El Tribunal General Europeu retira la immunitat dels eurodiputats catalans exiliats

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha confirmat la decisió del Parlament Europeu de retirar la immunitat parlamentària a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí el març de 2021. La sentència del TGUE desestima la demanda dels eurodiputats contra l’aprovació del suplicatori al Parlament Europeu, la qual obre la porta al jutge Pablo Llarena per reactivar les ordres europees de detenció contra els exiliats catalans.

Des de l’Assemblea Nacional Catalana veiem amb preocupació que el TGUE hagi ignorat totes les irregularitats evidents en la petició del suplicatori, que va sorgir clarament per motivacions polítiques. Recordem que el president de la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu, és l’eurodiputat de Ciudadanos Adrián Vázquez, i que el ponent del suplicatori, el búlgar Angel Djambazki, és un reconegut neonazi vinculat a VOX. A més, recentment, Pedro Sánchez va afirmat que la reforma del Codi Penal permetria l’extradició de Puigdemont a Espanya, posant de manifest la connivència entre els poders judicials i polítics en la persecució de l’independentisme català.

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, s’ha desplaçat a Brussel·les per donar suport als eurodiputats, i des d’allà ha expressat que l’entitat està “al costat d’aquest a lluita, a favor dels exiliats, però també a favor de tots aquells que lluiten a favor de les llibertats de tot Europa”, i ha recordat que encara queda recorregut judicial: “es pot demanar recurs al TJUE, que moltes vegades ha reconegut els drets que no havia reconegut el TGUE, i que esperem que així sigui en aquest cas.”

La renúncia a la immunitat parlamentària dels eurodiputats catalans és clarament el resultat d’una persecució política contra la dissidència pacífica i una flagrant violació dels drets polítics. Organismes de l’ONU han confirmat diverses vegades que l’Estat espanyol ha vulnerat els drets polítics d’ex-diputats del Govern i del Parlament de Catalunya, violant l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Aquest abús de drets no només afecta els eurodiputats, sinó també tots aquells ciutadans catalans que els van votar.

La ciutadania de Catalunya pateix una violació sistèmica dels seus drets fonamentals només per voler exercir el seu dret a l’autodeterminació, un dret reconegut pel dret internacional. Les autoritats espanyoles continuen silenciant, deslegitimant i criminalitzant l’independentisme català amb falses acusacions de terrorisme i amb persecució judicial.

És profundament preocupant que un estat amb un historial tan alarmant de violacions dels drets fonamentals com l’espanyol ocupi actualment la presidència del Consell de la Unió Europea. Aquesta circumstància mina la credibilitat del projecte europeu i posa en qüestió les institucions europees.

Reiterem la nostra esperança que, en cas que Pablo Llarena dicti noves ordres de detenció europees, les autoritats judicials belgues siguin conscients de les deficiències de la justícia espanyola i les rebutgin. Tal com va dictaminar el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) el gener passat, una Euroordre es pot rebutjar si hi ha deficiències que afectin la protecció judicial d’un grup de persones objectivament identificable, com és el cas de la minoria nacional catalana.

La lluita judicial de l’independentisme català està lluny d’acabar. És imprescindible que es reverteixi aquesta sentència injusta i es garanteixin els drets de les minories que defensen causes inconvenients per als estats. En cas contrari, la dissidència política estarà seriosament amenaçada a Europa, la qual cosa és intolerable en una democràcia moderna.

L’Assemblea Nacional Catalana reafirma el seu ferm compromís amb l’assoliment de la independència de Catalunya. Només la República catalana pot assegurar la protecció dels drets fonamentals del poble català i garantir la supervivència de la nació catalana, la seva llengua, la seva cultura, i la seva identitat com a poble.

17 de juny, a Terrassa, jornada solidària Èrik Absolució!

El dissabte 17 de juny, a Terrassa, es farà una jornada solidària amb l’Èrik.

Els actes seran al Casal de Barri de St Pere, passeig 22 de juliol, 337.

  • 18h Xerrada antirepressiva:
    • TRACA-Coordinadora Antirepressiva de Terrassa
    • GS Erik
    • GS Detingudes 26F
    • Xarxa de Familiars de represaliades
  • 19:30h: Cants de Llibertat
  • 20h : Teatre “Tribut Còmic”
  • 21h sopar de pintxos
  • 22:30h Festa Solidària al Kasalet

El 13 de juny, a Sant Quirze, projecció de ‘No callarem’ sobre la repressió als rapers catalans

El dimarts 13 de juny, a Sant Quirze del Vallès, es projectarà el documental ‘No callarem‘ sobre la repressió als rapers catalans Pablo Hasél, Valtònyc i Elgio.

