40.000 gràcies!

L’independentisme ha tornat a demostrar, a les vuit del matí d’un dia laborable, que és la principal força social d’aquest país i que té capacitat per marcar l’agenda de la política i els mitjans de comuninació no només de Barcelona o Madrid, sinó de tot Europa. El souflé no baixa, sinó que s’acosta ràpidament al moment de la ruptura. La fotografia d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau des de la porta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), tots tres amb la mà al cor, ja són una icona més del trajecte que acosta la societat catalana a la seva emancipació d’un règim que en nega l’existència política.
El passeig de Lluís Companys de Barcelona ha estat l’escenari on més de quaranta mil persones s’han aplegat avui al matí per donar suport a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, acusats d’haver organitzat el 9-N. Persones vingudes de tots els punts del territori han desafiat l’hora i el fred per mostrar que avui ens jutgen a tots els demòcrates. L’actual Govern i membres de l’anterior han caminat de la plaça de Sant Jaume fins a la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya passant per sota de l’Arc de Triomf a on hi havia una pancarta gegant amb el lema Love Democracy.

6 observadors internacionals i més de 100 periodistes internacionals acreditats i amb connexions en directe a televisions d’arreu del planeta han donat el tret de sortida a un nou estadi del procés d’independència de Catalunya, internacionalitzant la denúncia de la judicialització de la política per part de l’Estat espanyol.

Escrit d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau la vigília del judici pel 9N

 Jutjar les urnes

2.344.828 ciutadans es van plantar davant d’una urna i van votar. Era diumenge 9 de novembre del 2014. El procés participatiu del 9N va comptar amb 41.000 voluntaris i es va convertir en la mobilització democràtica més gran que ha viscut la Catalunya moderna. En contrast amb aquell exercici cívic i d’afirmació democràtica, aquesta setmana se’ns jutjarà per haver-ho fet possible, fidels al mandat electoral i del Parlament. Institucions de l’Estat han activat la via penal com un càstig a aquells que, segons la seva interpretació, van gosar desafiar-lo. L’Estat espanyol no opta per la seducció. Nega el diàleg, engega la maquinària judicial enlloc de la negociació política, i promou la guerra bruta sempre que li convé.

Amb aquest article que avui es publica als diaris de paper i digitals de Catalunya volem expressar taxativament una realitat de present i de futur. Una eventual sentència condemnatòria no destruirà la nostra vocació de servei al país. Cada dia, allà on estiguem reafirmarem els valors que han de perfilar una democràcia europea del segle XXI. En la darrera dècada, hem vist el pitjor dels immobilismes per part de l’Estat i per part dels partits que han ostentat el govern espanyol: una sentència del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut i un centralisme continu i gradual que ens porta a la residualització com a país. La resposta catalana ha estat cinc enormes i consecutives mobilitzacions immaculadament cíviques. I tres convocatòries a les urnes per legitimar les decisions del Govern: eleccions al Parlament de 2012 amb una majoria de més dos terços a favor del dret a decidir, el procés participatiu del 9N, i les eleccions plebiscitàries del 2015 on s’assoleix una majoria absoluta de diputats a favor de l’Estat català.

Són molts els exemples de gran transcendència històrica on la llei s’ha modificat o adaptat per satisfer les aspiracions de la gent. Reivindicacions socials, racials, de gènere, nacionals, etc. La història n’està plena, perquè és així com evolucionen les societats democràtiques. Diferents estudis demoscòpics coincideixen en que gairebé un 80% dels catalans volen participar en un referèndum com a millor eina per escatir com ha de ser la Catalunya que deixem als nostres fills i filles, nétes i néts.

