El Llibre Blanc de la independència d’Escòcia

El futur d’Escòcia PDF

20131126-134138.jpg

“Declaració de novembre” de l’Assemblea Nacional Catalana


El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, reunit en sessió ordinària el dia 16 de novembre de 2013, a Barcelona, tenint en compte els moments transcendents que s’hauran d’afrontar en el futur immediat, ha aprovat el seu posicionament, que vol fer públic amb aquesta.

DECLARACIÓ DE NOVEMBRE

PREÀMBUL

L’Assemblea Nacional Catalana és una organització popular, unitària, plural i democràtica, fonamentada en la democràcia de base i en la unitat d’acció, i integrada per persones que volem que Catalunya esdevingui un estat independent.

L’11 de setembre de 2012, l’Assemblea Nacional Catalana va demostrar la capacitat de mobilització del poble català. I ho va fer amb una gran manifestació que va reunir més d’un milió i mig de persones als carrers de Barcelona. L’11 de setembre de 2013 hem tornat a demostrar no només capacitat de mobilització, sinó també d’organització, en repartir-nos ordenadament dos milions de persones al llarg del país, tot formant una cadena de més de 400 quilòmetres.

Aquestes multitudinàries mobilitzacions populars, i l’immens impacte que han aconseguit als mitjans de comunicació d’arreu del món, han posat la independència de Catalunya en el centre del debat polític i han col·locat la qüestió catalana damunt de la taula de les principals cancelleries del món.
El resultat de les eleccions del 25 de novembre de 2012 i tots els estudis demoscòpics solvents acrediten l’ampli suport de la ciutadania de Catalunya a l’exercici del dret a decidir. Però encara més, la voluntat de constituir Catalunya com a un nou estat independent ja és l’opció majoritària entre la ciutadania catalana.

Ni el fracàs de l’Estatut de 2005-2006 ni la crisi econòmica són elements suficients per explicar per què hem arribat a aquesta situació. Com molts altres països d’Europa, vivim una crisi de valors polítics tradicionals i de model de societat. En el nostre cas, això es complementa amb la reivindicació nacional catalana, mai resolta per l’Estat espanyol; un estat amb preocupants dèficits democràtics i amb una incapacitat històrica de repensar-se ell mateix en clau plurinacional.
És a dir, vivim una situació de triple crisi: econòmico-social, democràtica i nacional.

La societat catalana, sense els mecanismes de poder que defineixen un estat, ha hagut de trobar altres camins per al seu progrés i la seva organització. Paradoxalment, això li ha conferit una solidesa excepcional. Només això explica que, històricament i en l’actualitat, Catalunya hagi pogut afrontar amb èxit reptes com la integració de successives onades migratòries, preservant la convivència i la cohesió social, o bé com la defensa dels més desafavorits, gràcies a la creació de xarxes socials de suport.

El poble català ha pres consciència que per lluitar contra la triple crisi que pateix li calen vertaderes eines d’estat.
L’autonomia que suposadament garanteix la Constitució espanyola de 1978 és un frau. Catalunya no és reconeguda com a nació, ni l’autonomia assolida li és respectada. L’ofec econòmic sistemàtic a la Generalitat, així com la recentralització i l’atac deliberat del nacionalisme espanyol contra la llengua i la cultura dels Països Catalans, és una mostra evident que l’encaix dins de l’Estat espanyol només és possible si estem disposats a desaparèixer com a nació i com a poble.

L’objectiu de l’Assemblea Nacional Catalana és recuperar la independència política de Catalunya, mitjançant la constitució d’un estat de dret, democràtic i social. L’Assemblea Nacional Catalana ha canalitzat la força de la societat civil, que empeny cap a un horitzó nacional nou i esperançador que ens permeti construir un país millor.

