Carta oberta de Toni Morral, exalcalde de Cerdanyola per ICV, al candidat Raül Romeva

Toni Morral ha fet pública aquesta carta dirigida a Raül Romeva.

 Benvolgut Raül,

Puc entendre que no hagi agradat a les files d’ICV la decisió que has pres d’acceptar encapçalar la candidatura que incorpora persones de partits, independents i el suport d’entitats de la societat civil abordant l’objectiu més ambiciós que aquest país s’ha plantejat mai en l’era moderna de guanyar la llibertat per la via democràtica.

Però em sento dolgut per les declaracions dels teus ex-companys de partit, que encara són els meus. És això el que em genera la necessitat d’expressar-te, públicament, la meva opinió i el meu suport, a la decisió que tant valentament has pres, d’acceptar encapçalar la candidatura de la unitat per la llibertat.

Conec prou bé el teu tarannà, capacitat política i principis ideològics per a saber que la teva participació en aquesta candidatura, on també hi ha el president, a tu no et representa cap renúncia. Al contrari, el teu capital personal i ideològic reforça el caràcter plural i transversal d’aquesta candidatura que vol representar a una majoria social on ens trobem molts que sabem que a Catalunya l’anhel de justícia social va acompanyat de la llibertat nacional i que aquests són dos camps que no volem confrontar, perquè s’hi troba l’ànima del país.

La teva destacada presència li dóna un marcat accent que molts hem vist com a positiu. Però, a més, tant la Carme Forcadell, com la Muriel Casals, com de segur altres incorporacions, posaran en relleu que aquesta candidatura té una forta vocació social. És una candidatura de múltiples sensibilitats ideològiques de persones que compartim la il·lusió de ser un país lliure i volem iniciar un procés constituent des de l’exercici de la sobirania.

Has estat exquisit en les formes. Ja fa temps que vas deixar el partit després de moltes incomprensions. Ningú no pot fer-te cap retret des d’aquesta perspectiva. Jo crec que has fet un gest valent, coherent i generós. 

Em preocupa que una part de l’esquerra nacional d’aquest país encapçalada per ICV i Podem aprofiti aquest fet per generar confrontació oberta amb aquesta candidatura, empenyent-la cap a un imaginari col·lectiu etiquetant-la de candidatura de les retallades.

Ells saben que no és veritat. Per què ho fan, doncs, quan podrien generar ponts de complicitat com fa la CUP amb els seus propis matisos? Però no, trien la confrontació, i es presten així a servir els interessos de l’estat per intentar dividir les diferents sensibilitats del sobiranisme allunyant-se de l’òrbita de les candidatures ‘Ara és l’hora’. 

Al mateix temps, creen una incomoditat insuportable amb els independentistes d’ICV que som al costat dels qui aposten per fer front al repte més ambiciós del catalanisme del segle XXI.

Ànims!

Una abraçada,

Toni Morral

  

Document “Crònica d’una ofensiva premeditada. Les conseqüències sobre les persones de Catalunya”

Aquest document elaborat per la Generalitat detalla les mesures que el govern espanyol dur a terme per ofegar econòmicament Catalunya i prendre-li capacitat política. 

Crònica d’una ofensiva premeditada. Les conseqüències sobre les persones de Catalunya SENCER

VERSIÓ REDUÏDA

  

L’ANC distribueix un diari sobre la viabilitat econòmica i l’Estat del benestar

Catalunya serà un país econòmicament viable? Estaran garantides les pensions i les prestacions d’atur? Són preguntes raonables a les quals l’Assemblea ha volgut donar una resposta argumentada mitjançant la publicació d’un diari gratuït que es distribuirà arreu del territori –sobretot a l’Àrea Metropolitana- i del qual se n’ha fet un tiratge de 500.000 exemplars.

Aquest és el quart diari que llença l’ANC amb la intenció de dotar d’arguments i raons el procés, centrat, en aquesta ocasió, en la viabilitat econòmica i l’estat del benestar d’una futura República Catalana.

La publicació compta amb una primera secció que vol dissipar les pors econòmiques amb declaracions de personalitats reconegudes en el camp, no totes simpatitzants amb l’independentisme.

En un segon bloc s’analitzen els beneficis derivats d’un Estat propi que controli els propis recursos i, en última instància, es presenten exemples concrets sobre ‘L’Estat que tenim’ amb lleis, pressupostos i inversions –o falta de- que perjudiquen l’estat del benestar i la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya.

