El Barça donarà suport a les accions en favor del dret a decidir i a l’adhesió al full de ruta de les entitats de la societat civil catalana. Aquests són alguns dels punts que formen el Compromís de País, el document que aquest migdia han signat els candidats a la presidència del Barça, Josep Maria Bartomeu, Joan Laporta, Agustí Benedito i Toni Freixa, amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC).
D’aquesta manera, sigui qui sigui el guanyador a les eleccions del proper dissabte, el FC Barcelona seguirà en consonància a les decisions del poble català, que el 27 de setembre viurà unes eleccions plebiscitàries. A més, treballarà per donar suport a les iniciatives de la societat civil en favor de la llengua i la cultura catalanes i de l’esport català i les seleccions catalanes. Les autoritats han signat el Compromís de País en un gran plafó i s’han fotografiat amb una samarreta del segon uniforme del Barça, amb les quatre barres de la bandera catalana, i el lema “Guanyarem 27S”.
Category Documents
Spain’s new old politics
Aquest és l’últim comunicat del Col·lectiu Emma: “Spain’s new old politics”
També el pots trobar en català, castellà, francès, italià i portuguès.
—
The latest reports from Spain have tended to focus on two newcomers to the political scene, Podemos and Ciudadanos, and their challenge to the comfortable status quo that the Socialist PSOE and the rightist Popular Party had settled into since the end of Franco’s dictatorship in the 1970s. Exploiting the general indignation with the handling of the economic crisis and the distrust of a political establishment tainted by corruption – and with the invaluable assistance of certain media organizations – those two populist groups made a good showing in the local and regional elections of May 24. Although far from the landslide victories that some had been predicting for them, they are now in a position to play kingmakers in certain municipal and regional councils. That includes Madrid, with a new mayor nominated by Podemos. In Barcelona, a coalition of leftist organizations has won city hall by a nose on promises that will be hard to keep.
On the other hand, the Catalan independence project, which had been making international headlines as recently as last November, seems to have become less of an issue in the past few months. Its main political proponents failed to take advantage of the momentum generated by the informal – and, some say, illegal – referendum in which close to two million people voted for separation from Spain. And the all-too-public squabbles within their uneasy alliance have caught much attention, somewhat dampening the people’s enthusiasm for the cause. Yet, pro-independence parties gained 300,000 new votes in the latest election. They now stand at 45 per cent of the ballot, while another 12 per cent went to those that won’t pronounce for independence but support nonetheless a referendum on it. That includes the left coalition that will be running the city of Barcelona. Unionist groups fell to 32 per cent altogether. Never mind that these results confirm a strong support for separation, some interested voices have claimed nonetheless that the Catalan push for full national sovereignty is all but defunct.
But then, every time that the Catalan question is proclaimed dead something comes up to remind everyone that this centuries-old conflict remains unsolved. On the 30th of May, just before the start of the final match for the Spanish king’s soccer cup between Athletic Bilbao and FC Barcelona, the 90,000-strong crowd of Basques and Catalans at Barcelona’s Camp Nou booed and jeered and whistled at the Spanish national anthem that was being played full-blast over the stadium’s public address system. Their disapproval was not addressed to any of the politicians present, nor to the king personally or even to the institution of monarchy. It was simply a reminder that a large number of Basques and Catalans don’t perceive the Spanish State as their own, don’t feel represented by Spanish national symbols and don’t appreciate those symbols being shoved on to them
The message – that this was a direct hit at the foundations of the State – was well understood by the Spanish side. And Spain doesn’t take kindly to dissent. The authoritarian streak that has been its trademark through the centuries will reappear every time that those in power sense a threat to their position. The next day much of the Madrid press was crying bloody murder about such an insufferable affront to national honor. A fresh spate of insults against Catalans – but not so much against Basques, interestingly enough – immediately flooded the social networks. A right-wing organization threatened to bring legal action, although it’s not very clear against whom, or for what crimes. In a communiqué published shortly after the events – while the match was still being played – the Spanish government requested the official sports authorities to find a way to penalize the clubs on the grounds of incitement to violence, although in fact there had been no violent incidents. The Spanish Ombudsperson – don’t let her title fool you, this Andalusian marquise and former cabinet minister for the Popular Party is hardly an unbiased voice – found features of hate speech in the protest, and the Minister of the Interior rushed to state that such an incitement to hatred should not go unpunished. And, sure enough, a Spanish government spokesman soon announced legislative changes intended to criminalize certain forms of dissent involving the national symbols.
In a more rational vein, one of FC Barcelona’s star players, Xavi Hernandez, suggested that rather than threatening with sanctions the authorities should be reflecting on the causes of the protest. Indeed, such a clear show of opposition from what could be taken to be a cross-section of Basque and Catalan public opinion should have given the other side some food for thought. But this is Spain. No one there, not the officials and not the general public, seems to have stopped for a minute to ponder why those two national groups have been made so uncomfortable in a political order that has been imposed from outside.
