Llista actualitzada el 22 de desembre 2019
Aquestes són les adreces dels presos polítics i dels que són a l’exili.
Trobareu més informació a la web dedicada als presos i a l’Associació Catalana pels Drets Civils.
Podeu enviar cartes a aquestes adreces postals:
Barcelona ha viscut aquesta tarda una manifestació multitudinària que ha congregat centenars de milers de persones al llarg del carrer Marina. Prop d’un miler d’autocars de tot el territori han anat arribant al llarg del migdia a la capital. De fet, cap a quarts de quatre ja hi havia alguns trams amb molta gent concentrada.
Estelades, cartells de llibertat, gent gran i fins i tot pares i mares amb infants a coll; una riuada de gent s’ha desplaçat amb crits de llibertat i independència. A quarts de sis, la manifestació ha començat, després que dos castells s’enfilessin davant la pancarta inicial, i ha avançat lentament fins a l’avinguda Icària, on hi havia l’escenari principal, lloc on s’han dut a terme els parlaments.
Els actors Marc Martínez i Mercè Martínez han estat els encarregats de conduir l’acte, que s’ha iniciat amb un vídeo de Pau Casals i, posteriorment, han pujat a l’escenari els familiars i coneguts de les famílies dels presos polítics i del govern a l’exili, que minuts abans havien ocupat la “fila d’honor” de la manifestació.
Cartes dels presos
Sens dubte, un dels moments més emotius ha estat quan s’han llegit cartes dels presos polítics: Joaquim Forn, Mertixell Borràs, Carles Mundó, Josep Rull, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull, Oriol Junqueras, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Les cartes les han llegit familiars dels presos: fills, filles, cosins, germans, però també coneguts seus.
En la seva carta, el president de l’ANC, Jordi Sànchez, ha recordat que el “compromís” del país amb la llibertat i la democràcia ve de lluny, i s’ha mostrat convençut que s’arribarà fins al final. Sànchez ressalta en la carta la força de la unitat i la pluralitat, i recorda que queden etapes encara per recórrer, però al mateix temps s’ha mostrat convençut que es es faran. “I al final guanyarem”.
Finalment, Sànchez ha encoratjat la ciutadania a “perseverar” amb la mateixa actitud i la mateixa dignitat. “La llibertat arribarà perquè som multitud a contradir l’autoritarisme, multitud a desitjar el nou país en forma de República”, conclou
“El poble no falla mai”, escriu Jordi Cuixart en la seva carta, i ha demanat seguir endavant. “Si hem arribat fins aquí, imagineu fins on podem arribar”. Cuixart ha remarcat la força del sobiranisme unit dins la diversitat, ha demanat no renunciar al futur. “Els grans obstacles són pels grans esperits”.
La gran pantalla ubicada a l’escenari ha projectat també vídeos dels conselleres a l’exili, i també del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que han volgut compartir algunes paraules d’agraïment i força als assistents. El president, ha demanat sentir aquest clam “unitari, alt i clar” que que vol llibertat i democràcia. Al mateix temps, ha demanat que els presos polítics tornin a casa. “No ens deixem atemorir”, ha demanat abans de encoratjar la gent a segui activa.
Amb força i vitalitat
Durant els parlaments, el vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro, ha volgut marcar la cita d’avui com un punt i apart, un punt “d’arrencada” de la gent. “Avui recuperem l’orgull i la confiança, i ens expressem com el que som, un poble amb dignitat”, ha afirmat.
Alcoberro ha dit que tenir presos polítics és una vergonya per l’estat espanyol, i l’ofensiva judicial de les darreres setmanes posa de manifest la deriva “autoritària” del regne d’Espanya. Per aquesta raó, entre d’altres, el poble de Catalunya marca la independència com un punt de partida per obtenir un escenari de “llibertat i democràcia”.
Finalment, Alcoberro ha alarmat l’Estat del preocupant brot de “violència feixista” que actua amb total impunitat després de l’aplicació de l’article 155 de la constitució, fets que “repugnen” la cultura política de Catalunya i genera noves formes de repressió. Tot i això, Alcoberro ha volgut recordar que després de les desfets, “la Catalunya popular ha renascut amb tota la seva força i vitalitat”.
