Es fan públics els detalls de l’acte del dissabte, 29 de febrer, del Consell per la República Catalana, a Perpinyà

Per part de la delegació del Consell a Perpinyà, Joan Lluís Lluís, ha avisat que hi haurà controls molt restrictius a l’entrar al recinte on es farà l’acte. “Hi haurà 36 controls a l’entrada degut al nivell d’alerta terrorista”. Les portes del recinte s’obriran totes a les 8 del matí. I des de les 10.15 h i fins les 11.30 h hi haurà punxadiscos de la Catalunya Nord per amenitzar l’espera. A les 11.30 h hi haurà una actuació castellera que finalment donarà pas a l’acte polític de les 12 h.

L’acte polític el conduiran Carme Sansa i Lloll Bertran. Es preveu un acte amb molta contundència però amb simplicitat. “Hi haurà representades totes les veus de l’exili i de la repressió. Les preses i presos polítics tindran veu a través de vídeo o de carta. L’exili que no es pot moure ho farà a través de vídeo i l’exili que es pot moure hi serà present. També es comptarà amb totes les persones represaliades que no són polítiques però que també estan perseguides per les seves idees” ha destacat Toni Castellà, com a membre del Consell per la República Catalana. L’acte comptarà amb les actuacions de Roger Mas, Gerard Jacquet i Lluís Llach.

Actualment hi ha confirmats 525 autocaravanes, 583 autocars i 226 periodistes acreditats. La dada és significativa ja que si comparem mobilitzacions similars, fora del principat, ens trobem que a Estrasburg es van organitzar 77 autocars i 2 avions, a Brussel·les 214 autocars i a Madrid 421.

Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea, ha destacat que “hi ha molta il·lusió i esperança i hem de tenir la capacitat de celebrar victòries i la immunitat n’és una”. A la vegada ha denunciat el cas d’Oriol Junqueras amb qui “continua existint una vulneració flagrant dels seus drets polítics” i que no podrà assistir a l’acte.

Carme Garcia, membre del Consell per la República Catalana, ha fet un agraïment molt sincer a la prefectura i al batlle de Perpinyà, “sense tot aquest suport a la democràcia i als drets humans no s’hauria pogut celebrar aquest acte”.

A l’acabar la mobilització, a partir de les 14h, el Comitè de Solidaritat Catalana ha organitzat una fira d’entitats i altres animacions al Palau de Congressos, al centre de Perpinyà, al costat del Castellet. L’Assemblea hi tindrà un espai propi.

Barcelona diu no a l’extradició de Julian Assange gràcies a la convocatòria de l’Assemblea

Julian Assange podria encarar una pena de fins a 175 anys de presó si finalment és extradit als Estats Units. Ahir, Barcelona va fer sentir el seu clam de solidaritat amb l’activista i fundador de Wikileaks, tot assenyalant que la seva extradició i condemna suposarien un cop a la llibertat de premsa, d’expressió i del dret a la informació. Contra la vulneració d’aquests drets fonamentals, la concentració global, també a Barcelona, s’emmarcava sota el lema ‘el periodisme no és un crim’. 

El suport d’Assange al moviment independentista de Catalunya ve de lluny, fins que al març de 2018 li van tallar les comunicacions, en part per la pressió del govern Espanyol. “El dret a la informació no preocupava a l’Estat espanyol, sinó que el món sabés el tipus d’estat autoritari que és”, va denunciar Elisenda Paluzie. La presidenta de l’Assemblea també va alertar de la persecució política que viu Assange per defensar la transparència, la veritat i la justícia, i va exigir-ne la seva llibertat.

L’acte de Barcelona va comptar amb les intervencions de Francesc de Dalmasses (JxC), Albert Botran (CUP) i Eva Baró (ERC), que van llegir una moció que serà presentada aquest dimarts al Parlament de Catalunya en nom dels tres partits independentistes, i que reivindicava la defensa dels drets fonamentals, tot exigint la llibertat immediata i incondicional d’Assange. 

Tot seguit, es va poder sentir una gravació del mateix Assange donant suport a l’autodeterminació de Catalunya els dies propers a l’1-O. Finalment, van tancar l’acte les intervencions de Xavier Antich i Elisenda Paluzie per part d’Òmnium i de l’Assemblea, respectivament. 

L’acte va ser organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana i va comptar amb el suport d’Anonymous Catalunya, Òmnium Cultural, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, la CUP, Demòcrates de Catalunya, el Partit Pirata, Primàries Catalunya, Solidaritat Catalana per la Independència i Chalecos Amarillos.

L’Assemblea i Òmnium es personaran com a acusació popular en la causa de les agressions de la policia del dia 1 d’octubre de 2017

El passat mes de desembre l’Audiència Provincial va expulsar l’Ajuntament de Barcelona com a acusació Popular del procediment d’instrucció que se segueix al Jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona en la causa de les agressions de la Policia Nacional per les càrregues en 27 col·legis l’1 d’octubre de 2017. Finalment, el tribunal acceptava la petició de l’Advocacia de l’Estat, que depèn del Ministeri de Justícia, a la qual s’havia adherit la Fiscalia.

L’Assemblea i Òmnium, com a entitats promotores del referèndum d’autodeterminació tenen un compromís amb la defensa de les persones agredides per la policia i per això es considera necessari la compareixença per seguir l’acusació popular, per tal de donar suport a les acusacions privades de moltes persones ferides que hi estan implicades/perjudicades, per tal que s’arribi a la condemna dels responsables d’aquella agressió contra votants en el referèndum d’independència. 

És un procediment complex amb 27 escoles de Barcelona afectades, entre les quals escoles com la Mediterrània, Pau Claris, Àgora i Ramon Llull i més de 300 denúncies de lesionats per les càrregues policials durant la jornada del referèndum convocat per la Generalitat. En total, hi ha una cinquantena d’agents i caps de grup de la Policia Nacional imputats, vuit dels quals són inspectors en cap.

Per això, les dues entitats han decidit personar-se a la causa i ho faran en els propers dies.