Daily Archives: 25 Setembre 2015

set. 25 2015

Personalitats públiques del Quebec signen un escrit a favor de la independència de Catalunya

Aquest és el text i la llista de signants.

Pel poble català, res d’impossible

Catalunya, una nació mil·lenària que ja tenia el seu propi parlament al segle XIII, va exercir un poder sobirà sobre el seu territori fins l’11 de setembre de 1714. La derrota en la Guerra de Successió va deixar Catalunya sotmesa als poders espanyols. En aquell moment, les institucions foren abolides i la utilització de la llengua prohibida. La cultura i l’autogovern dels catalans han estat perseguits reiteradament des de llavors. Durant la dictadura feixista del general Franco, la utilització pública del català va ser prohibida.

El 1979, després de la mort de Franco i del final de la dictadura, Catalunya va recuperar un cert estatus d’autonomia. Tanmateix, una bona majoria de catalans veu aquesta autonomia insuficient.

A partir dels anys 2000, diferents iniciatives pacífiques i democràtiques per revisar el nivell d’autonomia cultural, política i financera de Catalunya han estat rebutjades per un Estat espanyol intransigent. El fracàs en el procés d’aprovació d’un nou estatut d’autonomia el 2010 va ser un dels elements que van desencadenar el moviment polític actual en favor de la independència. A partir d’aquest moment, la nació catalana posa rumb vers un projecte de país.

Malgrat la prohibició per part de l’estat espanyol de la via referendària el 2014, la consulta “inconstitucional” realitzada el 9 de novembre va revelar un gran suport del poble català a la independència. A partir d’aquí el govern anuncià la seva intenció de convocar eleccions anticipades amb caràcter plebiscitari el 27 de setembre. L’objectiu : demanar als catalans un mandat per a la creació d’un nou estat. Catalunya té una cita amb la història.

A partir del resultat d’aquestes eleccions, apel·lo a la societat quebequesa a:

  • reconèixer l’expressió de la voluntat democràtica catalana;
  • acompanyar d’igual a igual els catalans en el seu camí cap a la independència;
  • recolzar la decisió d’una nació de dotar-se d’un estat, un país.

Signants:

  1. Roméo Bouchard, ex-professor, periodista i primer president de Union paysanne, portaveu de la Coalition pour une Constituante
  2. Sol Zanetti, president del partit Option Nationale
  3. Catherine Dorion, comediant, actriu i militant i candidata del partit Option Nationale

Els 17 presidents regionals del Consell nacional de Joves del Parti Québécois de tot el Québec :

  1. Abitibi-Témiscamingue : Joël Morneau
  2. Bas-Saint-Laurent : Maxime Blanchette
  3. Capitale-Nationale : Josué Gosselin
  4. Centre-du-Québec : Cécile Vigneault
  5. Chaudière-Appalaches : Alex Gagnon Lacroix
  6. Côte-Nord : Joé Champagne
  7. Estrie : Charles Picard-Duquette
  8. Gaspésie-Îles-de-la-Madeleine : André-Félix Barriault
  9. Lanaudière : Marc-André Michaud
  10. Laurentides : Pierre Norris
  11. Laval : Anis Telmat
  12. Mauricie : Marc-André Bouvette
  13. Montérégie : Kathleen Nadeau-Richard
  14. Montréal-Centre : Camille Goyette-Gingras
  15. Montréal-Ville-Marie : Julie Hébert
  16. Outaouais : Marc-André Provost
  17. Saguenay-Lac-Saint-Jean-Nord-du-Québec : Julien B. Gauthier
  18. Maxime Laporte, president de la Société Saint-Jean-Baptiste de Montréal, coordinador de la xarxa Cap sur l’indépendance.
  19. Simon-Pierre Savard-Tremblay, ex-president del sector de joventut del partit Bloc Québécois i president-fundador de Génération Nationale
  20. Gilbert Paquette, antic Ministre de Ciencia i Tecnologia al costat de René Lévésque, ex-president de OUI-Québec i candidat pel Bloc Québécois
  21. Catherine Fournier, candidata del Bloc Québécois
  22. Olivier Barrette, comediant
  23. Alexandre Chartrand, cineasta, productor, documentalista i pintor.
  24. René Derouin, pintor i artista multidisciplinari
  25. Lucie Laurier, actriu i portaveu del Mouvement Québec Français
  26. Simon Beaulieu, documentalista, autor de “Godin” i de “Miron”
  27. Frédérick Pelletier, cineasta, autor, realitzador i guionista.
  28. Alexandre Leduc, sindicalista, candidat del partit Québec Solidaire
  29. Claude André, periodista, candidat pel partit Bloc Québécois
  30. Danic Champoux, productor, realitzador, documentalista, ex-participant a la Cursa Destination Monde
  31. Martin Desgagné, actor i director
  32. Richard Brouillette, documentalista
  33. Maxime le flingué, actor
  34. Pierre Graveline, escriptor
  35. Daniel Turp, professor de l’Universitat de Montréal, ex-diputat del Bloc Québécois i del Parti Québécois.
  36. Claudette Carbonneau presidenta en funcions del OUI-Québec i ex-presidenta de la Confederació de Sindicats Nacionals (CSN)
  37. Dany Gilmore, actor
  38. Martine Ouellet, diputada i ex-ministre de recursos naturals del Parti Québécois
  39. Gilles Laporte, professor d’història i president del Mouvement National des Québécois
  40. Léo Bureau-Blouin, ex-diputat i president dels joves del Parti Québécois
  41. Marie-Anne Alepin, comediant i cronista
  42. Martine Desjardins, ex-presidenta de la Federació d’Estudiants Universitaris del Québec (FEUQ), tertuliana i cronista.
  43. Jocelyn Desjardins, co-president-fundador i portaveu del Nouveau Mouvement pour le Quebec

Captura de pantalla 2015-09-25 a les 19.02.48

set. 25 2015

L’Assemblea impulsa una campanya d’arguments per la independència en l’àmbit de la salut

Amb l’ús dels canals de les xarxes socials, la sectorial de salut de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) està difonent 5 vídeos en els que diversos testimonis del món professional de la salut o persones usuàries expliquen les avantatges que, en polítiques sanitàries, pot comportar que Catalunya esdevingui independent. Aquests vídeos s’estan fent arribar als col·lectius de metges, infermeres i resta de professionals del món sanitari del país, així com a entitats veïnals i ciutadanes de tot tipus.

Els eixos argumentals d’aquests vídeos són: salut per a tothom, universal i equitativa, que redueixi les desigualtats; una salut més ben finançada que permeti disposar de recursos i serveis adequats; un sistema nacional de salut enfortit i de qualitat que doni respostes a les necessitats de les persones; un sistema de salut transparent que vetlli per l’ètica i les bones pràctiques; i unes millors inversions i condicions de treball que afavoreixin l’excel·lència professional.

Els vídeos aporten dades econòmiques que justifiquen com de positiu seria que en l’àmbit de la salut, Catalunya tingués un estat propi, recordant que enguany el pressupost de despesa pública en salut, a Catalunya, és de 1.120 € per habitant, però que “si no patíssim l‘espoli fiscal de 16.000 milions d’euros anuals, podríem assolir la xifra de 1.940€ per habitant i any. El percentatge de despesa sanitària pública a Catalunya equivaldria a la mitjana dels països europeus, que se situa en 7,4% del seu PIB. No caldrien retallades, llistes d’espera ni limitació de prestacions, i es podria invertir en més tecnologia”.