Volem un Estat català perquè, com a poble que som, hi tenim dret. Però, sobretot, el volem perquè l’entenem com una oportunitat per construir un marc propi de relacions socials, econòmiques i polítiques. Un estat al servei de les persones on els ciutadans siguin el centre de les seves polítiques públiques.
Som en un món cada cop més interdependent, però on cap estat renuncia a la seva independència. En aquest món, els catalans volem participar amb veu pròpia en la construcció europea, perquè creiem en la diversitat, la llibertat i la igualtat de les persones i dels pobles. Altrament, Catalunya té totes les condicions per esdevenir un estat perfectament viable i pròsper en termes econòmics. I aspira legítimament a compartir les transformacions que Europa haurà d’afrontar per resoldre la comuna crisi estructural i de valors actual, que és profunda i preocupant. Res d’això és possible si som una simple regió espanyola.

Les forces polítiques han d’aparcar els tacticismes partidistes i han de pensar en el bé comú. Per això, cal que actuïn amb la màxima unitat possible per encarar amb força l’etapa definitiva del procés d’independència. La unitat es pot expressar, segons les circumstàncies, configurant un govern d’àmplia unitat, en forma d’amplis acords parlamentaris, de llistes unitàries d’ampli espectre, o bé compartint punts programàtics relatius al futur polític de Catalunya. En tot cas, i en darrera instància, correspon als partits polítics i al seu sentit de la responsabilitat concretar, de la millor forma possible, com s’ha d’expressar la unitat que considerem que en aquests moments reclama la ciutadania.

Sabem d’on venim i on volem anar, però cal dir també com podem arribar-hi. Per això, en el moment actual del debat polític, l’Assemblea Nacional Catalana creu necessari assenyalar uns punts que considera irrenunciables.

Som davant d’un debat estrictament polític, sense limitacions jurídiques. En democràcia, només al poble de Catalunya li correspon decidir sobre el seu futur polític. En aquest sentit, la celebració d’una consulta sobre la independència del nostre país és un objectiu irrenunciable que no pot ser objecte de retards ni d’abaratiments.

Per tot això, el Secretariat Nacional de l’Assembles Nacional Catalana fa pública aquesta.

PRESA DE POSICIÓ:

  1. La celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya durant l’any 2014 és irrenunciable.
  2. La consulta ha de tenir lloc al més aviat possible, preferentment abans del 31 de maig de 2014, i s’ha de convocar en el moment que es concreti el marc legal aplicable.
  3. La petició del Parlament de Catalunya al Congrés dels Diputats de poder organitzar la consulta no pot servir d’excusa per demorar-la. El Parlament ha de fixar una data límit per rebre’n resposta. Passada aquesta data cal aplicar la Declaració de Sobirania i del Dret a Decidir del poble de Catalunya, aprovada pel Parlament el 23 de gener d’enguany i convocar la consulta d’acord amb la legislació catalana.
  4. La consulta ha de tenir una sola pregunta, directa i clara, que s’ha de poder respondre de forma afirmativa o negativa, i ha de preguntar explícitament sobre la independència de Catalunya. Qualsevol altra possibilitat seria un frau, ja que el resultat no seria determinant i podria no ser reconegut per la comunitat internacional. En aquest sentit, l’Assemblea Nacional Catalana proposa la següent pregunta: “Vol que Catalunya sigui un Estat independent?”
  5. Per encarar l’actual etapa amb garanties d’èxit és imprescindible la màxima unitat d’acció entre les institucions catalanes, la societat civil i els partits polítics. Les forces polítiques catalanes han d’actuar amb el màxim sentit de la responsabilitat i amb unitat, perquè així ho reclama una gran majoria de la ciutadania, i posant els interessos col·lectius per davant dels interessos de partit. La unitat d’acció política ha de fer-se visible amb acords parlamentaris amplis i permanents i, quan calgui, amb la formació d’un govern de concentració nacional. La unitat serà la millor eina davant dels intents permanents dels aparells de l’Estat espanyol de torpedinar el procés i per defensar les institucions en cas de dissolució o intervenció de la Generalitat.
  6. Les eleccions europees del 25 de maig de 2014 seran un repte i una oportunitat per a Catalunya. Caldrà mobilitzar-se per assolir una participació tan alta com sigui possible, perquè la nostra determinació nacional serà observada i valorada pels països europeus en funció dels vots obtinguts per les candidatures favorables a la consulta i a la independència. L’Assemblea Nacional Catalana crida, doncs, a treballar des d’ara per fer possible una candidatura d’ampli espectre sociopolític, que pugui tenir el suport del màxim nombre de forces polítiques i de moviments populars.
  7. L’Assemblea Nacional Catalana seguirà amb atenció l’evolució de la situació i, si cal, convocarà noves mobilitzacions per garantir el dret democràtic de la ciutadania a ser consultada de forma clara sobre el futur de Catalunya i per defensar les nostres institucions nacionals.

