Més de 40.000 fulls repartits pel Vallès Occidental treuran els dubtes sobre la independència

L’Assemblea Nacional Catalana al Vallès Occidental repartirà les pròximes setmanes més de 40.000 fulls que donen resposta als dubtes que més sovint es plantegen sobre la independència.

En un context on hi ha qui vol que les mentides i les amenaces estenguin la por per Catalunya, les territorials del Vallès Occidental han fet un tiratge massiu d’un full que vol donar arguments a favor de la independència. Tot i que hi ha diverses territorial que ja han fet el seu propi full amb continguts similars, aquesta és la vegada que se’n farà una distribució més massiva a tota la comarca.

Se n’ha fet també una edició en castellà pernsant en els nuclis de població que no entenen el català.

En podeu fer també una distribució a través de la xarxa.

Els avis de Sant Quirze s’informen del que representa la independència

Aquesta tarda s’ha fet l’acte informatiu organitzat per Sant Quirze per la independència adreçat als avis del poble. La presentació s’ha fet en una hora apropiada i en el mateix local del Casal d’avis. Una seixantena de persones han seguit les explicacions del ponent Jaume Gómez Bonamusa de la Fundació Catalunya Estat i han fet preguntes en el torn que s’ha obert en la part final de l’acte.

Aquestes són algunes de les preguntes que van sortir:
– com pot pressionar Espanya la UE contra la llibertat de Catalunya?
– l’endemà de la independència… seguirem tenint DNI espanyol? Fins quan?
– qui ens assegura que els polítics catalans seran millors que els espanyols?
– com es pot evitar el boicot comercial?

Aquest dimecres a les 19:30 es farà a la Patronal una taula de partits en què els representants a Sant Quirze es posicionaran públicament davant dels 3 punts que l’ANC ha plantejat en aquestes eleccions.

;

Pancartes de l’assemblea a Matadepera

La de Les Predritxes

 

La de la rotonda

A la rotonda de Matadepera i a Les Pedritxes hi ha aquestes pancartes.

