2 anys de l’1-O: Acabem el que vam començar. Vam votar independència i exigim independència

Avui, 1 d’octubre del 2019, sortim novament al carrer i ens concentrem arreu del país per reivindicar una data que ha marcat un punt i a part en el passat, present i futur d’aquest país. I sortim per reivindicar, no per celebrar, perquè el mandat que derivava del referèndum i de les lleis del 6 i 7 de setembre aprovades al Parlament encara no s’ha materialitzat.

En aquests dos anys hem vist com, en gran mesura, s’ha intentat buidar de legitimitat i de contingut aquella data i aquell mandat i l’ha convertit en una mobilització més i no pas en un referèndum d’autodeterminació avalat per la legitimat d’una majoria independentista al Parlament de Catalunya sorgida d’unes urnes.

Els dies posteriors al referèndum del Primer d’Octubre vam demostrar una força popular i cívica que fer tremolar els fonaments de l’Estat. Però les esperances dipositades en un diàleg que es va demostrar fals i inexistent i el fet de no estar preparats realment per a la unilateralitat van desarmar els carrers i l’independentisme. Aprenguem dels errors per no tornar a cometre’ls. No podem jugar-ho tot a una carta que s’ha demostrat tramposa. No podem caure una vegada i una altra en la mateixa pedra.

En comptes de diàleg, el que hem trobat és presó, exili i repressió. I davant d’això, correm el risc d’oblidar quin és el nostre objectiu, allò pel qual més de 2 milions de persones vam sortir a votar avui fa dos anys. La independència és l’única eina real per sortir d’aquest atzucac repressiu en el qual l’Estat es vol engabiar. Què busca la repressió? Que renunciem als nostres objectius. Doncs tenim una mala notícia per a l’Estat: estem determinats a seguir fins al final. No renunciem al nostre objectiu: treballem incansablement per la independència!

I en un temps de moltes preguntes, trobem la majoria de les respostes precisament en l’1 d’octubre: societat mobilitzada, majoria independentista al Parlament, i Govern compromès són la fórmula per avançar. Nosaltres, la societat mobilitzada, hi estem treballant a través de campanyes com Eines de País i formacions de noviolència. Però el Parlament i el Govern, què fan? Què volen fer? Fins on volen arribar? Estan preparant la via unilateral? No ens podem permetre més declaracions d’independència simbòliques. Els vots de l’1 d’Octubre eren reals. Els cops de porra eren reals. Volem una independència real.

Nelson Mandela deia que els líders han d’estar disposats a sacrifica-ho tot per la llibertat del seu poble. Nosaltres mai no abandonarem els companys de lluita: ni presos, ni exiliats ni cap dels milers de represaliats. Tampoc no vam abandonar els col·legis el Primer d’Octubre. El nostre compromís és i serà insubornable. Però exigim d’una vegada per totes la fi dels tacticismes i partidismes que ens impedeixen teixir definitivament una estratègia unitària. O com es pensen que vam fer possible l’1-O?

Nosaltres sempre hi som i sempre hi serem, i buscarem la màxima unitat possible. Però que ningú no s’equivoqui: no acceptarem cap renúncia més. L’1-O vam votar independència, i el que exigim és aquell mandat, cap altre. I si algú té cap temptació de canviar el sentit de l’acte més important que hem dut a terme com a poble en els darrers anys, ens hi trobarà de cara.

Acabem el que vam començar, guanyem la independència!

1 d’octubre de 2019

L’Assemblea celebra la primera jornada internacional de noviolència amb un èxit massiu de públic

La Jornada Internacional de Noviolència de l’Assemblea que s’ha celebrat avui a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona ha estat un èxit. De fet, s’ha hagut d’ocupar una segona sala per encabir tots els assistents que han volgut seguir l’acte en directe.

La jornada s’ha dividit en diverses intervencions al matí i també a la tarda, amb introducció a càrrec del vicepresident de l’Assemblea, Pep Cruanyes, que ha dit que davant la reacció violenta dels diversos òrgans de l’Estat espanyol, la resposta no potser una altra que la desobediència civil noviolenta.

La presidenta de l’Assemblea ha defensat la desobediència civil noviolenta com una eina legítima i necessària per arribar a la independència, però ha demanat dur-la a terme tenint en compte les pròpies característiques de la societat catalana, com es va fer l’1-O i el 3-0, dates que demostren que l’Estat no és invencible.

