juny 28 2012

Conferència del CCN a Viladecavalls.

El Cercle Català de Negocis i l’agrupació de Viladecavalls de l’Assemblea Nacional Catalana van convocar una conferència per explicar les raons per l’Estat propi. La xerrada va tenir lloc ahir 27 de juny a l’Auditori de l’Escola de Música Pau Casals de Viladecavalls.

Els ponents, Jordi Millà, responsable d’actes i presentacions del CCN, i Marta Márquez, membre del grup de presentacions del Cercle van explicar els arguments que sonen suport al seu convenciment: Només amb un Estat propi Catalunya serà econòmicament viable. En la primera part de la ponència es va mostrar un ànalisis de la situació econòmica actual i de l’expoli fiscal al que l’Estat espanyol sotmet a Catalunya. Seguidament es van presentar un conjunt de raons econòmiques per demostrar que amb un Estat propi Catalunya seria més pròspera econòmicament i esdevindria el quart país en renda per càpita de la Unió Europea.

La presentació i les xifres van crear molt interés en els assistents i la xerrada va acabar amb un coŀloqui molt participatiu.

juny 28 2012

Resum de l’acte d’Alfons López Tena a Bellaterra

Transició cap a la independència

Alfons López Tena, notari i il·lustre diputat al Parlament de Catalunya ha exposat davant un auditori d’unes 50 persones algunes de les claus per vèncer pors i treballar per assolir la independència de Catalunya.

En primer lloc ha fet un breu repàs del catalanisme polític basat en la permanència de Catalunya dins d’Espanya i que després de més de 170 anys ho ha solucionat l’encaix de Catalunya dins l’estat espanyol. Actualment la reivindicació del Concert Fiscal concebut en la lògica de permanència a Espanya, segueix el camí de les continuades frustracions polítiques que des del s. XIX han avançat en la liquidació del catalanisme en tots els seus àmbits i no han fet més que empobrir l’economia i la societat catalana. Darrerament, la cerca de l’encaix amb Espanya també ha fracassat; l’Estatut del 79, la política de peix al cove i actual Estatut en són exemples. Així les coses només queda una sola via: la de la independència de Catalunya i els catalans.

L’Espanya actual ja no és pobra i rudimentària com fa cent anys; i Catalunya tampoc representa la modernitat ni és motor econòmic d’Espanya. El repàs de l’economia palesa el canvi de situació, accentuada des de l’any 2005: als anys 30 el PIB català era un 40 % del PIB espanyol mentre que actualment sols és del 19%; Catalunya, de terra d’immigració ha passat a ser terra d’emigrants; indicadors de benestar de les Nacions Unides també expressen el canvi en la tendència. La independència és l’única via per evitar la liquidació de Catalunya i tenir futur com estat propi, més encara quan són els petits estats els que tenen millor benestar social i viabilitat econòmica.

En parlar de com arribar a la independència cita tres potes o suports fonamentals per consolidar-la: la intel·lectual amb argumentació lògica i raonada envers la sobirania, la majoria social avalada per una gran capacitat de mobilització i la majoria política parlamentària.

Reafirma la importància de la societat civil com a motor social per a la independència; una societat hegemònica cultural, valenta i sense por, implicada en el teixit associatiu. Quan a la iniciativa política manifesta que els nous estats s’han format per majoria simple, a igual que es fa en totes les decisions polítiques, tot rebutjant sibil·lins arguments que a casa nostra s’escolten dia rere deia de polítics contraris a la independència.

En resposta a interessants preguntes el ponent esvaeix la por a intervencions militars i repressions violentes justificada pel món globalitzat en què vivim les societat democràtiques. El càstig que rebria Espanya en una hipotètica intervenció fora de gran transcendència econòmica, social i política que li suposarien un daltabaix econòmic i institucional a escala global.

Finalment, remarca que el camí de la independència ja té full de ruta; només cal que els partits catalans incorporin l’eix independent en el seu programa electoral, a igual que han fet partits escocesos en incorporar la independència a l’agenda política. I perquè a Catalunya ens hi juguem el nostre futur fa seves les paraules del President Pujol: O independència o extinció!.

Bellaterra, 27 de juny de 2012

Bellaterra per la Independència

juny 28 2012

Josep Guardiola dóna suport a la Marxa per la Independència

• L’exentrenador del Barça ha expressat el seu suport a l’ANC tot i que no podrà ser a Lleida el dia 30

El proper dissabte 30 de juny començarà a Lleida la Marxa cap a la Independència, la primera gran acció de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), en un acte a la Seu Vella que comptarà amb les intervencions de personalitats com Lluís Llach o Xavier Rubert de Ventós, entre d’altres. En aquest sentit, tot i que el dia 30 serà a fora del país, l’exentrenador del FC Barcelona, Josep Guardiola, ha volgut expressar també el seu suport a la tasca de l’Assemblea.