Barcelona, 23 de novembre de 2013

20131123-134525.jpg

Text del Pacte Terrassenc pel Dret a Decidir

Catalunya és una nació i com a tal té dret a decidir lliurement el seu destí. 

La voluntat d’autogovern del poble català s’ha expressat de forma constant al llarg de la història. Durant el segle XX aquesta voluntat es va poder concretar en la recuperació de la Generalitat en el marc de l’Estatut d’Autonomia de 1932, aprovat durant la Segona República. L’aixecament feixista de 1936, i la guerra que aquesta insurrecció va provocar, va comptar amb una resistència activa del poble i el Govern de Catalunya. Aquesta resistència va continuar durant la llarga dictadura franquista; una de les fites fonamentals d’aquesta actitud de lluita per les llibertats es concretà en la creació de l’Assemblea de Catalunya, l’any 1971: el punt tercer de la seva declaració fundacional exigia “el restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats en l’Estatut de 1932, com a expressió concreta d’aquestes llibertats a Catalunya i com a via per arribar al ple exercici del dret a l’autodeterminació”.

El poble de Catalunya ha expressat, després de la dictadura franquista, en dues ocasions, l’any 1979 i l’any 2006, la seva voluntat d’autogovern concretada en els respectius Estatuts d’Autonomia. La sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, com a conseqüència dels recursos presentats pel PP i pel Defensor del Pueblo, va suposar un menyspreu a la voluntat del poble català en no respectar la decisió de la ciutadania expressada en referèndum l’any 2006.

La sentència va ser interpretada per molts com la confirmació que les ànsies d’autogovern de bona part dels catalans i catalanes no quedaven recollides en la Constitució Espanyola.

El poble de Catalunya ha expressat de diverses maneres la voluntat de superar l’actual situació de bloqueig dins de l’Estat espanyol.

Cal recordar, però, que l’inici del camí cap al dret a decidir coincideix amb una crisi econòmica que ha comportat decisions governamentals que han retallat l’Estat de Benestar. És imprescindible, doncs, que el procés cap al dret a decidir vagi acompanyat d’un pacte que garanteixi els drets socials (habitatge, treball, sanitat, educació…) i democràtics de la ciutadania i del país. En aquest sentit, caldrà fer front a les polítiques que limiten la sobirania econòmica i política limitant al mateix temps la voluntat democràtica dels pobles.

Els ciutadans de Terrassa des de sempre hem apostat per la defensa dels drets de la ciutadania del nostre país. La nostra ciutat ha estat un exemple de l’exitós procés d’acollida que els catalans, nascuts aquí i nascuts a fora, hem sabut dur a terme durant dècades, apostant per la inclusió.

Volem que Terrassa segueixi sent referent d’una ciutat compromesa amb la nació catalana i amb l’assoliment de la justícia i l’equitat social.

Per tot això les entitats, moviments socials, sindicats i partits polítics de Terrassa  manifestem:

