Places plenes i tones de dignitat: 5 mesos de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Les places s’han omplert novament per denunciar els 5 mesos que fa que tant Jordi Sànchez, el fins ara president de l’Assemblea, com Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, porten empresonats.

Aquest cop, l’acte central de Barcelona s’ha fet a plaça Universitat, i ha tingut un marcat caràcter femení. Hi han participat únicament dones, tot homenatjant la gran vaga i manifestació feministes del passat 8 de març. El discurs polític ha anat a càrrec d’Irene Negre, Secretària Nacional de l’ANC, i Clàudia Pujol, membre de la junta directiva d’Òmnium Cultural.

Negre ha enviat un missatge clar: res del que s’ha declarat al Parlament és simbòlic, perquè el poble no és simbòlic. I per això, ha demanat als partits polítics que no donin l’esquena a la gent. “Teniu dret a renunciar, però no teniu dret a fer-nos renunciar”, ha etzibat, i ha advertit que si es té por, que es deixi pas. “No tenim presos polítics per res”, ha afegit.

Negre ha volgut deixar clar que tothom és benvingut, però que sigui per implementar la república, no pas per recuperar una autonomia, i ha enviat un missatge a l’Estat Espanyol: el procés som tots, i la lluita seguirà cívica i pacíficament per aconseguir implementar la República.

Al seu torn, Pujol ha enviat un missatge a Soraya Sáenz de Santamaría i María Dolores de Cospedal. Els ha preguntat si són insensibles a tant dolor, i els ha dit que nosaltres no. “Aquesta història no acabarà així, aquesta història, la nostra història, tindrà un final feliç”, ha dit.

Pujol ha llegit un missatge de Jordi Cuixart des de la presó, en el qual ha demanat convertir la impotència en militància, perquè el que està en joc és el futur dels nostres fills i de generacions futures. “La causa contra Catalunya és una causa contra la democràcia”, ha llegit finalment.

Aquestes, però, no han estat les úniques veus femenines de l’acte. Les conselleres Serret, Ponsatí i l’exdiputada Anna Gabriel també hi han participat en vídeo.

Gabriel ha posat en valor el paper de les dones en la transformació social. “Sense dones no hi ha xarxes de suport”, ha afirmat. Al seu torn, Serret i Ponsatí han demanat generositat i honestedat per defensar els valors de la República que volem i han reclamat la llibertat dels presos.

La nota musical l’han posat Ivette Nadal, que ha interpretat el tema musical “Tornar a mare”.

Sànchez i Cuixart: exemple de lluita pacífica

Les entitats no hem comès cap delicte”, afirma el manifest llegit per Anna Sallés, que podeu consultar aquí.  I reitera la idea que ni Jordi Sànchez ni Jordi Cuixart han comès cap delicte; ans al contrari, són “l’exemple viu de la lluita pacífica d’un poble per a una societat més lliure”, afirmen.

El manifest denuncia que Sànchez i Cuixart són tancats per les seves idees polítiques, per defensar el dret d’autodeterminació, i Oriol Junqueras i Joaquim Forn per tirar endavant el mandat del poble de Catalunya. “El dret a manifestació és un dret bàsic en qualsevol democràcia”, però en canvi, l’Estat actua com una “dictadura”.

I aquestes mancances democràtiques han estat avalades per juristes, advocats i organismes internacionals, que han posat el crit al cel per la presó preventiva; a més, recorda que el Tribunal Europeu de Drets Humans tot just ha condemnat Espanya per sentenciar contra la llibertat d’expressió. Per tot això, el manifest denuncia que a l’Estat espanyol s’estan vulnerant drets bàsics i fonamentals, i exigeix la llibertat immediata de Sànchez, Cuixart, Junqueras i Forn.

Finalment, el manifest posar en valor el gran ressò del 8 de març, moment que va esdevenir “un punt d’inflexió” en la lluita feminista, malgrat la necessitat de seguir lluitant cada dia.

photo_2018-03-16_20-41-17

Vídeo del documental “12 d’octubre, cultura de l’odi i legítima autodefensa”

Aquest és el documental “12 d’octubre, cultura de l’odi i legítima autodefensa” emès pel Canal33.

L’octubre de 2013, sis joves antifeixistes van ser detinguts a Barcelona acusats per danys i lesions a un grup de neonazis després de la celebració del Dia de la Hispanitat. Avui dia, els sis joves encara estan a l’espera de la sentència, però la Fiscalia contra els Delictes d’Odi busca aplicar-los penes elevades per agreujament d’odi.

Aquí teniu l’enllaç

Divendres 16 de març, a les 19:00, concentracions davant dels ajuntaments per demanar la llibertat dels presos polítics

Avui divendres 16 de març fa 5 mesos que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó.