Tot i això, Paluzie ha admès derrotes, però tanmateix, ha enviat un missatge: “la lluita no s’abandona quan es perd una batalla. La lluita continua”. Per aquest motiu, ha explicat com s’estan duent a terme campanyes, com Consum Estratègic, per revertir les febleses del moviment. “Volem empreses deslligades del poder polític que no respecta el poder de la ciutadania” ha dit. “No volem una República catalana per tenir un capitalisme d’amiguets com a l’Estat espanyol.

Finalment, la presidenta de l’Assemblea ha demanat afrontar la sentència units, i fer-hi front amb intel·ligència, flexibilitat, estant organitzats. “Hem d’estar preparats, amb el cap fred, i mostrar-nos ferms, determinats, units i dignes. Sobretot dignes”, ha demanat.

Ponents internacionals
Stellan Vinthagen, professor de sociologia, doctor (PhD) en Recerca sobre Pau i Desenvolupament (Universitat de Gotemburg), ha basat la xerrada en demostrar com d’important és treballar una estratègia de noviolència per aconseguir els objectius polítics de cada lluita, i ha recomanat usar estratègies innovadores i creatives, i també de l’humor per fer front a la criminalització de la causa catalana.

Ayla Bakkalli, representant als EUA de l’ens d’autogovern (Mejlis) dels tàtars crimeans davant el Fòrum Permanent de les Nacions Unides sobre Qüestions Indígenes ha fet una retrospectiva de la causa tàtara de Crimea i ha dit que, si els tàtars han esdevingut un banc de proves d’aquelles nacions i estats que utilitzen la lluita noviolenta, Catalunya ha esdevingut un banc de proves per a l’Estat espanyol per veure fins on poden sustentar els seus principis democràtics.

Un dels discursos més aclamats ha estat el del sociòleg Ramón Grosfoguel, que ha deixat clar que l’independentisme està preparat per disputar l’hegemonia a l’Estat espanyol mitjançant la desobediència civil noviolenta, i ha apostat per generar una guerrilla noviolenta amb una doble finalitat: el pla físic i el digital. L’objectiu: fer ingovernable Catalunya per assolir una sortida “digna i sobirana”. A més, ha posat sobre la taula dos conceptes que, al seu parer, són aglutinadors i centrals a Catalunya: l’amnistia i la llibertat dels presos polítics; i el dret a l’autodeterminació.

I ara què?
Després de la projecció del documental “Les nostres accions, el nostre poder: del pacifisme a la lluita noviolenta”, s’ha dut a terme una taula rodona que ha aplegat Gabriela Serra, feminista, internacionalista i antimilitarista; Laia Serra, advocada penalista; David Fernàndez, periodista de base La Directa; Jesús Castañar, sociòleg i investigador, i moderada per Eduard Peris. Totes elles i ells han debatut sobre què cal fer en un moment com el d’ara. Laia Serra ha subratllat que la repressió mai no és casual, i ha demanat una “absoluta consciència social” que el relat i el suport a les persones reprimides ha de ser unànime i indiscutible.

En aquesta línia, David Fernàndez ha dit que la repressió pretén disciplinar i castigar la societat, i ha receptat capacitat per trobar-nos i reconèixer-nos, per posar-nos d’acord per lluitar per allò que val la pena. Gabriela Serra també ha volgut desdramatitzar la situació, i ha recordat que poques vegades el primer cop és mai el que triomfa, però obre el camí per segui endavant, i que el poder de l’estat comença amb l’obediència, i la democràcia amb la desobediència.

Al seu torn, Jesús Castañar ha fet una breu dissertació sobre els processos de desenvolupament de la desobediència civil, i ha vaticinat que, si la lluita catalana es basa en la defensa i la lluita per la democràcia, tindrà suports a la resta de l’Estat, malgrat el relat contrari, i a Europa.

L’Assemblea, també present a Sabadell
A més de la Jornada Internacional sobre Noviolència, l’Assemblea també ha estat present aquesta tarda a la manifestació que ha recorregut pels carrers de Sabadell en protesta pels empresonaments ordenats per l’Audiència Nacional aquesta setmana. La presidenta de l’Assemblea, acompanyada d’altres secretaris nacionals, ha volgut mostrar així la solidaritat de l’entitat amb els 7 nous presos polítics i amb els familiars i coneguts.

L’Assemblea organitza un acte sobre els judicis als presos polítics a la conferència de drets humans més gran d’Europa

L’Assemblea Nacional Catalana estarà present el dilluns 23 i per primera vegada a la conferència Human Dimension Implementation Meeting 2019 organitzada per l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) del 16 al 27 de setembre.