This episode proves that the Spanish State’s conflict with its composing nations is very much alive. The crowd’s protest at Camp Nou is an indication of basic flaws in the configuration of the State, and Spain’s rabid reaction illustrates its unwillingness to acknowledge those flaws. Those traditionally in power have always refused to face the country’s plurinational reality and work for an arrangement that all could live with. And now, for all the radical posturing of the new left or the half-baked reformism of the new right, and for all their proclamations of a new style in politics, neither has any ideas that could help advance on the issue. In fact, Ciudadanos had its start as a pressure group against Catalan demands of self-government, which makes it more part of the problem than of the solution. Podemos – much like their Trotskyist forefathers of the 1920s – combines generic expressions of support for every people’s right to self-determination with a strong reluctance to forsake the benefits of a centralized state. On this the old and the new politics are in full agreement. It is not in Spain’s character to question its own ways, no matter how self-defeating they have proved to be throughout history. And this permanent refusal to choose compromise over imposition can only encourage Catalans to go ahead on their own independent path.
Els regidors compromesos amb la independència inclouran una fórmula explícita en la presa de possessió
Dissabte al matí prendran possessió els nou càrrecs electes fruit de les eleccions municipals passades. L’Associació de Municipis per la Independència ha proposat una fórmula perquè els regidors la incloguin en el moment de prendre possessió. La idea no és que sigui aquesta l’única manera d’expressar el compromís, però sí que es vol que es faci explícit la determinació dels nous regidors amb el procés d’autodeterminació.
L’ANC afirma que la República catalana és necessària i urgent per al futur de les empreses
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat aquest matí l’informe “Impacte de la independència amb l’empresa”, un estudi centrat en les potencialitats que pot tenir un estat català per al model productiu i empresarial català. L’acte ha comptat amb les intervencions del president de l’ANC, Jordi Sànchez, el coordinador d’Economistes, David Ros, i l‘economista, exsecretari del Col·legi d’Economistes i membre del Secretariat Nacional de l’ANC, Jaume Terribas, i el coordinador de la sectorial d’Empresaris Francesc Sánchez.
Jordi Sànchez ha posat en relleu la importància de l’estudi, que deixa clar que “els costos empresarials de la dependència són molt més elevats que la possible incertesa que pugui comportar el procés d’independència”. “La independència és una finestra d’oportunitat” pels empresaris, ha afirmat Sànchez, que ha afegit que “l’empresari no té por al canvi. Sap trobar oportunitats en una realitat permanentment canviant. I també sap els costos que té continuar a Espanya”. El president de l’Assemblea ha explicat que “no n’hi ha prou amb què l’estat sigui català perquè sigui un bon estat. L’oportunitat està en el procés constituent, tenim l’oportunitat de redissenyar de nou el país”.
Sànchez també ha transmès un missatge de confiança al assegurar que “aquest procés s’ha de fer bé i es farà bé”, amb “seguretat jurídica”. “Serem irreductibles en la voluntat de construir una Catalunya independent, perquè sabem que els costos de la dependència són avui més dramàtics i reals que les incerteses que la independència pugui generar”, ha explicat.
David Ros, per la seva banda, ha detallat els eixos principals de l’informe, que destaca els actuals dèficits en inversions que pateix Catalunya per part de l’Estat espanyol i els avantatges que suposaria pels empresaris comptar amb un estat català que potenciï el model productiu català format per petites i mitjanes empreses. Sobre el dèficit d’inversions, Ros ha advertit que “si les empreses no poden competir a nivell internacional han de tancar o abaixar sous. I aquesta no és la via”.
Fent referència al procés, Ros ha assenyalat que la gran feina a fer la tenen la societat, el Parlament i el Govern, però que pels empresaris la independència no suposarà gaires més esforços dels que suposa “canviar un codi postal”.
Aquí podeu trobar l’informe.
Es presenta “Reinicia Catalunya” per aplegar el debat de la nova constitució catalana
Aquest matí s’ha presentat Reinicia Catalunya, un espai que aplega les iniciatives en les que la ciutadania ja ha començat a debatre sobre el procés constituent, el país que volem o els esborranys de possibles textos constitucionals. Entre els grups promotors hi ha Òmnium, “El País que Volem” i la Sectorial de Juristes de l’ANC.
