Més de 100.000 persones ja s’han inscrit a la Via Catalana de l’11S

100.000 inscrits en nou dies. Aquesta és la xifra de persones que ja s’han guardat un lloc per a la història per formar part de la Via Catalana cap a la Independència, la cadena humana organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) el proper Onze de Setembre. L’ANC pretén que la Via Catalana esdevingui l’avantsala de la independència, acceleri el ritme del procés i internacionalitzi de nou la voluntat majoritària dels catalans.

Malgrat el bon ritme d’inscripcions fetes a través de la web via.assemblea.cat responsables de l’ANC han afirmat que encara hi ha molta feina a fer i molta gent per mobilitzar per tal d’assegurar l’èxit polític i logístic de la cadena humana per la independència, que superarà els 400 quilòmetres i passarà per 86 municipis del Principat. La presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, ha expressat: “estem molt satisfets, és un molt bon ritme, però encara ens queda molt per arribar a allò que volem fer i que farem”.

facebook_02

Es presenta la “Via catalana”, la cadena humana de l’11 de Setembre

via catalana quadrat

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat aquest dimecres la Via Catalana cap a la Independència, la cadena humana que recorrerà Catalunya el proper Onze de Setembre. L’objectiu polític de la mobilització és el d’accelerar la convocatòria de la consulta i internacionalitzar la voluntat dels catalans, convertint la cadena humana en l‘avantsala de la independència.

La presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, ha explicat que “la manifestació de la passada Diada va ser perfecte” i que “aquest any cal fer un pas més”. “La Via Catalana és un repte polític i logístic”, ha afegit. Forcadell ha destacat que la “Via Catalana representa la unitat del poble català a favor de la independència de Catalunya” i ha reclamat que els catalans puguin “votar la independència en una consulta el més aviat possible”.

A la roda de premsa, celebrada al Museu d’Història de Catalunya, també hi han intervingut la vocal d’Òmnium Cultural, Rita Marzoa, els membres del Secretariat Nacional, Ferran Civit i Ignasi Termes; i dos dels organitzadors de la cadena bàltica del 1989, els estonians Ülo Laanoja i Henn Karits. Marzoa, en representació d’Òmnium, ha destacat la unitat de la societat civil en el procés cap a la independència.

Civit i Termes, per la seva banda, han explicat els detalls logístics i de contingut de la cadena, que es durà a terme a la tarda de l’11S. Civit ha destacat la importància que s’omplin tots els trams de la cadena, i ha explicat que si aquesta és “un èxit logístic, serà també un èxit polític”. El membre del Secretariat també ha explicat que el recorregut, que passarà pel litoral de Catalunya i recorrerà d’Alcanar a La Jonquera, també permetrà a la resta dels Països Catalans sumar-se al projecte simbòlicament encara que fora de la comunitat autònoma de Catalunya no sigui festiu. Per la seva banda, Termes ha afirmat que “aquest procés no es pot dilatar més en el temps”, i ha explicat que el recorregut de la cadena superarà els 400 quilòmetres i passarà per 86 municipis del Principat.

Ülo i Karits han mostrat la seva satisfacció per assistir al naixement de la Via Catalana i s’han mostrat convençuts que la fita serà transcendental per assolir la independència

La web de la via catalana: http://via.assemblea.cat/via-catalana.html

20130620-000136.jpg

Mapa recorregut

Entrevista a Henn Karits, organitzador de la cadena humana al Bàltic el 1989.

Recull de premsa

Els antecedents bàltics

Vídeo de “La influència dels moviments socials a l’agenda política”

El paper de la societat civil i dels moviments socials del nostre país ha estat clau en els darrers mesos i anys i tot fa pensar que ho serà encara més davant els reptes i projectes que encarem. A l’Ateneu Barcelonès va fer-se una xerrada sobre la influència dels moviments socials a l’agenda política.

Hi participen Ada Colau (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca); Carme Forcadell (Assemblea Nacional Catalana); i Arcadi Oliveres (Justícia i Pau)

Aquest és el vídeo:

Carme Forcadell respon a les prenguntes del xat del 324

Informació de la pàgina del 3/24 

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, ha respost aquest divendres les preguntes dels usuaris del 324.cat. La concentració d’aquest dijous a la plaça de Sant Jaume ha centrat bona part de les preguntes dels participants en el xat, que pregunten si la convocatòria de l’ANC no va acabar convertida en un acte de suport al president de la Generalitat. “La JNC hi va anar per donar suport a Mas, nosaltres per dir-li que es posi a treballar”, ha respost Forcadell.