Després de la noves mostres repressores de l’Estat espanyol que hem vist aquest dijous, tenim més motius per sortir aquest divendres al carrer a cridar per la llibertat dels presos polítics.

A les 19:00 es convoca tothom davant dels ajuntament per demanar la llibertat dels presos polítics.

photo_2018-03-13_09-09-24.jpg

16 de març, a Ullastrell, acte de suport als presos polítics amb la presència de Carme Forcadell

Aquest divendres dia 16, a Ullastrell, es farà un acte de suport als presos polítics que comptarà amb la presència de la Carme Forcadell.

L’acte començarà a les 19:15 a la sala d’actes del Casal.

WhatsApp Image 2018-03-15 at 21.16.09.jpeg

El dissabte 17 manifestació “L’escola no té por” – Guia d’autocars des del Vallès Occidental

L’ANC, conjuntament amb desenes i desenes d’entitats, han organitzat una gran manifestació pel dia 17 de març per fer front als atacs que està rebent el sistema educatiu català i la llengua catalana, sota el lema “L’escola no té por”. En una roda de premsa a la seu de l’USTEC, representants d’algunes de les entitats organitzadores n’han presentat els detalls, entre els quals l’ANC, USTEC i el SEPC.

Elisenda Romeu, coordinadora de la sectorial d’educació de l’Assemblea, ha remarcat que la voluntat de modificar l’educació a Catalunya rau en la idea de canviar la societat. Romeu ha recordat que, arrel del franquisme, es van depurar molts mestres, i ara es pretén fer un atac frontal als mestres perquè és una manera que els ciutadans que s’estan formant siguin com ells volen, “i no com creiem que s’han de formar des d’una societat democràtica”.

Per Ramon Font, del sindicat USTEC, la manifestació té dues raons principals de ser. La primera, per les acusacions recents però constants que reben molts docents d’adoctrinament i per delictes d’odi. “Cal donar una resposta col·lectiva”, ha advertit Font, qui ha remarcat que el paper dels docents ha de ser tractar els temes que calgui, també els polítics, als quals no s’hi ha de renunciar.

La segona raó principal és l’envestida que està rebent la llengua catalana, especialment en el marc del sistema educatiu català. Per Font, cal enviar un missatge clar al Partit Popular, també a Ciutadans, per part de la societat catalana: la llengua no es pot tocar. Un model educatiu amb tant de consens, com és el català, i que garanteix l’èxit d’aprenentatge, no pot ser qüestionat, ha dit.

Omplir de verd Barcelona

Des dels organitzadors s’ha demanat que el proper 17 de març la gent que vingui a la manifestació ho faci amb peces de roba de color verd, per seguir la línia que van fer servir els docents de les illes Balears ara fa uns anys amb la seva lluita, sempre amb el color verd a sobre, per defensar l’escola dels decrets del TIL (Tractament Integrat de Llengües) que llavors intentava imposar el govern balear.

La manifestació s’iniciarà a les 17h de la tarda, des de la cruïlla de Passeig de Gràcia amb Ronda de Sant Pere, i anirà fins al Passeig Lluís Companys. Allà, hi haurà un escenari on s’hi faran actuacions musicals i parlaments. En els propers dies, s’aniran fent públics els detalls, i també es farà pública una pàgina web on s’hi podran seguir adherint entitats.

Romeu ha informat que les territorials de l’ANC ja estan treballant en l’organització d’autocars, i que “de mica en mica” s’aniran omplint, tenint en compte que el dia 11 l’Assemblea també ha organitzat una gran manifestació a Barcelona.

Per més informació consulta aquesta web.

Autocars des del Vallès Occidental

Manifest L’Escola no té por

La situació excepcional que estem vivint, ens porta a manifestar que sense llibertat, tant la transmissió com l’adquisició de coneixements es desvirtuen. L’esperit crític i la llibertat d’expressió no són bones companyes de la por. La societat catalana vol una educació avançada, inclusiva, que formi persones amb criteri propi, escollit lliurement després de conèixer i aprendre a respectar les idees de tothom, sense por ni censura.

Des d’uns mesos ençà, el sistema educatiu i en particular els seus treballadors i treballadores, principalment docents, han patit un setge des del món de la política, dels mitjans de comunicació i de denúncies als jutjats. S’acusa l’escola quan el que fa dia rere dia és ensenyar a respectar les persones i l’entorn i a deixar el món i la societat millor de com ens l’hem trobat. La comunitat educativa i la societat en general volem donar suport a totes les persones denunciades i donar ànims i força a la resta de docents, perquè no cedeixin ni un mil·límetre en l’exercici de les seves funcions, perquè no facin cap pas enrere en la defensa d’una educació crítica, inclusiva i democràtica. Perquè puguin exercir la seva llibertat de càtedra.