Podeu accedir a totes les iniciatives que tenen a veure amb el diàleg sobre les bases d’un nou país i els textos constitucionals a través de www.reiniciacatalunya.cat
Dinamarca es converteix en un vigilant internacional del procés d’independència de Catalunya
La Interpel·lació del partit Enhedslisten (Aliança Roja-Verda) sobre el dret a vot dels catalans per decidir el seu futur polític, presentada pels diputats Nikolaj Villumsen i Christian Juhl el passat dimarts 12 de maig es concretà després del debat en la següent resolució “El parlament danès pren nota de l’explicació del Govern sobre els aspectes jurídics, històrics, polítics i internacionals vinculats a la situació de Catalunya i fa seva l’opinió que la qüestió de la independència de Catalunya és un assumpte de diàleg pacífic i democràtic entre Catalunya i el govern espanyol a Madrid”.
Aquesta proposta de resolució comuna acordada ha sigut ratificada avui per 64 vots a favor, cap vot en contra i 41 abstencions. Els partits que s’han abstingut han sigut el Dansk Folkeparti i Venstre que ha canviat el seu vot favorable de la setmana anterior. La resolució ha sigut doncs aprovada per 6 dels 8 partits parlamentaris amb el consens general de la cambra.
“L’aprovació és un triomf per la democràcia, perquè demana resoldre la voluntat d’independència dels catalans a través del diàleg democràtic entre Catalunya i el govern espanyol” indica Toni Segovia, coordinador de l’ANC Dinamarca, que ha impulsat la interpel·lació. Segovia ha afegit que “fins ara cap de les ofertes de diàleg ha sigut atesa pel govern espanyol, sinó que ens hem trobat amb un mur legal enlloc de governants responsables disposats a trobar solucions democràtiques a aquesta qüestió política”.
El coordinador de l’ANC Dinamarca ha afegit que “amb aquest pas endavant del Parlament danès, Dinamarca es converteix en un vigilant internacional del procés d’independència de Catalunya. Ja no es parla d’afer intern espanyol, sinó que presenta els dos actors (Catalunya i l’Estat espanyol) com a subjectes polítics en igualtat de condicions. Catalunya és reconeguda com a subjecte polític per se en l’escena internacional”.
L’ANC de Dinamarca valora també molt positivament com s’ha desenvolupat el debat en sí i la resolució mateixa del Folketinget, que ja situa el procés d’independència de Catalunya a l’escenari polític danès i el fa propi. Confien que ara sortiran encara més iniciatives de debat polític sobre el tema de la independència de Catalunya a Dinamarca i des de Dinamarca.
Avui també, l’ANC de Dinamarca presenta al Ministre d’afers exteriors danès Martin Liedegaard les 15.882 signatures de suport a la proposta d’interpel·lació d’Enhedslisten recollides arreu del món a través de la pàgina skrivunter.net, pàgina que acull les peticions de suport a les interpel·lacions parlamentàries. El text que presentava l’ANC Dinamarca en aquesta campanya resava: ”En democràcia totes les persones tenen el dret fonamental a expressar-se, a fer sentir la seva veu, a emetre el seu vot. Et demanem que donis el teu suport personal a aquesta petició i, d’aquesta manera, enviïs un fort missatge de compromís amb la democràcia al Parlament danès”. L’ANC de Dinamarca dóna les gràcies a tots els que han col·laborat signant i per difondre la campanya.
Manifest “Per a una escola lliure en un país lliure”
La Sectorial d’Educació de l’ANC, davant el nou intent d’ingerència del Govern espanyol en les competències educatives de Catalunya, manifestem, una vegada més, que:
- El model d’escola que hem anat construint durant els darrers 35 anys ha demostrat a bastament la seva eficàcia i ha estat una peça clau a l’hora de cohesionar la nostra societat. I el català ha de ser, ara i sempre, la llengua vehicular d’aquesta escola.
- El nostre Parlament és l’únic que reconeixem com a legítim.
- L’Estat espanyol no només no protegeix ni empara la llengua, la cultura i l’escola catalana, sinó que hi és clarament hostil i fa tot el possible per anorrear-la.
- El govern de l’Estat espanyol envaeix constantment les competències educatives de la Generalitat de Catalunya que, sobretot a partir de l’aprovació de la LOMCE, estan en greu perill.
- Totes les limitacions i dèficits del nostre sistema educatiu actual només es podran superar tenint un estat a favor. Sense un estat que protegeixi el nostre sistema educatiu i la nostra llengua no podrem mai garantir una escola del poble i per al poble. És per això que treballem per la independència de Catalunya com a única via per preservar el patrimoni de tot un poble.
- Confiem que el Govern i el Parlament es mantindran ferms i que sabran trobar, en el període de temps més curt possible, el camí democràtic i pacífic per aconseguir l’estat que el nostre país necessita.
Per això, instem:
- Els nostres diputats a seguir defensant les lleis que ells mateixos han aprovat; i a protegir, en tot moment, els docents davant de qualsevol imposició del govern central.
- El nostre Govern a mantenir-se fidel al servei del seu poble i a fer valdre i a defensar les seves competències sense deixar-se-les envair ni per funcionaris, ni per polítics, ni per jutges d’un estat que ja hem comprovat que tenen més interès a anorrear-nos que a servir-nos.
