Del 25 al 29 d’abril d’enguany l’ANC de Bellaterra hem organitzat un viatge a Catalunya del Nord amb la voluntat d’establir contacte amb la comunitat catalanoparlant que voluntàriament ens ha guiat per la geografia del país per fer-nos una pinzellada de la història, cultura, política i de com es troba de desemparada la llengua catalana per l’estat francès.

És una activitat més de les que l’Assemblea programa cada temporada a Bellaterra en forma de conferències i xerrades. Turisme cultural que en podríem dir.

Persones d’allà, coneixedores del país ens han acompanyar per mostrar-nos i explicar-nos valors històrics, patrimonials i culturals d’aquesta part del país. Un tast en la llengua pròpia que no és altra que la catalana.

Afamats de conèixer, han estat cinc intensos dies, amb cinc itineraris: la Plana del Rosselló, la Vall de La Tet (Conflent), la Vall de La Tec (Vallespir) i les Rutes de l’Exili. Geografia, història i cultura en català. De la platja a la muntanya en pocs quilòmetres que ens han permès gaudir de la diversitat paisatgística.

Les ciutats d’Elna i Perpinyà van ser l’objectiu del primer dia.

L’endemà, seguint el riu La Tet, vam conèixer la comarca del Conflent el bressol de Catalunya on el majestuós Canigó és present en tot el recorregut. Prada, Rià, Vilafranca de Conflent i Sant Miquel de Cuixà bé que es mereixen una atenta parada.

El tercer dia el vam passar a cotes baixes de la plana del Rosselló: St. Cebrià de Rosselló un dels llocs on varen ser reclosos més de 90.000 refugiats espanyols fugint del cop d’estat del militar Franco, i Salses, l’entrada nord on s’hi ubica la Porta dels Països Catalans, monument promogut pels ciutadans catalans que van sufragar una bona part del seu cost.

El quart dia vàrem tornar cap a la muntanya, a la comarca del Vallespir seguit el riu La Tec. La Casa Macià a Prats de Molló i la històrica vila de Ceret varen ser els objectius. A la Casa Macià, les atencions i comentaris del MH Conseller Lluís Puig, exiliat, foren entranyables.

El cinquè dia fou de retorn passant per Cotlliure i Banyuls de la Marenda, poblacions on es refugiaren molts catalans i espanyols fugint de la persecució franquista al final de la guerra del 1936-39 (ruta de l’exili). La vila de Cotlliure té renom pels artistes que hi han anat, mentre que Banyuls de la Marenda de sempre ha sobresortit pel vi i pel gran escultor Arístides Mallol, nascut a Banyuls on s’ha museïtzat la seva casa natal.

Al Coll de Banyuls (357 m.) tancàrem l’estada a Catalunya del Nord, presidit per un meravellós paisatge de fons: muntanyes, vallada i Costa Vermella. Ens emportàrem un molt gran record. 

Daniela Grau (Elna), Enric Balaguer (Prada de Conflent), Mithé Pull i Joan (St. Cebrià de Rosselló), Joan-Lluís Pastou i Hervé Pi (Salses), Miquel Arnaudiès i Joan (Ceret), Pere Mateu i Françoise Py-Sougne (Cotlliure), Miquel Mayol, i Pere Becque (Banyuls de la Marenda) són els dotze voluntaris del nord que s’han esmerçat molt en col·laborar i guiar-nos per la geografia del país a l’altre costat de la frontera política imposada pel Tractat dels Pirineus (1659) en que les monarquies borbòniques castellana i francesa es van repartir els comtats de Rosselló i de Cerdanya. Sí, frontera política que ens ha dividit; però mai ha sigut frontera geogràfica perquè el Pirineu és fàcilment franquejable a través de molts colls que no arriben als 400 m.

Volem destacar la molt bona acollida d’aquests “germans” catalans i activistes que lluiten com nosaltres per assolir la nació sencera. Amb tots ells hem teixit complicitats cara el futur. Els estem molt agraïts!

Si l’any passat vam anar a l’Alguer, aquesta any ha sigut la Catalunya del Nord. L’experiència compartida en el viatge a l’Alguer va ser molt enriquidora, raó per la qual hem volgut repetir en aquest viatge cap a les terres catalanes del nord.

Amb la voluntat de continuar la descoberta i el gaudi de la nació sencera volem seguir en aquesta línia d’apropament als Països Catalans, terra amb trets històrics, culturals i lingüístics comuns.

Conclusió: El centralisme de l’estat francès exclou la llengua i cultura catalana, tradicions i història de Catalunya del Nord per imposició d’Estat, començant per l’ensenyament i el no reconeixement d’altra llengua que no sigui el francès tot penalitzant la dissidència. Un precedent que nosaltres, els del Sud, hem d’evitar davant la imparable uniformitat per la qual treballa l’estat espanyol.

Cal que fem acte de presència arreu del país.

ANC de Bellaterra, 18 de juny de 2026