Diari ANC Viabilitat en PDF

Els candidats a la presidència del Barça signen el Compromís de país amb l’ANC, Òmnium, la Plataforma Proseleccions i la UFEC

El Barça donarà suport a les accions en favor del dret a decidir i a l’adhesió al full de ruta de les entitats de la societat civil catalana. Aquests són alguns dels punts que formen el Compromís de País, el document que aquest migdia han signat els candidats a la presidència del Barça, Josep Maria Bartomeu, Joan Laporta, Agustí Benedito i Toni Freixa, amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC).
D’aquesta manera, sigui qui sigui el guanyador a les eleccions del proper dissabte, el FC Barcelona seguirà en consonància a les decisions del poble català, que el 27 de setembre viurà unes eleccions plebiscitàries. A més, treballarà per donar suport a les iniciatives de la societat civil en favor de la llengua i la cultura catalanes i de l’esport català i les seleccions catalanes. Les autoritats han signat el Compromís de País en un gran plafó i s’han fotografiat amb una samarreta del segon uniforme del Barça, amb les quatre barres de la bandera catalana, i el lema “Guanyarem 27S”.

 

   

Spain’s new old politics

Aquest és l’últim comunicat del Col·lectiu EmmaSpain’s new old politics

També el pots trobar en catalàcastellàfrancèsitalià i portuguès.

The latest reports from Spain have tended to focus on two newcomers to the political scene, Podemos and Ciudadanos, and their challenge to the comfortable status quo that the Socialist PSOE and the rightist Popular Party had settled into since the end of Franco’s dictatorship in the 1970s. Exploiting the general indignation with the handling of the economic crisis and the distrust of a political establishment tainted by corruption – and with the invaluable assistance of certain media organizations – those two populist groups made a good showing in the local and regional elections of May 24. Although far from the landslide victories that some had been predicting for them, they are now in a position to play kingmakers in certain municipal and regional councils. That includes Madrid, with a new mayor nominated by Podemos. In Barcelona, a coalition of leftist organizations has won city hall by a nose on promises that will be hard to keep.

On the other hand, the Catalan independence project, which had been making international headlines as recently as last November, seems to have become less of an issue in the past few months. Its main political proponents failed to take advantage of the momentum generated by the informal ­­– and, some say, illegal – referendum in which close to two million people voted for separation from Spain. And the all-too-public squabbles within their uneasy alliance have caught much attention, somewhat dampening the people’s enthusiasm for the cause. Yet, pro-independence parties gained 300,000 new votes in the latest election. They now stand at 45 per cent of the ballot, while another 12 per cent went to those that won’t pronounce for independence but support nonetheless a referendum on it. That includes the left coalition that will be running the city of Barcelona. Unionist groups fell to 32 per cent altogether. Never mind that these results confirm a strong support for separation, some interested voices have claimed nonetheless that the Catalan push for full national sovereignty is all but defunct.

But then, every time that the Catalan question is proclaimed dead something comes up to remind everyone that this centuries-old conflict remains unsolved. On the 30th of May, just before the start of the final match for the Spanish king’s soccer cup between Athletic Bilbao and FC Barcelona, the 90,000-strong crowd of Basques and Catalans at Barcelona’s Camp Nou booed and jeered and whistled at the Spanish national anthem that was being played full-blast over the stadium’s public address system. Their disapproval was not addressed to any of the politicians present, nor to the king personally or even to the institution of monarchy. It was simply a reminder that a large number of Basques and Catalans don’t perceive the Spanish State as their own, don’t feel represented by Spanish national symbols and don’t appreciate those symbols being shoved on to them

The message – that this was a direct hit at the foundations of the State – was well understood by the Spanish side. And Spain doesn’t take kindly to dissent. The authoritarian streak that has been its trademark through the centuries will reappear every time that those in power sense a threat to their position. The next day much of the Madrid press was crying bloody murder about such an insufferable affront to national honor. A fresh spate of insults against Catalans – but not so much against Basques, interestingly enough – immediately flooded the social networks. A right-wing organization threatened to bring legal action, although it’s not very clear against whom, or for what crimes. In a communiqué published shortly after the events – while the match was still being played – the Spanish government requested the official sports authorities to find a way to penalize the clubs on the grounds of incitement to violence, although in fact there had been no violent incidents. The Spanish Ombudsperson ­– don’t let her title fool you, this Andalusian marquise and former cabinet minister for the Popular Party is hardly an unbiased voice – found features of hate speech in the protest, and the Minister of the Interior rushed to state that such an incitement to hatred should not go unpunished. And, sure enough, a Spanish government spokesman soon announced legislative changes intended to criminalize certain forms of dissent involving the national symbols.