El Regne Unit va acordar amb Escòcia celebrar un referèndum perquè els escocesos decidissin si optaven per una Escòcia independent o no. El mateix va passar entre el Quebec i el Canadà -concretament dues vegades- al 1980 i al 1995. Si Espanya es mira al mirall, veurà unes institucions polítiques i judicials diametralment oposades a
Westminster i a Ottawa. Ja no hi ha marxa enrere, Catalunya serà el que la seva gent, políticament, desitgi. Volem una Catalunya més pròspera i benestant, més justa i solidària, més culta i cívica. I amb més qualitat democràtica: on imperi la separació entre el poder executiu, el poder legislatiu i el poder judicial. Els tres signants volem recordar que els 9 fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van emetre un informe unànime on negaven que en l’organització i celebració del 9N hi hagués cap indici de delicte. De forma sorprenent, la Fiscalia General de l’Estat va imposar el seu criteri jeràrquic i va interposar una querella en contra nostre. 

L’Estat i el govern del PP volen esborrar la imatge de llargues cues, de famílies, de diferents generacions esperant ordenadament exercir el dret democràtic de votar. No trobareu gaires exemples al món, ni moviments populars amb el grau de compromís, implicació i esperit constructiu com el que està protagonitzant Catalunya. Jutjant-nos pel 9N, volen intimidar al president Puigdemont i el Govern de la Generalitat. Però el que realment estan fent és portar a judici cada una de les persones que havia darrera dels 2.344.828 vots. Aquest dilluns 6 de febrer del 2017 ens jutgen a tots els que vàrem anar a votar el 9N. Als que vàrem votar Sí, Sí-No i No. A tots. El 32è president dels Estats Units d’Amèrica, Franklin Delano Roosevelt, en el seu primer discurs inaugural digué: “The only thing we have to fear… is the fear itself” (A l’única cosa que hem de témer… és a la por en si mateixa). El 9N va ser el primer gran acte fet des de Catalunya demostrant que no tenim por. 

Aspirem a una sentència absolutòria perquè estem plenament convençuts que no vàrem cometre cap delicte. Tanmateix, sigui quina sigui la sentència, romandrem al servei del país. Catalunya pot aspirar a la seva llibertat des de la fraternitat, sense cap mena de violència i amb un somriure als llavis. Com diu el nostre Cant de la Senyera, “llum als ulls i força al braç”. Llum als ulls per albirar el gran país que podem construir si tenim les eines que ens manquen. I força al braç com a constància i fortalesa per aconseguir els nostres objectius. Aquest 6 de febrer, demostrem que afrontem aquest any decisiu amb majoria social, unitat política i mobilització ciutadana sempre que calgui. 

  • Artur Mas, 129è president de la Generalitat (2010-2016) 
  • Joana Ortega, vicepresidenta del Govern i consellera de Governació (2010-2016) 
  • Irene Rigau, consellera d’Ensenyament (2010-2016)


Carta de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez cridant a participar a l’acte del 6 de febrer a Barcelona

Suma’t a la concentració!

El dilluns 6 de febrer a les 8.15 h vine davant del TSJC!

Defensem la democràcia i donem suport als nostres representants.

El judici del 6 de febrer pel 9N, en què es jutjarà l’expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, és un nou atac a la voluntat de tot un poble a decidir lliurement el seu futur i a la sensibilitat democràtica de tots els catalans i catalanes.

Per això, l’ACM, l’AMI, l’ANC i Òmnium Cultural fem una crida a la mobilització cívica, ferma i massiva el proper dilluns 6 de febrer a les 8.15 h davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Demostrem que tenim un gran consens de país i denunciem la farsa de l’operació diàleg. Vivim en una democràcia intervinguda per la justícia espanyola i hem de fer sentir la nostra veu.

El 6F mostrem al món que som un gran clam, que som tots els demòcrates defensant un poble.

Jordi Cuixart
president d’Òmnium Cultural
Jordi Sànchez
president de l’Assemblea Nacional Catalana

web_assemblea_6f

La mobilització del 6 de febrer ja té 4.000 inscrits, després de saturar els servidors divendres

La mobilització extraordinària pel judici del 9N a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau ja suma 4.000 inscrits confirmats. L’allau de peticions que va rebre ahir divendres el web d’inscripcions 9nsomtots.cat va sorprendre les quatre entitats organitzadores i va fer caure el servidor diversos cops durant el dia. Reforçat el servidor divendres mateix a la nit, les peticions s’han anat servint amb normalitat des d’aleshores.