En aquest sentit, la presidenta de l’ANC ha dit que l’associació que presideix va dir públicament que donarien “suport al president quan fes passos cap a la independència i ahir en va fer un de molt important”.

Eleccions a l’horitzó

De cara a un possible avanç electoral, Forcadell ha descartat que l’Assemblea hi participi: “L’ANC no es presentarà a les eleccions, ja ho vam dir quan ens vam constituir”, i ha assenyalat que el seu paper és pressionar els polítics “per no deixar-los que es relaxin”. Tampoc ha volgut opinar de la ideologia política dels partits i ha afirmat: “Demanarem als partits polítics que incloguin en els seus programes que treballaran per la independència, o via referèndum o via declaració del Parlament”, però que en “la resta dels continguts, no ens hi posarem”.

Sobre si després dels propers comicis hi haurà una declaració d’independència, ha dit que “dependrà molt del resultat de les eleccions”. En aquest sentit, Forcadell s’ha mostrat partidària de fer un referèndum, tot i que ha matisat que “qualsevol camí que ens porti a la independència ens semblarà bé”.

“Ens hem d’adreçar principalment a l’àrea metropolitana”

Una de les preguntes que ha rebut la presidenta de l’ANC era sobre com convèncer els indecisos i els contraris a la independència, a la qual cosa Forcadell ha respost que s’adreçarien “als indecisos”; “ja sabem que als que hi estan en contra no els podrem convèncer”. Tanmateix, la presidenta de l’Assemblea ha volgut enviar-los un missatge: “comptem amb ells” i “ho hem de fer entre tots”, ja que defensa que “la independència és perquè tots visquem millor”, tant els que són independentistes com “els que no”; “els direm que respectarem la seva identitat i els seus sentiments”.

En el repte de convèncer el màxim de població, ha dit que l’ANC té “clar que ara ens hem d’adreçar principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona i així ho farem”. Forcadell ha destacat que “no anem contra Espanya, no desqualifiquem ningú i per a nosaltres és un país amic”, i ha recordat que “a Catalunya hi ha molta gent que també se sent espanyola i respectem aquest sentiment”.

Sobre el paper de la llengua castellana en un estat català independent, Forcadell ha dit que “tindrà un paper molt important perquè és la llengua de molts catalans” i ha apostat perquè hi hagi “com més llengües millor, i el castellà és una de les més parlades”, tot i que ha defensat que cal saber que “tenim una llengua pròpia que ha de ser llengua comuna”.

“Cap fred” i “passos ferms”

Forcadell ha indicat que un hipotètic procés d’independència “no es pot dilatar en el temps perquè Catalunya no pot esperar més”, però ha demanat que els passos siguin “segurs, perquè no ens podem permetre equivocar-nos”. En la mateixa línia, en una pregunta posterior ha dit que “els esdeveniments van tan de pressa” que “fa un mesos no hauríem pensat que seríem on som”. Davant d’aquesta situació, és partidària de “tenir serenitat i el cap fred i anar treballant amb passos ferms i segurs”.

Diversos usuaris han preguntat sobre la posició de l’empresariat català davant la independència. Forcadell ha destacat que la petita i mitjana empresa suposa “el 98% del teixit empresarial català” i donaran suport a la independència “segur”, mentre que les grans empreses “quan vegin que la cosa va de veres, ho acceptaran”.

El paper de la comunitat internacional també ha centrat algunes de les preguntes. L’ANC té una comissió de relacions internacionals, la principal tasca de la qual és treballar pel “reconeixement internacional de la nació catalana i el dret dels catalans a l’autodeterminació”, ha explicat. Forcadell ha afirmat que, en cas que el govern espanyol decidís suspendre l’autonomia de Catalunya, “s’hauria de demanar l’empara internacional, demanar a la UE i a la comunitat internacional que emparessin el procés català”.

La presidenta de l’ANC s’ha referit a un dels darrers processos d’independència que s’han viscut a Europa, el de Montenegro, per recordar que la UE va posar com a requisits del referèndum “el 50% de participació i el 55% de vots afirmatius”.

Amb la conversa amb Carme Forcadell, el 324.cat ha encetat la temporada de xats.

Entrevista a Carme Forcadell a Catalunya Ràdio

Entrevista a Carme Forcadell a Catalunya Ràdio

Una informació més. L’ANC ha arribat a la xifra de 14.000 adherits, 8.000 dels quals són membres de ple dret i 6.000 en són simpatitzants.

Seguim creixent!