Presentació de la Via Pirinenca

El pròxim 10 de juliol, es presentarà la primera mobilització organitzada conjuntament per entitats socials catalanes i basques, a favor de la llibertat i el dret d’autodeterminació.

A la presentació, es donaran a conèixer els objectius polítics, les claus i les característiques principals d’aquesta gran mobilització prevista per a l’estiu del 2022.  Serà sense dubte una iniciativa espectacular, participativa i de gran simbolisme.

La presentació serà en si una petita mostra de la mobilització conjunta prevista per a l’estiu del 2022. Aquesta presentació serà doble i simultània: es farà al mateix temps en dos punts diferents, un situat en terra catalana i l’altre en terra basca.

En terres catalanes, la presentació constarà de dos actes:

-Per una banda, al vespre del 10 de juliol, s’il·luminarà l’emblemàtica muntanya del Pedraforca.

-D’altra banda, es durà a terme un acte polític per presentar la mobilització del 2022, en un mirador amb vistes al Pedraforca, situat a Els plans de Molers.

En terres basques, la presentació també constarà de dos actes:

  • Al vespre del 10 de juliol, s’il·luminarà la Peña de Aia / Aiakp Harria de forma que les llums enceses puguin veure’s des de molts llocs.
  • Simultàniament, es desenvoluparà un acte polític per presentar la mobilització del 2022, en un mirador amb vista a la Peña de Aia / Aiako Harria situat a prop de la ikastola Orereta.

Els actes polítics als miradors seran oberts al públic.

La participació en l’acció d’il·luminar el Pedraforca serà restringida. En el cas de la Peña de Aia / Aiako Harria serà a través d’inscripció prèvia (www.gureesku.eus/denda).

Es reserva la possibilitat que hi pugui haver modificacions en les convocatòries en funció de les condicions meteorològiques. 

Els horaris concrets de les presentacions i els detalls tècnics per als mitjans de comunicació es faran saber més endavant

Organitza: Assemblea Nacional Catalana, Gure Esku, Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).

Amb el suport de: Òmnium Cultural i Artistes de la República.

By Eduard Maluquer – El Pedraforca, CC BY-SA 2.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=2849701

23 de juny, a Castellbisbal, rebuda de la flama del Canigó

El dimecres 23 de juny, a Castellbisbal, es farà la rebuda de la flama del Canigó. Serà amb motiu de la celebració de la festa nacional dels Països Catalans.

L’acte serà a 20.30 h el jardins de Can Margarit.

Avui 17 de juny, concentracions per l’absolució d’en Marcel Vivet

L’escàndol de la sentència contra Marcel Vivet demostra que la repressió no s’atura ni un moment i que no hi ha cap intenció d’obrir noves etapes de diàleg.

Concentracions avui a diverses localitats. A Barcelona, a les 20.00 h a la plaça Sant Jaume.

Manifest

Quatre mesos després del judici ha arribat, a través dels mitjans de comunicació, la sentència que ha emès l’Audiència Provincial de Barcelona en relació al cas d’en Marcel Vivet. El condemnen a un total de 5 anys de presó, 2 per desordres públics i 3 per atemptat a l’autoritat i més de 2100€ de multa.

En Marcel és un jove badaloní compromès en diferents lluites socials i polítiques, i aquella tardor de 2018 va sortir, com tants d’altres, a plantar cara a aquells que van reprimir el poble català l’ 1 d’octubre. Tots els que vam sortir al carrer aquell dia ho vam fer per mostrar el rebuig a la manifestació convocada pel sindicat de policies espanyol JUSAPOL. En Marcel i tots nosaltres vam sortir amb l’antifeixisme per bandera i en defensa de les institucions catalanes, les mateixes que uns mesos després es van personar com a acusació particular contra el nostre company.

Mentre la Generalitat mercadeja amb els indults de només 9 presos polítics amb “el gobierno más progresista de la historia”, més de 3000 encausades veuen com la repressió impulsada pel govern autonòmic d’Esquerra Republicana i Junts no s’atura. Els mateixos que d’una banda criden a la mobilització, són aquells que de la mà de l’Estat espanyol ens persegueixen, jutgen i empresonen com han fet sempre. Exigim a Esquerra Republicana i Junts per Catalunya que cessin la persecució i la repressió contra independentistes i s’adhereixin al recurs de la defensa d’en Marcel Vivet.

Davant d’un muntatge policial i judicial en el que només s’ha tingut en compte la versió d’un mosso i sense proves gràfiques que sostinguin l’acusació, des del moviment independentista no tolerarem que es torni a la normalitat fins que en Marcel i la resta d’encausades no siguin lliures.