Es parla d’adoctrinar, quan en realitat són els acusadors els que voldrien que l’escola adoctrinés. Potser és la nostàlgia de la “formación del espíritu nacional” el que mou el govern conservador del PP a imposar una assignatura de “seguridad y defensa nacional” o la seva fixació en “españolizar a los niños catalanes”. Des de la LOMQE s’està intentant donar una visió de la història d’Espanya única i uniformitzadora. Ara es dediquen a analitzar els llibres d’història, com si només hi hagués un únic punt de vista de la història i una única forma d’explicar-la. Catalunya és una nació i s’ha de conèixer la seva trajectòria des de l’edat mitjana fins a l’1 d’octubre. No pot ser que fets d’actualitat com els esdevinguts l’1 d’octubre, que formen part de la historia d’un poble, no puguin ser tractats a les escoles i instituts. El militarisme i la violència no han aportat res de positiu a cap societat, i aquí tampoc, no ens fa por la seva repressió. No ens faran callar. Volem una escola que formi en els valors de la pau, la democràcia i el respecte. Mai més una dictadura, vetllem i vetllarem per formar alumnes lliures i crítics, amb voluntat i opinió pròpia.

Atacar la política educativa que més consens ha generat en la societat catalana: la política lingüística, aprovada i estructurada per una llei, busca crear un problema on no existeix. Per altra banda, l’escola catalana garanteix amb el sistema d’immersió lingüística que en acabar l’ensenyament obligatori tothom domini les dues llengües oficials. Aquest sistema ha fet que ningú, que hagi estat escolaritzat a Catalunya en els darrers trenta anys, quedi fora de cap conversa. Al contrari, el fet de saber més llengües sempre obre portes, mai en tanca. La immersió garanteix la igualtat d’oportunitats. Dir que la casella del castellà garanteix els drets dels castellanoparlants és mentida. No som lliures de parlar el que volem. Només som lliures de parlar el que podem, i la immersió lingüística ha garantit que tothom sigui lliure de parlar el castellà o el català perquè tothom coneix les dues llengües en acabar l’ensenyament obligatori.

L’ús de l’article 155 per introduir la casella del castellà a la preinscripció és una usurpació de les competències educatives de la Generalitat per part d’un partit que només ha obtingut 4 diputats dels 135 del Parlament de Catalunya. Només busca separar el poble i generar un problema on no existeix. Els partits polítics han de solucionar problemes, no pas generar-ne.

La manifestació del proper 17 de març és una aposta clara i decidida per la llibertat de l’escola, de l’ensenyament.

USTEC·STEs, DINCAT, Docents per la República, ANC, SEPC, AFAEC, FOLC, PDD, FAPAES, Universitats per la República, Enllaçats per la Llengua, Crida per la Llibertat, CAL, Amicsprada UCE, Intersindical-CSC, Associació Amics de la Bressola-La Bressola, CIEMEN, Dones República.cat, Feministes per la Independència, Dones per la República, ServidorsCAT, ICEC, Artistes de la República, Associació Catalana pels Drets Civils, Assemblea Groga, Plataforma per la Llengua, , Acció Cultural del País Valencià, Col·lectiu Pere Quart , El Tampir, adic_ENS, adic_gencat, STEI, STEPV, IAC, Escola Valenciana, Comissió per la Dignitat, Poble que canta, Ateneu d’Acció Cultural – Girona, Sindicat d’Estudiants, Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) i Llengua i República.

disseny-escola-no-te-por-v6_POSTAL

Com pots participar en el dejuni col·lectiu

El dilluns 26 de febrer va començar el dejuni col·lectiu per la llibertat dels presos polítics i els exiliats amb el lema Prou ostatges! Es tracta d’una acció per posar de manifest el dèficit democràtic que viu l’Estat espanyol i la privació de llibertats a la qual estan sotmesos Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, com a líders de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural; els membres del Govern legítim de Catalunya el president (Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras, les conselleres Clara Ponsatí, Meritxell Serret i els consellers Joaquim Forn, Antoni Comín i Lluís Puig), i l’exdiputada Anna Gabriel. Tots ells són ostatges de l’Estat espanyol. L’acció s’havia presentat a l’Asssemblea General Ordinària, el diumenge 25 de febrer (vídeo, 14 minuts).

Al web prouostatges.cat, hi trobareu informació, notícies, l’agenda de llocs de dejuni i t’hi pots inscriure. També pots trobar l’enllaç a assemblea.cat.

