La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, ha dirigit una carta a Catherine De Bolle, directora executiva de l’Europol, institució de la UE que va incloure els moviments independentistes basc i català en el seu informe del 2023 sobre la situació del terrorisme a Europa (TE-SAT 2023) publicat el mes passat. Feliu ha fet arribar el rebuig de l’organització a la informació publicada, i ha demanat la retirada dels continguts criminalitzadors sobre el moviment independentista català.

Dins l’apartat “Terrorisme etno-nacionalista i separatista”, l’informe senyala que “a Espanya, els independentistes catalans i bascs són actualment els més actius i violents dins l’escena separatista espanyola”. També assenyala, en un apartat dedicat al terrorisme d’esquerres i anarquista, que al País Basc i a Catalunya hi ha una “superposició entre extremistes d’esquerra i separatistes” especialment “pel que fa a les motivacions dels atacs”.    

En la seva missiva, Dolors Feliu ha ressaltat el caràcter no violent del moviment independentista català contemporani, que “defensa el dret a l’autodeterminació de Catalunya a través de vies democràtiques i iniciatives protegides dins el marc dels drets de llibertat d’associació, llibertat d’expressió i la participació política”.

Diversos organismes i organitzacions sense ànim de lucre han assenyalat la noviolència i qualitat pacífica i democràtica del moviment independentista català. El juny de 2021, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va aprovar una resolució sobre la repressió de les autoritats espanyoles contra l’independentisme català, en la qual s’afirmava que “és indiscutible que cap dels representants polítics […] va incitar a la violència. Al contrari, reconeix, també la fiscalia, que van demanar als manifestants que s’abstinguessin de qualsevol acte violent.”

Tal com es remarca a la comunicació de la presidenta de l’Assemblea, la tendència de l’Estat espanyol d’utilitzar el terrorisme per a deslegitimar, silenciar i perseguir la dissidència política democràtica és molt preocupant. Ja el 2018 Amnistia Internacional va denunciar que les autoritats espanyoles feien servir lleis antiterroristes per restringir la llibertat d’expressió, fet que té un efecte paralitzant a la societat civil i suposa una amenaça per a l’exercici dels drets fonamentals. Altres organitzacions internacionals com Fair Trials o EuroMed Rights també han alertat sobre aquesta deriva, i els riscos que implica per a la democràcia.            

Segons el director executiu adjunt d’Europol, Jean-Philippe Lecouffe, l’agència europea “comprova la veracitat” de les dades que els governs europeus els proporcionen abans de publicar-les a l’informe. Per aquest motiu, l’Assemblea ha demanat explicacions sobre quins mecanismes i processos s’han utilitzat per corroborar aquestes acusacions, donant per bona la informació aportada per les autoritats espanyoles que qualifica l’independentisme català com a violent. En aquest mateix sentit, tal com senyala la carta, que una agència d’abast europeu com Europol inclogui el moviment independentista català en un informe sobre amenaces terroristes pot tenir efectes criminalitzadors nocius. Això suposa una greu amenaça per a la democràcia i posa en perill drets com, per exemple, el de la llibertat d’expressió i el de reunió i associació pacífiques, i soscava l’article 21 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, que prohibeix la discriminació per raó de pertinença a una minoria nacional i opinió política.

En tant que és l’organització independentista civil més gran i representativa de Catalunya, l’Assemblea Nacional Catalana es veu directament afectada pels continguts criminalitzadors publicats a l’informe d’Europol. Per això, l’entitat ha demanat accés a la informació facilitada per les autoritats espanyoles que suposadament connecten el moviment independentista català amb el terrorisme, així com la retirada d’aquestes informacions de l’informe.

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha confirmat la decisió del Parlament Europeu de retirar la immunitat parlamentària a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí el març de 2021. La sentència del TGUE desestima la demanda dels eurodiputats contra l’aprovació del suplicatori al Parlament Europeu, la qual obre la porta al jutge Pablo Llarena per reactivar les ordres europees de detenció contra els exiliats catalans.

Des de l’Assemblea Nacional Catalana veiem amb preocupació que el TGUE hagi ignorat totes les irregularitats evidents en la petició del suplicatori, que va sorgir clarament per motivacions polítiques. Recordem que el president de la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu, és l’eurodiputat de Ciudadanos Adrián Vázquez, i que el ponent del suplicatori, el búlgar Angel Djambazki, és un reconegut neonazi vinculat a VOX. A més, recentment, Pedro Sánchez va afirmat que la reforma del Codi Penal permetria l’extradició de Puigdemont a Espanya, posant de manifest la connivència entre els poders judicials i polítics en la persecució de l’independentisme català.

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, s’ha desplaçat a Brussel·les per donar suport als eurodiputats, i des d’allà ha expressat que l’entitat està “al costat d’aquest a lluita, a favor dels exiliats, però també a favor de tots aquells que lluiten a favor de les llibertats de tot Europa”, i ha recordat que encara queda recorregut judicial: “es pot demanar recurs al TJUE, que moltes vegades ha reconegut els drets que no havia reconegut el TGUE, i que esperem que així sigui en aquest cas.”