In a more rational vein, one of FC Barcelona’s star players, Xavi Hernandez, suggested that rather than threatening with sanctions the authorities should be reflecting on the causes of the protest. Indeed, such a clear show of opposition from what could be taken to be a cross-section of Basque and Catalan public opinion should have given the other side some food for thought. But this is Spain. No one there, not the officials and not the general public, seems to have stopped for a minute to ponder why those two national groups have been made so uncomfortable in a political order that has been imposed from outside.

This episode proves that the Spanish State’s conflict with its composing nations is very much alive. The crowd’s protest at Camp Nou is an indication of basic flaws in the configuration of the State, and Spain’s rabid reaction illustrates its unwillingness to acknowledge those flaws. Those traditionally in power have always refused to face the country’s plurinational reality and work for an arrangement that all could live with. And now, for all the radical posturing of the new left or the half-baked reformism of the new right, and for all their proclamations of a new style in politics, neither has any ideas that could help advance on the issue. In fact, Ciudadanos had its start as a pressure group against Catalan demands of self-government, which makes it more part of the problem than of the solution. Podemos – much like their Trotskyist forefathers of the 1920s – combines generic expressions of support for every people’s right to self-determination with a strong reluctance to forsake the benefits of a centralized state. On this the old and the new politics are in full agreement. It is not in Spain’s character to question its own ways, no matter how self-defeating they have proved to be throughout history. And this permanent refusal to choose compromise over imposition can only encourage Catalans to go ahead on their own independent path.

emma

Vídeo de la campanya del 27S “On tot comença”

Els regidors compromesos amb la independència inclouran una fórmula explícita en la presa de possessió

Dissabte al matí prendran possessió els nou càrrecs electes fruit de les eleccions municipals passades. L’Associació de Municipis per la Independència ha proposat una fórmula perquè els regidors la incloguin en el moment de prendre possessió. La idea no és que sigui aquesta l’única manera d’expressar el compromís, però sí que es vol que es faci explícit la determinació dels nous regidors amb el procés d’autodeterminació.

Captura de pantalla 2015-06-12 a les 0.57.37

L’ANC afirma que la República catalana és necessària i urgent per al futur de les empreses

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat aquest matí l’informe “Impacte de la independència amb l’empresa”, un estudi centrat en les potencialitats que pot tenir un estat català per al model productiu i empresarial català. L’acte ha comptat amb les intervencions del president de l’ANC, Jordi Sànchez, el coordinador d’Economistes, David Ros, i l‘economista, exsecretari del Col·legi d’Economistes i membre del Secretariat Nacional de l’ANC, Jaume Terribas, i el coordinador de la sectorial d’Empresaris Francesc Sánchez.

Jordi Sànchez ha posat en relleu la importància de l’estudi, que deixa clar que “els costos empresarials de la dependència són molt més elevats que la possible incertesa que pugui comportar el procés d’independència”. “La independència és una finestra d’oportunitat” pels empresaris, ha afirmat Sànchez, que ha afegit que “l’empresari no té por al canvi. Sap trobar oportunitats en una realitat permanentment canviant. I també sap els costos que té continuar a Espanya”. El president de l’Assemblea ha explicat que “no n’hi ha prou amb què l’estat sigui català perquè sigui un bon estat. L’oportunitat està en el procés constituent, tenim l’oportunitat de redissenyar de nou el país”.

Sànchez també ha transmès un missatge de confiança al assegurar que “aquest procés s’ha de fer bé i es farà bé”, amb “seguretat jurídica”. “Serem irreductibles en la voluntat de construir una Catalunya independent, perquè sabem que els costos de la dependència són avui més dramàtics i reals que les incerteses que la independència pugui generar”, ha explicat.

David Ros, per la seva banda, ha detallat els eixos principals de l’informe, que destaca els actuals dèficits en inversions que pateix Catalunya per part de l’Estat espanyol i els avantatges que suposaria pels empresaris comptar amb un estat català que potenciï el model productiu català format per petites i mitjanes empreses. Sobre el dèficit d’inversions, Ros ha advertit que “si les empreses no poden competir a nivell internacional han de tancar o abaixar sous. I aquesta no és la via”.

