El mestre i director de l’escola Bellaterra, Jaume Cela, a la vegada membre dels Moviments de Renovació Pedagògica i del Consell Escolar de Catalunya ha exposat a Bellaterra (30 de maig de 2013) unes reflexions del què entén per educació i del paper difícil de l’escola en la societat actual, sense oblidar el projecte de Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (anomenada Llei Wert) defensada pel ministre Wert i globalment per tot el Partit Popular (PP).

En J. Cela esbossa principis pedagògics en relació a l’educació que són tant vàlids per al marc actual com en una hipotètica Catalunya independent, basats tots ells en l’aprenentatge escolar, les  competències a assolir, l’avaluació, la convivència i la defensa de valors com la cooperació, la multiculturalitat, la preservació del medi, l’educació per al consum ètic i l’educació per a la salut entre d’altres. Una escola que mostra el món als alumnes, ensenya i acompanya als infants a conèixer el món amb l’objectiu de la construcció del coneixement.

Això sense oblidar els grans reptes que té l’escola avui dia, on tot va molt de pressa i els infants ben aviat deixen de ser infants pels currículums sobrecarregats i sovint poc rellevants per a nens i nenes.

També valora els passos assolits fins el model actual d’ensenyament a Catalunya amb una llarga tradició pedagògica i de renovació contínua, un país amb escoles públiques i privades amb grans projectes i singularitats; un Estatut que ofereix un marc legal competencial i sobretot una Llei d’Educació de Catalunya (2009) pactada entre la pràctica totalitat de forces polítiques, sindicals, socials i professionals de l’ensenyament (Pacte Nacional de l’Educació) que marca les directrius bàsiques de l’actual ensenyament a Catalunya.

Respecte a la Llei Wert, en J. Cela es mostra desencisat i perplex: és un projecte de llei que no li troba res de positiu, mostra grans mancances, és una llei fruit de la imposició i no del pacte, ataca frontalment la llengua i genera nous problemes enlloc de resoldre’ls (invasió de competències, recentralització, segregació de l’alumnat per llengua i per titulació, i no aporta millores en el camp didàctic i pedagògic). En definitiva, si s’aprova tal com està suposarà molts obstacles per a l’alumnat.

Ja en torn de preguntes, ponent i diversos oients manifesten que la nova llei Wert es basa en un model centralitzat d’ensenyament (proper al model francès) i amb una clara intenció d’afebliment de la llengua catalana. Seguint els passos del PP al País Valencià, les Illes i recentment a la Franja de Ponent (LAPAO), ara toca laminar la treballada tasca política i pedagògica de l’ensenyament a Catalunya vers la uniformització.