  1. El nostre respecte a les diferents resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya a favor del dret de l’Autodeterminació així com a la Declaració de Sobirania i del dret de decidir del poble de Catalunya basat en els principis com la radicalitat democràtica, la participació i la transparència.
  2. Treballar des de la nostra ciutat perquè  el poble de Catalunya com a subjecte polític exerceixi el dret a decidir sobre el seu futur.
  3. Promoure des de les organitzacions signants, ponts i lloc de trobada i diàleg  on hi càpiguen les diferents sensibilitats i expressions de la diversitat democràtica de Terrassa, per tal de reflexionar, de contrastar i d’integrar el debat, on es puguin conjugar itineraris generals o complementaris entorn del marc relacional i d’organització territorial que hi ha d’haver en un futur entre Catalunya i la resta d’estats.
  4. Caldrà garantir la màxima cohesió social del país i la voluntat expressada en múltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble, ja que el procés es produeix en un context de severa crisi econòmica que provoca conseqüències greus en amplis sectors de la societat.
  5. La credibilitat de procés exigeix l’aprofundiment democràtic, el compromís amb l’estat del benestar, la dignitat i la justícia social, la solidaritat entre els pobles, l’aposta pel progrés econòmic, social, cultural i la defensa del territori i del medi ambient.
  6. Fer una crida a la ciutadania i a les diferents organitzacions socials, culturals o de qualsevol àmbit a sumar-se aquest manifest.
  7. Les organitzacions signants ens comprometem a treballar coordinadament a la nostra ciutat per tal d’assolir els objectius d’aquesta declaració.

Terrassa, novembre del 2013.

Document de la Generalitat “La deslleialtat de l‟Estat respecte de Catalunya”

Clicant aquí podreu veure i descarregar-vos el document en PDF

Versió en anglès.

deslleialtats Estat

Recull de premsa del Concert per la llibertat

IMG_1901

Aquestes son algunes de les notícies que han sortit als mitjans de comunicació sobre el Concert per la llibertat.

Bona part de les cròniques de mitjans internacionals les ha recopilat International Catalonia



Es presenta la “Via catalana”, la cadena humana de l’11 de Setembre

via catalana quadrat

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat aquest dimecres la Via Catalana cap a la Independència, la cadena humana que recorrerà Catalunya el proper Onze de Setembre. L’objectiu polític de la mobilització és el d’accelerar la convocatòria de la consulta i internacionalitzar la voluntat dels catalans, convertint la cadena humana en l‘avantsala de la independència.

La presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, ha explicat que “la manifestació de la passada Diada va ser perfecte” i que “aquest any cal fer un pas més”. “La Via Catalana és un repte polític i logístic”, ha afegit. Forcadell ha destacat que la “Via Catalana representa la unitat del poble català a favor de la independència de Catalunya” i ha reclamat que els catalans puguin “votar la independència en una consulta el més aviat possible”.

A la roda de premsa, celebrada al Museu d’Història de Catalunya, també hi han intervingut la vocal d’Òmnium Cultural, Rita Marzoa, els membres del Secretariat Nacional, Ferran Civit i Ignasi Termes; i dos dels organitzadors de la cadena bàltica del 1989, els estonians Ülo Laanoja i Henn Karits. Marzoa, en representació d’Òmnium, ha destacat la unitat de la societat civil en el procés cap a la independència.

Civit i Termes, per la seva banda, han explicat els detalls logístics i de contingut de la cadena, que es durà a terme a la tarda de l’11S. Civit ha destacat la importància que s’omplin tots els trams de la cadena, i ha explicat que si aquesta és “un èxit logístic, serà també un èxit polític”. El membre del Secretariat també ha explicat que el recorregut, que passarà pel litoral de Catalunya i recorrerà d’Alcanar a La Jonquera, també permetrà a la resta dels Països Catalans sumar-se al projecte simbòlicament encara que fora de la comunitat autònoma de Catalunya no sigui festiu. Per la seva banda, Termes ha afirmat que “aquest procés no es pot dilatar més en el temps”, i ha explicat que el recorregut de la cadena superarà els 400 quilòmetres i passarà per 86 municipis del Principat.

Ülo i Karits han mostrat la seva satisfacció per assistir al naixement de la Via Catalana i s’han mostrat convençuts que la fita serà transcendental per assolir la independència

La web de la via catalana: http://via.assemblea.cat/via-catalana.html

20130620-000136.jpg

Mapa recorregut

Entrevista a Henn Karits, organitzador de la cadena humana al Bàltic el 1989.

Recull de premsa

Els antecedents bàltics

Tossudament alçats

Aquesta cançó de Lluís Llach clourà el Concert de la Llibertat i del dia 29 al Camp Nou.
Si la cantem entre tots arribarà més lluny el nostre desig.
Mentre es canta aquesta cançó tothom podrà aixecar el seu mòbil amb la pantalla encesa.