- Els docents, a complir les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i a perseverar en el deure d’ensenyar als nostres infants d’estimar i d’usar la llengua del seu país, i de respectar, de conèixer i de parlar-ne tantes altres com els sigui possible, ensenyant-los, amb l’exemple, que la diversitat és un tresor que cal preservar.
- Les famílies, les AMPAs, els equips directius i els consells escolars a mantenir-se units, tot cercant la manera de no fer ni un pas enrere, de no deixar-se envair ni una competència i, alhora, a no caure en provocacions, ni en enfrontaments, ni en la trampa de la divisió. Res ni ningú ens ha de dividir.
- Els nostres conciutadans a no acceptar cap invasió de competències, a no reconèixer cap llei ni resolució imposada per governs, parlaments o tribunals que no siguin els nostres; i a continuar essent un poble respectuós, civilitzat, pacífic i democràtic.Constatem, una vegada més, que per acabar definitivament amb aquesta persecució implacable, per assolir els reptes que en aquest moment tenim com a país i per millorar substancialment el nostre model educatiu és imprescindible la independència. Només amb la independència podrem garantir un futur digne als nostres infants. Només amb un estat que ens representi, ens defensi i ens empari podrem garantir la pervivència de la nostra llengua i de la nostra cultura i podrem construir un país més lliure, més just i més pròsper.
LA NOSTRA ESCOLA ÉS EL NOSTRE FUTUR I NO PERMETREM QUE NINGÚ ENS LA MALMETI
EDUCACIÓ PER A LA INDEPENDÈNCIA (sectorial de l’ANC)
El Parlament danès tracta com a actors iguals Catalunya i Espanya, i els insta a dialogar i a trobar una solució democràtica i pacífica al procés català
L’ANC Dinamarca ha valorat molt positivament el desenvolupament del debat que s’ha produït al Folketinget (Parlament danès), en el qual han intervingut els portaveus d’afers exteriors de l’àmplia majoria dels partits polítics de la cambra. En paraules del seu portaveu, Carlos Villaró, el debat ha estat “molt positiu i molt interessant, el Parlament danès ha expressat la seva admiració pel poble i la història de Catalunya, i ha proposat que de igual a igual Catalunya i Espanya dialoguin i negociïn una solució democràticament i pacíficament”.
La branca exterior de l’Assemblea va impulsar fa uns mesos l’acció des de Copenhaguen en contacte amb partits polítics del Parlament amb la organització de dues taules rodones de l’ANC al Parlament danès, al juny i al novembre de 2014. El representant de l’ANC ha subratllat que “el que inicialment havia de ser una interpel·lació d’un partit al Ministre d’Afers Exteriors danès es va convertir en un debat que es va allargar 45 minuts amb les intervencions de set dels vuits grups parlamentaris, de tot l’arc, des de l’esquerra a la dreta, l’assumpte ha generat interès per a tots”.
En el marc de la sessió ‘Dret a la lliure determinació dels pobles‘, ha fet la interpel·lació inicial el partit Enhedslisten (Aliança Roja i Verda), de la mà del seu diputat Nicolaj Villumsen: “Com demanarà el govern danès que es respecti el dret dels pobles a la lliure determinació, en relació amb l’àmplia majoria del parlament català, la societat catalana i el govern català que vol celebrar un referèndum sobre la independència?”. Com a resposta, el Ministre d’Afers Exteriors danès Martin Liedegaard, ha fet referència a Catalunya de manera molt pedagògica i ha fet una crida a cercar una solució per la via democràtica i pacífica. El diputat del Socialistisk Folkeparti i exministre d’afers exteriors de Dinamarca Holger K. Nielsen ha expressat la seva admiració per la cultura i el poble de Catalunya i per la resistència durant la Guerra Civil espanyola i dictadura posterior. Al debat també s’ha parlat del model d’Europa que hi haurà probablement d’aquí a uns anys, amb més països, i s’ha fet la comparativa amb el que està passant a Escòcia.
La resolució comuna es votarà el 19 de maig
Els grups han acordat el text d’una proposta de resolució comuna que el plenari del Parlament danès té previst aprovar en la votació del proper 19 de maig, d’aquí a una setmana. “El parlament danès pren nota de l’explicació del Govern sobre els aspectes jurídics, històrics, polítics i internacionals vinculats a la situació de Catalunya i fa seva l’opinió que la qüestió de la independència de Catalunya és un assumpte de diàleg pacífic i democràtic entre Catalunya i el govern espanyol a Madrid”. El text posa de manifest, tal com han expressat els grups parlamentaris, que el diàleg pacífic i democràtic s’ha de dur a terme entre dos actors, d’igual a igual, Catalunya i Espanya.