L’Assemblea organitzarà un esdeveniment propi dilluns a les 18.15h sobre els judicis i les sentències als presos polítics catalans, amb la projecció d’un documental de la cadena internacional Al Jazeera sobre el judici al procés i una taula rodona amb la participació de la presidenta d’Assemblea, Elisenda Paluzie; el productor executiu del documental, Collum Macrae; l’advocat belga especialitzat en drets humans, Christophe Marchand i el Secretari General de l’Organització per les Nacions i Pobles No Representats (UNPO) i observador internacional del judici al procés, Ralph Bunche.

Durant el mateix dia, en el marc de la conferència es tractaran temes com l’estat de dret, la independència judicial, democràcia participativa, igualtat de drets i igualtat de participació a la vida política, a més de l’erradicació de la tortura, la pena capital i la protecció dels drets humans.

El Human Dimension Implementation Meeting  és la conferència anual més gran d’Europa sobre drets humans i democràcia. L’Oficina d’Institucions Democràtiques i Drets Humans (ODIHR) l’organitza cada any a Varsòvia com a plataforma per als 57 estats participants de l’OSCE, els socis per a la cooperació de l’OSCE, les estructures de l’OSCE, la societat civil, les organitzacions internacionals i altres actors rellevants.

Centenars de representants governamentals, experts internacionals, representants de la societat civil i activistes de drets humans es reuneixen per fer un balanç de com els estats membres implementen els compromisos de l’OSCE, si el nivell d’implementació és adequat, discutir els reptes associats, compartir bones pràctiques i fer recomanacions.

28 de setembre, a Barcelona, Jornada Internacional de Noviolència

A l’Assemblea no ens quedarem de braços plegats esperant el desenllaç del procés d’independència. La societat civil ha de continuar essent motor de canvi, i per això optem per debatre, preparar-nos i instruir-nos per actuar. La gent té el poder per canviar les coses i el deure de fer front a les injustícies. Si ens organitzem, el nostre potencial es multiplica.

És per això que el proper 28 de setembre tindrà lloc la Jornada Internacional sobre la noviolenta, on volem aprendre de les experiències internacionals i dels èxits dels moviments democràtics d’arreu del món.

Durant tot el dia es faran xerrades, projeccions i taules rodones on es donaran les claus de la lluita noviolenta: una estratègia per canviar i transformar la realitat malgrat sembli difícil.

La Jornada tindrà lloc a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona des de les 10 h fins les 19.30 h.

La cloenda anirà a càrrec de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie.

Inscripcions

Vídeo “Ho repetirem les vegades que calgui”

Aquest és el vídeo “Ho repetirem les vegades que calgui”

L’Assemblea exigeix unitat d’acció a les Corts espanyoles i un vot negatiu a Pedro Sánchez

Aquest dijous al migdia se celebrarà la segona sessió del debat d’investidura al Congrés espanyol. És evident que l’embat polític per resoldre el procés d’autodeterminació segueix sent a Catalunya, no a l’Estat espanyol. Tots els poders de l’Estat espanyol (executiu, legislatiu i judicial) i qualsevol dels partits polítics amb opcions de govern, actuals i de futur, ja han dit amb claredat que no accepten ni acceptaran cap mena de diàleg sobre l’autodeterminació. Per aquest motiu, és un gravíssim error polític generar expectatives de diàleg amb l’Estat espanyol.

Denunciem novament la preocupant regressió autonomista de les forces polítiques catalanes, que un dia van DECLARAR la independència i ara tornen a lluites partidistes per l’hegemonia electoral, en alarmant contrast amb el nivell de mobilització i consciència de ruptura democràtica manifestada per la ciutadania. En un front exterior com són les Corts espanyoles i en un context de repressió política, la unitat estratègica és necessària. Lamentem que el clam que expressa la ciutadania en totes les manifestacions no s’hagi atès.

El nostre Govern i el nostre Parlament resten paralitzats i s’encaren a la recuperació d’una acció purament autonomista de curt abast, i sense cap estratègia compartida. Exigim a les forces polítiques catalanes que sàpiguen transformar un escenari de diversitat política previ a les eleccions en una unitat estratègica d’acció postelectoral. Hauran d’actuar amb coincident criteri estratègic tant en els fronts exteriors com interiors, d’acord amb les necessitats del progrés de l’embat de ruptura democràtica i de desobediència noviolenta que hem d’aprofundir al nostre país.

Per tot això, doncs, l’Assemblea reclama als diputats independentistes en els diferents fronts exteriors i interiors que respectin aquestes premisses i no generin falses expectatives de diàleg amb un estat hostil, que l’únic que provocaran seran noves decepcions i desmobilització.