Les relacions internacionals de Catalunya segons Martí Anglada

El periodista Martí Anglada, ex-corresponsal a Brussel·les, Berlín i els Estats Units (per TV3), corresponsal a l’Orient Mitjà, Itàlia i el Regne Unit (per La Vanguardia) i amb llarga experiència com a comentarista de política internacional ha fet una conferència a Bellaterra el dijous 15.11.2012, organitzada per Bellaterra per la Independència i centrada en observacions personals al llarg de la seva carrera periodística.
En Martí Anglada considera que Catalunya ha de tenir relacions internacionals sempre i en tot moment. De fet, la base de les relacions internacionals és tenir amics. I en els moments actuals si no hi ha amics és difícil la independència. Comenta que no n’hi ha prou en que Catalunya sigui un poble Democràtic, Pacífic i disposi de Majories suficients; a més a més ha de tenir amics. Posa l’exemple del poble kurd que tot i tenir complir els requisits no disposa d’amics internacionals que l’avalin com a nou estat.
Ara bé, les relacions internacionals actives de Catalunya no han estat regulars. En les èpoques dels Presidents Pujol i Maragall sí que va haver-hi una política activa d’afers exteriors. El President Pujol fou uns dels impulsors de la creació dels Quatre Motors per a Europa pel seu pes econòmic (Catalunya n’és un) al costat de potències com França, Alemanya i Itàlia, donant a conèixer Catalunya al món europeu i teixint a la vegada relacions d’amistat amb els grans estats de la Unió Europea. Més tard, Maragall fou l’artífex de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani amb la intenció de cercar llaços de complicitat amb França per la proximitat, continuïtat territorial i cultural. Catalunya dins la francofonia com a senyal d’amistat i de ser present també al món francòfon.
La bona imatge actual de Catalunya al món ha estat forjada sobretot per fets com les Consultes per a la Independència, la Prohibició de les Curses de Braus i sobretot la Manifestació de l’11-S, moments en que Catalunya i els catalans hem estat a les primeres pàgines mundials i ens ha fet més simpàtics al món.
Troba a faltar, però, un Departament o Conselleria d’Afers Exteriors que treballi més intensament pel futur de Catalunya dins la Unió Europea. Valora la continuïtat, l’estratègia, el consens i el treball global com a eines potents en relacions internacionals que ens facin creïbles i fiables davant els ulls dels altres.
Pel que fa a les institucions europees i mundials, manifesta que un nou esta català romandria dins la Unió Europea (Tractat de Schengen) així com en l’ONU. En canvi res hi ha escrit sobre la continuïtat automàtica o no dins els Tractats Constitutius de la UE (Roma, Maastricht i Lisboa) ja que aquesta situació no s’havia previst. En aquest sentit, tant Catalunya com Espanya haurien de renegociar la seva entrada a la UE atès que per als dos han variat les condicions inicials. Tampoc hi veu cap problema jurídic; posa l’exemple de l’Informe del Parlament Britànic que avala acords entre el Regne Unit i Escòcia per evitar renegociacions.
Però amb la bona imatge no n’hi ha prou. Els corresponsals de Madrid, molt influents, donen una visió deformada o conformada de la realitat catalana i costa molt de trencar.
L’alternativa és tenir amics i llavors es pot prescindir d’acords amb Madrid. Ho exemplifica amb la capacitat imaginativa legal de Brussel·les. Posa l’exemple de Kosovo, considerat per la Unió Europea com a Protectorat Europeu, malgrat haver-hi 5 estats en contra (Espanya inclosa); aquests cincs països que no reconeixen Kosovo contribueixen a les despeses econòmiques del nou estat.
Comenta els dos blocs de vot europeu: el bloc encapçalat per Alemanya i l’altre per França, països amb els que hauríem de teixir relacions. A igual que amb els països anglosaxons ja que disposen dels millors mitjans de comunicació i d’institucions de gran pes polític. El sentiment de traïdoria històrica d’aquests envers Catalunya, genera simpaties cap el poble català.
Des de l’11 de setembre d’enguany s’han iniciat moviments de la Generalitat per teixir llaços d’amistats i complicitat. Alemanya (país que ha obert les portes d’Europa a molts estats de l’est) és sensible a la situació d’espoli fiscal de Catalunya, en tant que l’entén; el Regne Unit l’entén però no s’implica; i França i Itàlia no l’entenen i l’ignoren. Per a l’atansament amb França, Catalunya hauria de mirar de ser la Bèlgica del sud, cosa que l’estat veí veuria bé i ens acostaria a Europa per l’amistat i continuïtat territorial.
I ara que Europa està en construcció és un bon moment de tenir un estat propi i influir. Actualment des del Club de Berlín (Espanya en forma part), Alemanya vol reobrir els Tractats Europeus en la proposta d’aconseguir una política de Defensa i Exteriors comuna fent possible el compartir totalment o parcialment la política de Brussel·les. És a dir, una dependència directa de Brussel·les en la idea de vertebrar una Europa federal que els estats petits veuen bé; en canvi, els estats grans no en són partidaris.
Pel que fa al nou món, als Estats Units es valora molt positiva la tasca de l’Institut Ramon Llull, el paper proactiu de la Fundació Farragut així com els canvis de visió periodística de diaris influents com el The New York Times i el Whashington Post. També cal mimar estats com Mèxic, Brasil i Argentina, actualment socis comercials.
Pel que fa al Mediterrani veu l’estat hebreu com un potencial aliat; també el Marroc atesa la nombrosa població de marroquins a Catalunya i l’activa inversió catalana al país. Això sense oblidar Turquia pel seu potencial.

Bellaterra, 15 de novembre de 2012

Bellaterra per la Independència
Departament de Comunicació

20121116-165851.jpg

“No tinc por” sèrie de vídeos contra les amenaces

Vilaweb a produit aquesta sèrie de vídeos per treure’ns la por del damunt i seguir endavant

“Vull una resposta”, programa de TV d’informació sobre la independència

L’Assemblea Nacional Catalana ha començat un programa de televisió, d’emissió setmanal, amb el títol “Vull una resposta“.
Els 13 programes previstos s’emetran a tot el país a través de la Xarxa de Televisions Digitals Independents de Proximitat (XTDIP).

 

Clicant en aquest enllaç trobareu tots els programes

 

Carme Forcadell

R+D+I

Les balances fiscals

Signa un vot per la independència

L’endemà de la independència

El model sanitari català

Sobirania fiscal

Com pot Catalunya arribar a ser un estat independent?