L’acte començarà a les 18.30 a la Biblioteca Marcel Ayats. Podrem parlar amb la directora del documental Clàudia Arribas.

3 de juny, a Sabadell, homenatge als represaliats el 23S

El dissabte 3 de juny, a Sabadell, es farà un homenatge els represaliats del 23 S. Amb el nom “Poetes i músics per la República” diversos artistes actuaran, a partir de les 19.00 hores, a la plaça del Vallès.

Posteriorment hi haurà un sopar solidari.

L’Assemblea compareix al Parlament com a testimoni contra el Catalangate

Aquest matí, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha participat en qualitat de testimoni davant la Comissió d’Investigació del Parlament de Catalunya que estudia el cas del Catalangate, l’espionatge de representants polítics, activistes, periodistes i les seves famílies per part de l’Estat espanyol amb programari espia il·legal.

La presidenta Dolors Feliu ha agraït la invitació de la comissió i ha expressat que “l’espionatge il·legítim contra membres de la societat civil i d’altres actors del moviment independentista català suposa un abús flagrant de drets fonamentals, que mereix una investigació a fons per esclarir els fets i depurar responsabilitats.”

Feliu ha recordat que malgrat que l’Assemblea “es regeix pels principis de l’activisme democràtic i la no-violència, això no ha evitat que com a mínim sis persones de la nostra organització, Elisenda Paluzie, Jordi Sánchez, Arià Bayé, Sònia Urpí, Jordi Domingo Ceperuelo, i Jordi Baylina, hagin sigut espiades, aparentment majoritàriament sense autorització judicial.” Aquestes infeccions han estat confirmades per tres organitzacions i tres mètodes diferents: Citizen Lab, Amnistia Internacional i Evidentia, aquesta última entregada al jutjat núm. 23 el mes de gener d’enguany.

La presidenta ha remarcat que l’entitat no s’ha quedat de braços plegats davant d’aquest atac, amb una querella al jutjat 32 de Barcelona i una campanya en l’àmbit internacional, el #Catalangate, en col·laboració amb entitats i partits afectats.

L’entitat va exposar el cas #Catalangate davant de l’ONU a través d’una carta de denúncia que va provocar el reconeixement de tres Relators Especials on es reconeixien vulneracions de drets; i al Parlament Europeu, on es van detectar fortes obstruccions d’europarlamentaris espanyols per investigar el cas, i s’ha evidenciat una clara falta de representació de la societat civil catalana a les trobades amb eurodiputats.

Feliu ha recordat que “No es pot invocar la seguretat nacional com a pretext per eliminar la transparència i el retiment de comptes, i tampoc es pot utilitzar com a carta blanca per a justificar violacions de drets fonamentals dels ciutadans catalans”, i ha alertat de la narrativa actual de l’estat per associar el moviment independentista català al terrorisme, com ha quedat palès amb l’acusació contra els acusats del 23S. Això pot ser un intent per normalitzar i legitimar un espionatge massiu contra el moviment independentista.

Finalment, Feliu ha cridat a la lluita conjunta i un pla unitari per fer front als abusos de poder de l’Estat contra el moviment independentista català, i ha recomanat la provisió d’un fons financer per fer front a les despeses que sorgeixen de la investigació dels telèfons mòbils de víctimes i per les querelles lligades a l’espionatge, a més de dotar les persones espiades amb una defensa jurídica i assistència tècnica i psicològica per evitar que les víctimes es quedin sense recursos ni empara.

La Comissió d’Investigació del Parlament de Catalunya ha convidat a l’Assemblea com a testimoni perquè com a mínim sis dels seus membres han patit l’espionatge de l’Estat espanyol purament pel seu activisme independentista. Fins i tot aquelles que presumptament han estat espiades amb mandat judicial no han rebut mai cap comunicació oficial, i ho saben per filtracions a la premsa a través de la Comissió de Secrets Oficials del Congrés espanyol.

20 d’abril, a Terrassa, presentació del llibre “Torturades”

El dijous 20 d’abril, a Terrassa, es presentarà el llibre “Torturades“ amb la presència de l’autora, Gemma Pascual i de dues de les dones testimoni de les tortures.