Al seu torn, Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural, ha traslladat un gest col·lectiu de tendresa als membres del Govern empresonats, també als presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, privats de llibertat per les seves idees, i per defensar pacíficament la independència de Catalunya.
Mauri ha volgut remarcar la legitimitat del govern català, així com també de la mesa del Parlament, i ha parlat de l’estat espanyol com un estat que només sap amenaçar i actuar amb “venjança”, que no atén a raons i només a “humiliacions”. Finalment, ha dit que tota aquesta gent no podran passar. “Els drets són nostres, i les institucions som nosaltres”, ha conclòs.
Camí de Brussel·les
Durant els parlaments, Alcoberro ha fet públic que tant l’ANC com Òmnium Cultural han organitzat finalment una manifestació el dia 7 de desembre a Brussel·les, per reivindicar la democràcia i mostrar la determinació del poble català.
L’acte ha conclòs amb el cant dels Segadors.
Aquí podreu veure el vídeo de la manifestació de l’11 de novembre al carrer Marina de Barcelona.
La Caixa de Solidaritat ja ha fet efectiu el pagament de la fiança de Carme Forcadell, que ascendia a cent cinquanta mil euros. El pagament s’ha tramitat, mitjançant un xec, aquest matí, i s’ha fet efectiu gràcies a la solidaritat de moltes persones que, voluntàriament, han anat fent donacions a la Caixa de Solidaritat al llarg dels mesos per afrontar les despeses que poguessin sorgir per processos judicials com aquest.
Aquest és el vídeo “11N Llibertat presos polítics”.
Milers de persones s’han concentrat a la plaça Sant Jaume de Barcelona, però també davant de les delegacions de la Generalitat d’arreu del territori, per reclamar l’alliberament dels presos polítics. A Barcelona, Estel Solé ha llegit el manifest de la taula per la Democràcia, que ha mostrat el “ferm compromís amb les institucions escollides democràticament” i ha exigit l’alliberament dels membres del govern empresonats, però també dels presidents de l’ANC, Jordi Sànchez, i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, així com també que es retirin tots els càrrecs i es posi punt i final immediat a l’ordre de presó preventiva. Aquí es pot llegir el manifest sencer.
Crida a la mobilització
Agustí Alcoberro, vicepresident de l’ANC, ha fet una crida a sortir als carrers durant l’aturada de país d’avui, per dos motius principals. D’una banda, per demanar l’alliberament immediat dels presos polítics, i de l’altra per la llibertat de Catalunya. En aquest sentit, ha fet una crida a sortir als carrers també el proper 11 de novembre, a Barcelona, com en les grans mobilitzacions, amb un triple objectiu: “la llibertat dels presos”, “el retorn dels exiliats” i “la proclamació finalment d’allò que vam declarar des del Parlament i vam aprovar prèviament en referèndum; és a dir, la República Catalana”.
Aquest dimecres, 8 de novembre, hi ha convocada una aturada de país.
Hem de parar-ho tot per reclamar que alliberin tots els presos polítics i recordar al món que som República!
Aquest és el vídeo “Infinitament més dignes“.
L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han convocat per aquest dissabte, 11 de novembre, una manifestació multitudinària, que sortirà del carrer Marina cantonada amb el carrer Pujades, a partir de les 17 h, i baixarà fins a l’avinguda Icària. Allà hi haurà un escenari on es duran a terme els parlaments.
La capçalera estarà reservada per als familiars dels presos polítics i els membres del govern a l’exili.
Per ara, ja hi ha 574 autocars contractats per baixar a la ciutat, tot i que s’espera que siguin encara molts més.
Aquest vespre, Catalunya ha acollit al llarg de tot el territori mobilitzacions en protesta i solidaritat amb els membres del Govern que han quedat detinguts aquesta tarda per ordre de l’Audiència Nacional. Girona, Tarragona, Lleida, però també Barcelona han viscut mobilitzacions multitudinàries.
