre, ens vam sentir un poble. Paluzies’ha preguntat com, un any després dels atemptats, els Mossos encara no formin part de la Interpol. En comptes d’això, els màxims responsables d’aquell operatiu són ara a la presó, “acusats de delictes completament fabulats”.

Paluzie, però, també ha fet autocrítica, i ha dit que el millor recordatori que es pot fer a les víctimes és el compromís de millorar en el seguiment als familiars i víctimes en els moments posteriors de fets tan traumàtics com aquests. ”Cal millorar-ho; aspirem a ser exemplars”.

Si bé Paluzie ha lloat la gran tasca dels Mossos d’Esquadra, també s’ha referit als fets d’aquesta nit, en què agents del cos han intentat retirar una pancarta que denunciava la presència del Rei Felip a plaça Catalunya. Per Paluzie, els Mossos ens han de tornar a fer sentir orgullosos, i han de ser garants de la les llibertats, especialment de la d’expressió. “I aquesta nit hi ha hagut moments en què no ha estat així”, ha afegit, però s’ha mostrat confiada en què el Govern n’haurà pres nota i resoldrà aquests problemes.

De fet, Paluzie ha ampliat la demanda al Govern, de qui ha dit que ha de garantir les llibertats i ajudar a generar una comunió entre govern, societat civil. Perquè “el major capital d’aquest país és la seva gent mobilitzada”, ha conclòs.

Iniciem una marxa pels drets civils i nacionals

El President de la Generalitat, Quim Torra, ha reivindicat l’esperit de Ripoll, que posa valors com la convivència, la solidaritat o la fraternitat en el punt central del país. “Aquests són els valors que ens fan com a país i com a poble”, perquè Catalunya és un país que vol pau i democràcia.

Torra ha confirmat que la jornada d’avui s’havia de dedicar a les víctimes, i s’ha referit a les paraules de Paluzie, i ha admès que caldrà millorar tot el que faci falta per acompanyar les víctimes i els seus familiars, perquè el país són les persones. “Només si som capaços d’acompanyar les víctimes ens en sortirem”, ha afirmat.

Torra s’ha referit als presos polítics, i al judici que es farà a la tardor. “Europa ens ha donat la raó”, ha afirmat, i s’ha preguntat qui té el problema, Europa o Espanya, que jutja d’una manera contrària a la resta d’Europa. Torra ha encoratjat la ciutadania a iniciar una marxa pels drets civils i nacionals del país fins a fer efectiva la República. “No ens aturarem”, ha conclòs.

Greu retrocés democràtic de l’Estat

Al seu torn, el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, s’ha referit a la visita del Rei d’Espanya als actes d’avui, i ha dit que l’homenatge d’avui era només per a les víctimes i pels servidors públics que van treballar durament durant el 17-A i dies posteriors, per això ha lamentat que “cap rei i cap Borbó es pot atorgar el protagonisme en un dia com avui”.

Laura Masvidal, en representació de l’Associació Catalana pels Drets Civils i parella de Joaquim Forn, ha alertat novament del “greu retrocés democràtic de l’Estat” i s’ha preguntat com Espanya, presidida suposadament per un govern de progrés, permet tenir gent empresonada per motius polítics i sense judici i amb acusacions falses. “Ja n’hi ha prou”, ha exclamat. Masvidal, a més, ha explicat que des de la presó s’ha fet un sentit homenatge a les víctimes dels atemptats i també un agraïment cap a les forces de seguretat i cossos d’emergència.

Josep Maria Cervera, President de l’AMI, ha tingut un record per les víctimes, i ha subratllat que el 17-A encara té “molts interrogants”, i ha apel·lat a la responsabilitat jurídica i política de tothom, “també dels que han rebutjat una comissió d’investigació al Congreso de los Diputados”. Cervera ha explicat que l’Estat va pair molt malament la tasca feta, i per això va usar l’1-O com a “venjança” en contra de Joaquim Forn o del Major Trapero, entre d’altres, tancant-lo, en el cas de Forn, i processant-los judicialment. Per això, ha dit que “sense República no hi ha llibertat”, i que Catalunya vol viure en pau i llibertat.