L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) van presentar divendres la seva estratègia davant la causa del 9-N, que arrencarà aquest 6 de febrer. Amb el lema El 6 de febrer ens jutgen a tots, les entitats sobiranistes promouran una mobilització massiva a l’entrada del tribunal, ja sigui a la seu del TSJC o a la Ciutat de la Justícia. L’espai on es farà el judici encara no s’ha anunciat.

Les entitats subratllen el caràcter excepcional de la convocatòria i recorden la petició a aquells ciutadans que puguin agafar-se un dia de lliure disposició o de vacances per ser davant del tribunal a les 8:15 h del matí.

web_assemblea_6f.jpg

Vídeo de la roda de premsa de l’acte de suport als encausats pel 9N

L’ANC, Òmnium, l’AMI i l’ACM han presentat aquest divendres la seva estratègia davant la causa del 9-N, que arrencarà aquest 6 de febrer. Amb el lema El 6 de febrer ens jutgen a tots, les entitats sobiranistes promouran una mobilització “massiva” a l’entrada del tribunal, ja sigui a la seu del TSJC o a la Ciutat de la Justícia. L’espai on es farà el judici encara no s’ha anunciat.

El president de l’ANC, Jordi Sánchez, ha detallat que per convertir el 6-F en una “gran mobilització” s’ha obert un espai d’inscripcions en aquesta web, tal com s’havia fet amb les manifestacions de l’Onze de Setembre. L’espai d’inscripció ja està obert i també es posaran a disposició de la ciutadania autocars des de diversos punts de la geografia catalana.

Les entitats sobiranistes insten els catalans a demanar un dia de festa per fer costat a Mas, Rigau i Ortega. “El 6 de febrer no es jutja només a tres persones sinó a tots els ciutadans que van votar el 9-N, així com la sensibilitat democràtica d’una societat que no entén que un conflicte polític es resolgui als tribunals”, ha expressat el president de l’ANC. “Sabem que és una crida excepcional perquè és un dia laborable, però estem convençuts que la gent respondrà”, ha puntualitzat Sánchez, que ha recordat que no es fa “cap crida” a boicotejar el judici de 9-N.

“Mobilització permanent”

El sobiranisme civil espera una convocatòria important, tot i que el judici es farà en dia laborable i a primera hora del matí. La manifestació del 6-F serà un test de cara a pròximes convocatòries ara que s’entra en una fase de “mobilització permanent”, com ha destacat el president d’Òmnium.

Sánchez ha lamentat que l’Estat hagi optat per resoldre el plet català als tribunals. “Mai hem entès la judicialització del 9-N i estem convençuts que és un camí equivocat. És un judici que mai s’hauria d’haver produït. Ens porta a un carreró sense sortida”, ha detallat el president de l’ANC. Miquel Buch ha recordat que ara és el torn de la ciutadania després que el Govern ja “se la jugués el 9-N“. “Allò va ser un acte de rebel·lió, ara és el nostre moment”, ha reblat. Cuixart ha destacat que la protesta del 6 de febrer ha de ser “un clam de la societat civil en defensa de les institucions i els representants polítics“.

Massiu suport a Carme Forcadell acompanyant-la a declarar al TSJC

Aquest matí la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha hagut de declarar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per haver deixat debatre els diputats aspectes al voltant de la independència de Catalunya durant una sessió. Entitats, càrrecs electes i ciutadans de tot Catalunya l’han volgut acompanyar per donar-li suport.

Des del Vallès Occidental hi ha hagut una bona representació.

37c9aeb3-b1f3-45a5-9896-da657556d768.jpg

5221a33a-264f-4331-9d1f-7fd224b720f0.jpg

5995a3e3-ec70-4642-9586-64cbc1fcf464.jpg


El 15 i 16 de desembre, actes en suport a Carme Forcadell. Guia pel Vallès Occidental

El pròxim 16 de desembre, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha estat citada a declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Per aquest motiu, us convoquem per a donar-li suport amb un missatge clar. Ella va ser escollida democràticament per a representar el poble de Catalunya i estarem al seu costat especialment quan sigui cridada a declarar davant tribunals per un suposat delicte de desobediència al Tribunal Constitucional.