Fent referència al procés, Ros ha assenyalat que la gran feina a fer la tenen la societat, el Parlament i el Govern, però que pels empresaris la independència no suposarà gaires més esforços dels que suposa “canviar un codi postal”.

Aquí podeu trobar l’informe. 

  

L’ANC vol mobilitzar els catalans residents a l’estranger per guanyar el 27S

Amb l’objectiu d’assegurar el màxim de vots per opcions independentistes el 27S, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) potencia la campanya Mobilitzem el Vot Exterior. Es tracta de la iniciativa internacional prioritària a l’ANC aquest 2015, especialment per les 37 Assemblees Exteriors que té arreu del món. Actualment, els catalans residents a l’estranger amb dret a vot superen els 200.000 (192.608 estaven inscrits al Cens Electoral de Residents Absents –CERA- l’abril del 2015; xifra a la que cal sumar-hi aquells catalans que estan inscrits al Registre d’Espanyols Residents Temporalment Absents (ERTA), així com també aquells que, tot i residir a l’estranger, no s’han registrat ni a l’un ni a l’altre) i poden ser decisius per assegurar una majoria independentista a les plebiscitàries.L’eix principal de la campanya Mobilitzem el vot exterior és la web informativa http://www.votexterior.cat , amb les explicacions per fer els tràmits necessaris en funció de la situació de cadascun dels catalans residents a l’estranger. A més, també s’ofereixen eines per animar a votar als familiar i amics residents a l’estranger, mitjançant les xarxes socials, la missatgeria mòbil i un model de correu electrònic per poder enviar a tots els contactes. La campanya, per tant, pretén mobilitzar els catalans residents a l’estranger, però apel·la especialment als catalans que resideixen a Catalunya a fer-se responsables de transmetre aquesta informació.

En roda de premsa, la nova coordinadora d’Internacional, Liz Castro, ha explicat que cal “potenciar la presència internacional per aconseguir que el món sàpiga què passa a Catalunya”. “Tenim més de 200.000 catalans a l’exterior. No podem perdre cap vot sobiranista el 27S” ha explicat Castro, que ha remarcat que cal que els catalans residents a Catalunya parlin amb amics i familiars a l’estranger per conscienciar-los de la importància del seu vot.

Per la seva banda, Antoni Montserrat, de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) i Arnau Galobardes, del Secretariat Nacional de l’ANC, han explicat els tràmits necessaris per poder votar. La conclusió és que fer-ho no és fàcil, però “no és impossible”. El principal escull, han dit, és la manca d’informació existent per un sistema de vot exterior “desastrós”, fet pel qual han insistit en la necessitat de transmetre tots els passos perquè tothom que vulgui votar pugui fer-ho el 27S.

Actualment, l’ANC contempla diverses vies perquè els catalans residents a l’estranger puguin exercir el seu dret a vot:

  • Els que ja estan inscrits al Cens Electoral de Residents Absents (CERA) o al registre d’Electors Residents Temporalment Absents (ERTA), han d’esperar a la signatura del decret de convocatòria de les eleccions per començar a realitzar els tràmits necessaris per a poder votar des de l’estranger.
  • Aquells que no estan inscrits a cap d’aquests dos registres NO s’han d’inscriure al CERA. Les alternatives són:
    • Un cop el President de la Generalitat signi el decret de convocatòria de les eleccions, inscriure’s a l’ERTA per poder exercir el vot des de l’estranger.
    • Si el dies previs al 27 de setembre ets a Catalunya, pots considerar utilitzar el vot per correu anticipat a Catalunya.
    • Si el dia 27 de setembre és a Catalunya, optar pel vot presencial a Catalunya.

En tot cas, per a una informació el més complerta i actualitzada possible, es recomana visitar la web www.votexterior.cat

L’acció exterior

A més de la campanya, Castro ha explicat d’altres accions que organitzarà l’ANC a nivell internacional, com la crida a portar estelades a Berlin i el repartiment de 10.000 estelades de paper per a reforçar-ne la presència a la final de la Champions League del proper 6 de juny.