Finançament

Ecologia i estat propi

Educació i estat propi

La teoria del control i la independència

L’evolució de l’ANC

La història, un argument a favor

La immigració i el nou estat

El vot unionista i sobiranista a les eleccions del 25N

Regeneració democràtica

Joventut

Economia per a la independència

Moviment obrer

Com arribarem a la independència?

Nacionalitat

Esport català i el Barça

Federalisme?

Valoració dels resultats de les eleccions del 25N

La Unió Europea

La llengua

Les pensions

What the elections in Catalonia are really about

El Col·lectiu Emma ha preparat un text explicatiu en diversos idiomes sobre les eleccions del proper 25 de novembre. Pot ser útil difondre’l entre les persones d’arreu del món que s’interessin pel procés català.

La nota, original en anglès ha estat traduïda a l’àrab, alemany, castellà, català, esperanto, francès, neerlandès, indonesi, italià, portuguès i rus.

The reasons behind the November 25 election and its significance for Catalonia and beyond

Catalans are called to the polls on November 25 to choose a new regional government, but this election is not just a local event. A lot will hang on its outcome, and not only for Catalonia. Whatever Catalans decide may have far-reaching consequences for the future configuration of the Spanish state, or even its continuity. And there could also be significant ramifications for the European project.

International media have been following events in Catalonia with growing interest, especially since the pro-independence rally of last September 11. On that day 1.5 million people marched in Barcelona in a show of national dignity and civic responsibility –not a single incident was reported and not a single pane of glass was broken– and the world suddenly became aware of a conflict that is not characterized by violence or terrorism but driven by the quiet strength of an old nation.

***

Independence had not always been the preferred political option in Catalonia. At the end of General Franco’s dictatorship in the mid-nineteen seventies, most Catalans were hoping they could fit in the new order that was being installed in Spain. Since then, they haven’t stopped contributing to the country’s prosperity and stability. At the same time, perhaps against their better judgment, they have spent a lot of energy looking for ways to have their national identity recognized without breaking away from the Spanish framework.

One such attempt was the proposed revision of the self-rule charter, the Estatut, a wearing process started by several Catalan political parties as far back as 2005. After Spain rejected all the essential elements of that proposal in 2010, many Catalans simply despaired about ever being able reach a sensible compromise with the state. And yet, in the summer of 2012, when the wish to part ways with Spain was already becoming widespread, the Catalan leadership chose nevertheless to try one last effort and came up with the blueprint for a new “fiscal pact”. This was meant to correct, at least to some extent, the unsustainable imbalance between Catalonia’s financial contribution to the central government and the meager resources it gets in return. Only a few days after the September 11 demonstration, Artur Mas, the head of the Catalan government, brought his plan to Madrid, where Spanish President Mariano Rajoy turned it down in no uncertain terms, leaving no room for negotiation and without even the semblance of a justification. These two events in the same week led Mr. Mas to change his approach. He decided to call an early election, giving the people a chance to ratify at the ballot box what had been so clearly expressed on the streets of Barcelona.

***

Quite surprisingly in a European election these days, the central issue on November 25 won’t be the economy, although economic issues will definitely be part of the equation. Catalonia is a productive and viable society, but when it comes to managing public finances there is very little that the Catalan administration can do with the insufficient instruments at its disposal and as long as the central government retains final control over the Catalans’ tax money. Under the present fiscal arrangement, investments will only keep diminishing, infrastructures that are already strained will keep crumbling and essential services in health, education and social welfare will remain in jeopardy.

Still, these very real economic grievances should be placed in the context of a more general discontent with the evolution of Spanish political life that has been simmering for many years. Just as they have concluded that their economic viability cannot be guaranteed in the present political setup, Catalans feel they have no future as a people as long as they remain constrained by a nonperforming entity that is sapping much of their strength. What’s more, although they are sustaining Spain’s well-being with their work and their taxes, they are systematically branded as self-serving and disloyal and made to suffer constant attacks against their culture and their language in the name of superior Spanish values.