Per aquest motiu ens concentrarem:

  • dijous 15 de desembre a les 20:00, davant dels ajuntaments de tot Catalunya, on es llegirà un manifest. (A Terrassa la convocatòria és a les 18:30)
  • divendres 16 a les 9:00, acompanyarem la presidenta a les portes del TSJC, situat al passeig de Lluís Companys, 12-14 de Barcelona.

Autocars des del Vallès Occidental per anar el dia 16 a Barcelona

Cites per anar en grup:

  • Castellar del Vallès: 7:30 estació de tren
  • Rubí: Agafaran el tren dels FGC a les 7:20
  • Sabadell: Estació RENFE Centre a les 8:15
  • Terrassa: Agafaran el tren de les 7:56 a l’Estació del Nord. Més informació.

 

Manifest

Sortim de nou al carrer per a expressar la nostra ferma voluntat i l’insubornable compromís en la defensa de les institucions i dels principis democràtics que les sustenten.

Actuem amb el convenciment de la validesa del principi recollit a la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya, aprovat pel Parlament el 23 de gener del 2013, quan proclama que “el poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i sobirà”.

Denunciem la incapacitat i la manca de voluntat del Govern espanyol per a resoldre democràticament un problema polític. La judicialització de la política ha empobrit i malmès irremeiablement alguns dels fonaments del sistema democràtic.

Expressem el nostre suport a tots els càrrecs electes i institucionals que estan amenaçats per la Fiscalia General i l’Advocacia de l’Estat, en més de 400 expedients judicials, per haver exercit legítimament les funcions de representació del poble que les urnes els van conferir.

Utilitzar els tribunals per a impedir el debat polític al Parlament, i criminalitzar els representants del poble que, exercint el mandat rebut a les urnes, faciliten aquest debat, és impropi d’un sistema democràtic, atempta contra el pluralisme polític i, en conseqüència, esdevé inacceptable per a qualsevol demòcrata.

Els qui no han guanyat a les urnes el suport de la majoria no poden imposar el silenci a les nostres institucions amb amenaces d’inhabilitació contra els càrrecs electes i institucionals. Les pressions per a limitar l’acció dels nostres representants són també l’intent de silenciar tot un poble. Per això considerem que si la presidenta Forcadell acaba sent jutjada, amb ella s’estarà jutjant tot un poble.

Com a demòcrates exigim als governants de l’Estat espanyol que deixin de comprometre els tribunals en una tasca que, en democràcia, els és impròpia. Els instem a abandonar per sempre més la judicialització de la vida política. Els convidem a respectar i a participar en el debat que es deriva de la voluntat del poble de Catalunya, expressada en reiterades ocasions, legítimament i democràticament, als carrers i a les urnes.

Manifestem la convicció que el referèndum és la solució de més alt consens en els sistemes democràtics avançats, per a acordar les grans decisions de futur.

El diàleg ha estat sempre la nostra bandera i ara no l’abandonarem. Davant els qui avui gesticulen amb el diàleg però mantenen la judicialització com a única concreció de la seva acció política, nosaltres, els demòcrates, creiem en el diàleg d’acord amb les majories que neixen de les urnes i que configuren, donen sentit i legitimen el Parlament i els plens municipals.

Ens comprometem a defensar amb coratge la democràcia, les nostres institucions i els nostres representants. No defallirem en aquesta defensa.

No a la judicialització de la política!

Sí a la defensa de la democràcia, de les institucions i dels representants legítims del poble!