La campanya de recollida de firmes de suport “Diem sí al dret dels catalans a votar” des de la pàgina danesa skrivunder.net, on s’acullen les peticions de suport a les interpel·lacions parlamentàries ha recollit més de 15.850 firmes de suport d’arreu del món.
Comunicat de la coordinadora d’entitats cíviques i educatives SOM ESCOLA
El ministeri d’Educació vol invalidar tot el procés d’inscripció que està assignant les demandes de matriculació als centres educatius de Catalunya a partir de comissions de garantia amb presència de tota la comunitat educativa.
En un pas més cap a la judicialització del sistema educatiu, Wert vol generalitzar les sentències concretes a les escoles que les obliguen a fer el 25% de les classes en castellà.
La voluntat del ministre és col·lapsar l’escola catalana i delegar un aspecte competencial com és la llengua vehicular i l’organització dels centres a la pretesa voluntat d’unes famílies.
Està clar que la implantació de la LOMCE, atesa la desconfiança de l’Estat sobre el sistema educatiu català, només es pot fer sota el control de la matriculació, el currículum escolar i els processos d’avaluació i les revàlides per a l’obtenció dels títols.
La pretensió de bloquejar el procés de matriculació és un acte de violència institucional que introdueix una gran incertesa a les famílies que han participat en el procés d’inscripció i als centres educatius que s’han d’organitzar per a donar a millor acollida dels nous inscrits per al setembre. La irresponsabilitat del ministre Wert, avantposant la seva ideologia a la qualitat del procés educatiu, només pot ser contestada amb la defensa més explícita del marc competencial català.
Somescola.cat es posa al costat de tota la comunitat educativa i reclama al govern de la Generalitat que no faci cap pas endarrere en el manteniment del model d’escola catalana, que prové de la decisió democràtica del poble de Catalunya.
L’escola catalana és un model de convivència i cohesió. La llengua mai no ha trencat el consens de la comunitat educativa per a la continuïtat de la feina feta en més de 30 anys d’escola catalana
1.200 empresaris demanem a la Generalitat que s’afanyi en el desenvolupament de la Hisenda pròpia
L’Assemblea sectorial de l’ANC Empresaris per la Independència, formada per més de 1.200 empresaris de petites i mitjanes empreses, considera que l’Estat espanyol està perjudicant greument el teixit industrial de Catalunya amb la seva política centralitzadora.
Aquests són alguns exemples d’aquestes actuacions que dissuadeixen la inversió estrangera a Catalunya i ofeguen les seves possibilitats d’expansió:
- Catalunya acaba de perdre la concessió d’un gran centre logístic de distribució de 200.000 vehicles Mercedes Benz i Smart al port de Tarragona per no disposar d’ample de via europeu. Hauria donat feina a milers de treballadors.
- Manca una inversió molt necessària i rendible a les Rodalies de Barcelona (enlloc dels 55.000 milions d’€ d’un AVE
- Manca de l’Eix Mediterrani, aturat des de fa anys.
- La inversió en autovies de franc al costat d’unes autopistes amb manca de viatgers va contra la millora de les nostres xarxes de carreteres i ofega les nostres possibilitats d’expansió.
- La indemnització de 1.350 milions d’euros pel cas plataforma Castor són milions que repercutiran en els rebuts del gas de tota la població durant 30 anys. Hauria de fer dimitir al Govern que va acceptar aquestes condicions.
- L’ anticatalanitat en l’afer Endesa va provocar que l’empresa passés a ser de capital italià.
A aquesta política centralitzadora cal afegir-hi la fiscalitat confiscadora del Govern espanyol, que:
- Genera un ofec econòmic a la Generalitat, perjudicant clarament els recursos que es podrien dedicar a la rebaixa i millor redistribució d’impostos, al suport productiu i a l’eficiència de les empreses catalanes.
- Obliga a una reducció del dèficit de la Generalitat insuportable mentre que l’Estat no s’aprima en absolut.
- Puja l’IVA i recapta tot el benefici generat mentre la Generalitat ha de pagar l’increment a l’Estat.
- Deixa d’invertir entre 12.000 i 16.000 milions d’euros generats a Catalunya cada any i posteriorment obliga a la Generalitat a acudir al FLA, que presta amb interessos, uns diners que Catalunya no necessitaria si no fos pel dèficit fiscal que pateix.
- Posa un IVA cultural del 21% ensorrant totes les industries culturals del país
Només si recuperem els guanys fiscals podrem:
- ajudar a les nostres empreses tot rebaixant els impostos,
- facilitar la millora de la nostra productivitat,
- protegir el desenvolupament del nostre talent,
- crear noves regles de joc que generin riquesa social i econòmica
- donar suport a les nostres empreses en la seva tasca d’expansió als mercats exteriors.