Es presenta “Reinicia Catalunya” per aplegar el debat de la nova constitució catalana

Aquest matí s’ha presentat Reinicia Catalunya, un espai que aplega les iniciatives en les que la ciutadania ja ha començat a debatre sobre el procés constituent, el país que volem o els esborranys de possibles textos constitucionals. Entre els grups promotors hi ha Òmnium, “El País que Volem” i la Sectorial de Juristes de l’ANC.
Podeu accedir a totes les iniciatives que tenen a veure amb el diàleg sobre les bases d’un nou país i els textos constitucionals a través de www.reiniciacatalunya.cat
  

Dinamarca es converteix en un vigilant internacional del procés d’independència de Catalunya

La Interpel·lació del partit Enhedslisten (Aliança Roja-Verda) sobre el dret a vot dels catalans per decidir el seu futur polític, presentada pels diputats Nikolaj Villumsen i Christian Juhl el passat dimarts 12 de maig es concretà després del debat en la següent resolució “El parlament danès pren nota de l’explicació del Govern sobre els aspectes jurídics, històrics, polítics i internacionals vinculats a la situació de Catalunya i fa seva l’opinió que la qüestió de la independència de Catalunya és un assumpte de diàleg pacífic i democràtic entre Catalunya i el govern espanyol a Madrid”.

Aquesta proposta de resolució comuna acordada ha sigut ratificada avui per 64 vots a favor, cap vot en contra i 41 abstencions. Els partits que s’han abstingut han sigut el Dansk Folkeparti i Venstre que ha canviat el seu vot favorable de la setmana anterior. La resolució ha sigut doncs aprovada per 6 dels 8 partits parlamentaris amb el consens general de la cambra.

“L’aprovació és un triomf per la democràcia, perquè demana resoldre la voluntat d’independència dels catalans a través del diàleg democràtic entre Catalunya i el govern espanyol” indica Toni Segovia, coordinador de l’ANC Dinamarca, que ha impulsat la interpel·lació. Segovia ha afegit que “fins ara cap de les ofertes de diàleg ha sigut atesa pel govern espanyol, sinó que ens hem trobat amb un mur legal enlloc de governants responsables disposats a trobar solucions democràtiques a aquesta qüestió política”.

El coordinador de l’ANC Dinamarca ha afegit que “amb aquest pas endavant del Parlament danès, Dinamarca es converteix en un vigilant internacional del procés d’independència de Catalunya. Ja no es parla d’afer intern espanyol, sinó que presenta els dos actors (Catalunya i l’Estat espanyol) com a subjectes polítics en igualtat de condicions. Catalunya és reconeguda com a subjecte polític per se en l’escena internacional”.

L’ANC de Dinamarca valora també molt positivament com s’ha desenvolupat el debat en sí i la resolució mateixa del Folketinget, que ja situa el procés d’independència de Catalunya a l’escenari polític danès i el fa propi. Confien que ara sortiran encara més iniciatives de debat polític sobre el tema de la independència de Catalunya a Dinamarca i des de Dinamarca.

Avui també, l’ANC de Dinamarca presenta al Ministre d’afers exteriors danès Martin Liedegaard les 15.882 signatures de suport a la proposta d’interpel·lació d’Enhedslisten recollides arreu del món a través de la pàgina skrivunter.net, pàgina que acull les peticions de suport a les interpel·lacions parlamentàries. El text que presentava l’ANC Dinamarca en aquesta campanya resava: ”En democràcia totes les persones tenen el dret fonamental a expressar-se, a fer sentir la seva veu, a emetre el seu vot. Et demanem que donis el teu suport personal a aquesta petició i, d’aquesta manera, enviïs un fort missatge de compromís amb la democràcia al Parlament danès”. L’ANC de Dinamarca dóna les gràcies a tots els que han col·laborat signant i per difondre la campanya.
  

Àudios i vídeos del debat amb els alcaldables de Sant Quirze #SQV

Aquests són els vídeos i els àudios del debat organitzat per Sant Quirze per la Independència el 14 de maig a la Patronal.

Els alcaldables del PP i del PSC van declinar l’invitació.