Tossudament alçats

Som aquí, tossudament alçats,
proclamant el nom, el temps i el lloc
que ens dol i pertany,
si vols amb els punys oberts,
si cal amb els punys tancats,
per mor que el somni que tenim junts es faci possible.

De bell nou i deslliurats d’enyors
gent d’allà i d’aquí ens donem el dret d’escriure el futur
pensant que aquest vell país
potser encara és el camí
que ens faci anar més lluny i ens acosti fins l’art de viure.

Coneixent les pedres al camí,
no és només un somni, també és mesura de la llibertat.
L’anhel que neix en cadascú,
l’afany de somniar un futur,
que es fa de tots si ens donem la mà per a un món possible.

Una llum, una llum, una llum ens crema els ulls,
el desig d’un nou món des de les nostres arrels,
una llum, una llum, una llum que ens omple els ulls,
fermament som aquí per conviure l’univers.

Queda sempre un fil…

Campanya per exercir la sobirania fiscal en l’IVA i la Renda

L’ANC impulsa la campanya de sobirania fiscal penant en el pagament trimestral de l’IVA i en la declaració de la renda.

Informar i convèncer de la necessitat d’exercir la sobirania fiscal pagant els impostos a Catalunya. Aquest és l’objectiu de la campanya que ha iniciat l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) per tal d’ampliar el nombre d’entitats, empreses i persones que paguen l’IVA i l’IRPF a l’Agència Tributària Catalana (ATC).

Tot i que posteriorment l’ATC transfereix el que recapta a l’Agencia Tributaria Española, el pagament dels impostos a Catalunya és un acte de dignitat davant l’espoli fiscal i la manca d’inversions que es produeix a Catalunya i, a la vegada, mostra la voluntat dels catalans de poder recaptar i gestionar els propis recursos. L’ANC considera, a més, que cal promoure la sobirania fiscal per tal d’aplanar el camí davant d’un hipotètic escenari en què es faci un tancament de caixes.

És per això que l’Assemblea ha iniciat una campanya informativa per tal de potenciar aquesta pràctica, explicant quins passos cal seguir en funció de l’impost i per què és necessària.

El dia 15 d’abril és el límit per fer l’acta de sobirania fiscal en el cas que calgui presentar IVA (perquè s’ha de fer un primer pas telemàtic), i per tant ara és un d’aquells moments de fer un petit esforç especial.

Caldria que:

  • provéssiu de contactar amb els gestors de la vostra zona, podríeu mirar d’organitzar una sessió d’informació, o com a mínim enviar-los el fulletó informatiu.
  • parléssiu amb algunes entitats emblemàtiques del municipi o barri i amb l’alcalde, a veure si s’anima (l’Associació de Municipis per la Independència ha aprovat l’acció).
  • repartíssiu tants fulletons com pugueu

En aquesta web hi ha tota la informació i aquí teniu el correu electrònic de la campanya

Informació IVA per demarcació de Barcelona.PDF

Informació Renda per demarcació de Barcelona.PDF

IVA

Informació Renda per demarcació de Barcelona

Mapa del vot de les eleccions al Parlament 2012 amb més detall que mai

Fa temps vam informar sobre el detall del vot als municipis del Vallès Occidental en funció si anava a partits partidaris de la independència o als contraris. Aquí teniu aquesta entrada. Era una informació facilitada per Marc Belzunces que va tenir força repercussió.

Ara gràcies a la col·laboració de diverses persones s’ha pogut millorar aquesta informació i enlloc de tenir de base el municipi sencer es té les seccions censals que permeten disposar d’una fotografia molt més precisa del vot.

L’estudi de Marc Belzunces ha considerat independentista el vot CiU+ERC+CUP+SI i unionista PSC+PP+C’s+PxC. En el cas d’ICV no se l’ha posat en cap dels dos grups.

Més informació.