El Monestir dels Caputxins de Sarrià ha estat el primer lloc on 7 persones han iniciat aquest dejuni, que s’està escampant arreu del país per denunciar d’una forma pacífica la manca de llibertat a què estem sotmesos. Des del dissabte 3 de març l’acció s’ha traslladat a un altre monestir, a Sant Pere de les Puel·les, també a Sarrià, i aquest dilluns 5 de març ha començat a Montserrat. El dejuni col·lectiu prosseguirà en altres punts de Barcelona i, paral·lelament, també arribarà a Sant Cugat del Vallès, a Granollers, a les Terres de l’Ebre…

T’animem a participar-hi, tant si vols dejunar com si vols assistir als debats, xerrades, tallers i activitats que organitzem als llocs on es fan els dejunis.

Que el missatge de denúncia arribi a tot arreu!

Equip de Prou ostatges!

Assemblea Nacional Catalana

3 de març, a Badia, acte sobre com afecta el 155

Dissabte 3 de març, a la biblioteca Vicente Aleixandre de Badia del Vallès, és farà l’acte “Com m’afecta el 155?”.

L’acte anirà a càrrec de la jurista Gemma Domènech i començarà a les 17:00.

L’organització és del CDR de Badia.

7 de març, a Terrassa, sopar groc solidari

El dimecres 7 de marc, a Terrassa, es farà un sopar solidari que servirà per presentar l’Associació Catalana pels Drets Civils i recollir fons.

A les 20:00 es farà un acte pels presos polítics davant de l’Ajuntament i a les 21:00 el sopar al Centre Cultural de Terrassa.

Més informació.

18 de març, a Montcada i Reixac, botifarrada groga solidària

El diumenge 18 de març, a Montcada i Reixac es farà una botifarrada solidària amb l’associació dels familiars dels presos polítics.

Començarà a les 12:00 al Casal de la Mina.

També hi haurà una taula rodona amb una llarga llista de participants.

El dejuni pels presos s’estendrà a tot Catalunya

Prou ostatges! Aquest és el clam expressat aquest vespre a la roda de premsa que s’ha celebrat a Barcelona per presentar públicament el dejuni col·lectiu que l’Assemblea, conjuntament amb altres actors de la societat civil que defensen els drets humans, ha impulsat per denunciar la repressió de l’Estat espanyol.

Els Caputxins de Sarrià, lloc simbòlic de la lluita antifranquista, ha estat l’espai indicat per iniciar el dejuni i també per dur a terme la roda de premsa. Ramon Messeguer, membre del Secretariat Nacional i coordinador d’accions al territori de l’ANC, ha recordat que aquest és un lloc “emblemàtic” on fa 52 anys es va produir l’inici de la lluita antifranquista que va materialitzar “un crit de llibertat” i que enllaça amb la reivindicació o actual.

“Sabem que amb aquesta acció no aconseguirem el seu alliberament, només s’aconseguirà quan assolim la República”, ha recordat, però ha constatat que l‘Estat espanyol “no mourà un sol dit per alliberar-los”, motiu pel qual cal anar fent accions com aquestes.

Denunciar la violació de drets humans

L’objectiu de la protesta és denunciar la violació dels drets humans i polítics més elementals que s’estan produint i posar de manifest el dèficit democràtic de l’Estat espanyol i la privació de llibertat a la qual estan sotmesos des de fa mesos, preventivament, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, i membres del govern empresonats, com Oriol Junqueras i Jaquim Forn, però també a l’exili. És el cas del president Carles Puigdemont, les conselleres Clara Ponsatí i Meritxell Serret, els consellers Toni Comín i Lluís Puig, així com l’exdiputada Anna Gabriel, exiliada a Ginebra. Tots ells són considerats ostatges, i jutjats per tribunals no competents, segons el manifest que impulsa el dejuni.

L’ANC ha impulsat aquest web des d’on tothom qui ho vulgui (majors d’edat i fins als 75 anys) pot apuntar-s’hi. Els dejunis duren un mínim de dos dies fins a un màxim d’una setmana, i s’aniran produint relleus. També hi haurà una supervisió mèdica que vetllarà per la salut dels participants. Els espais estaran adequats, amb una zona pública, on es faran activitats, i una altra de privada, destinada al descans dels dejunadors. També s’ha habilitat un espai per a la higiene personal.

Ara per ara, ja està en marxa el dejuni de Barcelona, però paral·lelament s’aniran obrint més espais per tot el país. Així, per exemple, a mitjans de març s’iniciarà també a Montserrat, posteriorment a les Terres de l’Ebre i més endavant a Sant Cugat. En definitiva, es vol “estendre la denuncia a tota Catalunya i fer-la generalitzada”, segons Masseguer.