Àudios

Vídeos

Manifest “Per a una escola lliure en un país lliure” 

La Sectorial d’Educació de l’ANC, davant el nou intent d’ingerència del Govern espanyol en les competències educatives de Catalunya, manifestem, una vegada més, que:

  1. El model d’escola que hem anat construint durant els darrers 35 anys ha demostrat a bastament la seva eficàcia i ha estat una peça clau a l’hora de cohesionar la nostra societat. I el català ha de ser, ara i sempre, la llengua vehicular d’aquesta escola.
  2. El nostre Parlament és l’únic que reconeixem com a legítim.
  3. L’Estat espanyol no només no protegeix ni empara la llengua, la cultura i l’escola catalana, sinó que hi és clarament hostil i fa tot el possible per anorrear-la.
  4. El govern de l’Estat espanyol envaeix constantment les competències educatives de la Generalitat de Catalunya que, sobretot a partir de l’aprovació de la LOMCE, estan en greu perill.
  5. Totes les limitacions i dèficits del nostre sistema educatiu actual només es podran superar tenint un estat a favor. Sense un estat que protegeixi el nostre sistema educatiu i la nostra llengua no podrem mai garantir una escola del poble i per al poble. És per això que treballem per la independència de Catalunya com a única via per preservar el patrimoni de tot un poble.
  6. Confiem que el Govern i el Parlament es mantindran ferms i que sabran trobar, en el període de temps més curt possible, el camí democràtic i pacífic per aconseguir l’estat que el nostre país necessita.

Per això, instem:

  1. Els nostres diputats a seguir defensant les lleis que ells mateixos han aprovat; i a protegir, en tot moment, els docents davant de qualsevol imposició del govern central.
  2. El nostre Govern a mantenir-se fidel al servei del seu poble i a fer valdre i a defensar les seves competències sense deixar-se-les envair ni per funcionaris, ni per polítics, ni per jutges d’un estat que ja hem comprovat que tenen més interès a anorrear-nos que a servir-nos.
  3. Els docents, a complir les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i a perseverar en el deure d’ensenyar als nostres infants d’estimar i d’usar la llengua del seu país, i de respectar, de conèixer i de parlar-ne tantes altres com els sigui possible, ensenyant-los, amb l’exemple, que la diversitat és un tresor que cal preservar.
  4. Les famílies, les AMPAs, els equips directius i els consells escolars a mantenir-se units, tot cercant la manera de no fer ni un pas enrere, de no deixar-se envair ni una competència i, alhora, a no caure en provocacions, ni en enfrontaments, ni en la trampa de la divisió. Res ni ningú ens ha de dividir.
  5. Els nostres conciutadans a no acceptar cap invasió de competències, a no reconèixer cap llei ni resolució imposada per governs, parlaments o tribunals que no siguin els nostres; i a continuar essent un poble respectuós, civilitzat, pacífic i democràtic.Constatem, una vegada més, que per acabar definitivament amb aquesta persecució implacable, per assolir els reptes que en aquest moment tenim com a país i per millorar substancialment el nostre model educatiu és imprescindible la independència. Només amb la independència podrem garantir un futur digne als nostres infants. Només amb un estat que ens representi, ens defensi i ens empari podrem garantir la pervivència de la nostra llengua i de la nostra cultura i podrem construir un país més lliure, més just i més pròsper.

LA NOSTRA ESCOLA ÉS EL NOSTRE FUTUR I NO PERMETREM QUE NINGÚ ENS LA MALMETI

EDUCACIÓ PER A LA INDEPENDÈNCIA (sectorial de l’ANC)

El Parlament danès tracta com a actors iguals Catalunya i Espanya, i els insta a dialogar i a trobar una solució democràtica i pacífica al procés català

L’ANC Dinamarca ha valorat molt positivament el desenvolupament del debat que s’ha produït al Folketinget (Parlament danès), en el qual han intervingut els portaveus d’afers exteriors de l’àmplia majoria dels partits polítics de la cambra. En paraules del seu portaveu, Carlos Villaró, el debat ha estat “molt positiu i molt interessant, el Parlament danès ha expressat la seva admiració pel poble i la història de Catalunya, i ha proposat que de igual a igual Catalunya i Espanya dialoguin i negociïn una solució democràticament i pacíficament”.

La branca exterior de l’Assemblea va impulsar fa uns mesos l’acció des de Copenhaguen en contacte amb partits polítics del Parlament amb la organització de dues taules rodones de l’ANC al Parlament danès, al juny i al novembre de 2014. El representant de l’ANC ha subratllat que “el que inicialment havia de ser una interpel·lació d’un partit al Ministre d’Afers Exteriors danès es va convertir en un debat que es va allargar 45 minuts amb les intervencions de set dels vuits grups parlamentaris, de tot l’arc, des de l’esquerra a la dreta, l’assumpte ha generat interès per a tots”.