Recomanem que us instal·leu aquesta capa al Google Earth i descobriu en quines zones és més necessària la nostra feina.

actualitzat a 5 d’abril versió 4 dels mapes

Sèrie d’anàlisi dels municipis del Vallès Occidental:

  1. 5 municipis 100% independentistes
  2. Sabadell i Terrassa amb centres independentistes
  3. Castellar, Sentmenat i Palau-solità, a tocar de l’absoluta independentista
  4. Vacarisses i Viladecavalls, independentistes amb barris clarament unionistes
  5. Rubí i Castellbisbal, equilibri amb forta presència de vot unionista
  6. Sant Cugat i Sant Quirze, hegemonia independnetista però amb bosses unionistes
  7. Cerdanyola, Montcada i Reixac, Sta. Perpètua de Mogoda i Polinyà, majoria unionista i pocs nuclis independentistes 
  8. El nucli dur de l’unionisme: Badia, Barberà i Ripollet

Captura de pantalla 2013-03-27 a les 1.02.41 còpia

L’ANC exigeix la constitució del Pacte Nacional pel Dret a Decidir

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) vol que s’impulsi “de manera urgent” la creació del Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

El secretari de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Martínez, i la membre del Secretariat Nacional de l’ANC, Àngels Folch, han fet entrega de la petició al MH President de la Generalitat, a la MH Presidenta del Parlament; a la Mesa del Parlament i als grups parlamentaris que donen suport al procés sobiranista (CiU, ERC, ICV, CUP), per tal que es constitueixi “de manera urgent” el Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

Aquest matí, Martínez i Folch han entregat les cartes al Parlament i al Palau de la Generalitat amb l’objectiu que no es dilati la creació del Pacte, una “eina estratègica per fer la consulta tan aviat com sigui possible”, segons el secretari de l’ANC, que també ha demanat que l’Assemblea s’integri al Pacte.  En la mateixa línia, Folch ha expressat que el Pacte ha de servir per “avançar cap a la independència”. A l’escrit, l’ANC remarca que “en la recta final del procés sobiranista es fa més imprescindible que mai la coordinació estratègica de les accions del Govern, el Parlament i la societat civil”; i és per aquest motiu que també sol·licita la seva integració al Pacte.

Sobre la data de la consulta, els dos han recordat que el Full de Ruta de l’ANC és molt clar en l’exigència que la consulta no vagi més enllà del 31 de maig del 2014. “Sempre hem dit que aquest procés no es pot fer precipitadament però tampoc no es pot ajornar”, ha explicat Folch, que ha afegit que és “precisament per la crisi que cal accelerar el procés, i no ajornar-lo”. Folch també ha afirmat que, al parer de l’ANC, el Pacte hauria d’incloure “com més entitats de la societat civil millor, per ser el més ampli possible”.

Àngels Folch també ha volgut reiterar la coincidència de l’ANC amb Òmnium Cultural i d’altres entitats de la societat civil, amb qui manté un contacte directe. Fruit d’aquesta coincidència, Òmnium Cultural i l’ANC treballaran de manera conjunta en la cadena humana del proper 11 de setembre, entre d’altres accions que tenen per objectiu que Catalunya pugui ser el nou Estat d’Europa.

Acord CE

 

IMG-20130326-WA0006

Informe sobre el català 2013 de la Plataforma per la Llengua

L’InformeCAT és un document que mostra una panoràmica de la salut del català a través d’un recull de 50 dades dels diversos àmbits que tenen una influència més gran per a la llengua. L’objectiu és posar sobre la taula un document de referència que s’actualitzi anualment i que permeti disposar d’un termòmetre sobre l’estat i l’evolució de la llengua. Per a l’elaboració de l’InformeCAT la Plataforma per la Llengua s’han consultat diverses fonts i els estudis que l’entitat ha realitzat durant el darrer any.

InformeCAT 2013 PDF

Sick Spain

Text elaborat pel Col·lectiu Emma

És disponible en català, espanyol, francès, alemany, italià, àrab, portguès i esperanto.