Finalment, Patrícia Nubiola, en representació del cos de Bombers, ha volgut fer un reconeixement “als que van donar la cara” aquells dies d’agost del 2017, especialment al paper dels Mossos, amb el Major Trapero al capdavant, i l’equip d’Interior, amb Joaquim Forn al capdavant. Però també de tota la Generalitat amb el President Puigdemont al capdavant, i ha reiterat que els bombers sempre estaran al costat de les víctimes. “Ens abracem com un sol poble i demanem pau i justícia”, ha conclòs.

Un gran llaç humà groc exigeix la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en el seu desè mes empresonats

La plaça de la Vila de Gràcia s’ha tenyit de groc aquesta tarda per exigir la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que tot just avui fa 10 mesos que van ser empresonats acusats de sedició i rebel·lió. En una plaça plena de gom a gom, més d’un centenar de persones han conformat un immens llaç de color groc, fet de cartolines grogues, que ha ocupat gairebé la totalitat de la plaça. L’acte ha estat conduit per l’actriu Pepa Arenós.

David Minoves, Secretari Nacional de l’Assemblea, ha recordat que “llibertat i República són dues cares d’una mateixa moneda”, que només s’aconseguirà el seu alliberament amb la República, i que no hi ha cap possibilitat de diàleg sense llibertat. Per això, ha estat clar: només podrem estar contents quan tots i totes estiguin lliures i a casa.

Minoves ha descrit la repressió com una “causa general contra l’independentisme”, i ha dit que la repressió que pateixen els presos la voldrien “infligir” a tots nosaltres. De fet, Minoves ha recordat que mentre la ciutadania ha anat fent sopars grocs i penjant llaços, tots plegats hem estat “perseguits i colpejats”, i ha reiterat el compromís amb la pau per no generar cap resposta violenta, però sí que ha alertat de la utilització que està fent l’Estat espanyol de la violència d’extrema dreta per trencar el país, motiu pel qual ha exigit a les institucions catalans que “no en deixin passar ni una més”, tot recordant que “al feixisme se’l combat, també des de les institucions”.

Per acabar, ha tingut un record per a les víctimes i els seus familiars dels atemptats d’ara fa un any a Barcelona i Cambrils, i ha enviat un missatge clar per si algú vol aprofitar un bany de masses per rentar la seva imatge i tapar les seves vergonyes. “Tenim memòria”, ha advertit.

Omplir la Diagonal per la Diada

Al seu torn, Marcel Mauri ha deixat clar que, passi el que passi, la lluita per la República seguirà, i ha fet una crida a omplir la Diagonal el proper 11 de setembre, i també a inscriure’s a la Diada. Mauri ha reiterat que l’únic gest que val als presos polítics i els exiliats és que puguin tornar a casa, per això ha instat la fiscalia a retirar les “acusacions falses” que manté tancats i exiliats membres del Govern i de la societat civil.

Finalment, Alba Puig, en representació de l’Associació Catalana pels Drets Civils, ha constatat la “vergonyosa veritat” de veure que hi ha persones empresonades i exiliades per haver donat l’oportunitat al país d’autodeterminar-se.

L’Estat actua com una dictadura

Sicus Carbonell, músic, i Joan Carles Llibre i Agnès Garreta, President i vicepresidenta dels Castellers Gràcia, han estat els encarregats de llegir el manifest, que ha reclamat la llibertat dels presos polítics i dels exiliats, i ha exigit justícia. El text considera que l’Estat espanyol actua com una dictadura, i recorda que les entitats no han comès cap delicte.

El manifest recorda que amb totes les vulneracions que ha dut a terme l’Estat, ni tan sols “li han pujat els colors”, i reitera que no s’ha percebut cap gest del nou Govern, per això s’ha instat la fiscalia a retirar els càrrecs.

El 17 d’agost, reivindicarem la feina de Joaquim Forn i el Major Trapero. Hi ha autocars des del Vallès Occidental

El proper 17 d’agost farà un any dels atemptats de Barcelona i Cambrils, que van marcar un abans i un després per a moltes famílies, també per a la societat catalana.