This tendency has intensified in recent times. Ever since coming to power, the present government has been striving to reimpose an impossible uniformity. Assimilation policies that were thought to be a thing of the dictatorial past are coming back with a vengeance, with government ministers and ruling-party leaders openly stating the need to “hispanicize” Catalan schoolchildren and to impress upon them the glories of Spain’s “three-thousand-year-old [sic] history”. This amounts to declaring that the collective identity of Catalans has no place in the ruling party’s monolithic design for Spain.

Catalans are simply tired of seeing that Spain hasn’t budged one bit in its denial of the country’s plurinational character and that it’s been repeatedly slamming every possible door in the face of every Catalan proposal towards its recognition. So for them it’s really about finding a way to survive as a nation even if it means starting on a path that could lead to separation from the state. This is why Mr. Mas will be seeking in this election a clear mandate to call in a very near future a referendum in which Catalans will be asked if they wish to continue as a Spanish region or to become a new state in Europe.

***

The international media have been devoting a lot of attention to this issue in the last few weeks, and many foreign observers are making a serious effort to understand the Catalan point of view, to find out the reasons behind this conflict and to explain it to the world in an unprejudiced way.

Over in Madrid, however, opinion-makers in the national media keep misreading and misrepresenting the Catalan situation. After their initial bafflement in the wake of the September 11 demonstration –which proves how far removed they are from the reality on the ground– the Spanish political forces –including most of the opposition as much as the ruling party– have taken an adversarial stance. Beyond generic appeals to the responsibility of Catalan leaders, the government’s official position has been squarely to deny the Catalan people the right to express their opinion alleging that a referendum would be illegal under the Spanish constitution.

No practical suggestions have been forthcoming from other quarters, either. Very few in Spain have publicly supported the Catalans’ right to decide or denounced the government’s undemocratic attitude. Many have kept a guilty silence. Others have voiced the usual token declarations of their high regard for the Catalan people and various platitudes about the virtues of unity and solidarity, while essentially denying any merit to the Catalan position.

So, each in their own way, the government, the opposition and a good share of Spanish society are all refusing to acknowledge that there might be a point to the Catalans’ claims and thus precluding any possibility of engaging in a meaningful dialogue. And it is precisely this long-standing –and not altogether disinterested– blindness to the reality of Catalonia that could lead to its separation from Spain.

***

The first leg of this contest will be played on November 25. The predictable landslide by the variegated parties that support holding a referendum on independence is likely to set in motion a process that could lead to the creation of a new state in Europe. It is to be expected that the Spanish side will do everything in its power to derail this process. Europe and the world should be watching very closely everyone’s moves, because they too have a stake in this matter. Ultimately, it is in everyone’s interest to make sure that whatever Catalans decide in a democratic, responsible and peaceful way will be respected by all. Then all would benefit from the contribution that a free Catalonia can make to the world.

Passada la Festa de Tardor, a Sant Cugat seguim sumant!

El passat diumenge, dia 11, en el marc de la 37ª. Festa de Tardor, on hi ha participat prop de 70 entitats santcugatenques, Sant Cugat per la Independència – ANC hi va ser present amb una parada en la que, un grup de 10 col·laboradors, van estar treballant tot el matí fent diferents tasques, des de la informativa, fent socis i simpatitzants, el Dona la cara per la independència, així com passant per totes les altres parades per demanar que subscriguessin el Manifest (*) que hem impulsat conjuntament amb Òmnium sant Cugat.

Al migdia havíem fet 11 nous socis i 33 simpatitzants; havien donat la cara per la independència 54 persones, i haviem aconseguit 16 entitats signants del manifest, a banda de 25 més que estan pendents d’aprovació per les seves juntes.

L’ANC vol mobilitzar el vot independentista a les eleccions del 25N

· Edita un vídeo en què s’insta a traslladar el clam de l’11S al Parlament

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) pretén que les eleccions plebiscitàries del 25 de novembre permetin conformar un Parlament amb una gran majoria de diputats independentistes. Davant la importància històrica dels comicis, l’ANC continua mobilitzant-se, des del seu caràcter apartidista i transversal, per tal que el clam de l’Onze de Setembre irrompi al Parlament.

En aquesta línia, l’Assemblea ha editat un vídeo fent una crida a continuar fent història i instant a tothom a votar, recuperant imatges de la manifestació i les veus dels dos presentadors de l’acte polític del dia 11: el Jordi Margarit (veu en off) i la Txe Arana, que apareix a dalt l’escenari preguntant al més d’un milió i mig de persones assistents: “Volem que els nostres representants polítics es comprometin a iniciar el procés de secessió?”, en les votacions amb la cartolines verdes que es van repartir.