En el marc de la sessió ‘Dret a la lliure determinació dels pobles‘, ha fet la interpel·lació inicial el partit Enhedslisten (Aliança Roja i Verda), de la mà del seu diputat Nicolaj Villumsen:Com demanarà el govern danès que es respecti el dret dels pobles a la lliure determinació, en relació amb l’àmplia majoria del parlament català, la societat catalana i el govern català que vol celebrar un referèndum sobre la independència?”. Com a resposta, el Ministre d’Afers Exteriors danès Martin Liedegaard, ha fet referència a Catalunya de manera molt pedagògica i ha fet una crida a cercar una solució per la via democràtica i pacífica. El diputat del Socialistisk Folkeparti i exministre d’afers exteriors de Dinamarca Holger K. Nielsen ha expressat la seva admiració per la cultura i el poble de Catalunya i per la resistència durant la Guerra Civil espanyola i dictadura posterior. Al debat també s’ha parlat del model d’Europa que hi haurà probablement d’aquí a uns anys, amb més països, i s’ha fet la comparativa amb el que està passant a Escòcia.

La resolució comuna es votarà el 19 de maig

Els grups han acordat el text d’una proposta de resolució comuna que el plenari del Parlament danès té previst aprovar en la votació del proper 19 de maig, d’aquí a una setmana. “El parlament danès pren nota de l’explicació del Govern sobre els aspectes jurídics, històrics, polítics i internacionals vinculats a la situació de Catalunya i fa seva l’opinió que la qüestió de la independència de Catalunya és un assumpte de diàleg pacífic i democràtic entre Catalunya i el govern espanyol a Madrid”. El text posa de manifest, tal com han expressat els grups parlamentaris, que el diàleg pacífic i democràtic s’ha de dur a terme entre dos actors, d’igual a igual, Catalunya i Espanya.

La campanya de recollida de firmes de suport “Diem sí al dret dels catalans a votar” des de la pàgina danesa skrivunder.net, on s’acullen les peticions de suport a les interpel·lacions parlamentàries ha recollit més de 15.850 firmes de suport d’arreu del món.

  

Aquestes són les candidatures del Vallès Occidental que han signat el compromís de l’ANC per a les eleccions municipals

Aquestes són les candidatures del Vallès Occidental que s’han posicionat favorablement pel procés d’alliberament que viu Catalunya i han signat el “Compromís” de l’ANC

Informació actualitzada el 25 de maig

  • Badia del Vallès CiU i ERC
  • Barberà del Vallès CiU i ERC
  • Bellaterra Presidència EMD:  Àlvar Roda (Agrupació d’Electors de Bellaterra), Remei Gómez (CiU) i Ramon Andreu (Gent per Bellaterra)
  • Castellar del Vallès CiU i ERC
  • Castellbisbal ERC
  • Cerdanyola del Vallès Bloc Municipal, CiU, Compromís per Cerdanyola-CUP, ERC, Gent per Bellaterra i ICV-EUiA-MES
  • Matadepera CiU, CUP i ERC
  • Montcada i Reixac CiU, CUP i ERC
  • Palau-solità i Plegamans CiU i ERC
  • Polinyà ERC
  • Rellinars CiU i ERC-GIR
  • Ripollet CiU, ERC, EUiA i SI
  • Rubí AUP (ACR-CUP-EUiA-Pirata.cat), CiU i ERC
  • Sabadell CiU, Crida per Sabadell i ERC
  • Sant Cugat del Vallès CiU, CUP-Procés Constituent, ERC-MES i SI
  • Sant Llorenç Savall ERC
  • Sant Quirze del Vallès CiU, Junts per Sant Quirze (ICV no ha signat tot i haver-hi moltes coincidències amb el document propi que han fet)
  • Santa Perpètua de Mogoda CiU i ERC
  • Sentmenat CiU i ERC
  • Terrassa CiU, CUP i ERC-MES
  • Ullastrell CiU, ERC, Junts per Ullastrell i Ullastrell Grup d’Opinió
  • Vacarisses ERC
  • Valldoreix Presidència EMD: Josep Puig (CiU)
  • Viladecavalls CiU, ERC i Carles Rodríguez de FEM Viladecavalls

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.