Volem agrair totes les mostres de solidaritat que s’han rebut durant tot el procés. Tal com va dir l’ Ana, la mare d’en Marcel, és en aquests moments quan hem de transformar tot el dolor i ràbia que sentim per aquesta injustícia en organització i lluita. És per tot això que fem una crida a la mobilització sostinguda per l’absolució d’en Marcel i de tots els independentistes encausats

Prou repressió, Marcel Absolució! Visca la terra!

17 de juny, a Terrassa, Debat Constituent sobre el sistema energètic

Avui dijous 17 de juny, a Terrassa, es farà el sisè debat organitzat pel Debat Constituent. El tema serà: Aproximació un sistema energètic sostenible a Catalunya.

L’acte començarà a 19.30 a través d’aquest enllaç.

Actualitzat a la web comarcal-

23 de juny, a Castellar, rebuda de la flama del Canigó

El dimecres 23 de juny, vigília de la Festa Nacional dels Països Catalans, a Castellar del Vallès, es farà la rebuda de la flama del Canigó.

Els portadors de la flama faran un recorregut per diversos carrers de Castellar del Vallès i, finalment, arribaran al Mirador. Està previst que l’acte comenci a les 20.00 h.

Diverses entitats del municipi hi col·laboren.

19 de juny, a Terrassa, xerrada amb David Fernández, vicepresident de l’Assemblea

Aquest dissabte 19 de juny, a Terrassa, hi haurà una xerrada amb la participació del vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana, David Fernàndez.

L’acte començarà a 19.30 al local de l’Assemblea, carrer Torrent, 153.
Cal fer inscripció prèvia a través d’aquest enllaç.

Imatges de Felip VI cremen arreu del país


L’Assemblea Nacional Catalana ha convocat aquest vespre nombroses cremes populars amb motiu de la visita que el monarca espanyol Felip VI farà demà a Barcelona. Les assemblees territorials de l’entitat s’han concentrat a les places d’arreu del país per cremar imatges del rei.

L’entitat considera que aquesta visita és “una nova provocació” de l’Estat espanyol. Per aquest motiu, en el manifest promogut per avui, l’entitat expressa “el seu rebuig més enèrgic” a la monarquia espanyola i deixa clar que “amb aquesta mobilització els fem saber que no els volem aquí”.

Demà el monarca espanyol ve a Barcelona “de la mà d’una elit totalment desconnectada del país, que té els seus interessos lligats a l’Estat espanyol i que treballa per defensar l’statu quo d’una autonomia sense poder en la qual el poble hi té molt poc a dir”.

En aquest sentit, l’Assemblea explica que “com a part activa de la societat catalana ens reafirmem en la nostra enèrgica consciència antimonàrquica i en el compromís entusiasta a favor de la construcció d’una República Catalana al servei de les persones”.

Davant la possible assistència d’algun membre del Govern a l’acte del Cercle d’Economia en què participarà Felip VI, l’entitat assenyala que “cap de les nostres institucions no han de participar en aquest joc”.

La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha participat en la cremada popular organitzada per les assemblees territorials del Barcelonès, que ha tingut lloc a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

Les concentracions d’avui són l’avantsala de la mobilització que l’entitat ha convocat per demà a les 19 de la tarda a la plaça del Mar, al barri de la Barceloneta, per rebre amb tot el caliu possible el monarca Felip VI.

El 30 de juny, a Matadepera, conferència d’Artur Mas

El dimecres 30 de juny, a Matadepera, l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, farà una conferència amb el títol “Catalunya, 10 anys després del gir sobiranista“.

L’acte començarà a les 19.30 h al Casal de Cultura.

Cal fer una inscripció prèvia escrivint a a aquesta adreça.

17 de juny, presentació del Consell Local per la República de Sant Quirze

El dijous 17 de juny es presentarà el Consell Local per la República de Sant Quirze del Vallès.
L’acte comptarà amb Aurora Madaula, membre del Consell de Govern, amb un parlament de la Clara Ponsatí i amb la participació de diversos representants dels consells locals del Vallès Occidental.

L’acte començarà a les 19.00 h a la sala Josep Brossa de la Patronal, av Pau Casals 86.

Per assistir-hi caldrà reservar entrada a través d’aquest enllaç de la plataforma Entràpolis. També es podrà fer registrant-se a la taula que tindrem a l’entrada de l’acte.

L’acte es podrà seguir en directe per internet.