L’acte començarà a partir de les 20.00 al local dels Minyons de Terrassa, carrer del Teatre, 4.

El 25 i 26 de març i el 6 i 7 de maig, l’Assemblea organitza recollides de signatures massives als carrers en el marc de la campanya “Nosaltres Acusem”

La campanya “Nosaltres Acusem” de l’Assemblea torna als carrers amb un nou impuls i dues maratons de recollides de signatures físiques. Aquest cap de setmana, 25 i 26 de març, i el del 6 i 7 de maig, més d’un centenar d’assemblees territorials seran al carrer per esperonar la campanya i aconseguir encara més signatures.

Ni els indults ni la derogació del delicte de sedició no han aturat la persecució de l’independentisme. Milers de represaliats de base s’han quedat sols davant la policia, els mossos, la justícia espanyola i el Govern català.

La campanya “Nosaltres Acusem” de l’Assemblea busca recollir milers de signatures per crear una Comissió d’Investigació al Parlament de Catalunya que reveli l’abast de la causa general contra l’independentisme.

Cal que s’investigui l’amplitud i l’abast de la Causa General de la justícia espanyola contra el moviment independentista i el Parlament de Catalunya se n’ha de responsabilitzar. S’està fent molt poca feina des de les institucions i els nostres representants s’hi han d’implicar molt més.

Per a aquelles persones que no vulguin esperar, també es pot signar digitalment a través de la pàgina https://repressio.assemblea.cat/nosaltres-acusem/peticio/. Com va dir la coneguda activista Àngels Martínez i Castells a la Conferència Nacional de l’Assemblea el passat 12 de març: “Cal no defugir el conflicte, quan vegeu que algú té por, poseu-hi coratge”.

El Comitè Pegasus de l’Eurocambra denuncia l’opacitat de l’Estat espanyol i l’abús judicial a les víctimes de ciberespionatge independentistes

La Comissió d’Investigació sobre l’espionatge a Pegasus del Parlament Europeu ha presentat aquesta tarda les conclusions de la seva missió d’investigació a l’Estat espanyol i ha remarcat que només hi ha una ordre judicial per a 18 de les 65 víctimes conegudes fins ara, i que s’ha utilitzat la seguretat nacional com a excusa per no revelar informació al públic.

L’eurodiputada i ponent de la comissió d’investigació, Sophie In’t Veld, ha afirmat que les víctimes de l’espionatge es troben atrapades en el sistema, i que la definició espanyola de seguretat nacional és massa àmplia. Per tot això, ha demanat a les autoritats espanyoles que acotin la definició de seguretat nacional, augmentin la transparència i reforcin els drets de les víctimes de l’espionatge. In’t Veld també ha remarcat que l’espionatge ha durat anys, i que “si realment hi hagués hagut una amenaça imminent per a la seguretat nacional, ja s’haurien presentat causes penals, cosa que no és així”.

En aquest sentit, el president del Comitè, Jeroen Lenaers, ha denunciat que “les causes judicials s’arrosseguen durant molt de temps sense que passi res”, i que les víctimes consideren que no hi ha hagut una investigació imparcial i neutral. “Les víctimes del programari espia mereixen més informació i transparència”, ha afirmat. A més, tant ell mateix com In’t Veld han subratllat la importància que podria tenir l’Europol per proporcionar proves forenses als estats membres europeus per avançar en la investigació dels casos i ajudar les víctimes.

Els membres de la comitiva s’han entrevistat amb diversos experts i amb algunes víctimes, però han deixat de banda les persones afectades de la societat civil. A més, l’Estat ha maniobrat perquè l’impacte de les reunions quedi difuminat per un dia festiu a la Comunitat de Madrid i per la moció de censura de Vox al Congrés dels Diputats. De fet, la comissió de Defensa espanyola ha deixat plantats als eurodiputats amb l’excusa d’assistir a la moció, demostrant una altra vegada una falta de respecte a les institucions europees i als drets humans.

Pel que fa a les crítiques de les autoritats espanyoles a l’informe del Citizen Lab sobre el Catalangate, Sophie In’t Veld ha assenyalat que és evident que treballen amb criteris acadèmics i “totes les acusacions han estat degudament refutades”. Tan sols ahir, el Departament d’Estat dels EUA validava els informes de Citizen Lab sobre l’ús de Pegasus a l’Estat espanyol contra l’independentisme català, davant l’intent incessant de les autoritats espanyoles de desacreditar-lo.