Per tot això els empresaris, necessitem que:
- El procés endegat no s’aturi
- La Generalitat acceleri el desenvolupament de la Hisenda pròpia
ANC – Sectorial d’Empresaris per la independència
L’ANC convoca a la concentració “STOP morts al mar Mediterrani” del dilluns 27 d’abril a Barcelona
MANIFEST
De nou som testimonis del drama del Mediterrani, on diumenge (19 d’abril) passat van perdre la vida més de 800 persones que fugien de conflictes armats i de la pròpia precarietat dels seus països d’origen. És per aquest motiu que la plataforma d’entitats Stop Mare Mortum, denuncia i condemna el Genocidi Migratori que està convertint el mar Mediterrani en un cementiri. Segons estimacions de la Organització Internacional per a les Migracions, es calcula que durant el 2015 poden arribar a perdre la vida intentant arribar a Europa fins a 30.000 persones.
Aquesta situació dramàtica contrasta amb les polítiques migratòries de la Unió Europea, que continua veient la immigració irregular com una vulneració de les fronteres europees, i no com una crisi humanitària, posant els interessos econòmics per davant de la vida i de la dignitat humanes. El fet que moltes de les persones que han mort fossin possibles demandants d’asil, deixa en evidència la manca d’implicació de les institucions europees a l’hora de d’aplicar polítiques d’asil i refugi amb garanties, tal i com estipula la Convenció de Ginebra de 1951, i de la qual tots els estats membres són firmants. Tampoc no podem obviar la complicitat dels estats europeus amb aquells governs de tercers països que per diversos motius, no donen resposta a les necessitats dels seus ciutadans i ciutadanes. Aquesta complicitat només respon a polítiques exteriors basades en interessos econòmics i acords comercials, que arriben a l’extrem de destinar una part important dels fons de cooperació europea al finançament de centres d’internament i altres mesures repressives als estats de la riba sud del mediterrani.
Així mateix, el decàleg de propostes plantejades per la Comissió Europea com a solució a la tragèdia viscuda, continua sense donar una resposta humanitària al patiment d’aquelles persones que, per motius diversos, es veuen obligades a fugir dels seus països d’origen. Ans al contrari, la solució de la Comissió Europea passa per reforçar el control dels fluxos migratoris, obviant la necessitat de donar una primera resposta de socors i salvament a totes aquelles persones que intenten creuar el mar Mediterrani. Declaracions com la del Ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que justifica la manca d’una operació de salvament per evitar un possible efecte crida, ens demostren la hipocresia d’unes institucions que han renunciat a la seva vessant més humanitària i de compromís amb els drets humans i que prefereixen “l’efecte mort” com a mesura dissuasiva.
Per aquests motius, i perquè ens oposem que se segueixi legitimant aquest genocidi migratori, la Plataforma Stop Mare Mortum exigeix a la Unió Europea i als estats membres que:
- Dotin de pressupost i reorientin les funcions de l’Agència Europea de Control de Fronteres (FRONTEX), amb l’objectiu que realitzi tasques de rescat a les víctimes del drama del Mediterrani. La UE no pot seguir obviant la seva responsabilitat de salvament.
- Destinin més recursos a les polítiques d’asil i refugi i es presentin propostes que donin resposta a les persones que fugen de conflictes armats o són víctimes de persecucions. És essencial facilitar vies legals perquè les persones demandants d’asil puguin exercir el seu dret de demanar refugi als estats europeus, i no es vegin obligades a arriscar la seva vida en un camí que, molt probablement, els portarà a la mort.
- Acabin amb la hipocresia de les polítiques d’externalització de fronteres de la UE, que tenen com a objectiu traslladar el drama migratori a tercers països a canvi d’acords econòmics i comercials.
- Canviïn les actuals polítiques europees d’intervenció militar a tercers països per unes polítiques de resolució de conflictes basades en el diàleg entre estats.
- Garanteixin que els fons de cooperació europeus destinats a tercers països no siguin instrumentalitzats a favor dels propis governs europeus o de governants sense escrúpols.
Pel dret a la vida i a la dignitat humanes, NO MÉS MORTS al mar Mediterrani.
Declaració municipalista de Cervera de l’AMI
DECLARACIÓ MUNICIPALISTA DE CERVERA
Les eleccions municipals que es celebraran el dia 24 de maig de 2015 han de suposar
molt més que una acció per configurar el govern de pobles, ciutats i viles de Catalunya.
Els ciutadans i ciutadanes votaran els seus alcaldes i alcaldesses però també, amb el seu vot, s’expressaran clarament sobre el futur polític del nostre país, un sentiment que va començar a florir a la manifestació del 10 de juliol de 2010 i que ha quedat ben palès en les darreres concentracions del dia 11 de setembre, ara amb l’horitzó de les
eleccions plebiscitàries del 27 de setembre. Per tot això, l’Associació de Municipis per la Independència proposa a les candidatures que es presenten a les eleccions municipals del proper mes de maig del 2015 que subscriguin els següents:
ACORDS
1. Respectant sempre la plena autonomia de cada municipi, donar prioritat a
les aliances de govern entre tots els partits compromesos a treballar
inequívocament per l’exercici de l’autodeterminació de Catalunya i amb
l’objectiu d’assolir, durant el proper mandat municipal, la plena sobirania de la
nació catalana.
