No podem tolerar cap pacte amb Espanya per empresonar-nos. Independència, ara!
Vist que la reforma del delicte de sedició té un doble objectiu no dissimulat com és castigar la mobilització independentista als carrers i penalitzar més còmodament fets com els de l’1-O per ocupar instal·lacions o edificis, no podem deixar que aquest projecte de llei tiri endavant i menys encara amb els vots dels nostres representants polítics.
Per això, des de l’Assemblea convoquem una manifestació el dia 6 de desembre a Barcelona a partir de les 12 del migdia (el dia de la seva Constitució), que acabarà davant del Palau de la Generalitat, per exigir-los que s’oposin a aquest atemptat contra els drets fonamentals que representa aquesta reforma. Perquè no podem tolerar cap pacte amb Espanya per empresonar-nos, independència, ara!
El recorregut de la manifestació començarà a Pla de Palau, avançarà pel Passeig d’Isabel II direcció Montjuïc, girarà a l’edifici de Correus per Via Laietana fins a la plaça de l’Àngel, recorrerà el carrer de Jaume I fins al Palau de la Generalitat a Plaça de Sant Jaume.
Recordem que el text presentat recull explícitament que seran castigats amb penes de fins a tres anys de presó la “invasió d’instal·lacions o edificis” i “l’obstaculització de vies públiques que representin un perill per a la vida o la salut de les persones”, així com qualsevol acte “d’intimidació sobre les persones o les coses”. Un redactat genèric on té cabuda el càstig penal contra qualsevol mobilització i que dependrà de la interpretació de la judicatura. Un text que directament portaria a la presó les desenes de milers de persones que van permetre i protegir el referèndum sobre la independència en edificis i escoles públiques, així com els milers de persones que, exercint el dret a la manifestació pacífica, van tallar carreteres o vies públiques per alertar el món de la repressió de l’Estat espanyol.
Si bé és cert que aquesta reforma de la sedició pot rebaixar les penes de presó a uns pocs, no ho és menys que també facilita i comporta l’aplicació del codi penal i penes de presó a milers d’activistes que exerceixin el dret a la manifestació. Bescanviar el benefici d’alguns, hipotecant o dificultant l’exercici del dret a la manifestació i a l’autodeterminació, és allò que ni cap independentista ni cap partit independentista pot donar-hi suport.
Per la llibertat, per la independència, contra la repressió i el partidisme, vine a Barcelona el 6 de desembre!
Cites des del Vallès Occidental
Rubí: A les 10.50 h a l’estació dels FGC per agafar el tren de les 10.59 h.
Sabadell: tren de les 10.30 a l’estació de RENFE Central
Terrassa: sortida a les 10:00 des de l’estació d’autobusos. Tiquets a 10€ al local de l’Assemblea i als Cants de Llibertat
Per què el nou delicte de desordres públics agreujats incrementarà la repressió?
1. Incrementa les penes mínimes pel delicte de desordres públics a tres anys i facilita l’ingrés a presó.
Quan el delicte de desordres públics sigui causat per una ‘multitud’, la condemna mínima augmenta d’un a tres anys de presó.
2. Intimidació com a causa de delicte.
Abans es necessitava l’exercici de violència contra persones o coses per ser condemnat pel delicte de desordres públics. Ara n’hi haurà prou amb ‘intimidació’, que serà de lliure interpretació i obre la porta a més arbitrarietats.
3. Incorpora condemnes d’inhabilitació per a treballadors i càrrecs públics.
Es pretén generalitzar la por entre treballadors i càrrecs públics per evitar que donin suport a cap mobilització.
4. Es generalitza la possible condemna per desordres públics, no al fet de cometre’ls, sinó a la mera ‘provocació, conspiració i proposició’.
Es genera així un règim de por i d’excepcionalitat on propostes, opinions o reunions poden acabar en condemnes per desordres públics.
5. La reforma pretén donar eines als repressors per aconseguir les extradicions que fins ara havien fracassat als tribunals europeus.
Cap demòcrata pot avalar ni pactar amb Espanya un agreujament de la repressió contra l’activisme independentista.
Des de l’Assemblea Nacional Catalana denunciem que la reforma del delicte de sedició presentada pel govern espanyol no és cap derogació o eliminació d’aquest delicte, sinó un nou aval que facilita la repressió contra accions democràtiques com el referèndum sobre la independència de l’1 d’octubre i les mobilitzacions de base no violentes que ha protagonitzat l’independentisme en els darrers anys.
En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha denunciat que “La reforma del delicte de sedició té un doble objectiu no dissimulat: castigar la mobilització independentista als carrers i penalitzar més pròpiament i còmoda els fets de l’1-O per envair instal·lacions o edificis.”
El text presentat recull explícitament que seran castigats amb penes de fins a tres anys de presó la “invasió d’instal·lacions o edificis” i “l’obstaculització de vies públiques que representin un perill per a la vida o la salut de les persones” així com qualsevol acte “d’intimidació sobre les persones o les coses”. Un redactat genèric on hi té cabuda el càstig penal contra qualsevol mobilització.