Els membres del Comitè PEGA s’han reunit amb experts i algunes víctimes, però han deixat enrere els de la societat civil. Des de l’Assemblea Nacional Catalana expressem la nostra profunda decepció perquè no hi hagi hagut representació de les víctimes de la societat civil, especialment perquè a la comunicació de les Nacions Unides sobre l’espionatge amb Pegasus es destacava que l’atac contra les víctimes civils és especialment preocupant perquè crea un “efecte paralitzador” a l’activisme polític, i al “dret a la llibertat d’expressió i a la llibertat de reunió, així com altres violacions dels drets de les minories i la seva participació efectiva en la vida pública”, els quals són un element imprescindible en la definició d’un estat de dret, democràtic i social.

La setmana passada, l’Assemblea Nacional Catalana va remetre una carta a la Comissió d’Investigació de Pegasus per denunciar l’intent d’Espanya de boicotejar i dificultar el seu viatge a Madrid, en un comunicat conjunt amb Òmnium Cultural, Esquerra, Junts i CUP. Els eurodiputats del Comitè només s’han reunit amb víctimes catalanes del govern català, que no representen tota la diversitat de les víctimes catalanes de Pegasus. Només a l’Assemblea Nacional Catalana hi ha hagut almenys sis víctimes, entre elles els expresidents Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez.

L’Assemblea denuncia el boicot espanyol a la Comissió Pegasus del Parlament Europeu i demana que es reuneixi amb víctimes civils

L’Assemblea Nacional Catalana ha remès una carta a la Comissió d’Investigació Pegasus del Parlament Europeu per denunciar l’intent de les autoritats espanyoles d’impedir i dificultar el viatge de la comissió a Madrid, previst per la propera setmana, en un escrit conjunt elaborat amb Òmnium Cultural, ERC, Junts i la CUP.

El Comitè Pegasus del Parlament Europeu té previst viatjar a la capital de l’Estat espanyol els propers 20 i 21 de març per investigar el cas d’espionatge sobre el terreny. Els membres de la comitiva s’entrevistaran amb diversos experts i amb algunes víctimes, deixant de banda les persones afectades de la societat civil.

A més, l’Estat ha maniobrat perquè l’impacte de les reunions quedi difuminat per un dia festiu a la Comunitat de Madrid i per la moció de censura de Vox al Congrés dels Diputats.

Per tots aquests motius, l’Assemblea denuncia els intents de les autoritats espanyoles d’impedir i dificultar el viatge d’investigació a Espanya a la Comissió PEGA del Parlament Europeu i els demana que es reuneixin amb les víctimes de la societat civil.

El comunicat també critica que hi ha una invisibilitat de la diversitat de víctimes, ja que el Comitè només es reunirà amb membres del Govern de Catalunya i del partit de govern, excloent persones espiades il·legítimament de la societat civil, com les víctimes de l’Assemblea.

Amb tot, l’Assemblea vol denunciar la situació i interpel·lar els membres de la Comissió PEGA per donar veu a tots els actors implicats en el cas, i reclama que el Parlament Europeu no torci el braç davant les manipulacions espanyoles.

26 de febrer i 5 de març, a Terrassa, actes de solidaritat amb les detingudes del 26F

A Terrassa s’han organitzat dos dies de mobilització en solidaritat amb les detingudes del 26 F. Són les persones represaliades amb motiu de les protestes per l’empresonament de Pablo Hasel.

El diumenge 26 de febrer es farà una concentració a les 19.30 davant l’Ajuntament de Terrassa.

El diumenge 5 de març, es projectarà el documental “No callarem“, a 11.00 al Centre Excursionista de Terrassa. A 12.00 hi haurà un vermut musical a la plaça Vapor Ventalló.

2 de març, a Sant Quirze, projecció del documental musical “No callarem” sobre la repressió als rapers catalans

El dijous 2 de març, a Sant Quirze del Vallés, es farà la projecció del documental “No callarem“. Aquest documental combina entrevistes al rapers Pablo Hasel, Valtònyc i Elgio que han patit processos judicials, presó i exili per haver fet cançons crítiques amb els poders de l’estat. El documental combina el conèixer el cas de cadascun dels rapers amb actuacions musicals.

La projeció començarà a les 19.00 h a la Patronal. En acabar la projecció podrem parlar amb Clàudia Arribas, una de les directores del documental.

