A different kind of march on the Catalan National Day

El Col·lectiu Emma ha  preparat un text en diversos idiomes per fer conèixer el significat de l’11 de Setembre a tot el món. Aquest grup està treballant des de fa temps en donar el punt de vista català a moltes informacions que apareixen a la premsa iternacional signades per corresponsals que no sempre coneixent bé la nostra realitat. Feu circular arreu aquest text. Tenen més idiomes disponibles a la seva web.

 

A different kind of march on the Catalan National Day

Notes on the demonstration planned for September 11 in Barcelona

On July 10, 2010, the traditionally reticent Catalans turned up in hundreds of thousands in central Barcelona for a truly massive political demonstration. The immediate cause was Spain’s virtual rejection of the self-rule charter that had been passed by their Parliament and endorsed in a referendum four years before. At the time, this revised Estatut had been seen in Catalonia as an honest proposal for a commonly acceptable political arrangement within the state’s framework. By 2010, however, many had despaired about the possibility of ever reaching such an agreement, and although the official theme for the march was not independence, this was exactly the word that most people were chanting that day on the streets of Barcelona.

 

Two years on, when Catalans are preparing to celebrate their historical National Day on September 11, things haven’t improved one bit, and not only because of the dreadful state of the economy. Admittedly, the measures taken by the Spanish government to deal with the financial crisis are bringing many doubters over to the independence camp, but the Catalans’ discontent goes much deeper than that. Spain’s crippling policies on the economic and political fronts have been compounded by a renewed onslaught against all aspects of their national identity. This makes it vital –and urgent– for Catalans to take control over their own future.

 

This year the demonstration planned for September 11 will have one unambiguous theme: “Catalonia, new state in Europe”. People will march across town to the Parliament building, where a delegation will be met by the Speaker. And although this is essentially a civil-society initiative, several political groupings have given their full support. Some leaders and elected officials will be marching under their parties’ banners –including that of CDC, a moderate center-right party and the senior partner in the ruling coalition. Many others will join in as private citizens even though their organizations have expressed reservations. Catalan President Artur Mas has announced that he won’t be there, but the mere fact that he had been considering that possibility –or some other way of showing support– is an indication of how far the idea of independence has traveled in only a few years. Indeed, polls now show that if a referendum on separation from Spain were to be held today this would be the preferred option for over half of the voters, while only around one fifth would be against it.

 

More and more Catalans are becoming aware of the durable harm that Spain is causing to their economy and their society, and many have given up on the possibility of a compromise with the state. So this time they won’t be pleading for a fair deal from the central government or protesting its latest refusal to even discuss such a deal –in fact, the Spanish government doesn’t even come into the equation. On September 11, 2012, Catalans will be directly calling on their own leaders to start on the road towards full sovereignty.

***********************

Una manifestació diferent en la Diada Nacional de Catalunya

Notes sobre la marxa prevista per a l’onze de setembre a Barcelona

 

[Versió catalana de la nota original adreçada en anglès a l’opinió pública internacional pel Col·lectiu Emma]

 

El 10 de juliol del 2010 hi va haver a Barcelona una manifestació política realment massiva en què centenars de milers de catalans ­–una gent poc inclinada a fer soroll– es van llançar al carrer. La causa immediata era que Espanya havia acabat de formalitzar el seu rebuig a l’Estatut aprovat pel Parlament i ratificat en un referèndum quatre anys abans. En aquell moment, la revisió del marc legal que regulava l’autogovern era vista des de Catalunya com una proposta lleial d’acord polític dins de l’estructura de l’estat. El 2010, però, molts ja havien donat per impossible aconseguir aquest acord, i encara que el tema oficial de la manifestació no fos la independència, aquest és precisament el clam que més es va sentir aquell dia pels carrers de Barcelona.

 

Dos anys després, quan els catalans es preparen a celebrar la seva Diada Nacional l’onze de setembre, les coses no han millorat gens, i no només per l’estat deplorable de l’economia. És cert que les mesures que ha pres el govern espanyol per gestionar la crisi financera han portat al camp de la independència a molts que en dubtaven, però el descontentament català és més profund. A l’escanyament que comporten les actuacions espanyoles en els àmbits econòmic i polític s’hi afegeix una revifalla dels atacs contra tots els components de la identitat nacional catalana. Això fa imprescindible –i urgent– que els catalans prenguin el control del seu propi futur.

 

Aquest any la manifestació de l’onze de setembre tindrà un lema ben clar: “Catalunya, nou estat d’Europa”. La gent travessarà la ciutat fins arribar a l’edifici del Parlament, on una delegació serà rebuda per la seva Presidenta. Encara que es tracta essencialment d’una iniciativa de la societat civil, diferents grups polítics hi donen el seu suport. Alguns líders i representants polítics aniran a la manifestació amb els seus partits, entre els qual hi ha CDC, un partit moderat de centredreta que és el soci majoritari en la coalició que governa el país. Molts altres hi aniran com a ciutadans privats malgrat les reserves que han expressat les seves organitzacions. El President Artur Mas ha anunciat que no hi assistirà, però el sol fet que considerés aquesta possibilitat –o alguna altra forma de donar suport– és una indicació del camí que ha fet la idea de la independència en pocs anys. És més, les enquestes mostren que si avui es fes un referèndum per separar-se d’Espanya, aquesta seria l’opció preferida per més de la meitat dels votants, mentre que només una cinquena part hi estarien en contra.

 

Cada cop són més els catalans que s’adonen del mal irreversible que Espanya està fent a la seva economia i la seva societat, i molts no creuen que es pugui arribar mai a un compromís amb l’estat. Per això aquesta vegada no sortiran al carrer per demanar un tracte just al govern central ni per protestar per la seva darrera negativa a, si més no, parlar de la qüestió; de fet, en aquest acte el govern espanyol no hi té cap paper. L’onze de setembre del 2012 els catalans s’adreçaran directament als seus líders per demanar-los que encetin el camí cap a la plena sobirania.