Així mateix, demanem als diputats a les Corts espanyoles que:

  • No donin suport a la governabilitat de l’Estat espanyol si no respecta el dret a l’autodeterminació de Catalunya. El govern del PSOE també ha demostrat que no el respecta ni té voluntat d’acabar amb la repressió política: forma part del bloc del 155. Europa i el món no entendrien que donéssim suport a un partit que ha estat còmplice de la dissolució il·legal del Parlament de Catalunya i del cessament del Govern de la Generalitat, ni amb el vot favorable, ni amb una abstenció que permetés la investidura.
  • Respectin els anhels de la societat civil i actuïn amb una única veu, d’acord amb el Govern i el Parlament, als quals també instem a avançar clarament en el desenllaç del procés d’autodeterminació de Catalunya, d’acord amb el mandat de l’1 d’Octubre del 2017, per la via unilateral, únic camí possible per generar un diàleg multilateral posterior de resolució definitiva del conflicte.

Reclamem un compromís ferm de les direccions dels partits o formacions que tenen representació a les Corts de Madrid per culminar el procés iniciat, la qual cosa implica la determinació de posar els nostres representants a les Corts espanyoles al servei d’una estratègia col·lectiva per la independència.

El temps del peix al cove, dels pactes per unes engrunes, ja s´ha acabat. Ara cal fer República catalana de debò, sense por, amb fermesa, amb dignitat i amb coratge.

Demanem que els diputats dels partits independentistes votin NO a la investidura del candidat del PSOE.

#ObjectiuIndependència

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

L’Assemblea i l’UNPO registren un informe a les Nacions Unides sobre el declivi dels Drets Humans a Espanya

L’Assemblea Nacional Catalana i l’Organització de les Nacions i Pobles No-representats (UNPO) han registrat un informe per a la Revisió Periòdica Universal (UPR) al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. En aquests cicle de revisions de l’ONU, Espanya és un dels països sota escrutini.

Com a representats de la societat civil, l’Assemblea, amb el suport de l’UNPO, ha elaborat un informe per a la Revisió Paròdica Universal (UPR) al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides en relació al declivi dels drets humans a Espanya recollits a la Declaració Universal de Drets Humans, i més específicament sobre la violació dels drets civils i polítics del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Ambdós tractats signats i ratificats per Espanya.

La Revisió Periòdica Universal (UPR) és un mecanisme creat per l’ONU per a vigilar si els estats membres compleixen les seves obligacions en relació al respecte pels drets fonamentals. El plenari amb les revisions formals tindrà lloc el gener de 2020, quan es reuneix el Grup de Treball del Consell de Drets Humans de Nacions Unides. La revisió de la situació a Espanya es revisarà el dimecres 22 de gener. És llavors que Espanya haurà de respondre sobre les conclusions a les quals haurà arribat el Consell.

El document elaborat per l’Assemblea i l’UNPO posa l’accent en la persecució dels representants polítics de la minoria nacional catalana a l’Estat espanyol i dels activistes independentistes així com d’altres àmbits, inclòs el món de la cultura. En aquest sentit, l’informe se centra en les vulneracions que s’estan produint pel que fa al dret a un judici just, al dret a reunió i manifestació, al dret de participació pública, al dret a la llengua i la cultural, i al dret a la llibertat i a la seguretat de la persona, inclosa la prohibició de detenció arbitrària, entre altres.

En relació a aquest últim, a través d’aquest informe es demana la implementació immediata de la recent petició feta al govern espanyol per part del Grup de Treball de Nacions Unides en Detencions Arbitràries d’alliberar els presos polítics catalans Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa.

Entrevista a Elisenda Paluzie al programa “Tot es mou” de TV3

Entrevista realitzada a Elisenda Paluzie al programa de TV3 “Tot Es Mou” emesa el 17 de juliol de 2019.

Cinefòrum: d’on venim i cap on anem com Assemblea

Dimecres vam projectar el documental “L’ANC, une assemblée citoyenne catalane” sobre el paper central de l’Assemblea durant la tardor del 2017, i “Les nostres accions, el nostre poder: del pacifisme a la lluita noviolenta”, produït per l’Assemblea i que explica nítidament què és la lluita noviolenta i la seva importància. 👉

Si te’ls has perdut, avui comencen els passis arreu del país!

Consulta la teva territorial per saber on i quan s’emetran.

L’Assemblea projecta per primer cop el documental autoproduït sobre la lluita noviolenta

Aquest vespre passat, l’Assemblea ha projectat dos documents als cinemes Girona. Un primer, “L’ANC, une assemblée citoyenne catalane”, coproduït per France 3, que narra des d’una mirada externa com de rellevant i d’imprescindible va ser el paper de l’Assemblea Nacional Catalana en la lluita per la independència de Catalunya durant, sobretot, les setmanes d’octubre del 2017. De fet, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha dit que cal enfocar la visió d’aquells mesos no com una derrota, sinó com un “aprenentatge” per culminar el procés d’autodeterminació.