Un any després, les autoritats encarregades d’abordar aquella situació, Joaquim Forn i el Major Trapero, que van fer una feina lloada i reconeguda internacionalment en la gestió de les primeres hores i dies després dels fets, són perseguits judicialment i, fins i tot, empresonats, en el cas de Forn.

Per denunciar aquesta injustícia, us convoquem el proper 17 d’agost, a les 18.30 h, al centre penitenciari de Lledoners, al Bages. Allà, reivindicarem la gran feina que van fer en uns moments tan difícils. És important recordar i reiterar la ignomínia permanent que manté gent innocent empresonada i perseguida. I ara, que farà un any de l’atemptat, és cabdal recordar les víctimes i la valentia de Joaquim Forn, Josep Lluís Trapero i tots els serveis d’emergència.

El preu per haver desarticulat una cèl·lula terrorista va ser la presó i la persecució. Ni ho tolerem ni ho acceptem. El proper 17 d’agost a la tarda, ens retrobarem per denunciar-ho.

Autocars des del Vallès Occidental

  • Sabadell Cita al pàrquing del Vapor Turull per sortir amb cotxes a les 17.00.
  • Sant Cugat del Vallès Sortida 16.30 davant de l’Auditori. 5€. Reserveu a scxi.anc@gmail.com
  • Sant Quirze del Vallès A les 16.00 a la porta del Parc de les Morisques per anar-hi en cotxes.
  • Terrassa Cal inscriure’s al Cants de Llibertat, al Raval de Montserrat, a 2/4 de 8 del vespre, tots els dies.

16 d’agost, a Sabadell, de nou al carrer per reclamar la llibertat dels presos!

Tot i ser estiu, i en ple mes de vacances, aquest 16 d’agost no ens quedarem a casa! Tenim persones íntegres injustament empresonades i d’altres a l’exili, i no els oblidem!

Si sou a Sabadell, aquestes són les cites ineludibles:

Com cada dia 16, els amics i amigues de Jordi Cuixart ens convoquen a la plaça del Vallèsa dos quarts de vuit del vespre. Aquest cop, escriurem cartes als presos i exiliats. Aquí teniu el cartell.

A les 8 del vespre, i conjuntament amb Òmnium Cultural, ens trobarem a la plaça del Dr. Robert, on llegirem un manifest  i reivindicarem, un cop més i tots els que calgui, que volem que tots els presoners i exiliats tornin a casa.

Finalment, després de la concentració, us animem a sumar-vos a la Roda de la Pau que, com cada dijous i a la mateix plaça del Dr. Robert, farà 15 minuts de silenci (de 3/4 de 9 a les 9 del vespre) en defensa de la pau i contra la guerra i totes les injustícies.

És estiu, però no fem vacances!

Continuem reclamant incansablement l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats! No defallim!

Vídeo de l’acte de suport a Jordi Sànchez fet a Palafrugell

Vídeo de l’acte de suport a Jordi Sànchez, empresonat injustament des del 16 d’octubre organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana i l’Associació d’Estudis per la democràcia a Palafrugell el 28 de juliol de 2018.

La (in)justícia espanyola queda en ridícul a Europa

Avui, el jutge del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, ha decidit refusar l’extradició del president català exiliat Carles Puigdemont i retirar les euroordres de detenció dictades no només contra ell, sinó també contra Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí; com també la demanda d’extradició de la secretària general d’ERC Marta Rovira. Amb això ha fet un ús interessat de les euroordres, que el jutge ha retirat quan les decisions judicials no li han agradat. Cal recordar que, la setmana passada, el Tribunal de Schleswig-Holstein va descartar els delictes de rebel·lió i sedició del president Puigdemont i només va proposar lliurar-lo per malversació.

Amb aquesta decisió, el jutge Llarena queda completament en evidència i entra en una contradicció sense precedents: hi ha 7 polítics catalans a l’exili, 5 d’ells eren membres del Govern català el passat 1 d’octubre, que es poden moure lliurement per Europa, però que no poden posar un peu en territori espanyol sense ser detinguts, mentre que a l’Estat espanyol hi ha 9 ostatges polítics, acusats de delictes gravíssims i inexistents com és la rebel·lió –que la justícia belga i l’alemanya han descartat–, que es troben en presó preventiva des de fa mesos i sense haver-se ni tan sols celebrat un judici.

