Manifestació històrica, la d’avui a Madrid. 120.000 persones, segons l’organització, s’han manifestat aquesta tarda a la que ha estat la primera gran manifestació a favor del dret a l’autodeterminació feta a la capital de l’Estat espanyol. Milers de persones s’han manifestat des d’Atocha fins a Cibeles sota el lema “La autodeterminación no es delito. Democràcia és decidir”.

Entre ahir i avui, més de 500 autocars, una quinzena de trens AVE plens i molts cotxes particulars han traslladat milers de persones a Madrid, que s’han unit a moltes d’altres de diversos pobles de l’Estat. L’organització, formada per l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, els grups parlamentaris de JxCAT, el grup parlamentari Republicà i el grup parlamentari de la CUP, i col·lectius de Madrid (més d’una cinquantena) i de l’Estat s’han manifestatat sota un clam clar: votar no pot ser mai un delicte, tot al contrari, és un dret universal.

La capçalera de la manifestació ha avançat des de plaza Lealtad fins a Cibeles, on la periodista Patrícia López ha estat l’encarregada de presentar l’acte. La nota musical l’han posat Mario Muñoz i Alícia Ramos, i sobretot el cant conjunt de tots els manifestants de l’Estaca, mentre il·luminaven la nit amb els llums del mòbil.

Una República catalana per a tothom
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha dit durant els discursos que la República catalana que anhela no és contra ningú, sinó una oportunitat per a tothom i per tenir relacions “d’igual a igual” entre pobles veïns i germans, amb relacions “que no estiguin viciades ni per la dominació ni pel victimisme”.

Paluzie ha fet una defensa acèrrima dels drets fonamentals, i ha recordat que, quan es vulnera un dret a un lloc, es vulnera arreu, i ha reiterat que els pobles tenen el dret a l’autodeterminació, perquè l’exercici d’aquest dret per vies democràtiques és un instrument de pau.

La presidenta de l’Assemblea ha dit que és important fer el mateix discurs a tot arreu, ja sigui a Barcelona, Madrid o Brussel·les, i aprofitar totes les oportunitats del judici per reforçar la causa de l’autodeterminació. Així, ha demanat agrair la solidaritat, “vingui d’on vingui”. I a tots aquells que volen dividir per qüestions d’origen, els ha recordat que la societat catalana està feta de motles aportacions, i ho ha exemplificat amb els seus dos cognoms com a mostra d’aquesta barreja. “Cap dels meus dos cognoms és català”, ha dit.

Defensar l’autodeterminació és defensar la democràcia
Al seu torn, el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, ha volgut deixar clar que no s’ha vingut a Madrid a provocar ningú, sinó a defensar colze a colze els drets fonamentals i la democràcia, en risc a l’Estat espanyol, ha dit. De fet, el vicepresident d’Òmnium ha subratllat que hauria d’avergonyir a qualsevol demòcrata que es permeti a l’extrema dreta exercir d’acusació popular i marcar l’agenda política.

Per Mauri, donar suport a l’autodetrminació de Catalunya avui és defensar la democràcia a Espanya, i ha recordat que l’únic que sempre ha demanat Catalunya és votar en llibertat el seu futur.

Col·lectius d’arreu
Des de l’ACDC, Meritxell Lluís ha vaticinat que conjuntament, de manera pacífica i democràtica, es podrà frenar el feixisme que aflora “sense vergonya”. “Defensar drets fonamentals no pot ser mai un delicte”, ha conclòs. En aquesta mateixa línia Antxon Ramírez, en representació dels joves empresonats d’Altsasu, ha destacat tres conceptes que considera clau: dignitat, amb els presos polítics i els familiars de les persones represaliades; solidaritat, per combatre la repressió que pateixen els pobles de l’Estat, i justícia, d’un moviment imparable que treballarà per aconseguir-la.

En representació dels sindicats, Óscar Reina, del sindicat SAT, ha apostat per la unió dels pobles i la seva sobirania per fer fora tota la classe “corrupta” de “mafiosos” i “capitalistes“. Elena Martínez, en representació dels col·lectius de Madrid, ha dit que al Suprem no s’està jutjant els representats de Catalunya, sinó el conjunt del moviment democràtic, i ha demanat treballar per derrocar el “règim monàrquic postfranquista”. En aquesta mateixa línia, Jaime Pastor, també dels col·lectius de Madrid, ha recordat que la història s’ha construït des de la desobediència civil a favor de més drets i més democràcia