Paul Chiesa, director del documental, ha explicat minuts abans de la projecció que el documental no el va fer per a un públic català, sinó pensant sobretot en el públic francès. Per Chiesa aquest documental introdueix totes les veus possibles perquè el públic se’n pugui formar la seva pròpia opinió.

La importància de la lluita noviolenta
El segon documental emès, “Les nostres accions, el nostre poder: del pacifisme a la lluita noviolenta” és una producció d’Uniunfandos per l’Assemblea i explica d’una manera directa i clara en què consisteix la lluita noviolenta i com desenvolupar-la. De fet, Marina Morera, secretària nacional i coordinadora de la Comissió d’Accions al Territori, ha explicat que aquest documental anirà viatjant per tot el territori i ha destacat que de l’estratègia de la lluita noviolenta se n’ha d’aprendre.

Per aquest motiu, l’entitat, en una primera fase, ha fet més de 50 formacions sobre aquesta estratègia, i ara n’ha engegat una segona amb la producció d’aquest documental, per ajudar a “entendre” conceptes clau i “fer-ne divulgació”. “Aquestes eines les hem d’utilitzar com a estratègia de la lluita pel nostre objectiu: la independència”, ha conclòs.

Lluis Junyent, secretari nacional de l’Assemblea, ha revelat que una de les fites era fer un documental que expliqués de manera entenedora en què consisteix la lluita noviolenta, i ha refermat el compromís de l’entitat amb aquesta estratègia, que ja ha anat desbrossant recentment, com l’acció a la seu de Barcelona de la Comissió Europea del mes de febrer, o amb campanyes com la de Consum estratègic emmarcades dins l’espai Eines de País. Al seu torn, Roger Reig, realitzador del documental, ha explicat que l’equip de treball es va marcar dos objectius principals: que fos una eina didàctica i que interpel·lés l’espectador.

Carta oberta d’Elisenda Paluzie a l’independentisme de base

Vivim un moment de desconcert a les bases de l’independentisme que fa difícil trobar el camí a seguir i evitar que la frustració i la desunió s’apoderin d’aquells que vam sortir l’1 d’Octubre del 2017 a votar sobre la independència i a defensar tots els vots, tots, tant els del Sí com els del No.

Malauradament dins l’independentisme es repeteixen cíclicament aquests moments de crisi, recordem per exemple els desacords quan la consulta del 9-N es va convertir en un procés participatiu o quan el desembre de 2015 semblàvem abocats a la repetició d’eleccions al Parlament. Però ara tenim l’agreujant d’una repressió que no cessa i un camí desdibuixat al davant.

L’aprenentatge de l’octubre del 2017 és clar. Quan hem treballat junts societat civil mobilitzada, Govern i Parlament és quan més hem avançat en el camí cap a la independència de Catalunya. Què vol dir treballar plegats? Vam tenir un parlament que avalava a nivell legislatiu el mandat democràtic del poble de Catalunya, un Govern que l’executava i una ciutadania mobilitzada com a puntal. Aquests tres elements van permetre la celebració del referèndum. Però la gestió post referèndum va trencar aquesta relació. No tothom, dins dels partits i fora, veia el referèndum de la mateixa manera. Per alguns només era un instrument de negociació. I a l’altra banda no hi havia cap voluntat de negociar. Així, s’arriba al 27 d’octubre marcats per les divisions, havent perdut el momentum i declarant una independència sense creure-hi i sense intentar fer-la efectiva.

D’aquell octubre en sortim amb una gran victòria col·lectiva (haver fet el referèndum) i amb una derrota (no haver estat capaços d’aplicar-ne els resultats). L’empresonament i l’exili dels nostres dirigents ens ha marcat emocionalment i ha dificultat fer el dol de la derrota. Generacions que no l’havien viscut han hagut d’aprendre a conviure amb la repressió, les que sí que l’havien viscut, l’han retrobada de cop, en un altre context.