Paraules de Jordi Sànchez

A l’acte s’han llegit unes paraules del fins ara president de l’Assemblea, Jordi Sànchez, que ha volgut compartir amb els assistents una carta. El text recorda que els dejunis “no es fan mai contra ningú”, i ha mencionat casos anteriors d’accions semblants com les de Gandhi o, més properes geogràficament, de Lluís Maria Xirinacs.

Sànchez ha agraït que s’hagi triat un dejuni i no una vaga de fam, que hauria estat “de resultat incert”. “No crec que sigui el moment”, explica, i espera que mai arribi el moment que justifiqui una vaga de fam, senyal que les llibertats s’estaran recuperant.

El fins ara president de l’ANC no creu que calgui esperar miracles amb l’acció, però si creu que generarà una llavor de dignitat que arrelarà a la nostra societat.

La societat, en marxa

Jaume Sastre, que va protagonitzar una vaga de fam de 40 dies contra el projecte del govern Bauzà en contra del català a les escoles Balears, serà una de les altres persones que s’unirà al dejuni. A més, avui els dejunadors han rebut la visita de familiars de presos i exiliats, però també d’altres personalitats de la societat civil, com Arcadi Oliveres, que ha recordat la importància del lloc on s’ha iniciat, de la lluita no violenta, i ha evidenciat que els drets humans no estan gens respectats. “Estan martiritzant motles persones, maltractant moltes famílies”, ha conclòs.

L’acte ha tingut també un record per a Sergi Muñoz, voluntari infatigable de l’Assemblea Nacional Catalana que ha ens ha deixat avui a l’edat de 23 anys.

041b60e0-93b6-4866-bd4f-bfa2581730b0

Les entitats internacionals ACAT i FIACAT se sumen a les veus que demanen la llibertat pels presos polítics catalans

Nous suports internacionals que demanen l’alliberament dels presos polítics. Aquest cop, han estat dues ONG internacionals. D’una banda, la Federación Internacional de la Acción de los Cristianos para la Abolición de la Tortura Espanya-Catalunya (ACAT), i de l’altra, la Fédération internationale de l’Action des chrétiens pour l’abolition de la torture (FIACAT).

Les dues entitats han denunciat en un comunicat l’empresonament d’Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, tot remarcant el “caràcter pacífic” de les entitats que representen o han representat: l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.

Tenint en compte les obligacions d’Espanya en virtut del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966, les dues entitats denuncien la detenció “prolongada i arbitrària” dels quatre empresonats, una mesura “desproporcionada” tenint en compte la gravetat de les seves accions, i en demanen la llibertat immediata.

Uns delictes desproporcionats

ACAT i FIACAT indiquen que els delictes de sedició i rebel·lió, pels quals estan acusats, són delictes “particularment greus” que poden comportar penes d’entre 10 i 30 anys de presó, i que no s’adeqüen ni són apropiats pels actes que van dur a terme, que són, al cap i a la fi, la llibertat expressió de manera “no-violenta” i el seu dret de “reunió pacífica”.

Les entitats assenyalen que no es tracta tant del fet que el Tribunal Constitucional hagi suspès la llei del referèndum, sinó que hi hahagut una “restricció desproporcionada a la llibertat d’expressió” dels quatre empresonats.

Les denúncies de l’ACAT i la FIACAT se sumen a altres veus internacionals que han anat emergint en contra de l’empresonament dels quatre detinguts. Una de les veus és la de Ben Emmerson, a qui també mencionen al comunicat, que s’encarrega des de fa algunes setmanes de la defensa dels presos polítics davant de l’ONU, i on traslladarà el rebuig a la presó preventiva i a la vulneració de drets fonamentals recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans.

També Amnistia Internacional, concretament Gauri Van Gulik, directora d’AI a Europa, ha considerat recentment “excessiva i desproporcionada” la presó preventiva de Sànchez i Cuixart i ha advertit que cal retirar els càrrecs de sedició i rebel·lió.

El dejuni pels presos polítics i els exiliats engega amb 14 dejunadors als Caputxins de Sarrià

El dejuni col·lectiu per la llibertat dels presos polítics i els exiliats, impulsat per l’Assemblea Nacional Catalana amb el suport d’una desena d’entitats i col·lectius que treballen pels drets humans, ha iniciat el seu periple itinerant per Catalunya amb un primer dejuni iniciat dilluns passat al convent dels Caputxins de Sarrià, en el qual participen 14 dejunadors i dejunadores, que es relleven per ocupar les set places disponibles, la màxima capacitat que permeten les instal·lacions.