Tots amb Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya!

postal-per-a-xarxes-versio-vermell-actes-en-suport-a-carme-forcadell-16d2016_0

Mas, Ortega i Rigau tindran tot el suport de l’ANC

Aquest dilluns al migdia, 3 d’octubre, vam saber que la Fiscalia espanyola havia presentat al tribunal l’escrit de l’acusació per la consulta del 9N contra l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau. Demanen 10 anys d’inhabilitació per exercir un càrrec públic a l’expresident i 9 anys a l’exvicepresidenta i l’exconsellera per haver obeït el mandat popular del Parlament de Catalunya. La Fiscalia torna a actuar puntualment, seguint les ordres del Govern espanyol, de seguida que l’independentisme ha tornat a demostrar la seva força, l’Onze de Setembre, i la seva unitat, en la qüestió de confiança de la setmana passada al Parlament. La Fiscalia al·lega que el Tribunal Constitucional, una altra institució al servei del poder executiu en un estat que desconeix la separació de poders, havia indicat la mateixa setmana del 9N que aturéssim el procés participatiu.
Incapaç de fer política, l’Estat s’entesta a continuar fent passos per la via judicial i ara ens deixa pendents del dia que fixaran la vista davant del tribunal. Avui som més forts. Recordem l’energia del procés participatiu del 9N, una gran victòria col·lectiva, auguri d’un anhel de llibertat política compartida molt majoritàriament que aviat farem realitat. Lloem i agraïm el coratge i el compromís cívic de Mas, Ortega i Rigau. La defensa de la democràcia ens honora a tots els qui vam intervenir en el 9N, mentre que la utilització dels tribunals per mantenir l’ordre públic i la falta de diàleg fan pudor d’una època que sembla que l’Estat no hagi acabat de superar.

Si bé hem de tenir en compte que, segons les informacions de què disposem, encara falten bastants mesos per a la celebració del judici, volíem informar-vos que des del Secretariat Nacional de l’Assemblea estem preparant una resposta adient i clara al respecte.

Fem pinya!

Comunicació Interna

Assemblea Nacional Catalana

Avui, un cop més, donem suport als encausats pel 9N

El #9NsomTots i avui som davant del TSJC per donar suport a Francesc Homs i a tothom que va fer possible el 9N!

Entitats sobiranistes es concentren en defensa de la democràcia i les institucions davant del TSJC

El món sobiranista s’ha concentrat aquest matí a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per acompanyar l’ex conseller Francesc Homs en el moment d’entrar a declarar com a responsable polític del 9N.
Com ja es va fer en el seu moment amb Joana Ortega, Irene Rigau i Artur Mas l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Òmnium Cultural (ÒC) i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han volgut demostrar una vegada més el seu suport a les institucions del país i a la democràcia. Jordi Cuixart, president d’ÒC ho ha resumit així: “actes com el d’avui són una mostra de la judicialització del contenciós entre Catalunya i l’Estat espanyol”.

Les entitats han denunciat la imputació de càrrecs electes per haver seguit el mandat democràtic dictat per la ciutadania i una majoria parlamentària i haver organitzat la consulta del 9N. Pep Andreu, de l’AMI ha apuntat que, tot i aquesta onada judicialitzadora, “el municipalisme català estarà sempre a favor de les llibertats del poble i actuarem conjuntament amb les altres institucions i entitats”.

Miquel Buch, de l’ACM, ha manifestat que si “avui ens persegueixen per posar les urnes, demà potser ens perseguiran per manifestar-nos i dir el que pensem, per tant, hem de combatre aquesta manera de fer política. Els ciutadans i ciutadanes tenim dret a expressar-nos lliurement”.

Per últim, Jordi Sànchez, president de l’ANC ha sentenciat que amb totes les mobilitzacions de la societat civil “tard o d’hora l’Estat espanyol haurà d’acceptar una canalització democràtica dels anhels de la ciutadania”.

  

Concentració en defensa de la democràcia i les institucions a les portes del TSJC el 7 de març

Francesc Homs declarà dilluns a les 9 matí al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i l’AMI, l’ACM, Òmnium Cultural i l’Assemblea convoquen concentracions de suport al passeig Lluís Companys. Aquestes entitats, compromeses amb les institucions del país, criden a la mobilització en suport a la democràcia com quan l’exconsellera d’Educació, Irene Rigau, l’exvicepresidenta, Joana Ortega, i l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, van haver de declarar com a responsables polítics del 9N.
L’ANC, Òmnium, ACM i l’AMI volen mostrar el seu suport a l’ex conseller en el moment en què entri a declarar (9.30 h) com a imputat per haver seguit el mandat democràtic dictat per la ciutadania i una majoria parlamentària i haver organitzat la consulta del 9N.