Un text que directament portaria a la presó les desenes de milers persones que van permetre i protegir el referèndum sobre la independència en edificis i escoles públiques, així com els milers de persones que, exercint el dret a la manifestació pacífica, van tallar carreteres o vies públiques per alertar el món de la repressió de l’Estat espanyol.
El moviment independentista ha estat testimoni dels judicis farsa de la justícia espanyola, que han fet servir tot tipus d’evidències i testimonis parcials o directament falsos per atribuir crims des de violència fins a terrorisme a activistes pacífics, i aquesta reforma només corrobora aquesta deriva repressiva de l’Estat.
Aquesta reforma de la sedició pot rebaixar les penes de presó a uns pocs, però facilita i aboca a l’aplicació del codi penal i a penes de presó a milers d’activistes que exerceixin el dret a la manifestació. Bescanviar el benefici a alguns, hipotecant o dificultant l’exercici del dret a la manifestació i a l’autodeterminació, és allò a què cap independentista ni partit independentista pot donar suport.
En aquest sentit fem una crida expressa als diputats d’ERC, Junts, PDeCAT i CUP al Parlament espanyol a oposar-se i combatre aquest atemptat contra els drets fonamentals que representa aquesta reforma.
Des de l’Assemblea Nacional Catalana es combatrà amb tota la seva determinació aquest atemptat a la democràcia i als drets fonamentals.
Per últim, recordem a tothom que només la independència ens pot permetre construir una república d’acord amb els drets fonamentals i que a aquesta prioritat destinem totes les nostres energies.
El diumenge 13 de novembre, a Terrassa, es farà un acte de commemoració dels 5 anys dels Cants de llibertat.
En aquesta ocasió hi seran diverses persones represaliades i representants d’entitats que els han donat suport. El vicepresident de l’Assemblea, Jordi Pessarrodona, serà un d’ells.
L’acte començarà a les 19.00 h al Raval de Montserrat.
La comissió d’investigació de Pegasus al Parlament Europeu ha publicat un informe demolidor amb l’Estat espanyol, suggerint que totes les proves apunten que és responsable de l’escàndol de ciberespionatge Catalangate contra independentistes.L’informe confirma 65 atacs a líders independentistes catalans, dels quals l’Estat espanyol només n’admetia 18.
En una roda de premsa celebrada ahir a Brussel·les, l’eurodiputada holandesa i ponent de la comissió d’investigació, Sophie In‘t Veld, va criticar les autoritats espanyoles per no entregar-los prou informació. “Hi ha indicis forts que polítics i altres han estat monitoritzats, espiats, sense cap amenaça evident, imminent i immediata per a la seguretat nacional”, va dir. Això suposa una vulneració de l’article 18 de la Constitució espanyola, que protegeix el dret a la intimitat.
L’informe preliminar de la comissió afirma que “en almenys 4 estats de la unió”—entre ells l’Estat espanyol—“s’ha fet servir programari espia il·legítimament”, que “l’anàlisi dels atacs mostra un patró clar”, i que la majoria dels atacs del Catalangate coincideixen i es relacionen amb moments de rellevància política a Catalunya.Tanmateix, sense la col·laboració de les autoritats espanyoles, la comissió d’investigació no disposa de prou informació sobre el que la ponent reconeix com un assumpte “molt delicat”.
Encara més, l’informe afirma que “el Consell d’Europa i els governs estatals estan practicant l’omertà”, fent pressióperquè l’espionatge il·legal sigui “exclusivament un tema nacional” i que aquest espionatge forma part d’un “sistema dissenyat específicament per servir d’eina de poder polític i control”, en el qual “es rebutja l’accés a la informació a les víctimes, fins i tot respecte a les acusacions que suposadament han justificat la seva vigilància. Els fiscals, els jutges i la policia rebutgen investigar i sovint posen la càrrega de la prova sobre les víctimes, esperant que siguin elles les que provin que han estat espiades. És un cercle viciós que deixa les víctimes sense recursos”.
L’informe destaca també que “La Seguretat Nacional s’invoca com un pretext per eliminar la transparència i el retiment de comptes” i fins i tot afirma que “tots aquests elements combinats formen un sistema dissenyat per al control i l’opressió”. Entre les recomanacions de l’informe, destaca la petició que es creï un Fons Europeu de Litigació per finançar la litigació a les víctimes de l’espionatge, i que el Consell Europeu faci la seva pròpia investigació i una cimera extraordinària per aquest tema.
L’eurodiputada holandesa també es va mostrar molt crítica amb la Unió Europea i va denunciar la seva doble moral: “Quan els atacs a la democràcia venen des de dins, la Comissió calla. Quan l’amenaça a la democràcia no és un desconegut llunyà, sinó els governs dels estats membres de la UE, la Comissió considera de sobte que la defensa de la democràcia europea ja no és una qüestió europea”.