Els que sí que hi seran i hi intervindran són, a més de Llach i Rubert de Ventós, la Patrícia Gabancho, el Ferran Requejo, l’Oriol Grau, el Quim Torra, el Jaume Vallcorba, el Miquel Sellarès, el Joan Tardà, el Josep Maria Vila d’Abadal, el Xavier Garcia, l’Oriol Domènech i el Joan Reig.

A més de Guardiola, el Josep Maria Terricabras, el Salvador Cardús, el Toni Albà, el Quim Masferrer, la Maria Mercè Roca, el Víctor Alexandre, el Ricard Torrents i l’Arcadi Oliveras han donat el seu suport a la Marxa tot i que no podran ser presents el 30 de juny a Lleida. L’acte començarà a les 20:00 hores amb una marxa dels Camps Elisis de la capital del Segrià fins a la Seu Vella, on a les 21:00 hores es donarà el tret de sortida a la Marxa i hi haurà les actuacions d’Al Tall, Bonobos i la participació de Meritxell Gené.

L’enquesta del CEO

La Marxa arrencarà quatre dies després de l’enèsim atac a la llengua catalana per part de la justícia espanyola. La sentència del Suprem és una nova mostra que la independència no és només possible, sinó imprescindible per a la nostra supervivència com a poble. Una opció, la independentista, que no té aturador tal com demostren les darreres dades del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), en què el sí a la independència obté el 51’1% de suport en un hipotètic referèndum d’autodeterminació, mentre que el ‘no’ obtindria el 21’1% de vots. Unes dades que encoratgen a l’ANC a seguir treballant i empenyent per fer que aquest referèndum es faci i el ‘sí’ sigui majoritari.

juny 28 2012

L’ANC vol assolir amb la Marxa un punt d’inflexió per l’alliberament nacional

∙ La primera gran acció de l’ANC culminarà a Barcelona en una gran concentració l’onze de setembre

. Lluís Llach i altres personalitats intervindran a l’acte inicial a Lleida el 30 de juny

“Créixer, créixer i créixer”. Aquests són els objectius de la Marxa cap a la Independència, tal com ha explicat avui la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, en roda de premsa. La Marxa, la primera gran acció de l’ANC després de la seva constitució, pretén estendre el missatge independentista “a tots els racons del país”, constituir noves assemblees territorials i aconseguir noves adhesions a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), amb la vista posada en la consulta sobre la independència prevista pel 2013.

La Marxa constarà de centenars d’actes –ja n’hi ha confirmats més de 200‐, arrencarà el dia 30 a Lleida i culminarà a Barcelona en una gran concentració l’11 de setembre que ha de marcar un punt de no retorn, per instar a les institucions catalanes que “comencin converses per negociar la secessió amb Espanya”. “Per nosaltres la independència és una qüestió de dignitat”, ha dit Forcadell, que ha afegit: “no volem viure agenollats a Espanya podent viure dempeus a Europa”.

Per la seva banda, el membre del secretariat nacional Ferran Civit ha expressat la voluntat que amb la Marxa es faci el pas definitiu de “la Catalunya autonomista a la Catalunya estatal”. Civit ha explicat que Lleida va ser una de les primeres ciutats a caure en mans de les tropes borbòniques el 1707, i la Seu Vella, on es farà l’acte d’inici, va ser reconvertida en una caserna militar. És per això que l’ANC arrenca l’acció a la capital del Segrià: “la primera ciutat conquerida serà la primera ciutat alliberada”, ha explicat Civit.

A l’acte de Lleida hi intervindran el Lluís Llach, Rubert de Ventós, Ferran Requejo, Patrícia Gabancho, Josep Vallverdu, Oriol Grau, Jordi Pàmies, Quim Torra, Toni Strubell, Josep Maria Vila d’Abadal i Joan Reñé, entre d’altres. L’acte comptarà també amb les actuacions d’Al Tall i Bonobos i la participació de Meritxell Gené.

Civit també ha explicat que d’entre els centenars d’actes previstos n’hi haurà diversos d’especial importància, com el que es farà a Miravet el 28 de juliol; el de la Jonquera contra el Tractat dels Pirineus el 18 d’agost, i el de Montserrat el 25 d’agost. Podeu consultar el calendari d’actes que s’aniran realitzant a la pàgina web

www.marxa.assemblea.cat

MANIFEST MARXA CAP A LA INDEPENDÈNCIA