A Barcelona, la cita ha estat davant del Parlament de Catalunya, on milers de persones s’hi han concentrat amb cartells i consignes de Llibertat i vaga general. Allà s’hi han pogut trobar membres de diverses formacions polítiques i també de la societat civil. Entre ells, Agustí Alcoberro, vicepresident de l’ANC, i Marcel Mauri, portaveu d’Òmnium Cultural.
Alcoberro ha demanat transformar la tristesa i la indignació en una eina que ens esperoni a lluitar. Pel vicepresident de l’ANC, els fets d’avui són un atac a l’autogovern i a l’autoestima que pretén afectar la nació política catalana. “No ho tolerarem”, ha dit. Alcoberro considera els fets d’avui com a “gravíssims” i com una humiliació i provocació que haurà de tenir una resposta “tenaç”; per això, ara és l’hora del “coratge” i la “determinació” per demostrar que som un poble unit, i ha parlat d’una possible aturada de país que, espera, compti amb el suport de sindicats i entitats de la Taula per la democràcia.
Finalment, ha posat en valor la transversalitat de la gent i moviments com a eina per defensar dos principis bàsics: la sobirania i la democràcia. I en aquest camí, ha conclòs, caldrà continuar de manera “cívica i pacífica”.
Al seu torn, Marcel Mauri ha demanat a la gent conjurar-se perquè la ràbia, tristesa i impotència sentida arrel de els detencions sigui “la moral de la nostra victòria”. Només així, ha dit, “aconseguirem anar endavant”, en un repte que va més enllà d’ideologies i que interpel·la Catalunya, però també Espanya i Europa. Finalment, ha dit que s’inicia una onada de mobilitzacions pacífiques, d’entre les quals una de multitudinària el proper 12 de novembre, per fer sentir al món que Espanya “no és una democràcia” i també per guanyar les urnes del 21 de desembre.
Lectura del manifest
Joel Joan i Carme Sansa han estat els encarregats de llegir el manifest, que, d’una banda, ha manifestat la legalitat i legitimitat del Govern emanat del 27-S, i de l’altra ha posat en valor l’1-O, com una jornada de cohesió social que va servir per donar un encàrrec precís al Parlament per proclamar la República Catalana.
MANIFEST LLEGIT DAVANT DEL PARLAMENT DE CATALUNYA PER JOEL JOAN I CARME SAMSA
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS
El 27 de setembre de 2015, en unes eleccions totalment legals i legítimes el poble català va decidir lliurement culminar el procés d’independència de Catalunya. D’aquelles eleccions en van sorgir un Parlament, i un Govern totalment legítims.L’1 d’octubre vam viure una de les jornades de més cohesió social de la nostra història: la ciutadania vam defensar amb totes les nostres forces el referèndum, davant la resposta policial més repressiva de l’Estat espanyol des del franquisme. Aquell dia va sorgir la il•lusió de veure néixer la República llargament somiada.
La defensa heroica dels col•legis electorals i les urnes va donar un encàrrec precís al Parlament de Catalunya per tal de proclamar la República Catalana.
El 27 d’octubre el Parlament va culminar aquest encàrrec i, per aquest fet, el nostre legítim President i el seu legítim Govern són perseguits i acusats falsament, i ara privats de llibertat sense tenir les més mínimes garanties per part d’una justícia espanyola totalment parcial i mancada de la necessària separació de poders.
Ja en teníem un exemple amb les detencions preventives del Jordi Sànchez i el Jordi Cuixart, però ara en tenim més exemples amb la detenció preventiva del Govern legítim, totalment il•legals, un abús de poder i una flagrant discriminació negativa de la justícia espanyola que denunciarem incansablement arreu del món.
L’actuació d’avui suposa una nova demostració de la manca de qualitat democràtica que viu l’Estat espanyol. L’Estat espanyol ha dinamitat 40 anys d’autogovern amb un cop d’Estat inèdit a l’Europa democràtica del segle XXI. Sota l’aparença de l’Estat de dret, el govern del PP amb la complicitat del Partit Socialista i de Ciudadanos, ha cessat tot un govern legítim, escollit pel poble de Catalunya, ha dissolt el Parlament i ha intervingut totes les nostres competències.