I ara que que tenim al davant un nou Onze de Setembre, neixen iniciatives diverses que voldrien tornar-nos a portar a aquell moment, i fer allò que no vam fer aleshores: aquell “Maidan” per defensar la declaració d’independència. Aquestes propostes obliden que el control del territori s’ha de demostrar quan hi ha un govern disposat a fer la independència. Es tendeix a confondre unilateralitat i insurrecció. És una trampa que a l’Estat espanyol li va molt bé, i no hi hauríem de caure. És el que ha fet la fiscalia de l’Estat en el judici al Suprem. Intenten igualar el fet d’accedir a la independència per una via institucional, amb legitimitat democràtica darrere, majories parlamentàries i governs reconeguts, i el concepte de rebel·lió, perquè volen deslegitimar l’accés a la independència per mitjans democràtics i pacífics.

Hem d’analitzar quines fortaleses ens manquen per a poder fer una declaració d’independència i ser capaços de dur-la a la pràctica, amb un govern capaç d’imposar-se com a autoritat en un territori. Però no podem perdre la legitimitat que dóna tenir majories parlamentàries i un embrió d’institucionalitat darrere que es pot transformar en el govern transitori d’una república naixent.

A l’Assemblea al llarg d’aquest any i escaig, també ens ha costat sortir del procés de dol, i tornar a traçar un camí. Però en els darrers mesos hem treballat campanyes que compensen febleses en l’àmbit de la societat civil i ens preparen en l’àmbit econòmic per quan torni a plantejar-se políticament la independència. D’una banda, amb la campanya de consum estratègic, afavorim una economia i models d’empresa alternatius que no estan tan subjectes a les pressions polítiques. D’altra, amb iniciatives com la de les Cambres de Comerç, traslladem la majoria social i política d’aquest país a institucions que són altaveus poderosos. I enfortint el sindicalisme nacional, ens fem presents en el món del treball. Aquestes accions s’emmarquen dins l’estratègia de la lluita noviolenta, un mètode de lluita contra formes d’opressió o per fer progressar els drets democràtics, que inclou accions de denúncia, de no-cooperació, de desobediència civil i que té com a objectiu afeblir els pilars de poder de l’adversari. Aquest Onze de Setembre no només ens manifestarem sinó que disposarem d’un gran espai Eines de País, on es podran fer accions d’apoderament ciutadà.

Pel que fa a l’àmbit institucional, els partits polítics ens repeteixen que no tenim les condicions per a l’unilateralitat. Però no ens expliquen quines són aquestes condicions, i què pensen fer per aconseguir-les. Tampoc ens han explicat quines febleses institucionals van fer impossible la independència, i com podríem superar-les. Algunes les hem descobert al judici. En canvi, amb els pactes de la setmana passada hem comprovat d’una manera molt crua el retorn al partidisme i la disputa pels espais de poder autonòmic i local, arribant a l’extrem de cedir el lideratge d’alguns d’aquests espais al PSC. Contra això vam alçar la veu la setmana passada mobilitzant-nos per primer cop davant dels partits independentistes.

Com Assemblea, no trencarem però el fil, el petit fil que encara ens uneix amb l’espai dels partits, perquè creiem que tenim la responsabilitat de no incrementar la desunió; alhora, incrementarem el nostre to d’exigència amb ells per tal que prioritzin l’objectiu de la independència i abandonin les lluites partidistes. Hi ha un risc evident, que el pacte a la Diputació de Barcelona exemplifica molt bé, de retorn a l’autonomisme, malgrat que l’electorat ha continuat donant victòries als partits independentistes, elecció rere elecció.

Tenim aquesta doble responsabilitat de mantenir aquesta pressió sense contribuir a la desunió tot mantenint la mobilització als carrers que pot tenir un doble vessant: el vessant unitari i anti-repressiu però també el vessant d’exigència, màxima exigència política. Alhora, hem d’evitar caure en el parany que desitgen aquelles forces que treballen pel retorn a l’autonomisme, i per enterrar per anys les esperances de culminar el procés d’autodeterminació. Aquestes forces voldrien una Assemblea marginal i radicalitzada, que ja no fos representativa del sentir de la majoria independentista. En la lluita noviolenta, les accions han de tenir un objectiu polític i cal saber a qui s’interpel·la i que es pretén aconseguir, i quan és el moment de fer-ho. Mai no són reactives, sempre són pensades i pro-positives i s’han d’inscriure en un marc creïble que doni sentit a la lluita. Ara el problema més important que tenim davant és el risc de retorn a l’autonomisme, facilitat per la divisió dels partits independentistes. No podem renunciar a les grans manifestacions que marquin l’agenda política i que els interpel·lin. Cal recordar-los que l’objectiu és la independència, i que cal establir una estratègia per aconseguir-lo.