  

 

Milers de persones reiteren el suport a la democràcia i acompanyen a Artur Mas

Milers de ciutadans han seguit la convocatòria de l’ANC, Òmnium, ACM i l’AMI i s’han concentrat avui al matí a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per donar suport a la democràcia i a l’actual president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, qui ha anat a declarar com a imputat per la consulta del 9N. 

A banda dels milers d’assistents, uns 500 càrrecs electes del món local, entre alcaldes, regidors i presidents de Diputacions, també han volgut expressar la seva solidaritat amb els encausats i el seu compromís amb les institucions catalanes, acudint a la cita just després de retre homenatge al monument de Lluís Companys, el dia del 75è aniversari del seu afusellament.

Els màxims representants de les entitats convocants s’han dirigit a la premsa per denunciar la “judicialització de la justítica” ja que, “quan la política acaba als jutjats” vol dir que “la democràcia espanyola té un problema”, segons ha comentat Jordi Sànchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana.

En referència al comunicat emès pel TSJC denunciant les concentracions, el mateix Sànchez ha recordat que “no es pot limitar el dret a manifestació” i que “sortirem al carrer els cops que faci falta”. 

Per la seva banda, el president d’Òmnium Cultural, Quim Torra, ha definit la mobilització com una “manifestació en un dia que no hauria d’haver passat mai” i, en absolut, com una “una pressió al TSJC”. Torra ha repetit que l’objectiu de l’acte és mostrar “la nostra solidaritat amb unes persones que estan imputades per fer el que els vam demanar que fessin”.

  

Comunicat en relació a la nota del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)

L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i l’Associació Catalana de Municipis, com a entitats organitzadores de les concentracions en suport a les institucions catalanes arran de les imputacions pel 9N, manifestem que: 

  • El comunicat del TSJC és inacceptable, tant per l’intent de coaccionar el lliure dret a manifestació de la ciutadania com per les afirmacions inexactes sobre els objectius i els convocants de les concentracions.
  • La convocatòria de les mobilitzacions del dimarts 13 d’octubre, així com la de dijous 15, l’han dut a terme l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’Associació Catalana de Municipis i l’Associació de Municipis per la Independència. En cap cas, tal com s’afirma al comunicat del TSJC, han estat instigades o liderades pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
  • L’objectiu de les concentracions és el de fer-nos corresponsables de la celebració de la consulta del 9N i mostrar el suport a les persones imputades per haver complert amb el mandat democràtic sorgit de les urnes. 
  • Denunciem la judicialització a la qual s’ha vist sotmès el procés polític que es viu a Catalunya des del primer moment. A diferència de casos com l’escocès, en què la resposta a un conflicte polític ha estat política, l’Estat espanyol ha respost únicament amb amenaces i tribunals a qualsevol intent de consultar als catalans i catalanes sobre el futur polític del país. Una actitud que referma la necessitat d’avançar cap a la República Catalana complint amb el mandat sorgit a les urnes el 27S.
  • El comunicat pretén desviar l’atenció sobre l’arrel del problema: la manca de qualitat democràtica de l’Estat espanyol i el fet que tres representants polítics estiguin imputats per dur a terme una consulta democràtica.
  • El dret a manifestació és irrenunciable i imprescindible per al bon funcionament de qualsevol societat democràtica. Un dret que a les concentracions del passat dimarts es va exercir, com sempre, de manera cívica i pacífica.
  • Les entitats convocants valorem molt positivament la gran resposta a les mobilitzacions celebrades aquest dimarts i fem una crida a omplir de nou els carrers amb la concentració d’aquest dijous 15 d’octubre davant del TSJC.

ANC, ÒC, AMI i ACM, 14 d’octubre del 2015

  

La plaça Sant Jaume es converteix en un clam en defensa de les institucions catalanes

Milers de persones s’han aplegat a la plaça Sant Jaume per seguir l’acte organitzat per L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’Associació Catalana de Municipis i l’Associació de Municipis per la Independència, en defensa de la democràcia i en suport a les institucions catalanes  i als responsables polítics de la consulta del 9N.