Mai abans, des de la fi del règim franquista, Catalunya havia patit una repressió i vexació d’aquestes característiques.
El President de Catalunya i tots els consellers del seu govern han estat citats a declarar com a investigats, acusats per la fiscalia d’un delicte que no han comès. Tots col•legiadament han decidit donar la cara i declarar. Uns, atès que són a Brussel•les per fer saber a Europa el greu dèficit democràtic que té l’estat espanyol i denunciar l’abús de poder i la conculcació dels drets humans i polítics que s’està produint en aquests moments a Catalunya, estaven disposats a declarar des d’allà, i els altres consellers ho han fet aquest matí. Doncs aquest abús de poder ja s’ha constatat: presó incondicional.La Presidenta del Parlament i alguns membres de la Mesa del Parlament ho havien de fer també aquest matí a Madrid, finalment serà la setmana que ve.
Catalunya ha sofert un veritable cop d’estat amb l’aplicació de l’article 155. La convocatòria imposada pel Govern de Madrid és il•legal segons la Constitució Espanyola i també segons l’Estatut d’Autonomia, i a més és il•legitima.
No obstant això, si utilitzant una convocatòria il•legitima alguns partits (PP, C’s i PSC) pensen usurpar les institucions catalanes, nosaltres també les utilitzarem per recuperar-les, no ens les deixarem prendre.
Som poble. No podem permetre que allò que vàrem escollir i decidir a les urnes el 27 de setembre de 2015 i l’1 d’octubre de 2017, i que fou ratificat el proppassat 27 d’octubre, ens sigui arrabassat il.legítimament i il•legalment per la força, per tant estarem amatents per preservar els càrrecs electes i les institucions legítimes de Catalunya.
Exigim la llibertat i reinstauració immediata del govern legítim que ha estat il•legalment cessat de les seves funcions, així com la normalització del funcionament de totes les nostres institucions.
Avui, a Catalunya ens han segrestat la llibertat. Ens volen arrabassar la llibertat de tots perquè l’han tret injustament a homes i dones honorables.
A persones que hem triat majoritàriament per representar-nos, bé sigui a les institucions o, com en cas dels Jordis, a entitats civils i pacífiques, els hi volen treure la llibertat només perquè han acomplert els seus compromisos amb la gent, el seu mandat democràtic.
Sortim ara al carrer, ferms, tranquils, pacífics però absolutament tossuts i determinats a exigir la llibertat dels nostres electes, les llibertats que representen les nostres institucions robades i la llibertat inalienable dels catalans a decidir el seu futur.
Novament el país s’ha aturat durant uns minuts. Aquest cop en solidaritat amb el Govern legítim de Catalunya i també amb la mesa del Parlament, que avui han estat citats a declarar a Madrid per complir amb el seu programa electoral, i amb l’amenaça de ser condemnats precisament per donar la veu al poble.
A la Plaça Sant Jaume de Barcelona s’hi han concentrat centenars de persones. Allà, el vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro, ha emplaçat a la comunitat internacional, però també l’Estat espanyol, a dialogar per solucionar la situació.
Alcoberro ha manifestat que “estan en joc l’autogovern de Catalunya, la recuperació de les llibertats perdudes, i la llibertats dels presos” com en Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Al mateix temps, s’ha mostrat esperançat en revalidar el proper 21 de desembre la majoria que hi ha a la societat catalana a les urnes. Per a fer-ho, ha remarcat el paper transversal de l’ANC, i ha demanat una estratègia conjunta per defensar la República. Finalment, ha dit que el poble seguirà “colze a colze” amb les institucions per “continuar lluitant per la llibertat i per la república”.
Aquesta tarda, a Sants i al Parlament
Aquesta tarda, les mobilitzacions segueixen. A primera hora de la tarda, a les 16 h, es preveu rebre els representants de la Mesa del Parlament a l’estació de Sants de Barcelona. Posteriorment, a les 19 h del vespre, es convoca la ciutadania davant del Parlament de Catalunya, a Barcelona, on es llegirà un manifest, però també davant de tots els Ajuntaments de les capitals de comarca.