La justícia espanyola està fent un abús sense precedents d’un mecanisme com és l’euroordre, que implica un reconeixement mutu dels sistemes judicials dels estats de la Unió Europea. Amb aquestes retirades es demostra que s’estan manipulant políticament els instruments jurídics, que la justícia espanyola no reconeix les seves homòlogues europees, en allunyar-se dels principis que fonamenten la Unió Europea, i que no li importa el descrèdit de les institucions espanyoles quan l’objectiu és acabar amb un moviment polític pacífic i democràtic com és l’independentisme català.

Exigim de nou la llibertat dels ostatges polítics, el retorn dels exiliats i el sobreseïment del cas. D’altra banda, després d’aquestes victòries judicials internacionals, instem la majoria parlamentària catalana i el Govern de la Generalitat a establir una estratègia coherent per reprendre el camí cap a la independència, ja que és l’única opció d’aconseguir la República Catalana, la llibertat dels ostatges polítics i el retorn dels exiliats;  a la vegada que demanem, ara sí, que s’activi i es posi en marxa el Consell de la República.

Assemblea Nacional Catalana

logo2018

1024px-TRIBUNAL_SUPREMO_DE_ESPAÑA.jpg

Avui 20 de juliol, concentració al Catllar pel trasllat de Carme Forcadell

L’Assemblea Nacional Catalana, conjuntament amb Òmnium Cultural i l’Associació Catalana pels Drets Civils es concentraran avui al vespre davant del centre penitenciari dels Mas d’Enric, al Catllar, per donar suport a Carme Forcadell, que serà traslladada demà des de la presó de Puig de les Basses. A l’acte també hi haurà representants de l’Associació de Municipis per la Independència i membres de formacions polítiques.

Les entitats demanaran la llibertat de Forcadell i dels altres presos polítics, així com el retorn dels exiliats i fer efectiva la República catalana. Hi haurà parlaments dels principals líders i portaveus de cada una de les entitats, també l’actuació musical, en format acústic, de Xeic, i l’aixecament de diversos pilars per part de colles castelleres de la zona.

Hi seran Elisenda Paluzie, Presidenta de l’ANC; representants d’Òmnium; Jordi Gaseni, representants de l’AMI;  Bernat Pegueroles, representant de l’ACDC,  i membres de partits polítics.

L’acte serà al Centre Penitenciari Mas d’Enric (El Catllar) a les 19.00.

23 de juliol, a Sant Cugat, acte en favor de les dones represaliades “Papallones per la llibertat”

El dilluns 23 de juliol es farà a Sant Cugat del Vallès un acte en suport de les dones preses i exiliades.

Hi intervindran Elisenda Paluzie, Carmela Fortuny, Núria Gibert i Mireia Ingla.

L’acte durà el nom “Papallones per la llibertat” i començarà a les 19.30 a la plaça de l’Om.

El dissabte 28 de juliol, a Palafrugell, hi serem per Jordi Sànchez

El proper dissabte, 28 de juliol, l’Assemblea Nacional Catalana participarà al concert solidari a Palafrugell en homenatge a Jordi Sànchez, que porta més de 9 mesos empresonat, i de tots els altres presos polítics, exiliats i represaliats.

El teu lloc és aquí” és el nom de “l’acte-concert-sopar groc”. Des de les 6 de la tarda i fins a la una de la matinada, més d’una desena de bandes posaran música a la protesta.

  • La Companyia Elèctrica Dharma,
  • Duble Buble,
  • Quim Vila,
  • Arnau Tordera (Obesses),
  • Èric Vinaixa,
  • La Folie,
  • Jordi Molina,
  • Salva Racero,
  • Virgínia Martínez (ex-La Porta dels Somnis),
  • Gerard Sesé.
  • Marina Rossell,
  • Josep Tero,
  • Senyor dels Llamps
  • Solk

són algunes de les bandes que hi participaran. A més de la musica, durant l’acte també hi haurà parlaments de membres de la societat civil i de formacions polítiques, així com amics, companys i familiars seus.