Precisament la cartolina verda d’Independència és també protagonista d’una butlleta informativa que repartiran les assemblees territorials arreu del país per aconseguir que cap independentista es quedi a casa el 25N. L’objectiu, novament, és el d’assegurar una gran mobilització a les urnes als partits favorables a l’Estat Propi. I pels no convençuts, l’ANC respon alguns dels dubtes que genera la possibilitat d’esdevenir un estat independent amb el díptic ‘7 dubtes sobre la independència’.

Contra la por, informació
A més de mobilitzar el vot independentista, les assemblees territorials de l’ANC estan fent desenes d’actes encarats a contrarestar l’estratègia de la por que es vol imposar des de certs sectors polítics i mediàtics de l’Estat espanyol. Aquestes dues setmanes de campanya hi haurà nombroses conferències informatives sobre aspectes fonamentals com què passarà amb les pensions en una Catalunya independent, entre d’altres; o actes més oberts en què els assistents poden preguntar sobre els temes en què tinguin dubtes i l’ANC els respon amb el màxim de realisme i basant-se en fonts i estudis de rigor. Podeu consultar els actes previstos al calendari de la web de l’ANC.

A Terrassa estrenem estelada!

TxI's avatarTerrassa per la Independència (TxI)

A Terrassa tenim estelada nova gràcies a la desinteressada col·laboració d’una membre de TxI que l’ha confeccionat. Fa 1.5m d’amplada per 5m de llargada i és reversible, és a dir, per una banda hi ha el triangle blau amb l’estrella blanca i per l’altra el triangle groc amb l’estrella vermella. Des d’ahir està penjada a la façana d’una casa de la Plaça Vella, el rovell d’ou de la ciutat.

View original post

Debat sobre el futur de Catalunya a l’Ateneu de Rubí

Els polítics rubinencs presents en les llistes dels partits que es presenten en les properes eleccions expliquen la seva posició en relació als tres punts que l’assemblea estableix com a condició per donar suport a una o altra formació.

L’Ateneu Municipal de Rubí va ser l’escenari, aquest dimecres, d’un debat organitzat per l’entitat Rubí per la Independència-Assemblea Nacional Catalana, protagonitzat pels polítics rubinencs inclosos en les llistes dels diferents partits que es presentaran en les properes eleccions a la Generalitat, previstes per al dia 25 de novembre.

Debat Ateneu ANC Rubí Nov 2012

Pere Torres, de Convergència i Unió (CiU); Marta Ribas, d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), i Arés Tubau, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), van ser-hi convidats per tal de donar a conèixer la seva posició en relació als tres punts que l’Assemblea Nacional Catalana ha posat com a condició per tal de donar suport a una o a d’altra formació. Cal destacar que l’entitat també va convidar a participar en l’acte a Carme Garcia, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i alcaldessa de Rubí. La política rubinenca, que havia acceptat la invitació, va excusar-se per un imprevist a última hora. L’encarregat de moderar el debat va ser Salvador Cot, director de Nació Digital.

Continua llegint

“Cauen els murs” vídeo sobre les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre

Estatuir, guia per construir l’estat català

El sociòleg Salvador Cardús, el biòleg Ramon Folch i l’enginyer Sergi Rovira són els autors d’un treball de consulta i recerca sobre quin seria l’escenari d’una Catalunya un cop constituïda en estat independent. El treball destaca els aspectes en què hi ha més per fer i els models a seguir que no tenen perquè ser copiats dels espanyols.

El 30 minuts de TV3 sobre la “independència pas a pas”

7 dubtes sobre la independència. Díptic de l’Assemblea

L’Assemblea Nacional Catalana ha elaborat un díptic amb 7 dubtes sobre la independència molt freqüents.

N’ha fet una edició en castellà pensant en la població que no ha estat escolaritzada en català.

(documents actualitzats el 4 de novembre)

7 dubtes català PDF

7 dubtes castellà PDF

Informació relacionada: Repartiment de fulls dels “7 dubtes” al Vallès Occidental.