El dimarts 7 de novembre, al Paranimf de la Universitat de Barcelona es farà un acte en favor de la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Serà a les 19:30.
El Govern legítim de la Generalitat de Catalunya afronta les citacions judicials de l’Audiència Nacional en els termes que ahir va anunciar el President Puigdemont.
Davant les citacions decretades per la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela contra el Govern de la Generalitat, volem recordar:
Brussel·les, 1 de novembre de 2017
Aquest dijous 2 de novembre, a les 12 h, davant els centres de treball i a la plaça Sant Jaume de Barcelona, demostrem que no ens faran callar, ni amb el 155 ni amb la persecució judicial dels nostres representants legítims.
També dijous, a les 19 h, davant del Parlament de Catalunya i davant dels ajuntaments de les grans ciutats i capitals de comarca, direm ben fort que el Govern de la Generalitat és el Govern del president Carles Puigdemont, per més que pretenguin des de Madrid haver-lo cessat.
Catalunya la governa qui diu la gent. No callaran la veu d’un poble lliure!
Reflexió jurídica general — L’article 155 de la Constitució espanyola és un mecanisme de reacció davant l’incompliment d’una comunitat autònoma de les obligacions que li imposin la llei o la Constitució, o davant una actuació que atempti contra l’interès general d’Espanya. Permet adoptar les mesures necessàries perquè la comunitat autònoma compleixi forçosament les seves obligacions, mesures que han de ser aprovades per majoria absoluta pel Senat. Aquestes mesures, en cap cas, poden suposar suprimir o reduir els drets fonamentals dels ciutadans (que només es poden suspendre d’acord amb el mecanisme que estableix l’article 55 de la Constitució), ni molt menys poden comportar la derogació directa ni indirecta de les lleis. Les lleis només es poden modificar o derogar pels mecanismes que estableix de forma expressa la Constitució, però en cap cas mitjançant acords unilaterals de l’Estat, a proposta del Govern. En conseqüència, les mesures del 155 no poden comportar ni la derogació ni la inaplicació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que té naturalesa de llei orgànica i integra el bloc de constitucionalitat.
Per què aquest 155 atempta contra els drets fonamentals — Les mesures impulsades pel Govern de l’Estat atempten greument contra els drets fonamentals dels catalans, i suposen la derogació o inaplicació de part de l’Estat d’autonomia de Catalunya, sense suport legal ni jurídic per fer-ho:
Situació dels funcionaris i les autoritats de la Generalitat davant de les mesures del 155 — L’obligació dels funcionaris i autoritats de complir la llei no empara obeir ordres clarament contràries a la legalitat vigent, que es desprèn dels tractats de la Unió Europea (d’aplicació directa a l’Estat espanyol), de la Constitució espanyola, de l’Estatut d’autonomia i la resta de normativa. L’obligació dels funcionaris de complir la llei implica que els funcionaris no han de complir les instruccions que algú pugui donar emparant-se en aquestes mesures de l’article 155 proposades pel Govern de l’Estat, des del moment que són mesures clarament contràries a l’ordenament jurídic.
Resposta del personal de l’Administració davant de dues possibles situacions a partir de l’aprovació de les mesures d’aquest 155 — Poden donar-se dues situacions a partir de divendres, quan el Parlament haurà aixecat la suspensió de la Declaració d’independència de Catalunya i el Govern de l’estat espanyol tractarà d’aplicar el seu dictat d’excepció:
1) Que la República Catalana s’hi pugui oposar de manera efectiva. Els funcionaris són cridats a sostenir el govern i el parlament legítims.
2) Que la violència policial i militar espanyola s’imposi en primera instància, parcialment o totalment. Farem resistència passiva també des de la mateixa administració, davant d’una autoritat no electa, il·legítima, que pretén donar instruccions que contradiuen els fonaments de l’estat de dret i persegueixen els drets fonamentals de la ciutadania a la qual ens devem.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 