El Secretariat Nacional de l’Assemblea es reafirma en la vigència del mandat de l’1 d’Octubre

Davant de les afirmacions sobre la via unilateral, criticant-ne la viabilitat i conveniència, i sobre el sentit del referèndum de l’1 d’Octubre, considerant-lo un instrument de negociació, fetes aquesta setmana respectivament pels principals dirigents d’ERC i de Junts, l’Assemblea Nacional Catalana vol manifestar:

  • El dret d’autodeterminació és un dret que tenen tots els pobles per decidir el seu futur. La majoria d’estats que s’han creat en les darreres dècades ho han fet exercint aquest dret contra la voluntat de l’Estat del qual es volien emancipar.
  • En alguns casos excepcionals, i en el marc de democràcies consolidades i madures, alguns pobles han pogut exercir el dret a l’autodeterminació per mitjà de referèndums acordats sobre la independència.
  • L’Estat espanyol ha demostrat que ni reconeix Catalunya com a nació ni li respecta el dret d’autodeterminació, ans al contrari el criminalitza. 
  • L’any 2016, l’Assemblea Nacional Catalana va proposar introduir en el full de ruta del moviment independentista un referèndum oficial i vinculant sobre la independència. Les bases de l’Assemblea es van abocar a fer-lo possible des de la convicció que el referèndum seria vinculant i, si els vots del Sí superaven els del No, la independència seria proclamada com així fou, finalment, el 27 d’octubre de 2017. 
  • El 6 de setembre de 2017, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya que regulava la celebració del referèndum d’autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya. L’aprovació d’aquesta llei generava un mandat d’obligat compliment legal i obligava a declarar formalment la independència si hi havia més vots afirmatius que negatius.
  • L’1 d’octubre de 2017 el poble de Catalunya va exercir el dret d’autodeterminació i va  aconseguir una victòria èpica i radicalment democràtica contra l’Estat.
  • L’experiència ens demostra que les vies de la negociació amb l’Estat són vies abocades al fracàs, com es va demostrar quan es va suspendre la declaració d’independència el 10 d’octubre de 2017, apel·lant al diàleg amb l’Estat, i aquest va activar l’article 155 i va empresonar els presidents de l’Assemblea i Òmnium. 
  • Renunciar a la unilateralitat per exercir el dret d’autodeterminació en el marc de l’Estat espanyol és renunciar a la independència.
  • L’Assemblea Nacional Catalana es reafirma en el mandat expressat per la ciutadania de Catalunya en el referèndum de l’1 d’Octubre, que ens obliga a fer una declaració d’independència efectiva al més aviat possible. El nostre full de ruta defensa que el moviment popular, les institucions i tota l’acció exterior s’han de conjurar per afrontar definitivament una ruptura democràtica, que sigui el producte resultant de molts fronts de confrontació oberts alhora.
  • Som conscients que el front institucional que ha liderat l’agenda política del moviment aquests darrers anys és incapaç de trobar un consens estratègic que ens porti a avançar amb claredat cap a la independència.
  • Per això, l’Assemblea es conjura a tornar a exercir de catalitzador del moviment popular, perquè aquest recuperi l’agenda del moviment d’alliberament nacional i ens prepari per un nou moment de desbordament unilateral que culmini el procés d’autodeterminació amb una declaració d’independència efectiva.

Finalment, convidem la ciutadania a sortir al carrer, mobilitzar-se i lluitar activament per fer efectiva la independència. Les setmanes i mesos que venen seran clau per avançar de manera efectiva i evitar l’operació d’Estat que pretén acabar amb els nostres anhels.

L’Assemblea estarà allà on sempre ha estat, amb la gent i la independència de Catalunya. Sempre amb vosaltres i el país.

L’Estat de la Nació: El futur del sector petrolier i altres temes a debat

Avui ens arriba un nou Estat de la Nació.

El futur del sector petrolier, a debat. En parlem amb Jordi Roset, copropietari de Petrolis Independents

El Tribunal General de la Unió Europea va anunciar dimecres que desestimava la demanda sobre la Iniciativa ciutadana europea (ICE) impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República. Què implica la decisió? En parlem amb Bàrbara Roviró, de la Comissió d’Incidència Internacional de l’Assemblea.

David Minoves (CIEMEN) i Helena Pol (PEN català): 25 anys de la Declaració universal dels drets lingüístics. 

Entrevista a Roger Español: la plataforma “Defensem l’1-O” té l’objectiu de sumar un bon nombre d’afectats per la violència policial per afrontar els judicis.

