Us fem avinent que Empresaris per la Independència s’ha constituït com a sectorial dins del marc de l’ANC. Som gent d’empresa i, per això mateix, acostumada a no perdre el temps ni en retòriques ni en debats estèrils. Sabem treballar, fer país, crear riquesa i, com no podia ser d’altra manera, en tant que catalans vivim molt d’aprop l’evolució que viu la nostra pàtria en aquests moments.

Convençuts que sols un estat català lliure pot solucionar la munió de problemes estructurals, econòmics, àdhuc cultural o identitaris que patim, volem aportar el nostre bocí de voluntat i d’idees. Tothom hi té el deure de contribuir-hi a una Catalunya més justa, més pròspera, més lliure i més competitiva. És fruit d’aquesta voluntat que avui fem públiques les nostres primeres consideracions, pensant en el millor pel país, amb tarannà constructiu i des de la ferma decisió d’obtenir aquella excel·lència que sols ha de donar bons resultats per Catalunya.

– En primer lloc, hem de ser sincers. Espanya ha deixat de ser un bon soci per l’empresari català. No volem entrar-hi en si ho ha estat abans i en quin grau. El fet és que, ara, és un llast; un llast que no podrà mai revertir-se en un partner-ship bo, perquè els seus dèficits estructurals i la seva baluerna burocràtica ho fan impossible. Arrossegar el que arrossega l’estat espanyol fa inviable el nostre projecte nacional, però també el d’una economia moderna, competitiva, flexible i amb estructures adaptables a les noves realitats dels mercats, que són canviants dia a dia.

– Atès això, les pors per part d’alguns sectors empresarials catalans poden ser fàcilment dissipades amb un raonament de pes, i és que el mercat ja no és l’estat espanyol, el mercat és el món. Tot i que el marc europeu pot ser, en principi, el de l’empresari català, a ningú se li escapa que una bona estratègia de màrqueting passa avui en dia per un posicionament global, fort, basat en la qualitat/preu i les estratègies de vendes. Això, per força, necessita del recolzament d’un estat.

– Els empresaris catalans necessitem un estat propi, que entengui els nostres problemes, les nostres idees, els nostres requeriments per a avançar i ser la punta de llança d’una UE que necessita un país locomotora en el seu sud, integrat bàsicament per països PIG. És una necessitat catalana, però també europea, i no és pas balder el fet que empresaris nord americans, o diputats alemanys, per esmentar dos casos, sovintegin tant les seves visites a Catalunya en els darrers temps. La por, doncs, no s’ha de tenir a marxar, la por és, de ben segur, a quedar-se dins d’Espanya.

– Un dels arguments que fan servir-se més dins de l’estratègia d’aquesta por a la que fem esment és la de quedar-nos fora de l’espai de la UE i de la Zona Euro. Independentment de consideracions polítiques, és la primera vegada que europeus que ja hi formen part d’aquesta Unió i que ja hi són dins de l’Euro demanen independitzar-se. Però no pas per marxar d’Europa, sinó d’un dels estats de la mateixa. Estat que, per cert, econòmicament és més feble en relació al seu nivell d’exportacions i de PIB que Catalunya. És lògic pensar, doncs, que el risc de quedar-se apartat del tables de joc europeu és més gran pels espanyols que no pas pels catalans.

Ras i curt, l’oportunitat que suposa pel conjunt de l’empresariat català el nou terreny de joc que suposa una Catalunya independent és molt més interessant, positiu i ofereix moltes més avantatges que l’actual. Sense cap mena de dubte. Acostumats a innovar, a avançar, a competir, a lluitar, som, potser, el poble millor preparat de tota Europa per a sortir-nos de la crisi. Sols ens cal una cosa, tenir un estat propi que sàpiga donar recolzament a la gent amb idees.
A aquesta fita us convidem.

El 25 d’octubre a Lleida es presenta la nova sectorial Docents per la independència.