Articles de La Torre 1 i 2

Terrassa contribueix a l’èxit de la Via Catalana

Quilòmetres amunt, quilòmetres avall. Miressis on miressis, el Port de l’Ordal tenia gust terrassenc. L’onzena d’autocars organitzats pel Centre Excursionista que han sortit aquest dimecres a les 12 del migdia des de l’estació d’autobusos de Terrassa han anat a parar al mateix lloc: als trams 361 i 362. Allà també hi havia uns 800 membres de l’entitat Excursionistes.cat. Això caldria sumar-hi als trams 363 i 364 on també hi havia una bona colla de membres dels Bastoners de Terrassa i dels Minyons de Terrassa, com de particulars.

Al final però, davant la gran aglomeració de terrassencs en aquests escassos tres quilòmetres, l’organització ha decidit estirar com un xiclet i que acabessin omplint els forats deixats en els trams adjacents, és a dir, el 360 i 363. Això no ha estat cap problema per acabar omplint de gom a gom la cadena humana i que aquesta, quan fos l’hora esperada (17.14h) estigues ben acordonada i sense buits.

En aquests quatre trams no s’ha registrat cap tipus d’incidència o anomalia, només diversió i gresca. Malgrat que quan els autocars han descarregat al personal, el temps no acompanyava gens ni mica i tot feia preveure que tothom acabaria ben xop, no ha estat així. Poc més tard de la 1 del migdia el sol ha sortit i ja no s’ha tornat a amagar. Això ha estat clau perquè la gent no tingués problemes per estirar-se o asseure’s al terra mentre feia temps, ni tampoc perquè els terrassencs passessin l’estona xerrant, practicant l’onada gegantina, llegint, escoltant els transistors i sobretot cantant i saltant.

Quan ha estat l’hora, tothom estava a punt. Els organitzadors han pogut realitzar la gigafoto sense problemes i les avionetes que constantment anaven creuant el cel han estat rebuts amb crits i aixecament de braços per parts dels centenars de terrassencs. Poc més de les sis, s’ha tocat diana i poc a poc els terrassencs han anat desfilant cap a casa. Les cues per creuar la N-340 eren considerables i els autocars i cotxes particulars han estat unes bones hores fent caravana i fins a les nou tocades no han començat a aterrar a Terrassa.

A la zona del Perelló, on hi havia 500 terrassencs una filera més s’hagués fet sense massa problemes

Ni pluja, ni cues, ni sol de tarda, ni cansament, ni 200 quilòmetres. Res ha aturat el tsunami de terrassencs i terrassenques cap a les Terres de l’Ebre. Prop de 500 s’han desplaçat fins alguns dels llocs més difícils d’omplir de la Via Catalana, els del Perelló, concretament els 89, 90 i 91. I per poc no han de coincidir amb l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, ubicat al 93.

Els gairebé 500 egarencs han optat majoritàriament pel cotxe particular, tot i que hi ha hagut dos autocars. La comitiva ha fet cas de totes i cadascuna de les recomanacions de l’Assemblea Nacional de Catalunya. Entre d’altres, arribar aviat al tram assignat. El cert és que a les 11 del matí han començat a arribar els més matiners, després de poc de dues hores llargues de viatge. El problema ha estat que aquests sí que han pagat el peatge. Els que han anat més tard, sobretot per culpa de les cues a Martorell, Vilafranca del Penedès, El Vendrell i l’Hospitalet de l’Infant.

De mica en mica han anat apareixen cotxes procedents de la capital egarenca, que s’han anat encabint als aparcaments especials. Com va dir l’ANC, als trams del Perelló ningú havia de caminar més de 500 metres per trobar el seu destí. L’organització, en tots els sentits, ha estat exemplar, indicant el lloc a cadascú dirigint el trànsit, col·locant els vehicles, oferint llocs o fer les necessitats… Per passar el temps uns han jugat a cartes, altres han improvisat camps de futbol i d’altres han aprofitat per fer un mos, d’entrepà o d’alguna cosa més com una paella, feta a peu de carretera, a la N-340. Molts dels terrassencs han menjat d’un arròs popular cuinat a l’ermita del Perelló.

Els trams del 89 al 91, amb vistes llunyanes al mar, han estat plens de gom a gom en tot moment i s’haguessin pogut fer fins a dues fileres sense massa problemes. Com deia un membre de l’organització, s’havien curat en salut i en comptes de les 400 i escaig persones per tram n’havien apuntat unes 600. Els participants no han hagit de fer pràcticament cap assaig, atès que tenien el company a tocar.

La Diada ha estat totalment familiar, amb pares, mares, avis, nens i nadons, i també força gossos. Ningú es volia perdre un dia històric. La jornada ha tingut un caire familiar i festiu, on no han faltat els clàssics “In…inde…independència”, “Visca Catalunya Lliure” o “Volem la independència ja”. També s’ha improvisat un cant coral i per cloure un moment de gran emoció amb “Els Segadors”.