La Comissió Europea aconsegueix un rebuig provisional a la Iniciativa Ciutadana Europea contra l’Estat espanyol

El TGUE ha rebutjat en primera instància aquest dimecres al matí la demanda sobre la Iniciativa ciutadana europea presentada per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República al setembre de 2019. La demanda va presentar-se després que la Comissió Europea rebutgés la iniciativa al juliol del 2019. L’Assemblea i el Consell van presentar-hi un recurs denunciant que l’argumentari de la Comissió per rebutjar la Iniciativa no s’ajustava a la legalitat de la Unió Europea.

La Iniciativa ciutadana europea “Dret de la Unió, drets de les minories i democratització de les institucions espanyoles”, presentada per l’Assemblea i el Consell al maig del 2019, té com a objectiu demanar a la Comissió Europea, a través de la recollida d’un milió de signatures, que activi els mecanismes de vigilància de riscos sistèmics per a l’estat de dret en el cas d’Espanya davant de les greus violacions de drets fonamentals. 

L’argument de la Comissió per rebutjar la ICE i denegar la recollida de signatures és afirmar que no es compleixen els requisits per admetre una iniciativa d’aquestes característiques, ja que considera que no s’hi sol·licita que la Comissió proposi un acte legislatiu. L’Assemblea i el Consell consideren que la resposta de la Comissió no s’ajusta a la legalitat de la Unió Europea, i que aquesta institució s’amaga darrere d’una excusa procedimental (la no presentació d’una acció legislativa), quan en realitat la raó per la qual rebutgen la ICE és política, i en conseqüència refusen exercir la funció de vigilància del respecte per l’estat de dret per part de les autoritats espanyoles. Aquesta funció de vigilància del respecte per l’estat de dret davant de possibles amenaces sistèmiques per part dels estats membres és una competència de la Comissió Europea, com a principi fonamental de la Unió recollit a l’article 2 del Tractat de la UE. 

De fet, aquesta iniciativa vol precisament demostrar que aquestes vulneracions no són puntuals, sinó generalitzades, i que han sorgit arran del procés polític emancipador que viu Catalunya, el qual ha destapat defectes i riscos sistèmics de l’Estat espanyol que vulneren drets fonamentals reconeguts al Conveni Europeu de Drets Humans i recollits al Tractat de Lisboa.

L’Assemblea i el Consell volen emfatitzar així l’escàs respecte al dret de les minories, la politització de les altes instàncies jurisdiccionals, la inexistència de contrapesos a les altes instàncies jurisdiccionals, el nul respecte a l’aplicació directa de normes i principis rectors de la Unió Europea, la utilització espúria per l’Estat de diversos mecanismes de cooperació jurídica entre estats membres, la vulneració de drets civils i polítics a les minories i els seus representants, i la vulneració sistemàtica de determinats drets, sense els quals una societat difícilment pot qualificar-se de plenament democràtica.

Tenint en compte la decisió del TGUE, l’Assemblea i el Consell per la República es reserven o bé l’opció d’incloure les modificacions necessàries a la Iniciativa, per tornar-la a presentar perquè la Comissió la registri, o bé la possibilitat de presentar un recurs davant de la instància judicial superior -el Tribunal de Justícia de la Unió Europea- a fi d’aconseguir que la  Comissió accepti el registre de la Inciativa amb el redactat actual, per demanar-li que investigui si les vulneracions de drets humans de les autoritats espanyoles contra el poble català suposen una amenaça sistèmica contra l’estat de dret.

20 de juny, a Rubí, vermut musical a Sant Muç

El diumenge 20 de juny, a Rubí, es farà una caminada i un vermut dins les Jornades per la República.

A les 10.30 es farà una concentració a la plaça del Dr. Guardiet per anar a peu fins a Sant Muç. A les 12.00, a l’ermita de Sant Muç, hi haurà el vermut musical.

Inscripcions al local de l’Assemblea, els laborables de 18.00 a 20.00, o a través d’aquest enllaç.

16 de juny, a Sant Cugat, xarrada amb Elisenda Paluzie i Vicent Partal

El dimecres 16 de juny, a Sant Cugat del Vallès, es farà una xerrada amb el títol “Prou repressió” amb la presència de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie i del director de Vilaweb, Vicent Partal.

La xerrada forma part del cicle Àgora 1 d’Octubre que organitza l’Assemblea a Sant Cugat.

L’acte començarà a les 19.30 h a la plaça U d’Octubre.

Estat de la Nació: entrevista a Jordi Pina

Avui ens arriba un nou Estat de la Nació.

Entrevista a l’advocat Jordi Pina.

Parlem amb Pep Puig del Dia Mundial del Medi Ambient.

Entrevista al delegat a Barcelona d’Anem X Feina, Àlex De Azuaje.

El documental Llum i llibertat, al festival Docs Barcelona.