22386_485844718127485_1622896978_a

The Spanish malaise may be deeper than the economic hole

Earlier this month, the top judicial authorities in Spain forced the resignation of the State’s Chief Prosecutor in Catalonia. This is not an elected official but a public servant appointed from the capital, and the post traditionally goes to a non-Catalan. The latest incumbent was summarily dismissed only hours after remarking in an interview with a news agency that “the people must be given the opportunity to express their wishes”. It sounds mild enough, except that the statement was made in the context of the Catalans’ right to decide about their political future. Perhaps this is why he immediately qualified it adding that he meant “in general, any people”, and only after making clear that there is not in Spain “a legal framework allowing a referendum on independence”. All seemingly aboveboard. And yet, the mere implication that perhaps a way should be found for Catalans to have their say on the matter turned what was essentially a platitude into an inflammatory pronouncement, causing the prosecutor’s fall from grace. So much for the independence of the judiciary – not to mention freedom of speech.

A month before, a retired Spanish army general spoke to a formal gathering of fellow high-ranking officers about the “separatist-secessionist offensive in Catalonia” and reflected on the eventual position that the armed forces should take. “The Fatherland is more important than democracy”, he concluded. “Patriotism is a feeling, and the Constitution is nothing but a law”. The audience greeted with applause what could be easily read as an invitation to flout the laws of the land, or even as a justification for a military coup. Like similar statements made by others in the past, it has produced no significant response from the civilian authorities.

These two events –and the very different official reactions to them– point to fundamental flaws in the workings of a democratic State, and suggest that Spain’s problems may go well beyond the admittedly atrocious economic environment. And the trigger in both cases is the situation in Catalonia.

Continua llegint

Dossier de notícies sobre l’assemblea general de l’ANC a Girona

Aquí teniu material escrit i àudiovisual de l’assemblea general de Girona:

Vídeo cadena humana a Ucraïna gener 1990

Vídeo cadena humana a les repúbliques bàltiques agost 1989

El llibre “What’s up with Catalonia” ja es distribueix

Donar a conèixer el procés d’independència al món és ara una cosa de vital importància. Necessitem fer pedagogia sí, però no a Espanya. Serà en aquest context de política internacional que es resoldrà la viabilitat del nostre estat.

Per facilitar-ho la Liz Castro ha preparat un llibre en anglès per explicar-nos al món. Hi han participat: Ignasi Aragay, Laia Balcells, Germà Bel, Laura Borràs, Alfred Bosch, Núria Bosch, Roger Buch, Joan Canadell, Pau Canaleta, Salvador Cardús, Muriel Casals, Andreu Domingo, Carme Forcadell, Josep Maria Ganyet, Salvador Garcia-Ruiz, Àlex Hinojo, Edward Hugh, Oriol Junqueras, M. Carme Junyent, J.C. Major, Pere Mayans Balcells, Josep Maria Muñoz, Mary Ann Newman, Elisenda Paluzie, Vicent Partal, Cristina Perales, Eva Piquer, Enric Pujol, Marta Rovira Martínez, Vicent Sanchís, Xavier Solano, Miquel Strubell, Matthew Tree, Ramon Tremosa, i F. Xavier Vila

S’ha finançat a través de micromecenatge i ja es pot aconseguir. Amb aquestes ajudes una còpia impresa arribarà a les mans de persones rellevant de tot el món. Quants més millor. Feu-ne la màxima difusió entre tots els vostres contactes d’arreu del món. Doneu suport a la iniciativa. No se n’ha fet un tiratge imprés sinó que es va imprimint en funció de la demanda.

El podeu trobar en paper en aquest llistat de llibreries. En alguns casos trigaran només 24h en tenir-lo.

També el podeu comprar-lo en format electrònic a Amazon US Amazon UK Amazon.es Amazon.fr Amazon.de Amazon.it Amazon Canada Amazon Brazil Amazon Japan Barnes & Noble iBookStore

També el podeu trobar per compartir seguint aquesta política de Creative Commons:

What's up with Catalonia? (front cover)

Document de la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona referent al dret a l’autodeterminació

Aquest és el comunicat de la Comissió de Defensa del Drets de la Persona de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona sobre l’autodeterminació

COMUNICAT COMISSIÓ DRETS COL·LEGI ADVOCATS DRET AUTODETERMINACIÓ PDF

Captura de pantalla 2013-02-28 a les 23.52.38