En aquest sentit, va dir que la Comissió d’Investigació de Pegasus està fortament polititzada. “De vegades es pot sentir la presència dels governs nacionals en els nostres debats”, va afirmar. Aquesta ingerència política sembla ser el motiu pel qual el comitè encara no ha visitat Espanya, tot i que és el país europeu on l’espionatge ha estat més utilitzat.
Fa unes setmanes, l’eurodiputat txec i membre del Comitè Pegasus, Marcel Kolaja, va denunciar en una entrevista a Vilawebque els principals grups polítics estaven fent molta pressió per evitar que es dugués a terme una visita a l’Estat espanyol. Això és extremadament preocupant, tot i que que el Comitè d’Investigació de Pegasus seguirà treballant uns mesos més i Sophie In’t Veld va expressar la seva esperança que acabin visitant l’Estat espanyol.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, recorda que: “L’Assemblea Nacional Catalana s’ha vist afectada per l’espionatge indiscriminat del CatalanGate.Dos expresidents, Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, així com altres membres de l’organització, han estat víctimes d’atacs només pel seu compromís amb la independència de Catalunya.”
L’Assemblea va posar una querella per aquest cas, que va ser admesa a tràmit a finals de juliol pel jutjat d’instrucció núm. 23 de Barcelona. L’Assemblea havia demanat la recusació del jutge que la va admetre, Jaime Conejo Heredia, pel seu biaix polític acreditat per publicacions anti independentistesa les seves xarxes socials i per la seva vinculació a l’exèrcit espanyol, però abans que es resolgués la recusació, aquest jutge, que era suplent, ha estat substituït per una nova jutgessa titular, Ma Àngels Falip Ibarz, i s’ha retirat la recusació.
Feliu també ha expressat que “L’Assemblea Nacional Catalana se suma a la petició recent d’algunes personalitats, entre les quals hi havia víctimes com el president Quim Torra, i l’expresidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie. Cal que el Parlament de Catalunya impulsi la creació d’una comissió internacional independent,perquè se suspengui tota col·laboració i negociació amb el govern espanyol i els partits que en formen part, mentre no es conegui el resultat d’aquesta investigació independent. Es necessita l’obertura d’un servei real i efectiu d’empara de les persones espiades,dotant-les de defensa jurídica i assistència tècnica i psicològica finançada per les institucions públiques catalanes.”
Aquest matí, diversos mitjans han publicat que la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha “aconseguit una plaça de funcionària al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya”. Respecte a això, des del Secretariat Nacional volem aclarir els següents punts:
La presidenta, Dolors Feliu, és funcionària i ocupa una plaça de funcionariat al Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya des del 1994, on ha exercit d’advocada de la Generalitat de Catalunya davant del Tribunal Constitucional. En aquestes funcions, va participar en la defensa de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya el 2006.
Aquesta plaça i les que ha ocupat com advocada Dolors Feliu, i totes les del Gabinet Jurídic de la Generalitat, pertanyen al Departament de la Presidència des de sempre.
La plaça que ocuparà a partir d’ara la presidenta és d’un nivell menor i de menys dedicació, un canvi que ha demanat ella mateixa per poder dedicar més temps a l’Assemblea.
El Secretariat de l’Assemblea Nacional catalana en conjunt reforça el seu compromís pel que fa a fer la independència, sense importar el cost personal, i continua la seva dedicació diària amb campanyes, accions i activisme per poder-la fer possible. Així és com ha estat sempre i és com continuarà sent fins que aconseguim el nostre objectiu.
La Coordinadora Antirepressiva de Terrassa TRACA organitza diverses activitats sota el títol “Sense democràcia, desobediència”. Seran els dies 9. 12 i 16 de novembre.
Com cada any des del 1984, la Catalunya Nord commemora la pertinença als Països Catalans el 7 de novembre amb la seva Diada, desafiant el Tractat dels Pirineus.
Com cada any, l’Assemblea serà a Perpinyà per celebrar la Diada de la Catalunya Nord. Donem suport a les entitats sobiranistes del Nord i continuem reivindicant uns Països Catalans lliures i sobirans!
Un acte previst a Brussel·les per part del govern de la Generalitat el va suspendre la nova conselleria d’Exteriors.
Quan el Govern falla per denunciar internacionalment els atemptats del 17-A i protegir el dret a saber la veritat, l’Assemblea hi és per defensar els interessos de la ciutadania.
Cal traslladar a Europa la lluita de les víctimes per saber la veritat.
Compartim la decepció de Jaume Alonso Cuevillas per la censura del Govern de l’acte programat per al dia 17 de novembre, i per això hem fet possible amb el Consell de la República que es mantingui.
ARTE ha fet el documental L’Espagne, un pays divisé sobre l’herència del franquisme i l’extrema dreta a l’Estat espanyol i la seva capacitat d’influir en la política.
La BBC n’ha fet un altre, Death on the Border, sobre la politica migratòria a la tanca de Melilla i els casos amagats de morts i devolucions en calent que el govern de Pedro Sánchez nega.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 