(I)
“Although there is no right, under the Constitution or at international law, to unilateral secession, that is, secession without negotiation on the basis just discussed, this does not rule out the possibility of an unconstitutional declaration of secession leading to a de facto secession. The ultimate success of such a secession would be dependent on recognition by the international community”. Remissió relativa a la Secessió del Quebec (1998), paràgraf 155, Cort Suprema del Canadà
En resposta a la pregunta del govern federal sobre si la constitució canadenca emparava la secessió unilateral la Cort Suprema del Canadà dirimí el 1988 que, a desgrat de ser un procediment no estipulat per la legalitat constitucional, seria legítim si provingués d’una expressió democràtica inequívoca i majoritària, i viable si la nova entitat fos reconeguda per la comunitat internacional. De fet la major part dels països que han esdevingut independents en els darrers cent anys a Europa i la resta del món ho han fet mitjançant declaracions unilaterals d’independència. La manifesta manca de voluntat política del govern i les institucions de l’Estat espanyol per encetar el diàleg i fer possible la convocatòria d’un referèndum sobre el futur polític de Catalunya fa necessari que els catalans ens il·lustrem en el coneixement de com s’hauria d’encarar, i quines conseqüències comportaria, a casa nostra aital escenari.
La 3a edició de la conferència internacional de Sobirania i Justícia (SiJ) Building a New State 2013 reflexionarà divendres, 4 d’octubre, sobre El reconeixement internacional de nous estats en una taula rodona dirigida per la catedràtica de Comunicació i ex-rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Imma Tubella. El co-director de l’Institut de Dret Internacional Públic de la Universitat de Bonn i Supernumerary Fellow de St. Anne’s College Oxford, Stefan Talmon, i el catedràtic de la mateixa matèria de la Universitat de St. Gallen (Suïssa) i opinador habitual en els mitjans de comunicació alemanys, Bardo Fassbender, ens ajudaran a examinar els precedents internacionals que puguin ser de relleu al cas català. Es farà una projecció d’escenaris de com Catalunya hauria d’orientar la seva inserció en la comunitat internacional, i, més específicament, l’adhesió a la Unió Europea i principals organismes de caràcter supranacional. La taula se celebrarà a les 16:00 h a l’auditori de La Pedrera i, al matí, en format de taller-esmorzar, a l’auditori Volart de la Fundació Vila Casas davant d’un auditori de personalitats convidades. Serà l’advocat, i coordinador de la Comissió Internacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Ricard Gené qui presidirà la sessió en aquesta primera trobada matinal.
(II)
“Undoubtedly, the division of Czechoslovakia was painful for many of us. Despite that, it was not accompanied on the Czech side by a feeling of injury, by self-pity, by reproachfulness, or even by disgust for Slovakia and the Slovaks. We came to realize that the Slovaks had the right to independence. This fact, too, is immensely important: had our parting of ways been accompanied by bitterness, it would have burdened our relations for a long time. Eventually, this burden of bitterness would have turned against us”. Václav Havel (Irreconcilable Differences? Explaining Czechoslovakia’s Dissolution, Rowman & Littlefield Publishers, Inc., 2000, pàg. ix)
Txèquia i Eslovàquia escenificaren la dissolució formal dels seus lligams polítics l’1 de gener de 1993, ara fa vint anys. Vladimir Meciar, líder del Moviment per una Eslovàquia Democràtica (HZDS) i Václav Klaus, del Partit Cívic Democràtic Txec, respectius guanyadors de les eleccions a l’Assemblea Federal txecoslovaca celebrades el 5 i 6 de juny de 1992, acordaren la desintegració, després de tres eixorques setmanes d’esforços infructuosos per reformular l’acord polític entre ambdues nacions. Tanmateix, les negociacions per bastir l’arquitectura estatal pròpia en cada una de les dues comunitats foren àgils, i s’implementaren amb decisió i diligència. Dues dècades després, tots dos països estan plenament integrats en el concert internacional i són membres de la Unió Europea. Eslovàquia, a més, forma part de l’eurozona des de l’1 de gener de 2009. La resolució amb què s’han aplicat reformes liberalitzadores sobre l’economia eslovaca ha fet possible un formidable creixement del PIB aquests darrers anys. Entre el 2002 i el 2006, a tall d’exemple, augmentà a un ritme del 6% anual. L’any següent, el 2007, ho féu un 10,4%, més que ningú altre en el marc de la Unió Europea.
L’eurodiputat demòcrata-cristià Eduard Kukan era el representant permanent de Txecoslovàquia a l’ONU quan es produí el Divorci de vellut. Dos anys després, des del març fins al desembre de 1994, fou nomenat Ministre d’Afers Exteriors de l’Eslovàquia independent i ho tornà a ser des del 1998 fins al 2006. L’any 2004 fou candidat presidencial. En la taula conduïda per la periodista M. Dolors Genovès Kukan impartirà la conferència Vint anys d’independència d’Eslovàquia. Abans l’ex-president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, ens situarà en antecedents a efectes de comprensió de l’experiència eslovaca des de la mirada i sensitivitat catalanes.
(III)
“We face a relentless struggle in every corner of the globe”. John F. Kennedy (Parlament del president Kennedy davant l’Associació Americana d’Editors de Premsa, 20 d’abril de 1961, Public Papers of the Presidents, pàg. 306)
La tercera, i darrera, taula rodona porta per títol Catalunya amb veu pròpia en el tauler econòmic i geopolític global i serà capitanejanada per la consultora i lobista Erika Casajoana. Carme Colomina, cap d’Internacional del diari ARA, Albert Pont, vicepresident del Cercle Català de Negocis (CCN), Jaume Ventura, investigador del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI-UPF) i Max Vives-Fierro, director de la Fundació Catalunya-Europa, desgranaran els factors estratègics clau i dibuixaran l’anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) del paper internacional que podrà jugar el nostre país, un cop es doti amb estructures d’estat, enmig del bullent magma de la correlació de forces globals, blocs geopolítics en competència permanent, i volàtils fluxos econòmics transnacionals.
La 3a conferència internacional SiJ compta amb dos companys de viatge excepcionals: l’ANC i el CCN que col·laboren tant en el finançament com en la concepció i posada en marxa de l’esdeveniment. El procés d’inscripció s’obrirà a principis de setembre. També es podrà seguir tota la sessió de tarda des d’una pantalla d’ordinador atès que Building a New State 2013 serà retransmesa en directe via streaming.
Resum del programa:
SESSIÓ DE MATÍ (9:30 h a 12:00 h – Auditori Volart Fundació Vila Casas)
Taller-esmorzar (9:30 h a 12:00 h)
El reconeixement internacional de nous estats
Ponents: Stefan Talmon i Bardo Fassbender
Presidència: Ricard Gené
SESSIÓ DE TARDA (16:00 h a 20:30 h – Auditori de La Pedrera)
Taula rodona (16:00 h a 17:30 h)
El reconeixement internacional de nous estats
Ponents: Stefan Talmon i Bardo Fassbender
Presidència: Imma Tubella
Conferència (17:30 h a 18:30 h)
20 anys d’independència de la República d’Eslovàquia
Ponents: Eduard Kukan i Jordi Pujol
Presidència: M. Dolors Genovès
Taula rodona (19:00 h a 20:30 h)
Catalunya amb veu pròpia en el tauler econòmic i geopolític global
Ponents: Carme Colomina, Albert Pont, Jaume Ventura i Max Vives-Fierro
Presidència: Erika Casajoana