Aquest doble objectiu és compartit per tot l’independentisme i és per això que ens manifestarem aquesta Diada. No és una manifestació més, és la manifestació més difícil de totes les que hem fet fins ara, ens juguem que els partits independentistes compleixin amb el seu compromís vers el país i evitar que l’independentisme quedi adormit per anys. Enguany, us l’heu de fer vostra com mai abans i heu d’alçar la vostra veu perquè es recuperi l’objectiu de la independència, i es treballi amb unitat d’acció per assolir-lo.

Elisenda Paluzie i Hernàndez

Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

.

L’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República recorreran la decisió de la Comissió Europea de rebutjar la ICE presentada

La Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) presentada per l’Assemblea i el Consell pretén demanar a la Comissió Europea que activi els mecanismes de vigilància de riscos sistèmics per a l’estat de dret en el cas d’Espanya davant de les greus violacions de drets fonamentals. La decisió es recorrerà al Tribunal de Justícia de la unió Europea (TJUE).

La Comissió europea ha decidit rebutjar la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República Catalana. Les dues entitats consideren que l’Estat espanyol ha vulnerat drets fonamentals, per això demanen a la Comissió que activi els mecanismes de vigilància dels riscos sistemics per a l’estat de dret en el cas d’Espanya,  vigilància de la qual es directament responsable. Sens perjudici q això pugui acabar desembocant en l’activació de l’article 7 del TUE contra l’estat espanyol, per vulneració de drets fonamentals.

L’argument de la Comissió per rebutjar la ICE és que aquestes matèries queden fora de les seves competències. Des del punt de vista de l’Assemblea i el Consell, aquesta resposta de la Comissió no s’ajusta a la legalitat de la Unió Europea. I malgrat que era previsible, aquest rebuig obre la via per a recórrer aquesta decisió davant el TJUE, a Luxemburg.

Val a dir, però, que existeix jurisprudència en casos similars, com ara el de la iniciativa Minority SafePack de defensa dels drets de les minories arreu de la UE, inicialment rebutjada per la Comissió, que suposen un precedent de resolució favorable davant del TJUE.

Malgrat preveure el rebuig, l’Assemblea i el Consell per la República lamentem profundament aquesta decisió. La comisió, en funcions, ha assumit unes competències que el principi de prudència li impedia assumir, especialment tenint en compte que la base de la desestimació és clarament incorrecta.

De fet, considerem que aquestes iniciatives són instruments de participació dels ciutadans de la UE, però que, paradoxalment, generen preocupació als organismes europeus. Un cop més, doncs, s’haurà d’accedir als mecanismes judicials i legals internacionals per assegurar els drets dels ciutadans catalans i europeus.

img_8975

La Diada de l’11-S del 2019 se celebrarà a Barcelona i serà un clam per la unitat estratègica per la independència

Objectiu Independència. Aquest és el lema i el missatge amb què l’Assemblea, organitzadora de la manifestació acompanyada d’Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència, col·laboradors, ha presentat aquest matí en roda de premsa les línies mestres de la manifestació de la Diada 2019.

L’epicentre serà a la plaça Espanya de Barcelona, lloc on hi confluiran els sis carrers que hi desemboquen: Creu Coberta, Tarragona, Gran Via, Paral·lel i Maria Cristina. plaça Espanya esdevindrà, així, un símbol que pretendrà mostrar com, des de la diversitat i la pluralitat ideològica, la societat s’uneix en un objectiu comú: la independència.

“Necessitàvem tornar a fixar un objectiu polític, no deixar que la repressió política aconsegueixi l’efecte d’abandonar aquest objectiu polític”, ha dit la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie. Per això, ha volgut subratllar la importància de la unitat estratègica com a condició “imprescindible” per aconseguir la independència.

“Ningú ha de renunciar a la seva ideologia ni als seus orígens” ha sentenciat Paluzie; cal posar-se d’acord per l’objectiu polític: la independència. Per aquest motiu, enguany s’ha volgut triar aquest espai, la plaça Espanya, per mostrar un “punt d’unió” i de trobada de gent de diversos punts de vista ideològics, ha afegit Carla Soler, secretària nacional de la comissió de mobilització de l’Assemblea.

També la samarreta d’enguany pretén transmetre aquests conceptes. Pren la imatge d’un estel com a metàfora de la unió estratègica que ha de conduir cap a la independència. El color d’aquest any és el blau turquesa, que representa l’horitzó i transmet, segons Soler, “esperança i futur”.

Campanya d’estiu

La roda de premsa també ha servit per presentar la campanya d’estiu de l’entitat, que pretén reforçar el missatge de l’11 de setembre, la unitat estratègica, en dues línies. Una primera, que és mobilitzar la societat civil. I una segona, començar a treballar estratègies de lluita noviolenta, a través, entre d’altres, d’un documental fet per l’Assemblea que properament veurà la llum.