El documental reconstrueix els tres casos a través de converses entre ells i tres cantants: Ana Tijoux conversa amb Valtònyc des de l’exili; es comparteixen les cartes escrites de Pablo Hasel a Bittah (Tribade) des de la presó, i es fa un recorregut per la història d’Elgio com a membre de la Insurgencia de la mà de Yolanda Sey. El documental recull l’única entrevista que s’ha pogut gravar de Pablo Hasel a la presó de Ponent de Lleida. Tot acompanyat per una banda sonora única on artistes de l’escena musical actual versionen les lletres condemnades per crear noves cançons des d’estils musicals diversos.

Sinopsi:

Les lletres de Pablo Hasel, Valtònyc i Elgio no només han sigut condemnades per un sistema judicial en ocasions poc neutral sinó que també els ha convertit en víctimes d’una fabricació mediàtica que els mostra com a villans radicals i enemics de la democràcia.
El film aborda tant des d’una perspectiva personal com artística les experiències que han portat als tres a convertir-se en represaliats polítics així com en les conseqüències que té la repressió a les seves vides, ja sigui per la inhabilitació, l’exili o la presó.

La inhabilitació de Junqueras, Romeva, Turull i Bassa és l’enèsima prova del fracàs de la Taula de Diàleg

Aquest matí s’ha fet pública la interlocutòria del Tribunal Suprem de l’Estat espanyol, en ponència del jutge Manuel Marchena, on es condemna l’exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, i els consellers i consellera represaliats, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, per un delicte de desobediència amb concurs de malversació greu.

Això implica que la inhabilitació és ferma per a aquests representants escollits democràticament; fins al 2030, en el cas de Romeva i Turull, i fins al 2031, Junqueras i Bassa, i certifica que la repressió espanyola contra l’independentisme segueix ben viva malgrat la suposada “taula de diàleg”.

En el cas de l’expresidenta del Parlament i de l’Assemblea, Carme Forcadell, i els exconsellers represaliats, Josep Rull i Joaquim Forn, que no estaven condemnats per malversació, la sentència substitueix la condemna per sedició per la del delicte de desobediència, tot i que se’ls declara extingida la pena en haver passat més de tres anys a la presó.

L’expresident de l’Assemblea, Jordi Sànchez, i l’expresident d’Òmnium Cultural, que no eren polítics, no poden ser condemnats per desobediència, però l’alt tribunal els acusa de desordres públics, tot considerant que “van practicar actes concrets de violència o intimidació sobre persones o coses” en la manifestació del 20 de setembre del 2017. A ells, presos durant gairebé quatre anys, també se’ls considera extingida la pena. Així, comprovem i denunciem que, en el seu cas, es continua titllant de violència l’exercici dels drets fonamentals.

L’Assemblea ja ha alertat diverses vegades dels efectes del nou delicte de desordres públics agreujats sobre el dret de manifestació dels moviments socials, i la revisió de la sentència del Suprem ho confirma, atès que els únics a qui la sentència entén que han comès desordres públics són els exlíders de l’Assemblea i d’Òmnium.

A més, comprovem, amb la interpretació del Suprem sobre la malversació, les perspectives de la trentena d’encausats en els judicis pendents al TSJC i al Jutjat número 13 de Barcelona no milloren. Constatem que la reforma del Codi Penal no haurà servit de res per als càrrecs polítics de segon nivell.

Ja en la manifestació del passat 6 de desembre, convocada per l’Assemblea amb el suport de desenes d’entitats i l’assistència de desenes de milers de persones, es va protestar per la reforma del delicte de desordres públics i es va assenyalar que aquesta reforma semblava estar dissenyada per anar contra els drets de manifestació de la societat civil independentista, com s’ha confirmat avui.

Es constata que els tribunals espanyols utilitzen el concepte de democràcia de manera esbiaixada i contrària als drets fonamentals. 

Només amb la independència aconseguirem la fi de la repressió!

El TJUE obre la porta a que les autoritats judicials puguin denegar euroordres si la protecció de drets d’un grup específic, com l’independentisme, és deficient

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha declarat que les ordres de detenció europees només es poden rebutjar quan hi ha proves d’un fracàs sistèmic del sistema judicial o si hi pot haver abusos dels drets d’un “grup identificable de persones”, i les ordres de detenció només es poden repetir si són proporcionals.

Segons la resolució del TJUE en resposta a les preguntes preliminars del jutge espanyol Pablo Llarena, Bèlgica va vulnerar el principi de confiança mútua en la justícia espanyola quan va rebutjar l’euroordre de detenció del jutge Pablo Llarena contra l’exconseller de Cultura Catalana a l’exili, Lluís Puig.