L’acte es durà a terme a la plaça de Can Mario de Palafrugell, al costat del Museu del Suro. Els assistents, per un preu de 10€, podran gaudir d’un entrepà de botifarra amb la seva corresponent beguda, i d’un “gelat groc”, fet per la cuinera Ada Parellada.

Diverses territorials han preparat autocars per anar-hi, i s’ha creat un lloc web especial per a l’ocasió.

Un merescut homenatge

Des de l’Assemblea es vol recordar que l’expresident de l’entitat està empresonat perquè n’era el President. Ell mateix en coneixia el risc i sabia que l’Estat utilitzaria totes les formes de repressió que tingués a l’abast per aturar la independència. Des del mes de setembre, l’Estat ha construït falses acusacions, especialment del 20 de setembre ençà, amb una finalitat repressiva: intentar escapçar el lideratge cívic de les associacions.

Per això, l’Assemblea, conjuntament amb l’Associació d’Estudis per la Democràcia, associació creada per un grup d’amics d’en Jordi Sànchez, amb la finalitat de donar-li suport, vol reconèixer tota la feina que l’expresident va fer i la seva gran implicació personal amb un acte de suport i homenatge, com els que ja s’han fet per als altres presos polítics, exiliats i represaliats.

Manifest pels 9 mesos de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Avui, 16 de juliol, fa 9 mesos que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó. Una vergonya que vam tornar a denunciar aquest dissabte, massivament, a Barcelona i que tornarem a denunciar cada cop que faci falta.

Lluitarem fins que sigueu lliures

Fa 9 mesos que sortim al carrer demanant la llibertat del presos polítics i el retorn dels exiliats. Algú pensa que ens en cansarem? Algú pensa que defallirem abans que siguin lliures? La resposta és no.

Tot i el canvi de govern, a l’Estat espanyol no ha canviat res. Què han fet? Només han complert la llei apropant els presos. S’ha modificat la façana, però els fonaments són els mateixos. Canviar les persones és fàcil; canviar aquest estat és difícil, gairebé impossible. La nova fiscal general de l’estat ja ho ha manifestat clarament: el nou govern espanyol no té cap intenció de variar de posició respecte dels presos.

Nosaltres hem de seguir posant de manifest i denunciant les injustícies dictatorials de l’Estat espanyol. Europa els està desmuntant els arguments. No pot ser que a Europa les seves acusacions no es considerin delicte i aquí sí. Al segle XXI, i en un país europeu que s’anomena demòcrata, això és il·legal i, per tant, ho hem de denunciar, hem de sortir al carrer els cops que convingui, avui, cada mes i cada cop que faci falta, fins al seu alliberament.

És creïble la justícia espanyola quan encara fa el que li diu el “gobierno”? No, de cap manera!

El jutge Llarena està fent el ridícul més gran de la seva vida mantenint persones a la presó per causes inventades i que a Europa no existeixen? El govern de l’Estat espanyol està demostrant la no separació de poders? La resposta és sí.

Aquests dies Alemanya ens ha donat una lliçó magistral. Si una cosa no és delicte, hi ha llibertat. Què passa a Espanya? Per què no s’actua igual?

Contínuament diuen que no es pot trencar la unitat. De quina unitat parlen?

Ells el que volen és unir-nos davant:

La MANCA de llibertat d’expressió

L’ACCEPTACIÓ de la corrupció

L’OPRESSIÓ del poble català

La CENSURA de la televisió pública catalana

La CRIMINALITZACIÓ d’alcaldes, mestres, cantants, artistes…

La VIOLACIÓ del drets fonamentals de les persones amb total impunitat

Davant d’aquestes males intencions, hem de ser forts, ho hem d’afrontar junts i combatius. Només serem capaços de vèncer quan FEM LA REPÚBLICA CATALANA!

Exigim l’alliberament immediat del presos polítics, el retorn dels exiliats i la retirada de les causes contra els represaliats.

Us volem a casa!