Aquesta és la primera etapa d’una acció que es proposa denunciar la repressió política de l’Estat espanyol, que ha convertit en veritables ostatges Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, com a líders de l’ANC i Òmnium, el vicepresident del govern Oriol Junqueras i el conseller Joaquim Forn, reclosos a les presons de Soto del Real i d’Estremera, respectivament, i que  manté a l’exili a Brussel·les el president Carles Puigdemont, les conselleres Clara Ponsatí i Meritxell Serret, els consellers Toni Comín i Lluís Puig, així com l’exdiputada Anna Gabriel, exiliada a Ginebra. Ells són a hores d’ara els rostres més visibles d’una àmplia llista de persones perseguides judicialment per estar defensant de forma democràtica i pacífica la causa de la independència de Catalunya.

Precisament la campanya porta per títol Prou d’ostatges i s’organitza a través del web www.prouostatges.cat, on les persones que vulguin participar-hi s’hi poden inscriure i conèixer-ne el funcionament.

Jaume Sastre, al dejuni dels Caputxins

Aquest dijous al vespre s’incorporarà al Dejuni als Caputxins durant tres dies el professor mallorquí Jaume Sastre, que va fer 40 dies de vaga de fam contra el projecte del govern Bauzà en contra del català a l’escola de les Balears, tan semblant com el que el govern espanyol vol tornar a imposar al Principat. També dijous, els dejunadors també rebran la visita de familiars de presos i exiliats.

També demà dijous es confirmaran les altres localitats on s’estendrà el dejuni en una roda de premsa on participaran familiars de presos i exiliats i les entitats que donen suport a la iniciativa.

El dejuni es pot fer un mínim de dos dies (48 hores) i un màxim de set i s’inicia i s’acaba a les 8 del vespre dels dies escollits. Es fa prenent només aigua i hi poden participar persones d’entre 18 i 75 anys, després de passar una supervisió mèdica. Dins de les activitats per acompanyar el Dejuni hi ha previstes conferències, tertúlies, petits concerts, tallers de cartes als presos, etc.

El Dejuni és una acció pròpia del moviment de la no-violència que s’impulsa per deixar clar que no es normalitza la repressió i l’agressió als drets fonamentals que suposa l’empresonament, l’exili i la persecució a què estan sotmeses centenars de persones que són víctimes d’una causa general.

El dejuni es fa per:

  • Solidaritat: Perquè només el poble salva el poble.
  • Per Dignitat: Perquè no hi haurà normalitat fins que els ostatges tornin a casa i puguin accedir als càrrecs i responsabilitats que el poble els ha encarregat.
  • I com a denúncia: Perquè cap sistema polític que s’anomeni democràtic pot usar la persecució politicojudicial.

Entitats adherides

La iniciativa té el suport d’entitats cíviques i de drets humans i entre les primeres adherides hi ha

  • Associació Catalana pels Drets Civils, formada  per familiars dels presos i exiliats
  • Associació Pro Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya
  • Caputxins de Sarrià
  • Centre d’Estudis Joan Bardina
  • Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN)
  • la Crida per la Llibertat
  • Fam de Llibertat
  • Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs
  • Grup Sant Jordi de Drets Humans
  • Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat
  • Lluïsos de Gràcia
  • Òmnium Cultural
  • Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (PDaD – PV)
  • TeatRe amb R de República
  • Comitès Llibertat amb els Presos Polítics Represaliats Catalans.

El Dejuni és una acció que l’ANC impulsa fent seva l’experiència iniciada per l’ANC i Òmnium de Cornellà de Llobregat que, junt amb l’entitat Fam de Llibertat, el van dur a terme durant 40 dies dels mesos de novembre i desembre, fins el dia abans de les eleccions del 21D, amb la participació d’una seixantena de dejunadores i dejunadors.

Per a més informació: www.prouostatges.cat

Dimecres 28, concentracions davant dels ajuntaments en defensa de l’escola catalana

Els atacs que està rebent el nostre sistema d’immersió lingüística són intolerables.

Som Escola convoca a sortir al carrer en suport al model d’escola catalana!

A les 18:00 davant de tots els ajuntaments del país!

MANIFEST: PER LA CONSOLIDACIÓ, PROTECCIÓ I MILLORA DEL MODEL EDUCATIU CATALÀ

Les entitats que avui som aquí, representants de l’àmplia pluralitat d’actors i de sensibilitats del món educatiu, social i cultural de Catalunya, creiem necessari reforçar el treball conjunt per a consolidar, protegir i millorar el model educatiu català, patrimoni de la nostra societat, i garantia per al futur i la igualtat d’oportunitats dels infants i joves i per a la cohesió social del país.