2. Incorporar la següent fórmula en la presa de possessió de cada electe local,
en ple de constitució de la nova legislatura municipal que tindrà lloc el dia 13
de juny de 2015. Un cop realitzat l’acte de jurament o promesa, afegir-hi de
forma personal: ‘Per expressió democràtica de la voluntat ciutadana, anuncio
que resto a disposició del nou Parlament, del president i del govern de la
Generalitat de Catalunya que sorgeixin de les eleccions del 27 de setembre de
2015, per exercir l’autodeterminació del nostre poble i proclamar, juntament
amb totes les nostres institucions, L’ESTAT CATALÀ, LLIURE I SOBIRÀ’.
3. Reafirmar el compromís dels nous ajuntaments per la transparència, la lluita
activa contra la corrupció, el foment de la participació dels ciutadans en els
afers municipals, així com prioritzar polítiques basades en la igualtat
d’oportunitats, el manteniment dels serveis públics, pensant en els
conciutadans que més pateixen, i més ho necessiten.
4. Iniciar des del mateix moment de la constitució dels nous ajuntaments, al
costat de l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i altres entitats, un
període transitori de màxima inclusió i unitat d’acció de totes les organitzacions
i partits polítics compromesos amb el procés a fi de garantir la victòria del
conjunt de les forces sobiranistes a les eleccions del 27 de setembre.
5. Manifestar que si el resultat de la voluntat democràtica a favor de la
sobirania i de la independència de Catalunya esdevé majoritari a les urnes el 27
de setembre, mostrem la total disposició per iniciar el procés constituent cap a
la independència de Catalunya al costat de les nostres institucions.
6. Enviar aquest acord a l’Associació de Municipis per la Independència info@municipisindependencia.cat
CDC-Reagrupament, ERC, ANC, Òmnium i l’AMI signen el preacord del Full de Ruta unitari del procés sobiranista català
Aquesta tarda CDC-Reagrupament, ERC, l’ANC, Òmnium i l’AMI han signat el preacord del Full de Ruta unitari del procés sobiranista català.
L’acord neix amb la voluntat de sumar noves organitzacions mantenint el respecte absolut als seus processos de debat intern. En aquest sentit, els signants del document mantenen converses amb la CUP per ampliar i construir un espai comú referent al procés constituent; de la mateixa manera, MES-Moviment d’Esquerres ha expressat que acabarà de fixar la seva posició en el Consell Polític que durà a terme el proper 17 d’abril.
El preacord es convertirà en acord en el moment que el President de la Generalitat, Artur Mas, convoqui les eleccions del 27 de setembre i els partits polítics que hi concorrin l’incorporin en el seu programa electoral.
Díptics en anglès per a turistes de Barcelona (actualització a 2015)
Barcelona rep molts turistes. Molta feina d’internacionalització del procés d’autodeterminació es pot fer adreçant-se a directament a aquestes mateixes persones que ens visiten.
Aquest full actualitzat amb dades del )N i de les pròximes eleccions del 27 de setembre pot ser una bona eina.
Díptics turistes Barcelona 2015.PDF
Declaració de Cornellà
El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, després de la mobilització del 9 de novembre passat i en la perspectiva de la propera celebració d’unes eleccions anticipades que prenguin el caràcter de plebiscitàries i donin l’aval definitiu a la constitució de l’Estat Català independent, vol fer pública aquesta
DECLARACIÓ DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT
ANTECEDENTS
1.- El Full de ruta de l’ANC
Quasi vuit mesos després de l’aprovació del Full de ruta a l’Assemblea general de Tarragona (05/04/2014), les etapes incloses en la Via A del Full de Ruta ja han estat superades.
L’escenari c) preveu la celebració d’unes eleccions de caràcter plebiscitari si no ha estat possible celebrar una consulta amb plenes garanties democràtiques. És en la fase on ens trobem ara.
2.- La valoració del 9N
La jornada del 9 de novembre ha representat un punt de no retorn en el procés d’independència nacional. Aquesta nova mobilització s’ha materialitzat en una votació que ha superat les xifres de qualsevol mobilització precedent i en la signatura massiva de la denúncia contra l’Estat espanyol davant les principals institucions internacionals. L’actitud intransigent del Govern espanyol i una utilització política del poder judicial més pròpia de règims passats, ha contribuït a la mobilització massiva del poble català d’aquest 9N que ha plantat cara als intents involucionistes impulsats per les elits espanyoles.