La renúncia a la immunitat parlamentària dels eurodiputats catalans és clarament el resultat d’una persecució política contra la dissidència pacífica i una flagrant violació dels drets polítics. Organismes de l’ONU han confirmat diverses vegades que l’Estat espanyol ha vulnerat els drets polítics d’ex-diputats del Govern i del Parlament de Catalunya, violant l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Aquest abús de drets no només afecta els eurodiputats, sinó també tots aquells ciutadans catalans que els van votar.

La ciutadania de Catalunya pateix una violació sistèmica dels seus drets fonamentals només per voler exercir el seu dret a l’autodeterminació, un dret reconegut pel dret internacional. Les autoritats espanyoles continuen silenciant, deslegitimant i criminalitzant l’independentisme català amb falses acusacions de terrorisme i amb persecució judicial.

És profundament preocupant que un estat amb un historial tan alarmant de violacions dels drets fonamentals com l’espanyol ocupi actualment la presidència del Consell de la Unió Europea. Aquesta circumstància mina la credibilitat del projecte europeu i posa en qüestió les institucions europees.

Reiterem la nostra esperança que, en cas que Pablo Llarena dicti noves ordres de detenció europees, les autoritats judicials belgues siguin conscients de les deficiències de la justícia espanyola i les rebutgin. Tal com va dictaminar el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) el gener passat, una Euroordre es pot rebutjar si hi ha deficiències que afectin la protecció judicial d’un grup de persones objectivament identificable, com és el cas de la minoria nacional catalana.

La lluita judicial de l’independentisme català està lluny d’acabar. És imprescindible que es reverteixi aquesta sentència injusta i es garanteixin els drets de les minories que defensen causes inconvenients per als estats. En cas contrari, la dissidència política estarà seriosament amenaçada a Europa, la qual cosa és intolerable en una democràcia moderna.

L’Assemblea Nacional Catalana reafirma el seu ferm compromís amb l’assoliment de la independència de Catalunya. Només la República catalana pot assegurar la protecció dels drets fonamentals del poble català i garantir la supervivència de la nació catalana, la seva llengua, la seva cultura, i la seva identitat com a poble.

Aquest matí, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha participat en qualitat de testimoni davant la Comissió d’Investigació del Parlament de Catalunya que estudia el cas del Catalangate, l’espionatge de representants polítics, activistes, periodistes i les seves famílies per part de l’Estat espanyol amb programari espia il·legal.

La presidenta Dolors Feliu ha agraït la invitació de la comissió i ha expressat que “l’espionatge il·legítim contra membres de la societat civil i d’altres actors del moviment independentista català suposa un abús flagrant de drets fonamentals, que mereix una investigació a fons per esclarir els fets i depurar responsabilitats.”

Feliu ha recordat que malgrat que l’Assemblea “es regeix pels principis de l’activisme democràtic i la no-violència, això no ha evitat que com a mínim sis persones de la nostra organització, Elisenda Paluzie, Jordi Sánchez, Arià Bayé, Sònia Urpí, Jordi Domingo Ceperuelo, i Jordi Baylina, hagin sigut espiades, aparentment majoritàriament sense autorització judicial.” Aquestes infeccions han estat confirmades per tres organitzacions i tres mètodes diferents: Citizen Lab, Amnistia Internacional i Evidentia, aquesta última entregada al jutjat núm. 23 el mes de gener d’enguany.

La presidenta ha remarcat que l’entitat no s’ha quedat de braços plegats davant d’aquest atac, amb una querella al jutjat 32 de Barcelona i una campanya en l’àmbit internacional, el #Catalangate, en col·laboració amb entitats i partits afectats.

L’entitat va exposar el cas #Catalangate davant de l’ONU a través d’una carta de denúncia que va provocar el reconeixement de tres Relators Especials on es reconeixien vulneracions de drets; i al Parlament Europeu, on es van detectar fortes obstruccions d’europarlamentaris espanyols per investigar el cas, i s’ha evidenciat una clara falta de representació de la societat civil catalana a les trobades amb eurodiputats.

Feliu ha recordat que “No es pot invocar la seguretat nacional com a pretext per eliminar la transparència i el retiment de comptes, i tampoc es pot utilitzar com a carta blanca per a justificar violacions de drets fonamentals dels ciutadans catalans”, i ha alertat de la narrativa actual de l’estat per associar el moviment independentista català al terrorisme, com ha quedat palès amb l’acusació contra els acusats del 23S. Això pot ser un intent per normalitzar i legitimar un espionatge massiu contra el moviment independentista.

Finalment, Feliu ha cridat a la lluita conjunta i un pla unitari per fer front als abusos de poder de l’Estat contra el moviment independentista català, i ha recomanat la provisió d’un fons financer per fer front a les despeses que sorgeixen de la investigació dels telèfons mòbils de víctimes i per les querelles lligades a l’espionatge, a més de dotar les persones espiades amb una defensa jurídica i assistència tècnica i psicològica per evitar que les víctimes es quedin sense recursos ni empara.

La Comissió d’Investigació del Parlament de Catalunya ha convidat a l’Assemblea com a testimoni perquè com a mínim sis dels seus membres han patit l’espionatge de l’Estat espanyol purament pel seu activisme independentista. Fins i tot aquelles que presumptament han estat espiades amb mandat judicial no han rebut mai cap comunicació oficial, i ho saben per filtracions a la premsa a través de la Comissió de Secrets Oficials del Congrés espanyol.