El model educatiu català té per finalitat la formació integral de la persona i la seva capacitació per a conviure democràticament en la pluralitat, des d’enfocaments pedagògics que possibiliten la construcció crítica del coneixement i l’autonomia de pensament i d’aprenentatge de tots i cadascun dels infants, independentment d’origen, llengua o condicions individuals.

Això mateix estableix el currículum vigent a Catalunya: “La finalitat de l’educació és aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per a entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; i posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica a la societat plural, diversa i en canvi continu, que els ha tocat viure”.

Les nostres escoles, avalades pel llegat de l’escola catalana de principis de segle XX, han ajudat a generar la societat actual plural, diversa, amb criteri i amb uns principis de convivència sòlids. Els nostres infants i joves viuen en una societat culturalment diversa i han après vivencialment els principis de ciutadania, democràcia, llibertat i respecte. La llengua i la cultura de Catalunya han determinat el procés de desenvolupament d’aquestes capacitats, dins una escola catalana, amb valors democràtics i integradors, que els han permès poder exercir la ciutadania de ple dret.

Avui, aquests principis i característiques del model educatiu català, dins la seva diversitat, són compartits de manera amplíssima per la societat catalana, més enllà de les opcions polítiques de les famílies i del conjunt de ciutadans i de les diferents perspectives que la pluralitat d’actors del sistema educatiu té sobre com ha de serne la concreció.

El context històric i social en el que vivim fa encara més important garantir que el model educatiu català es consolidi i millori, per a donar resposta als reptes i les necessitats dels infants i de la societat. Un model educatiu compromès amb la democràcia, on la participació, el pensament crític, la resolució pacífica dels conflictes, el respecte a la diferència i els valors de convivència són centrals en la vivència dels infants. I un model educatiu compromès amb la inclusió i la cohesió social, on tot infant ha de trobar oportunitats de creixement i de dignitat, inclosa la competència comunicativa plena en les llengües d’ús normal a la societat.

Els mestres i professionals del nostre sistema educatiu garanteixen i fan possible aquest model educatiu català, i són els qui han fet els esforços gràcies als quals l’escola ha mantingut tothora la funció de cohesió social i de convivència democràtica en un context de tensions vinculades a la crisi econòmica. Les famílies i les entitats reconeixem i els agraïm públicament la aquesta tasca i manifestem la nostra confiança en la seva professionalitat.

L’escola catalana i el seu model d’integració lingüística ha fet un gran esforç en la darrera dècada per a acollir, des d’una perspectiva inclusiva, infants i joves vinguts de diferents cultures del món. Podem constatar que ha estat un factor important per a afavorir la cohesió social des d’una perspectiva intercultural i que aquest ha de continuar essent un dels puntals del model educatiu català.

Els plantejaments que propugnen públicament una involució educativa uniformitzadora, l’adoctrinament ideològic, la generació de sospites i denúncies i la segregació lingüística volen posar en risc aquest model educatiu català compromès amb la igualtat d’oportunitat dels infants i amb els valors cívics i democràtics de convivència de la nostra societat. Per això, fem una crida perquè el conjunt de la societat faci seu aquest patrimoni que és el model educatiu català, i que es comprometi a consolidar-lo, protegir-lo i contribuir-ne a la millora.

10 de març, a Palau-solità i Plegamans, dinar solidari

El 10 de març, a Palau-solità i Plegamans, és farà un dinar solidari amb els presos polítics i les seves famílies.

L’acte començarà a les 12:00 a la plaça de ca l’Estruch.

L’ANC convoca eleccions al Secretariat Nacional pel 17 de març

Aquest diumenge s’ha celebrat la VI Assemblea General Ordinària de l’ANC al Pavelló de la Mar Bella de Barcelona. 3000 socis de tot el país han participat en un acte que dona veu als socis i debat sobre el futur no només de l’entitat, sinó també de les accions que durà a terme.

De fet, avui s’ha votat la ponència del full de ruta que l’actual Secretariat Nacional presentava. D’entre les més de cent esmenes presentades, n’hi havia dues a la totalitat que han estat rebutjades. El full de ruta presentat pel Secretariat ha estat avalat i aprovat, així com els informes de gestió, l’econòmic i el pressupost per a l’any 2018-2019. D’aquesta manera, l’entitat encara els reptes que plantejarà la implementació de la República amb una nova estratègia.