La forma en què s’ha hagut de celebrar aquest 9N, fa necessari que el resultat aconseguit hagi de ser confirmat. Com que no ha estat possible fer-ho mitjançant un referèndum o una consulta legal, caldrà fer-ho mitjançant unes eleccions que es dotin d’un caràcter plebiscitari i que ofereixin un resultat amb una lectura inequívoca. Cal, doncs, centrar l’oferta en els punts comuns i evitar la lluita partidista, que podria portar al desànim d’una part important de l’electorat o, pitjor encara, a la impossibilitat d’una lectura clara dels resultats per part de les institucions internacionals i dels altres estats a qui demanarem el reconeixement.
El 9N, per com es va desenvolupar, ens ha ofert una lliçó inesperada: una part important de la ciutadania catalana ha estat conscient que, votant, desconnectava de l’Estat espanyol i que començava a construir una nova legalitat, la catalana. Alhora, el 9N ha mostrat que la ciutadania ha pres, definitivament, el protagonisme del procés.
3. El paper de l’ANC
A partir de les eleccions que cal celebrar al més aviat possible, cal construir els espais de sobirania que ens permetin avançar en la construcció del nou Estat i les estructures socials i polítiques necessàries per disposar de les eines que facin possible fer un país molt millor, on valgui la pena viure-hi, que combati la corrupció, la precarietat i la pobresa.
És en aquest marc que el Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana ha fet un procés intern per decidir el posicionament de l’ANC en relació amb les eleccions previstes en aquesta fase del procés, la valoració del 9N i el paper de l’ANC en aquest futur immediat. Com a resultat d’aquest procés de debat intern i del posterior debat del Secretariat Nacional fem pública aquesta
PRESA DE DECISIÓ
- Després del 9N el camí per obtenir un mandat democràtic clar i definitiu, que avali que la majoria social del poble català vol la constitució d’un Estat català, passa per la celebració d’unes eleccions “autonòmiques” de caràcter plebiscitari. Aquestes eleccions han de ser la constatació definitiva del suport majoritari del poble català a la constitució del nou Estat, el seu resultat ha de ser inequívoc i ha de poder ser llegit, internacionalment, com a base suficient per iniciar les converses per al reconeixement internacional de l’Estat català.
- Aquestes eleccions han de permetre la formació d’un Parlament i d’un Govern que garanteixin el funcionament de l’administració pública d’acord amb criteris de regeneració democràtica i de justícia social i per crear les estructures del nou Estat, mentre es generen els espais de sobirania necessaris que demostrin els beneficis de la independència.
- La data de celebració d’aquestes eleccions ha de fer-se pública al més aviat possible, amb l’objectiu de tenir constituït el nou Parlament durant la primavera de l’any vinent. La proposta de l’ANC de celebrar-les el proper mes de febrer és possible si les forces polítiques i socials que donem suport a aquest procés ens posem a treballar immediatament.
- Considerem que la proposta feta pel President de la Generalitat el passat dia 25, representa un important salt endavant en el procés de constitució del nou Estat català. Aquesta proposta és un bon punt de partida per fer possible la construcció d’una àmplia unitat política i social entorn d’una candidatura transversal que tingui com a principal objectiu l’assoliment de la independència nacional en el termini més breu possible.
L’ANC assumeix el repte i es compromet a implicar-se a fons perquè sigui possible la configuració d’una candidatura d’aquestes característiques, que respon a les propostes recollides en el nostre Full de ruta i que representi i inclogui totes i cadascuna de les diverses sensibilitats socials i polítiques del sobiranisme. - Una candidatura així només serà possible des de la unitat política i social que ha anat construint-se durant aquest procés i que cal enfortir a partir d’ara. Aquest enfortiment ha de ser el resultat d’un treball col·lectiu que persegueixi la cerca dels punts de coincidència i comenci per definir el “què” i el “com” per decidir, a continuació, el “quan” i només en última instància el “qui”.
- De la mateixa manera que hem treballat unitàriament per superar les dificultats sorgides en el moment en què la celebració del 9N va perillar, cal mantenir els espais unitaris de treball per avançar en aquest procés i per construir els acord necessaris que assegurin la celebració de les eleccions com a mitjà per assolir els objectius abans esmentats.
- Durant aquesta fase del procés d’independència és fonamental continuar ampliant la majoria social i consolidar la cohesió social.
L’Assemblea reforçarà els instruments, recursos i estructura per assolir aquests dos objectius i per ampliar les aliances necessàries per aconseguir- los.
Els eixos principals del nostre treball seran: l’acció política, la pedagogia sobre els beneficis de la independència, la creació permanent i progressiva d’espais de sobirania i la mobilització.
Cornellà de Llobregat, 29 de novembre de 2014.