Coincidint amb el primer dia de compareixences al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Irene Rigau i Joana Ortega ho han fet al matí i a primera hora de la tarda, respectivament), les entitats convocants han volgut oferir un missatge d’unitat i força davant del que es considera un atac a la democràcia i a l’exercici del dret a decidir.

La concentració s’ha celebrat sota una pluja intensa que no ha evitat que s’omplís la plaça Sant Jaume per reivindicar l’esperit de país del 9N. La periodista Laura Pinyol ha iniciat l’acte recordant que fa un any ja ens havíem reunit al mateix lloc per la suspensió del 9N per part del TC. Tot seguit, s’han presentat les diverses entitats, sindicats i partits polítics que han donat suport al manifest de rebuig, que ha estat llegit, com a colofó, per l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau.

El president de l’ANC s’ha mostrat “sorprès” pel comunicat del TSJC

Un cop acabat l’acte en defensa de les institucions catalanes i la democràcia que s’ha celebrat a tot el territori, Jordi Sànchez, president de l’Assemblea, ha celebrat l’èxit de la mobilització malgrat la pluja. “Estem davant d’un acte de solidaritat i coresponsabilitat pel 9N”, ha afirmat Sànchez, que ha afegit que el “manifest llegit a centenars de places posa de relleu la transversalitat el dret a decidir i per rebutjar aquesta judicialització”.

El president de l’ANC s’ha mostrat “sorprès” pel comunicat emès pel TSJC sobre les concentracions celebrades avui davant del tribunal en defensa de la democràcia i en solidaritat amb els representants polítics imputats per respondre a un mandat democràtic.

No pertoca criticar el dret a la lliure expressió dels ciutadans que l’han exercit de manera cívica i democràtica, en cap cas per coaccionar”, ha explicat Sànchez, qui ha confirmat que dijous “hi tornarem” en al·lusió a la concentració que s’ha programat per acompanyar al president Artur Mas el pròxim dia 15 d’octubre (8.30 Parlament de Catalunya), ja que “les concentracions no afecten a la independència del poder judicial”.

ASSISTENTS:

Ramon Espadaler (UDC), Joan Rigol (PNDD), Marina Geli (MES), Joan Herrera (ICV), Francesc Homs i Neus Munté (Govern), David Companyon (EUiA), Alfred Bosch (ERC), Toni Castellà (Demòcrates de Cat), Albert Botran (CUP), Josep Rull (CDC), Lluis Rabell (CSQEP), Ada Colau (Ajuntament), Josep Maria Àlvarez (UGT), Joan Caball (Unió de Pagesos), Oriol Illa (Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya), Eduardo Reyes (Súmate), Òscar Escuder (Plataforma per la Llengua), Quim Torra (Òmnium), Francesc Boronat (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya), Carles Sastre (Intersindical – CSC), Pep Ribas (Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana), Isona Passola (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts), Perfecto Alonso (Confederació de Cooperatives de Catalunya), Joan Carles Gallego (CCOO), David Minoves (CIEMEN), (AMI), Jordi Sànchez (ANC).

image1

https://vimeo.com/142261539

Joana Ortega rep el suport de centenars de persones concentrades davant el TSJC

Centenars de ciutadans han seguit, malgrat la pluja, la convocatòria de l’ANC, Òmnium, ACM i l’AMI i s’han concentrat avui a la tarda a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per donar suport a la democràcia i a l’ex vicepresidenta, Joana Ortega, qui ha anat a declarar com a imputada per la consulta del 9N. 

Unes hores abans també ho havia fet la consellera d’Educació, Irene Rigau. Ambdues han estat acompanyades per diversos representants del món local i associatiu així com de representants de diversos partits polítics.

Avui mateix, aprofitant el primer dia de compareixences dels responsables polítics de posar les urnes el 9N i fer possible una consulta democràtica a la qual van participar 2’4 milions de ciutadans, es celebrarà davant els ajuntaments un acte descentralitzat en el qual es llegirà un manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir (19.30).