Nou full de ruta, eleccions el 17 de març i gran manifestació el dia 11 de març

El nou full de ruta preveu diversificar l’estratègia a partir de tres eixos: el social, posant èmfasi en el paper de l’ANC, la mobilització ciutadana i el seu apoderament; el nacional, que aposta per derogar el 155, restituir el govern legítim, l’alliberament dels presos polítics i el lliure retorn dels exiliats, així com el tancament de totes les causes judicials obertes. A més, aposta per mobilitzacions pacífiques i per iniciar el procés constituent. I finalment, el tercer eix aposta per internacionalitzar el conflicte, especialment mirant cap a Europa i les seves institucions.

D’altra banda, també s’ha acordat, a través de votacions, que les eleccions al nou Secretariat Nacional siguin el proper dissabte 17 de març.

Paral·lelament, l’Assemblea també ha fet públic que el proper 11 de març a la tarda es durà a terme una gran manifestació entre les Drassanes de Barcelona i les portes del parc de la Ciutadella per exigir un acord de govern. Serà, en paraules de l’entitat, un avançament de l’11 de setembre, per demanar que es formi un nou govern que doni forma a la ratificació dels resultats del 21-D.

Puigdemont i els consellers a l’exili, amb la República

Una de les sorpreses del dia han estat els discursos dels membres del govern a l’exili. El President de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha compartit unes paraules enviades a través d’un vídeo des de Brussel·les. Puigdemont ha demanat mantenir el llegat viu de l’1 d’octubre, també allò que es va decidir el 27 d’octubre al Parlament i que es va “ratificar” el 21 de desembre, que és “el camí cap a una república independent” on la gent no tingui por a expressar les seves idees i on cap polític hagi de patir per fer-ho.

Les conselleres Serret i Ponsatí també han compartit unes paraules. No caure en la temptació de divisió i dels que volen provocar violència i seguir treballant per la República, sense renúncies i amb dignitat, han estat els seus missatges, respectivament. Al seu torn, el conseller Puig ha demanat seguir endavant en aquest procés que ja no té marxa enrere possible. Finalment, el conseller Comín ha demanat una ANC forta per arribar al final del camí, que serà llarg, motiu pel qual calen cames robustes, a Barcelona i Brussel·les, i també braços musculats, que han de ser la societat civil.

El gran fil roig de la transversalitat

El fins ara president de l’entitat, Jordi Sànchez, ha compartit unes paraules, que podeu consultar aquí, escrites des de Soto del Real, lloc on està empresonat des del passat 16 d’octubre. Sànchez demana preservar l’ANC, que descriu com “gran fil roig de la transversalitat del país a favor d’un estat català independent en forma de República”. Tanmateix, demana no “abaixar la guàrdia” ni tampoc l’exigència amb nosaltres mateixos com a entitat ni amb els representants polítics.

Sànchez agraeix l’escalf rebut des del 16 d’octubre passat, i dona tot el suport a la futura presidència de l’ANC, així com no perdre el nord i oblidar tot el que s’ha guanyat. Finalment, demana que se li guardi una armilla de voluntari per, quan surti, seguir fent camí “tots junts”.

La victòria és nostra

Al seu torn, el vicepresident de l’Assemblea, Agustí Alcoberro, ha volgut posar en valor el paper transversal i decisiu que l’entitat ha tingut, per exemple, en posar a l’agenda política un referèndum, el de l’-O, que es va convertir en la llança necessària per donar el tret de sortida a la construcció de la República. Però també el paper que ha tingut l’entitat des de l’1-O, on, malgrat els moments difícils, l’entitat ha treballat per revertir un estat de desànim generalitzat en “energia positiva” per revertir-ho, com les manifestacions continuades, especialment la de l’11 de novembre, però també el viatge a Brussel·les o la Caixa de Solidaritat.

Tot i això, Alcoberro ha enviat un toc d’atenció als partits polítics republicans, perquè es posin d’acord i comencin a treballar per formar govern, i ha advertit que l’ANC estarà “amatent” i preparada per mobilitzar-se, com, de fet, ja ha dit que es farà el proper 11 de març, si no hi ha acord. Malgrat això,  Alcoberro ha estat clar: “la victòria és nostra”. I és que pel vicepresident de l’entitat, ja hi ha més de dos milions de persones que han decidit trencar amb el regne d’Espanya, percebut, sovint, com aliè. I això evidencia que la victòria de la República és inevitable. “La veurem i l’assolirem”, ha dit.

Per acabar, Alcoberro ha tingut unes paraules d’agraïment, i ha enviat un missatge de futur: hi ha relleu, i sempre hi haurà gent disposada a prendre el relleu a aquells que pateixin injustament la repressió.

L’assemblea ha acabat amb tots els membres del Secretariat Nacional sobre de l’escenari, acompanyats d’amics i familiars dels presos polítics, així com de membres d’entitats de la societat civil, com Òmnium Cultural, de l’AMI i de l’ACM.

IMG_7328