La sentència se centra principalment en la protecció dels drets fonamentals però afegeix alguns matisos positius per a la defensa dels exiliats catalans, ja que obre la porta a la possibilitat que es demostri que la ciutadania de Catalunya és un grup identificable de persones que s’enfronten a deficiències del sistema judicial que afecten la protecció dels seus drets. També és important destacar la menció de la resolució del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides, que no és vinculant però aporta més arguments a la defensa per demostrar el seu punt.

Les ordres de detenció europees són acceptables, però la persecució il·legítima, no. El tribunal de Luxemburg permetrà que es repeteixin les ordres de detenció contra els exiliats sempre que siguin “proporcionades”, una noció que estarà oberta a la interpretació dels jutges europeus. La sentència de juliol de 2022 de l’advocat general del TJUE De la Tour, afirmava que Bèlgica va fer malament en rebutjar l’euroordre espanyola, al·legant que no s’havia constatat un fracàs sistèmic del sistema judicial espanyol i, per tant, Bèlgica no podia rebutjar la garantia per un risc individual de violacions dels drets fonamentals.

Tanmateix, la resolució d’avui dona esperances per als líders catalans a l’exili, perquè tot i que una deficiència sistèmica del sistema judicial espanyol seria gairebé impossible de demostrar, hi ha una finestra d’oportunitat més gran perquè els advocats de la defensa demostrin que els catalans a favor de la independència poden veure el seus drets vulnerats com a grup específic i fàcilment identificable.

L’independentisme català encara és víctima de persecució política, i per això Bèlgica va rebutjar en primer lloc l’ordre d’extradició de Lluís Puig. Hi ha 4.200 víctimes catalanes de la repressió pels fets relacionats amb el referèndum d’independència del 2017 i les manifestacions posteriors, i les autoritats espanyoles van espiar massivament activistes i representants catalans, en el que es coneix com el Catalangate.

És massa aviat per saber com acabarà la persecució judicial dels representants catalans, i aquest és un afer que definitivament trigarà a resoldre’s, però aquesta resolució crea un precedent amb els exiliats catalans per a la futura denegació d’euroordres contra ells.

L’Assemblea i les altres acusacions comparegudes a la causa de l’1-O aconsegueixen que es porti a judici 45 agents de la Policia Nacional

Com ja vam anunciar el febrer de 2020, l’Assemblea Nacional Catalana es va personar com a acusació popular després que l’Ajuntament en fos expulsat, per garantir la defensa de les
persones agredides per la policia, i donar suport a les acusacions privades de moltes persones
ferides que hi estan implicades i perjudicades per tal que s’arribi a la condemna dels responsables d’aquella agressió contra votants en el referèndum d’independència. Ara, aquesta acusació dona els seus fruits. L’Assemblea estudia presentar recurs a la interlocutòria per tal d’obtenir més imputacions.

A Barcelona hi ha 27 escoles afectades, entre elles la Mediterrània, Pau Claris, Àgora, Pies Sant
Antoni, Víctor Català i Ramon Llull, i hi ha hagut més de 300 denúncies per ferits arran de les
càrregues policials el dia del referèndum. En total hi ha quaranta cinc agents i caps de grup de
la Policia Nacional imputats, vuit dels quals són inspectors en cap.

Segons la interlocutòria, el jutge de la instrucció descriu l’actuació d’alguns agents com a
“clarament desproporcionada” i reitera que “no resulta compatible amb cap criteri de
proporcionalitat que els agents colpegin a la cara les persones congregades o que les llancin
escales avall, caient sobre altres persones que estan assegudes o sobre els esglaons, amb el
greu risc que això suposa per a la integritat dels ciutadans”.

L’Assemblea, com a entitat promotora del referèndum d’autodeterminació, manté el seu
compromís amb el drets fonamentals i la defensa de les persones agredides per la policia en el
seu exercici del dret a l’autodeterminació, i seguirà actuant per tal que s’arribi a la condemna
dels responsables d’aquella agressió contra votants en el referèndum d’independència.

13 de gener, a Terrassa, concentració de suport a Pablo Hasel

El divendres 13 de gener, a Terrassa, hi haurà una concentració de suport a Pablo Hasel.

A les 19:30 h es farà els Cants de Llibertat i a les 19:50 h s’explicarà el cas de Pablo Hasel i es llegirà una carta seva.