Manifest de la diada dels Països Catalans 2019

La Flama 2019. Construïm la llibertat dels PPCC

Un any més renovem la Flama del Canigó, símbol de l’agermanament dels Països Catalans, gràcies al compromís de la societat civil, compromesa amb les nostres profundes tradicions i amb la lluita per les llibertats individuals i col·lectives del nostre poble per assolir una societat més equitativa, solidària i inclusiva. I compromesa, també, amb l’objectiu de treballar incansablement per a assolir l’estatus jurí- dic que pugui garantir la República Confederal dels Països Catalans. Un agraïment infinit a totes les per- sones i entitats que ho estan fent possible.

La Flama ha estat un símbol de resistència contra l’anorreament nacional, contra la divisió i la liqui- dació; ha estat una llum que ens va il·luminar en la fosca nit de la dictadura i la repressió i que ens ha marcat el camí del despertar nacional superant el cofoisme i el conformisme de les llibertats incom- pletes i enganyoses. Avui la Flama ens esperona a fer els passos necessaris per a la culminació del nostre objectiu més preuat: l’assoliment de les repúbliques catalana, valenciana i balear, així com el lliure ager- manament de la resta de territoris, conformant la República Confederal dels Països Catalans.

Actualment, les nostres societats són, en molts as- pectes, profundament avançades i obertes. Això, però, no ens separa de les nostres més arrelades tradicions, com la de les fogueres de Sant Joan, vin- culades a la celebració del solstici d’estiu, d’orígens centenaris transmesos de generació en generació. D’aquestes fogueres en nasqué fa diverses dècades l’actual Flama del Canigó, símbol de germanor entre els territoris catalans i símbol d’unitat, des de la di- versitat, i de llibertat per al conjunt del nostre poble. Però també, juntament amb la fidelitat a la conti- nuïtat històrica, ha de ser un símbol dels continguts democràtics i alliberadors que els nous temps i les noves complexitats socials ens demanen i del projec- te de futur que les nostres societats necessiten.

La Flama representa la renovació d’una tradició po- pular mediterrània i europea, primer pagana, des- prés cristianitzada i finalment laica i catalanitzada. Si el 1966 la Flama que va encendre els Focs de Sant Joan es va enriquir d’un sentit nou i d’una nova funció enllaçant els territoris dels Països Catalans, avui el seu significat torna a enriquir-se amb l’exi- gència de la més àmplia llibertat, aprofundiment democràtic, la més inclusiva justícia social i el més acusat esperit igualitari.

Aquests darrers temps, quan ja albiràvem noves cotes de llibertat, continuem patint els atacs i la repressió dels estats opressors; quan crèiem que trobaríem justícia i respecte a través de les vies de- mocràtiques, trobem injustícies i maneres despòti- ques i autoritàries; quan pensàvem que el trànsit a la llibertat ens ompliria de felicitat, constatem que les velles formes es resisteixen a morir i les noves no acaben de néixer. Tanmateix, la Flama, que un dia fou espurna, continua revifant fogueres any rere any, posant llum a la foscor i il·luminant el camí de la unitat dels territoris catalans, que han de fer possible viure en una societat més lliure i més feliç.

Visca la Flama del Canigó.
Visca la llengua i la cultura catalanes. Visca els Països Catalans.

23 de juny de 2019

Assemblea Nacional Catalana
Assemblea Sobiranista de Mallorca
Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià

Confederació d’Entitats Sobiranistes dels PPCC

25 de juny, Àgora sobre del dret d’autodeterminació a Barcelona

L’Assemblea Nacional Catalana volem promoure el debat públic en relació al dret a l’autodeterminació. Un dret fonamental que actualment està sent criminalitzat per l’Estat espanyol. Per aquest motiu, organitzem el proper 25 de juny, a les 19 h, una àgora oberta al Centre Cívic Fort Pienc, sobre el dret a l’autodeterminació, dins el Pla de drets humans propi per a Catalunya impulsat per l’Estructura de Drets Humans de Catalunya (EDHC).

A l’acte hi intervindran primeres figures, com els observadors internacionals del judici a l’1-O, Ralph Bunche, secretari general de la Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), i Daniel Turp, president de l’Institut de Recerca per a l’Autodeterminació dels Pobles i les Independències Nacionals (IRAI). També hi participarà la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie.

La sessió serà en anglès i català, amb traducció simultània als dos idiomes. Les places són limitades; per tant, recomanem fer una reserva prèvia. Tan sols cal enviar un correu electrònic a international@assemblea.cat.